dimarts, 22 d’octubre de 2013

Mare, quant val un euro?


Il·lustració Serxio Huelin

Mentre un professor de secundària m’explica que vint-i-cinc dels seus alumnes reben una paga setmanal de cent euros coneixem la notícia que hem superat la barrera dels sis milions d’aturats. Incoherència? Realitat? Possiblement les dues coses alhora.


Per Paola Velázquez. Psicòloga 
Ben segur que alguns de vosaltres us heu trobat que algun dels vostres fills us ha fet  aquesta pregunta o una de similar.
Sempre ha estat difícil per nosaltres decidir si fem bé o no d’assignar una paga als nostres fills o si, per exemple, quan neixen els hem d’obrir un compte corrent perquè puguin familiaritzar-se ben aviat amb la cultura de l’estalvi. Ara, amb els temps que corren, quan ells mateixos no fan més que sentir la paraula crisi, encara ho és molt més. Hi ha moltes i diverses opinions sobre el tema, la majoria legítimes i acceptables. Però el cert és que pels que hem passat per l’experiència de ser pares i ara gaudim, a vegades amb dificultat, de veure’ls créixer, intentar saber quina és la millor manera d’ensenyar-los a entendre el valor dels diners és una qüestió que ens porta més d’un maldecap.

Recordo la cara que vam posar quan el nostre fill, amb quatre anys, es va aixecar el dia de Reis per obrir els seus regals. De tots els paquets que hi havia va escollir-ne un a l’atzar i en obrir-lo va veure el vaixell de pirates que havia demanat, justament aquell que ell volia, idèntic, com sortit dels seus somnis. En aquell moment va decidir que no necessitava obrir-ne cap més, i en vista de la nostra insistència perquè obrís els altres, la seva resposta sempre era la mateixa: “No!!!, això és el que jo volia.” I allà ens vam quedar el seu pare i jo, palplantats, reflexionant sobre la lliçó d’economia sostenible que, sense saber-ho, ens acabava de donar el nostre fill.

Tal com deia aquell eslògan televisiu: “Si tu llegeixes, ells llegeixen.” Els pares, deixant participar els nostres fills en les tasques quotidianes i creant espais perquè puguin preguntar allò que no entenen sobre les coses que estan passant al seu voltant, tenim l’oportunitat d’ajudar-los en la seva immersió en el món social on els diners són uns dels grans protagonistes. Des de petits podem ensenyar-los que tenir “dinerets” els permet aconseguir per ells mateixos allò que volen i, alhora, inculcar-los que hi ha molts aspectes de la vida que no es compren amb diners. Als valors com l’autonomia, l’honestedat, la sinceritat i el respecte no se’ls pot posar preu, però són uns dels béns més preuats que podran tenir mai. En aquest camí, d’acord amb la nostra manera de fer, dibuixarem un escenari en el qual ells, a poc a poc, es podran veure representats d’una manera còmoda i natural.

Els que esteu a punt de ser pares, els que tenim nens petits i també aquells que ja teniu fills adolescents, hem de recordar que la manera més natural d’aprendre és observant. Si posem límits al poder dels diners, si els atorguem el seu valor just, si en fem un ús coherent d’acord amb les nostres possibilitats, estarem contribuint més que cap llibre ni lliçó d’economia a fer que els nostres fills creixin identificant-se i valorant-se pel que poden arribar a ser i no per allò que creuen que són o, el que és pitjor, que tenen.

Per cert, el nen que amb quatre anys no volia obrir més regals, quan en tenia sis mai en tenia prou i sempre en volia més. Fa poc el vaig trobar un matí abans d’anar a escola intentant obrir la seva guardiola per comprar-se les cartes que ara són moda amb els diners que ha anat estalviant cèntim a cèntim. Mentre sigui així, permeteu-me somriure, encara que sigui per sota el nas.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada