dijous, 31 d’octubre de 2013

L'Anoia


El NEAN - Parc Prehistòric de Capellades és una àrea amb un alt valor geològic i paisatgístic, així com també de gran vàlua històrica per la presència d’una vintena de jaciments arqueològics de diverses èpoques.

La Cinglera del Capelló és una plataforma de travertí, d’aproximadament un quilòmetre de llargada i uns 35 m d’alçària, sobre la qual s’asseu la vila de Capellades. El creixement continu va formar cornises, balmes i coves que en períodes d’estiatge eren ocupats per grups prehistòrics per establir-hi els seus campaments. D’aquesta manera, al valor patrimonial natural d’aquest espai s’hi afegeix un singular valor patrimonial.
La visita al Parc Prehistòric de Capellades consta de les parts següents: exposició temàtica introductòria, audiovisual sobre els neandertals de l’Abric Romaní, explicació i visualització del jaciment i taller de tir amb arc.
Obert els diumenges d'11 a 14 h
Visites guiades a les 11.15 h i 12.45 h
Per a informació i reserves: tel. 938012850 (Museu Molí Paperer de Capellades)

A Capellades mateix, l’objectiu de la nostra visita està situat en un antic molí del segle XVIII, anomenat Molí de la Vila on trobarem el Museu Molí Paperer. Al costat hi ha la Bassa, font natural d’on brolla un munt de litres diaris d’aigua utilitzada per al funcionament dels molins paperers de la zona. Gràcies a l’abundància hídrica, Capellades i el seu entorn van constituir un dels centres paperers més importants durant els segles XVIII i XIX. El paper d’aquesta zona, en especial el paper de barba i el paper de fumar, es venia a gran part del mercat espanyol i a les colònies d’Amèrica.
Per als visitants que vénen en família, el museu ofereix l'exposició permanent sobre el paper i la seva història, i una visita al soterrani amb tota la màquinaria en funcionament, on es pot veure el treball dels artesans.
La visita guiada ens introdueix en la història del paper, el paper a l'Orient, els molins paperers a Catalunya, etcètera. Al soterrani es mostra el procés d'elaboració del paper fet amb la maquinària i l'utillatge propis d'un molí del segle XVIII.
Tots els membres de la família podran fabricar el seu propi full de paper!
Lloc: Pau Casals, 10. Capellades
Tel. i Fax 93 801 28 50  Correu electrònic
Dissabtes, diumenges i festius, de 10.30 a 14.30 h
Tots els dies del mes d’agost, de 10 a 14 h

Per dinar, anirem a menjar a un parc natural que queda a prop. Els petits gaudiran de la naturalesa, pujant pertot arreu, i els grans estaran tranquils perquè no hi ha res que es pugui trencar!

Què llegeixen els animals abans de dormir


Per si algú s’ha demanat alguna vegada què llegeixen els animals abans de dormir, Noé Carlain i Nicolas Duffaut ens responen a aquesta pregunta en aquest original llibre adreçat als joves lectors. 
Als animals també els agrada llegir, però cada animal té les seves lectures favorites. Cal destacar que al llarg de tot el catàleg d'animals lectors autor i il·lustrador ens ofereixen amb sentit de l’humor un hàbit relacionat amb la lectura que estigui associat amb aquell animal: els cangurs només llegeixen llibres de butxaca i els ratpenats es fan un tip de riure amb les històries de vampirs, els cavalls no es perden el diari de les curses, els gripaus que tantes històries de princeses han protagonitzat rellegeixen tota l’estona la mateixa història del petó i el príncep encantat, i els  gossos sempre compren els llibres al mercat de les puces tot i que a les cigonyes els encanten les històries de nadons...
La senzillesa del text està acompanyada per il·lustracions que aconsegueixen crear tot un món al voltant d’uns animals meravellosament retratats.
Què llegeixen els animals abans de dormir és una aposta molt original que serveix per estimular la lectura i la passió pels llibres. Una petita joia.
A partir de 2 anys
Noé Carlain i Nicolas Duffaut
Ed. Joventut

L'efecte "Ratatouille"


Imatge de l'espectacle "El rei de casa" dels Farrés Brothers i cia. Curtmetratge disponible a >bnc online i en DVD a la botiga

Encara que no sigui l’alegría de la huerta, no em considero un home prou sorrut per tenir els records tan enterrats com el crític d’aquesta brillant pel·lícula. Amb tot, la memòria és múrria, i li agrada jugar a fet i amagar.

 
Per Jordi Palet, autor i director de teatre. Membre de Farrés Brothers i Cia.
Si no has vist la pel·lícula, salta’t aquest paràgraf: El senyor crític observa amb menyspreu l’àpat que li ha preparat aquell cuiner malgirbat, ajudat d’estranquis per un xef de mig pam. El client, prepotent, arrogant –i un punt amargat–, agafa la forquilla, punxa una espurna del plat i se la posa a la boca. Immediatament entrem dins el seu cap amb un ‘zoom’ que ens mena directament a la seva infantesa, a aquella menja exquisida anomenada ‘ratatouille’ que cuinava sa mare quan ell era petit. A través del paladar, els records d’aquell passat feliç afloren i fan canviar el caràcter de l’home sorrut. 
O a la campaneta de la ning-ning, jo l’amago i no la tinc: una imatge porta a una altra, fred-fred, com en un joc de pistes, fred-fred, com les pel·lícules de misteri, tebi-tebi, o les sèries de policies, calent-calent, com el Magnum, calent-cremant, que quan fèiem vuitè d’EGB podíem mirar si havíem acabat els deures. El seu cotxe, les seves camises, en Higgins i els seus gossos, formaven part d’aquell imaginari de ficcions on els adults es refugiaven. Com Dallas, però Dallas era un rotllo. I no m’ho deixaven mirar. 
A vuitè ja érem una mica ganàpies, i els ulls se’ns n’anaven cap a altres geografies (calent-calent), però recordo perfectament que continuàvem anant al teatre, des de l’escola amb Pedagogia de l’espectacle, o amb Rialles o La Xarxa si era diumenge o festa de precepte. Imaginar-se avui un nen de 14 anys anant a veure “un infantil” és quasi un despropòsit, però als vuitanta, en la gloriosa època del pa amb xocolata, formava part de l’extraordinari quotidià. 
Rebobino una mica més la cinta de casset i em ve al cap el primer cop que vaig arribar amb la punta dels dits a obrir l’aixeta del lavabo (que feia mal al pit, però em feia sentir gran), o el dia que vaig aprendre a xiular (que baixava per l’escala de casa), o el primer cop que em vaig cordar sol les sabates. O Planeta imaginari, o mossèn Ramon taladrant, o les gravacions de cançons i diàlegs impossibles amb aquell magnetòfon d’halterofílic.
També apareixen, connectades per secretes inconnexions, imatges de les vacances a Coma-ruga amb la padrina Marieta, les trobades amb els cosins, dibuixos i dictats a l’escola, papers pautats, ma germana venint-me a buscar a mitja classe perquè s’ha mort el padrí, les aranyes al roser del pati, l’olor de pernils al salador de Can Palet. I entre els pessebres eterns del meu pare, sonen les músiques dels meus germans i els versos de ma mare. 
Discretament, enmig de tot això, sempre hi ha el teatre. A Ullastrell vaig veure (i viure) el grup amateur de rigor, però també Els Estaquirots, el Teatre Mòbil, L’Estenedor, Marduix, La Trepa, Titelles Babi, Els Aquilinos, el Mag Magoo… i, evidentment, el Fakir Kirman, personificació de l’apoteosi kitsch. 
No sé si és per això que ara em dedico, entre altres coses, al teatre per a tots els públics. Però la il·lusió que em balla pel cap, l’engranatge que em mou, és que algun nen, o alguna nena, camuflat entre els seus records, en guardi un de quan va anar al teatre. 


dimarts, 22 d’octubre de 2013

Mi primer Juan Marsé. El detective Lucas Borsalino


Quan Lucas compleix set anys, li regalen un barret molt especial que havia pertangut a gàngsters i detectius. Així que Lucas decideix posar-se el barret i convertir-se en detectiu. Però, serà Lucas capaç de resoldre els misteris i descobrir qui hi ha darrere dels estranys robatoris del seu veïnat?
En El meu primer Juan Marsé descobriràs com el petit Lucas es converteix en detectiu gràcies al poder de la imaginació i a l'ajuda d'un barret molt especial.

La col·lecció 'El meu primer' va néixer el 2010 amb la publicació d'El petit Hoplita, d'Arturo Pérez Reverte, i de Fonchito i la lluna, de Mario Vargas Llosa, i ha anat creixent fins al dia d'avui.
La intenció d'aquesta col·lecció és apropar als més petits els autors més representatius de la literatura a través de relats curts il·lustrats.

A partir de 6 anys
Juan Marsé
Ed. Alfaguara

Barcelona


Sortim a navegar!
Els visitants i amics del MMB tenen l'oportunitat de sortir a navegar amb el pailebot Santa Eulàlia els dissabtes al matí. Aquest veler mercant de l'any 1919 va ser recuperat i restaurat pel MMB el 1998. Al llarg del trajecte, s'explicaran els diferents conceptes de navegació vinculats a la història del vaixell i a la navegació a vela. Fins i tot es podrà ajudar en les tasques de navegació!

Dates: Cada dissabte fins al 31/12/2013
Hora: De 10 a 13h
Edat mínima per navegar: 6 anys
Reserves: reserves.mmaritim@diba.cat o al telèfon 933 429 920. 
Horari de reserves: De dilluns a divendres, fins a les 14h.

I després anirem cap aI Fòrum... i podrem dinar a la platja!

Havent dinat anem a les instal·lacions del Museu Blau que s'estructuren al voltant d'un immens vestíbul de lliure accés que és el punt de partida de la visita al centre: l'exposició de referència «Planeta Vida», els espais per a exposicions temporals, el Niu de Ciència per a infants de 0-6 anys, els tallers, la cafeteria, el restaurant i la botiga.
«Planeta Vida» és un viatge per la història de la vida i la seva evolució al nostre planeta.
El nucli de l'exposició, 'La Terra Avui', presenta una visió de la natura que integra totes les disciplines de les ciències naturals, amb un discurs museogràfic renovat i amb els recursos interactius i audiovisuals més moderns. És una exposició que se centra en el patrimoni natural de Catalunya i del seu entorn més immediat, la Mediterrània, però que també mostra materials significatius d'altres regions del planeta.
El Museu Blau és un nou equipament cultural que aporta a la ciutat una oferta cultural amb rigor científic, el sentit lúdic i el coneixement de la natura, el lleure i el debat de qüestions mediambientals actuals.
Plaça Leonardo da Vinci, 4-5. 
Parc del Fòrum. Barcelona
Tel.: 93 256 60 02

Horaris: De dimarts a dissabtes, de 10 a 19h i diumenges i festius, de 10 a 20h. 
Per a tots els públics

Mare, quant val un euro?


Il·lustració Serxio Huelin

Mentre un professor de secundària m’explica que vint-i-cinc dels seus alumnes reben una paga setmanal de cent euros coneixem la notícia que hem superat la barrera dels sis milions d’aturats. Incoherència? Realitat? Possiblement les dues coses alhora.


Per Paola Velázquez. Psicòloga 
Ben segur que alguns de vosaltres us heu trobat que algun dels vostres fills us ha fet  aquesta pregunta o una de similar.
Sempre ha estat difícil per nosaltres decidir si fem bé o no d’assignar una paga als nostres fills o si, per exemple, quan neixen els hem d’obrir un compte corrent perquè puguin familiaritzar-se ben aviat amb la cultura de l’estalvi. Ara, amb els temps que corren, quan ells mateixos no fan més que sentir la paraula crisi, encara ho és molt més. Hi ha moltes i diverses opinions sobre el tema, la majoria legítimes i acceptables. Però el cert és que pels que hem passat per l’experiència de ser pares i ara gaudim, a vegades amb dificultat, de veure’ls créixer, intentar saber quina és la millor manera d’ensenyar-los a entendre el valor dels diners és una qüestió que ens porta més d’un maldecap.

Recordo la cara que vam posar quan el nostre fill, amb quatre anys, es va aixecar el dia de Reis per obrir els seus regals. De tots els paquets que hi havia va escollir-ne un a l’atzar i en obrir-lo va veure el vaixell de pirates que havia demanat, justament aquell que ell volia, idèntic, com sortit dels seus somnis. En aquell moment va decidir que no necessitava obrir-ne cap més, i en vista de la nostra insistència perquè obrís els altres, la seva resposta sempre era la mateixa: “No!!!, això és el que jo volia.” I allà ens vam quedar el seu pare i jo, palplantats, reflexionant sobre la lliçó d’economia sostenible que, sense saber-ho, ens acabava de donar el nostre fill.

Tal com deia aquell eslògan televisiu: “Si tu llegeixes, ells llegeixen.” Els pares, deixant participar els nostres fills en les tasques quotidianes i creant espais perquè puguin preguntar allò que no entenen sobre les coses que estan passant al seu voltant, tenim l’oportunitat d’ajudar-los en la seva immersió en el món social on els diners són uns dels grans protagonistes. Des de petits podem ensenyar-los que tenir “dinerets” els permet aconseguir per ells mateixos allò que volen i, alhora, inculcar-los que hi ha molts aspectes de la vida que no es compren amb diners. Als valors com l’autonomia, l’honestedat, la sinceritat i el respecte no se’ls pot posar preu, però són uns dels béns més preuats que podran tenir mai. En aquest camí, d’acord amb la nostra manera de fer, dibuixarem un escenari en el qual ells, a poc a poc, es podran veure representats d’una manera còmoda i natural.

Els que esteu a punt de ser pares, els que tenim nens petits i també aquells que ja teniu fills adolescents, hem de recordar que la manera més natural d’aprendre és observant. Si posem límits al poder dels diners, si els atorguem el seu valor just, si en fem un ús coherent d’acord amb les nostres possibilitats, estarem contribuint més que cap llibre ni lliçó d’economia a fer que els nostres fills creixin identificant-se i valorant-se pel que poden arribar a ser i no per allò que creuen que són o, el que és pitjor, que tenen.

Per cert, el nen que amb quatre anys no volia obrir més regals, quan en tenia sis mai en tenia prou i sempre en volia més. Fa poc el vaig trobar un matí abans d’anar a escola intentant obrir la seva guardiola per comprar-se les cartes que ara són moda amb els diners que ha anat estalviant cèntim a cèntim. Mentre sigui així, permeteu-me somriure, encara que sigui per sota el nas.

dijous, 17 d’octubre de 2013

El domador de paraules


“Benvinguts, lectores i lectors, al fabulós món de la poesia. L'espectacle d'avui és impressionant: un sol poeta al mig de la pista s'enfronta a una perillosa tropa de paraules salvatges i rebels. Noms feréstecs, verbs indisciplinats i adjectius ingovernables que cal domar, ensinistrar i fer passar per la roda. Una ocasió única per comprovar, des de primera fila, l'art de la paraula de Miquel Desclot." 
Aquest és el text que figura a la contraportada del llibre El domador de paraules del poeta Miquel Desclot, un regal que La Galera ofereix sobretot als lectors joves per celebrar el cinquantè aniversari de la seva creació. Una antologia poètica imprescindible de Miquel Desclot, un dels màxims exponents de la poesia infantil catalana. En aquest volum reuneix cinc dels seus llibres de poesia per als més petits (dos dels quals són inèdits).
A partir de 7 anys
Miquel Desclot
Ed. La Galera

Minimúsica



Minimúsica és un somni fet realitat. Una prova pilot que ja fa més de sis anys que dura i creix cada dia.


Per Núria Muntaner
Neix de les ganes d'aportar alguna cosa, per petita que sigui, a l'educació musical dels més petits. Sentia com una injustícia que ells no poguessin gaudir dels mateixos grups i el mateix tipus de música que jo com a adulta podia seguir cada cap de setmana. Per què havien de quedar-se tancats en un món petit on només hi vivien cançons tradicionals i música clàssica? Que eren només aquests gèneres els que estimulaven el cervell dels infants?

Aquests anys de trajectòria ens han demostrat que els nens volen, poden i han d'escoltar música de tota mena. Pop, rock, folk, jazz, flamenc, rumba, soul... Ja hem vist com els ballen, els canten i els senten. Les seves ments, afortunadament més obertes que les de molts adults, són poroses com esponges que xuclen per després poder donar, per poder créixer amb una experiència musical àmplia i rica que els ajudarà a desenvolupar altres habilitats.

El fet de compartir els concerts en família reforça el vincle familiar i ofereix una possibilitat d'oci educatiu per a tots. Els pares i les mares se senten bé perquè els seus fills s'estan alimentant culturalment com ells també ho fan (amb art de qualitat i actual) i també perquè ells poden seguir disfrutant dels seus grups preferits en horari matinal, compatible per a tots.

En els nostres espectacles, els músics componen cançons sobre un tema en concret que els proposem. Aquesta és l’única adaptació, doncs, que els demanem. I així podem treballar temes que ens semblen interessants i que ens permeten arribar als valors que volem transmetre. Parlar dels aliments, per exemple, per treure conclusions a través de les cançons, com ara que cal menjar variat i no abusar dels dolços o que les coses cuinades a casa sempre són millors que les de paquet.

Ja tenim tres discos a la col·lecció Temàtica Minimúsica: el primer volum està dedicat als aliments; el segon, als transports, i el tercer, als animals. Ara mateix estem preparant el quart, que el dedicarem a l'escola i els drets dels infants, en col·laboració amb Amnistia Internacional. Un nou projecte que ens il·lusiona molt i en què comptem amb músics importants de tot l'Estat.

Si voleu saber més sobre nosaltres, entreu a www.minimusica.tv i trobareu un espai on jugar amb la música, on llegir petites històries, on veure vídeos de les nostres cançons, on estar informats d'activitats culturals familiars interessants, participar en concursos, etcètera. Volem que la família Mini creixi. Ens ajudes?

Girona i Torroella de Montgrí


Al Museu del Cinema us convidem a conèixer els ginys que van deixar bocabadats els nostres rebesavis, veniu a veure com eren les primeres projeccions de cinema, deixeu-vos fascinar pels espectacles d'imatges en moviment que han fet somiar els espectadors de totes les èpoques.
Carrer de la Sèquia, 1. Girona
Horari: d'11.00 a 15.00 h
Per a tots els públics

  

I després, ens dirigim cap a Torroella de Montgrí. Podem dinar a la platja i anem al Parc d’aus. 
Voleu veure 16 espècies diferents d’ànecs? I diferents tipus de faisans? El Parc d’Aus, situat a la sortida de Torroella de Montgrí en direcció cap a l’Estartit, no només és una experiència per als petits, sinó que per als grans també suposa una descoberta divertida i interessant. Aquest parc ocupa una superfície de 2 hectàrees i inclou més de 70 espècies diferents d'animals, entre faisans, ocells exòtics, oques, ànecs, etc.
Visitar el Parc d’Aus representa una gran oportunitat perquè els més petits puguin apreciar de ben a prop la bellesa d’una gran varietat d’aus.
Té zones verdes amb molta vegetació i zones d'esbarjo per a tots.
Ctra. de l’Estartit, km 1
Torroella de Montgrí
Per a visites, truqueu al telèfon 972 75 78 16

dilluns, 14 d’octubre de 2013

Moixaina Exprés


http://llibrerialaltell.files.wordpress.com/2012/10/moixaina-expres.jpg “Tinc necessitat urgent de moxaines…. El meu papà és un PAV Un Papà d'Alta Velocitat!
Al matí: celexprésfinsalaniiiiiiit! A la nit: un petósúperexprés
Cada dia és igual. El que jo vull és una moixana tranquil·la i sense presses.
Però aquest matí, es va acabar. Atenció, atenció!”
Les històries d’ Émile Jadoul són sempre simpàtiques i fan que tanquis l’última pàgina amb un somriure. El conillet protagonista de Moixaina Exprés es troba molt necessitat de moixaines, les espera i les busca, però està negre perquè el seu pare sempre té pressa o està molt ocupat i, per tant, les rep ben apressades dia rere dia. Un dia, però, s’empescarà una idea per a rebre moixaines com calen.

A partir de 3 anys
Émile Jadoul
Ed. Corimbo


El Pallars Jussà



El Tren dels Llacs es un tren turístic d’època que us transportarà des de l’estació de Lleida fins a la Pobla de Segur al llarg d'espectaculars paisatges. El tren es pot agafar a l’estació de Lleida o bé a l’estació de Balaguer. Recomanem ser a les 10,30 h a la estació de Lleida perquè el grup de teatre i animació La Cremallera us donarà la benvinguda. A Balaguer es realitza una degustació de coca de recapte, entre d’altres activitats.

La via transcorre per la dreta del riu Segre des de Lleida fins a Balaguer. Ho fa per una via única en un itinerari planer fins que arriba a les primeres muralles muntanyoses de Sant Llorenç de Montgai i Camarasa. Ben aviat, el tren forma part de la conca del riu Noguera Pallaresa, que l’acompanyarà, entre embassaments i serralades muntanyoses com el Montsec, fins a la Pobla de Segur, la darrera parada. Per arribar fins allà, el tren haurà hagut de superar un total de 41 túnels i 31 ponts.

Lloc: Estació de Lleida, o bé a l’estació de Balaguer.
Dates: A partir del 27 d’abril, cada dissabte.
Recomanat per totes les edats

I a la Pobla de Segur… 
Casa Mauri és un palauet i residència modernista construït amb els materials i la decoració propis d’aquest estil però amb la singularitat de la llunyania. En tot l’edifici hi ha una presència del món natural i una asimetria que accentua el dinamisme de la construcció. Casa Mauri recupera els oficis artesans integrant a l’arquitectura les arts aplicades: mosaics, vitralls i forja. Els mosaics són realitzats per Lluís Bru, autor dels mosaics del Palau de la Música Catalana i l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, entre d’altres. Actualment Casa Mauri és la seu de l’Ajuntament i a l’antic garatge hi ha l’Oficina de Turisme. El complex disposa d’uns jardins de l’època.

Per dinar es pot anar a la font de la Figuereta i Moreres on hi ha zones recreatives que segueixen el riu Noguera Pallaresa a l'entrada i sortida del congost de Collegats, amb àrea de pícnic amb fonts, taules i bancs de fusta.

I després, abans que surti el tren cap a Lleida…
Visita a les instal·lacions de l'antic molí d'oli de Sant Josep, de la Pobla de Segur. Aquest molí disposa de tota la maquinària que s'utilitzava antigament per elaborar l’oli. A la planta inferior hi ha els arxius fotogràfics i documentals de la vila. L’escultura de sant Josep de la façana és obra de l'escultor Josep Llimona. Pel que fa a la casa Mauri, és un palauet modernista, que integra materials i una decoració que entronquen amb aquest estil. Els mosaics són obra de Lluís Bru. El complex disposa d'uns jardins de l'època.

Visites concertades a:
Tel. 973681518

El primer any, les primeres paraules


Il·lustració de Daniel Torrado. Del DVD El més petit de tots, disponible a BNC Children

 

El camí cap al llenguatge d’un nadó s’ha anat construint a poc a poc, sense adonar-te’n, del primer somriure al dia que va dir “mama” i et buscava, i tu només eres una mare primerenca que anava descobrint el llibre d’instruccions d’aquell petit infant.



Per Martina Escoda, escriptora i mare 
En un primer embaràs redescobreixes el món. Les emocions i les expectatives de com canviarà la teva vida disparen la imaginació. Amb carícies i paraules et vas comunicant amb aquesta petita criatura que estàs gestant a dins teu i que no saps com serà. I de cop i volta, aquest nadó surt i és real. Creix a un ritme imparable. I cada dia es converteix en una aventura que encara fa aflorar més la imaginació. Ja no recordes els nou mesos d’estat de recolliment i intimitat. Semblen viscuts en una altra pell. Ara n’estrenes una altra: pell de mare. Res a veure amb l’embaràs. Guies el teu fill de carn i ossos, ho fas tan bonament com pots. T’hi deixes la pell. 

Els primers mesos, la manca de son és la pitjor aliada. Us aneu coneixent tots dos fora de la panxa i a mesura que establiu un vincle afectiu, lligat al pit i als jocs de falda, t’adones que l’amor està fet de llenguatge. És important parlar-li i cantar-li tot i que ell encara no et respongui amb paraules. Necessita el teu llenguatge per anar construint el seu. T’entén. Rep el teu afecte fet de paraules i sons. Amb la nova pell vius una vida ancorada a un present que passa molt de pressa i que deixa enrere els primers plors, les primeres nits en blanc, els primers somriures... I d’un dia per l’altre t’adones que ja té un any i xerra pels colzes. A la seva manera, naturalment. No et saps avenir de com has arribat tan ràpidament fins aquí. Ara vius un moment molt dolç. L’acompanyes cada dia en el viatge de descobrir paraules noves i és apassionant. En un no-res veus esclatar el món que redescobries en l’embaràs, una explosió de desitjos, d’inventar noms al ritme de cantarelles i cançons. 

El nen juga tothora, és la seva manera de conèixer el món i les paraules esdevenen el motor d’aquest viatge. Constructores i receptores de missatges. La criatura necessita paraules i comunicar-se com el pa i l’aigua. I no sempre és fàcil entendre què vol dir. Aquí és important potenciar la pròpia imaginació. El primer moment que diu “mama” amb intenció fa dubtar perquè no és gaire clar si s’adreça a tu o juga amb les síl·labes per se.  I llavors resulta que realment ho diu quan no hi ets i et busca per les habitacions de casa... Després no pararà de dir-ho en tot moment. I de sobte, sense adonar-te com, un dia comença a dir moltes paraules. N’hi ha que tenen més d’un significat. “Lala” tant vol dir aigua com la girafa Ba-ba o anar a passeig (d’una cançó que t’has inventat i que el nen s’ha après). “Caca” fa riure perquè és tot un món: carrer, galeta o guitarra... i caca, és clar, tot i que de vegades ni ell mateix sap en realitat què vol dir. “Papa”, a part de pare, és pa, plàtan i papallona. “Mama”, però, només vol dir mare. De moment, almenys, i sovint la diu amb un somriure fatxenda i divertit, que ens entendreix a tots. És sorprenent veure com aquest designar les coses amb paraules, juntament amb la velocitat que té a quatre grapes, li dóna cada vegada més independència. Només té un any i ja comença a ser autònom. Personeta. Perquè a més de moure’s i de menjar sol de mica en mica (és a dir, quan el terra queda ple d’esquitxos i petites molles), també ho aconsegueix amb el seu propi llenguatge. 

Comença a dir les paraules que vol, aquelles que representen el que li crida més l’atenció, un petit univers que s’amplia amb la gran fal·lera pels “cotxes” i les “pilotes”, sense que hàgim dedicat cap esforç especial perquè desenvolupi aquest gust. Aquesta autonomia iniciàtica va lligada també al propi caràcter, sens dubte, i el va construint a poc a poc, imperceptiblement,  i no és fins que li expliques a algú les noves coses del teu fill quan t’adones del camí que ja ha recorregut, sense pensar en allò que encara falta, perquè tu també camines dia a dia, mot a mot. 

Aquest amor per les paraules, viscut des de l’inici, fomenta la creativitat i les ganes d’experimentar i jugar amb la cultura, l’única que de debò ens fa lliures.