dilluns, 14 d’octubre de 2013

El primer any, les primeres paraules


Il·lustració de Daniel Torrado. Del DVD El més petit de tots, disponible a BNC Children

 

El camí cap al llenguatge d’un nadó s’ha anat construint a poc a poc, sense adonar-te’n, del primer somriure al dia que va dir “mama” i et buscava, i tu només eres una mare primerenca que anava descobrint el llibre d’instruccions d’aquell petit infant.



Per Martina Escoda, escriptora i mare 
En un primer embaràs redescobreixes el món. Les emocions i les expectatives de com canviarà la teva vida disparen la imaginació. Amb carícies i paraules et vas comunicant amb aquesta petita criatura que estàs gestant a dins teu i que no saps com serà. I de cop i volta, aquest nadó surt i és real. Creix a un ritme imparable. I cada dia es converteix en una aventura que encara fa aflorar més la imaginació. Ja no recordes els nou mesos d’estat de recolliment i intimitat. Semblen viscuts en una altra pell. Ara n’estrenes una altra: pell de mare. Res a veure amb l’embaràs. Guies el teu fill de carn i ossos, ho fas tan bonament com pots. T’hi deixes la pell. 

Els primers mesos, la manca de son és la pitjor aliada. Us aneu coneixent tots dos fora de la panxa i a mesura que establiu un vincle afectiu, lligat al pit i als jocs de falda, t’adones que l’amor està fet de llenguatge. És important parlar-li i cantar-li tot i que ell encara no et respongui amb paraules. Necessita el teu llenguatge per anar construint el seu. T’entén. Rep el teu afecte fet de paraules i sons. Amb la nova pell vius una vida ancorada a un present que passa molt de pressa i que deixa enrere els primers plors, les primeres nits en blanc, els primers somriures... I d’un dia per l’altre t’adones que ja té un any i xerra pels colzes. A la seva manera, naturalment. No et saps avenir de com has arribat tan ràpidament fins aquí. Ara vius un moment molt dolç. L’acompanyes cada dia en el viatge de descobrir paraules noves i és apassionant. En un no-res veus esclatar el món que redescobries en l’embaràs, una explosió de desitjos, d’inventar noms al ritme de cantarelles i cançons. 

El nen juga tothora, és la seva manera de conèixer el món i les paraules esdevenen el motor d’aquest viatge. Constructores i receptores de missatges. La criatura necessita paraules i comunicar-se com el pa i l’aigua. I no sempre és fàcil entendre què vol dir. Aquí és important potenciar la pròpia imaginació. El primer moment que diu “mama” amb intenció fa dubtar perquè no és gaire clar si s’adreça a tu o juga amb les síl·labes per se.  I llavors resulta que realment ho diu quan no hi ets i et busca per les habitacions de casa... Després no pararà de dir-ho en tot moment. I de sobte, sense adonar-te com, un dia comença a dir moltes paraules. N’hi ha que tenen més d’un significat. “Lala” tant vol dir aigua com la girafa Ba-ba o anar a passeig (d’una cançó que t’has inventat i que el nen s’ha après). “Caca” fa riure perquè és tot un món: carrer, galeta o guitarra... i caca, és clar, tot i que de vegades ni ell mateix sap en realitat què vol dir. “Papa”, a part de pare, és pa, plàtan i papallona. “Mama”, però, només vol dir mare. De moment, almenys, i sovint la diu amb un somriure fatxenda i divertit, que ens entendreix a tots. És sorprenent veure com aquest designar les coses amb paraules, juntament amb la velocitat que té a quatre grapes, li dóna cada vegada més independència. Només té un any i ja comença a ser autònom. Personeta. Perquè a més de moure’s i de menjar sol de mica en mica (és a dir, quan el terra queda ple d’esquitxos i petites molles), també ho aconsegueix amb el seu propi llenguatge. 

Comença a dir les paraules que vol, aquelles que representen el que li crida més l’atenció, un petit univers que s’amplia amb la gran fal·lera pels “cotxes” i les “pilotes”, sense que hàgim dedicat cap esforç especial perquè desenvolupi aquest gust. Aquesta autonomia iniciàtica va lligada també al propi caràcter, sens dubte, i el va construint a poc a poc, imperceptiblement,  i no és fins que li expliques a algú les noves coses del teu fill quan t’adones del camí que ja ha recorregut, sense pensar en allò que encara falta, perquè tu també camines dia a dia, mot a mot. 

Aquest amor per les paraules, viscut des de l’inici, fomenta la creativitat i les ganes d’experimentar i jugar amb la cultura, l’única que de debò ens fa lliures.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada