dimarts, 11 d’abril de 2017

Àlbums il·lustrats


L'àlbum il·lustrat és un conjunt harmònic d'il·lustració i text. Es tracta d'un tipus de llibres que busquen una comunicació amb els lectors a través d'una doble via: la il·lustració i el text escrit. "La lectura d'imatges sempre deixa una petjada sobre la sensibilitat d'un nen petit i les imatges sempre participen en l'elaboració del record”.


BANDADA
David Daniel Álvarez Hernández i María Julia Díaz Garrido
Ed. Kalandraka
A partir de 7 anys
La història que se’ns narra, amb un text breu i concís, tan simbòlic com les mateixes il·lustracions, és una metàfora de la història de la humanitat. El realisme dels ocells una mica extravagants de tan humanitzats i plens de detalls, ens recorda la pintura flamenca del XVII. Del tot recomanable.

L'HOME DE LA LLUNA
William Joyce
Ed. Combel
A partir de 5 anys
L’Home de la Lluna no sempre ha estat un home ni sempre ha estat a la Lluna. Fa molt temps va ser petit, fins que una batalla contra el Rei dels Malsons el va deixar orfe... La impactant i singular història i les il·lustracions ens traslladen a mons plens de diversió i aventura i ens conviden a somiar sense por.


 
UN SOMNI PER A CADA NIT
Lisa Bresner i Frédérick Mansot
Lumen
A partir de 8 anys
En Tang, viatjant per la Xina, coneixerà humans, animals molt particulars, els ideogrames de l’escriptura i fonaments històrics del seu país. Una breu Odissea que podria ser cantada com un poema grec. Les il·lustracions, d’estètica contemporània però sense perdre l’essència tradicional, estan dibuixades al detall.

 
EL FOLLET DELS SOMNIS
Hans Christian Andersen i Éric Puybaret
Ed. Baula
A partir de 8 anys
No hi ha ningú al món capaç d’explicar els contes com ho fa el follet Tancaülls. A la nit, quan els infants dormen, l’Ole Tancaülls els duu al país dels somnis, allà on els ratolins es casen i on cada dissabte s’enllustren els estels. És un llibre que recupera set contes breus de H.C. Andersen.


Besalú

El seu paisatge és un dels al·licients seductors; l’altre, el conjunt històric que expressa el pas centenari de diferents cultures pel territori. L'origen etimològic del topònim prové de l'existència de “dos rius” (en llatí, “Bisuldunum”).


UNA VILA MEDIEVAL
La ciutat de Besalú va tenir una esplendor que ha quedat marcada en els seus carrers i monuments de tal manera que la converteixen en un dels conjunts medievals més ben conservats de Catalunya. L’origen de la ciutat va ser el castell, situat al cim d’un turó. Els edificis que anem trobant representen un dels llegats monumentals més notables de l’època medieval catalana. El 1966 el poble va ser declarat conjunt historicoartístic nacional, pel seu gran valor arquitectònic.
Més informació 

Tel./fax: 972 59 12 40

Per tastar: El sòl d’aquesta terra és fèrtil i de gran riquesa, la qual cosa repercuteix en la cuina de la comarca. Bones opcions a l'hora de triar són l'ànec amb peres, el xai amb pèsols, el conill agredolç o el guisat de senglar.

SENDERISME
Els moderats desnivells de la Garrotxa i la seva diversitat i bellesa paisatgística la fan un territori ideal per als amants del senderisme. Desenes de camins històrics formen la xarxa de senders a través de la qual tothom que estigui mínimament avesat a caminar pot descobrir tots i cadascun dels racons de la Garrotxa. Durant tot l’any hi ha la possibilitat de fer senderisme amb l’acompanyament d’un guia, a través d'Itinerànnia i fora d'aquesta xarxa de camins.
Més informació

dilluns, 13 de febrer de 2017

“You’ll never walk alone...”


Nous conceptes arriben al món educatiu, provinents del món laboral, de l’empresa i de l’esport. Els professionals de l’educació afrontem el repte de liderar un nou paradigma que transformi els conceptes tradicionals en innovadors. 


Per Jordi Puig Voltas, mestre i pedagog, i Sergi Maldonado Machado, mestre d’educació primària

Never walk alone” és la manera que tenen els seguidors del Liverpool de transmetre al seu equip que l’acompanyaran en el seu camí. Estem vivint una època en la qual el teatre de l’educació ofereix un escenari canviant, on les innovacions educatives són constants, i entre tots els agents estem construint una nova etapa en la història de l’educació. Els autors d’aquest article provenen del món educatiu i esportiu, i des de fa temps han vist la relació existent entre allò formal i allò “no formal”. Som protagonistes d’un canvi d’era en què les activitats, considerades paral·leles o complementàries vinculades a l’escola, han esdevingut més importants i significatives per als nostres infants. Ens trobem en una cruïlla de camins que poden creuar-se o discórrer de forma paral·lela assolint el que anomenem educació integral de l’alumne. Per aquest motiu i després del sorgiment de nous conceptes provinents d’altres disciplines (empresa, gestió...) com són el coaching i el lideratge, volem aportar un canvi conceptual provinent del món de l’esport en el món escolar: el d’equip pel de classe. Des de sempre, en el món de l’esport, l’equip ha esdevingut un concepte clau. Aquesta modificació ens ajuda a assimilar conceptes, valors i aptituds del món de l’esport al sistema educatiu. Per poder aconseguir la fita desitjada, no només s’ha de realitzar un canvi de concepte, sinó que s’han d’implementar diverses metodologies i estratègies com ara l’acompanyament i la gestió d’equip per consolidar aquest canvi, que no només ha de ser conceptual, sinó també procedimental i actitudinal.

Per què equip i no un altre concepte? Ja que el coaching ha assimilat el mot coach, és preferible comptar amb tots els membres de l’equip i no focalitzar únicament el responsable per treballar amb el que s’anomena lideratge distribuït o responsabilitat compartida. El nostre concepte es fonamenta més en el team building i en la idea que el lideratge pot anar de dalt a baix però també pot anar de baix a dalt i esdevenir un procés igual d’eficaç. D’aquesta manera, si l’educació forma individus dins d’un equip, l’alumne des de petit se sentirà part d’aquest, coneixerà els rols i comportaments existents i facilitarà la consecució del procés educatiu. Sense donar l’esquena al fet que a l’alumne li costarà més abandonar l’equip i voldrà sentir-se part d’ell, i d’aquesta manera s’aconseguiran els objectius proposats pel mestre i els alumnes. El mestre ha de compartir objectius i experiències amb els seus alumnes, ha de transformar-se en tot un referent per aplicar estratègies –com ara la gestió d’equip– que guiïn els seus alumnes a fi d’aconseguir les seves metes, convertint els èxits personals en èxits comuns. Això no és una tasca fàcil, cal guanyar-se la confiança dels alumnes i fer-los veure que són capaços d’aconseguir tot el que es proposin si se senten part de l’equip. El mestre té els coneixements i l’experiència, però depèn d’ell crear un entorn on els alumnes se sentin valorats, capaços i en possessió d’un paper social rellevant i transformador. 

L’educació evoluciona de la classe a l’equip i del grup a la persona. En el present i mirant al futur, l’educació personalitzada és el punt de referència en el qual ens hem de fixar els professionals de l’educació. Per tant, els mestres sempre podem dir: “You’ll never walk alone”, i l’alumne: “You’re always on my mind”.

Llibres de pares

Els pares són senyors. Senyors de tots els aspectes possibles. Hi ha pares alts, baixos, grossos, prims, amb cabells castanys, taronja i blancs. De totes les nacionalitats i races. Amb les professions més variades. I tots tenen una cosa en comú: si són pares tenen nens a prop, i això, en general, és símptoma de ser millors persones.


EL PARE ÉS MEU!
Ilan Brenman i Juliana Bollini
Ed. Animallibres
A partir de 3 anys
Ilan Brenman ens relata la història de dues germanes que es disputen l’afecte i l’atenció del seu pare. A tot arreu i a tota hora. Fins que un dia cada una va agafada de la mà del pare i estiren i estiren i estiren…, tant, que el pare es trenca, sí, així, partit per la meitat. 
 

UN PAPA A MIDA
Davide Calí i Anna Laura Cantone
Ed. Baula
A partir de 5 anys
Una nena té la seva mare idealitzada: és alta, forta, maca, esportista i intel·ligent, però, com els altres nens i nenes, vol tenir també un papa. És per això que mare i filla decideixen posar un anunci al diari que diu així: “Es busca un papa tan meravellós com la mama”…
 
CADA DIVENDRES
Dan Yaccarino
Ed. Intermón Oxfam, 2011 (Col·l. Somnis)
A partir de 5 anys
La rutina que comparteixen un pare i un fill cada divendres fa que aquest sigui un dia especial. Passejar pel barri, saludar els veïns, aturar-se davant dels aparadors o esmorzar junts, són alguns dels moments compartits. És un cant a les petites coses i a gaudir del món que ens envolta.


EL PARE MUMIN I EL MAR
Tove Jansson
Ed. La Galera
A partir de 8 anys
“De vegades, quan tot rutlla i no ens falta res, ens posem tristos i de mal humor. Mira que n’és d’estrany!”, diu la mare Mumin. “És així i quan passa, però, s’ha de tornar a començar.” I això és el que fan els Mumin. Com que el pare no sembla feliç, decideixen marxar d’allà on viuen.

Activitat plàstica - teatre per als petits - òpera a partir de 10 anys

Activitat
VOLUMS INESPERATS
Lloc: Fundació Miró
Dates: 19 i 26 de febrer, a les 11 h
A partir de 5 anys
Coneixerem una tècnica escultòrica per entendre els conceptes de volum ple i volum buit i poder copsar la idea de motlle. També parlarem de textures i grafismes.


 
Teatre
AKÄSHIA, EL VIATGE DE LA LLUM
Lloc: SAT Teatre
Dates: 18 de febrer a les 17.30h i 19 de febrer a les 12 i 17.30h 
A partir de 3 anys 
Més informació 
L’Alba és una nena a qui la màgia l’acompanya des que va néixer. Les seves ganes d’aprendre la portaran a llegir molts llibres. Fins que algú li explica l’existència de la biblioteca més gran de l’univers: Akäshia.

Teatre
EL SOMNI DE GULLIVER
Lloc: Sala Tallers del TNC
Dates: 18, 19, 25 i 26 de febrer. Dissabtes a les 17 i 20h. Diumenges a les 18h
A partir de 10 anys  
Més informació 
Un clàssic transformat en una sorprenent òpera mecanitzada. Una experiència teatral insòlita en què les marionetes robotitzades, amb el vídeo i la música, ens expliquen el viatge de Gulliver als confins de l'univers.



diumenge, 15 de gener de 2017

Vallès Occidental

Gaudeix amb la família dels parcs i l’entorn natural del Vallès Occidental i de les activitats que s’hi ofereixen, i descobriu junts l’arquitectura, la història, l’arqueologia, el patrimoni modernista, romànic, iber...


MUSEU DEL GAS
El Museu del Gas té com a objectiu la difusió del patrimoni històric dels sectors del gas i l’electricitat. Situat a l’edifici modernista de La Energía, on a començaments del segle XX es produïa electricitat, es proposa un recorregut per la història de la indústria del gas i l’electricitat en els segles XIX i XX a través dels canvis socials que comporten les noves tecnologies. Cal destacar la Col·lecció Catalana de Gas, formada per aparells coneguts popularment com a gasodomèstics.
FUNDACIÓ GAS NATURAL FENOSA
Pl. del Gas, 8. Sabadell
Tel. 937 450 320

Per tastar: Una de les especialitats dolces més conegudes són les belgues. Es tracta d'un dolç típic de Sabadell que s'elabora de manera artesanal des del 1928. Els seus ingredients són la farina, la nata, la mantega i el sucre.
   
EMOCIÓ I SEGURETAT
Green Indoor Park és el primer parc temàtic d'Europa, amb 12.000 m2 d'instal·lacions per a la pràctica d'esports d'acció i de motor elèctric. El seu propòsit és vetllar per la seguretat i l'aprenentatge dels més petits, inculcant valors com ara el treball en equip, la superació personal i el respecte pel medi ambient. Teniu més de 20 activitats en tres zones: Kids Zone, Motor Zone i Freestyle City, les dues primeres preparades per als nens. Totes les àrees estan supervisades per monitors.
GREEN INDOOR PARK
Camí de Can Carreró, s/n. Les Franqueses del Vallès
Tel. 931 033 084

dijous, 12 de gener de 2017

Contes que fan por



Monstres bavosos, peluts i dentuts, que s’amaguen pels racons foscos del nostre voltant. Bruixes malèfiques i malicioses que fan cara de bones velletes dolces però duen guants i caps pelats i et fan encanteris malvats quan no les mires. Éssers misteriosos fantasmals i ancestrals que són tan horrorosos que són ignominiosos, ni tan sols tenen nom de tan dolents com són.


Per Elisabeth Ulibarri. Explicadora d’històries

Aquest imaginari que sembla tan terrible acompanya els nostres infants des que són ben petitons. Anem creixent amb aquests estranys companys de viatge que habiten, per sort, a dins dels contes i que ens permeten entrenar-nos davant de persones o situacions carregades d’intencions qüestionables i que, inevitablement, ens anirem trobant al llarg de les nostres vides. 

Aquests monstres tan horrorosos que viuen en aquest univers imaginari que aparentment és irreal, però quan hi connectem a través dels llibres o de la narració es fa gairebé palpable, ens permeten a nosaltres, com a adults, acompanyar els nostres fills en un viatge a través del mal, on podrem trobar els estereotips de personalitats malvades que, a voltes, sembla que travessin la finíssima línia de la imaginació i que saltin al món real, i també, fins i tot, sembla que es vulguin instal·lar al nostre costat.
Sovint parlo dels contes com a experiències viscudes, perquè jo crec sincerament que els nens i les nenes,  i els no tan nens i nenes, quan escolten o llegeixen un conte es poden sentir tremendament atrapats per la història i poden viure en primera persona les aventures meravelloses que s’hi descriuen, per això és tan important triar bé els contes. Quan ho fem, però, no podem sobreprotegir els nostres fills. Si ens fa por explicar-los contes amb personatges que fan por, com els explicarem les coses que fan por de la vida real? No ho hauríem de fer, com tampoc no hauríem de sobreprotegir els nostres fills en la vida real. I és per això, perquè tenim l’obligació d’ajudar-los a convertir-se en persones independents i autònomes capacitades per gaudir plenament de la vida, que quan els ajudem a triar contes no hauríem de censurar els llops ni les bruixes: “Són dolents...”, “Són la representació del mal”... Han de ser molt dolents perquè el càstig ha de ser just i tan sever que els ha de fer desaparèixer, i seran els personatges més febles, amb els quals fàcilment s’identifiquen els nostres fills, els qui sovint els hauran de vèncer i castigar-los fins a la seva desaparició. Com que el càstig ha d’estar a l’altura de les seves malifetes, les malifetes han de ser terribles. És important fer net i que aquests dolents, tant si moren com no, no puguin tornar d’allà on estan castigats perquè cal que quedi clar que el mal i les nostres pors no han de ser permanents i es poden vèncer. 

No podrem pas evitar que per circumstàncies personals d’algú, per interessos creats o per altres causes –si les començo a explicar no acabaríem mai–, els nostres nois i noies es trobin abans o després amb persones o situacions que els faran mal; això no ho podrem evitar, però penso que haver fet una bona introspecció en els contes on apareixen aquests personatges dolents que fan tanta por, com un llop, un ogre, una guineu, un drac,  el dimoni..., els pot ajudar a gestionar, tots sols, situacions difícils en les quals els pararan trampes o se sentiran atacats. Els ajudarà, probablement, a distingir i a decidir què volen fer ells i què accepten o no dels altres, d’aquesta manera podran establir un paral·lelisme amb alguna cosa ja experimentada o coneguda, cosa que els pot facilitar molt la gestió de conflictes i l’enfrontament amb les seves pors.