dijous, 28 de novembre de 2013

El Pla d'Urgell

MUSEU DELS VESTITS DE PAPER
Entre les singularitats de Mollerussa, potser la més coneguda és el Concurs de Vestits de Paper, que s’hi celebra des de fa 46 anys. El museu és fruit de tots els participants d’aquest concurs, perquè és gràcies a ells que avui hi ha més de vuitanta vestits exposats. Un dels principals objectius del museu és precisament donar a conèixer aquesta forma de creació, de disseny, de treball, perquè fins que no es veu un vestit de paper no es pot ser conscient de tot l’esforç, tot el temps i tota la il·lusió que calen per fer-lo. El nombre de vestits va  creixent cada any perquè el museu es queda els vestits premiats i les donacions que fan les modistes. Benvinguts al fantàstic món del paper!
C. Ferrer i Busquets, 90-92. Mollerussa
Horari: Dissabtes, de 10 a 13 h i de 17 a 20 h. Diumenges, de 10 a 15 h
Més informació


Per dinar, ens podem desplaçar fins al lloc que us suggerim en la proposta següent, l’estany d’Ivars i Vila-sana, ja que allà trobarem una zona de pícnic molt agradable i envoltada de natura.

L’ESTANY D’IVARS I VILA-SANA
Es tracta de l'estany interior de Catalunya més gran, amb una important diversitat biològica. Actualment forma una llacuna d'aigua dolça provinent del canal d'Urgell. La profunditat és molt baixa (menys d’1 m) en bona part del seu perímetre i la màxima no arriba als 4 m. A l'estany s'hi van recrear illes de diferents formes, pendents, alçades i emplaçaments que afavoreixen la fauna, especialment els ocells, amb punts de descans, alimentació i reproducció. L’estany es pot visitar per lliure o en visites guiades. L’itinerari, de gairebé 3 km, es pot fer a peu o en bicicleta i inclou miradors i àrees de descans. Els caps de setmana i festius podeu fer la passejada en barca de rem. També s’hi ofereixen tallers: sobre insectes, astronomia o ratpenats.
Consorci de l’Estany d’Ivars i Vila-sana
Prat de la Riba, 1. Mollerussa
Més informació


Parc o "txiquiparc"?

Cada cop se celebren més festes d'aniversari infantils als parcs públics. Darrerament s'ha dit que cal demanar permís a l'Ajuntament i que fins i tot en algun cas s'ha arribat a suspendre la festa. Espero que això de la suspensió de la festa sigui una llegenda urbana perquè, imaginar-me una patrulla de guàrdies amb pistola despenjant banderetes dels arbres i rodejada de nens plorant, seria una escena deplorable digna del comissari Torrente. A més, aleshores hauríem d'anar tots al "txiquiparc"?


Per Xavier Romero. Guionista

L'altre dia vaig anar a la festa d'aniversari de l'Íngrid al parc de l'Espanya Industrial. Banderetes sota una ombra, sandvitxos, fanta, ganxets i cervesa per als pares per celebrar que feia 7 anys.

M'agrada aquesta manera de fer servir els nostres espais públics. Trobo que contagia alegria. I si a sobre tens la sort que al parc hi ha plataners centenaris, com als curtmetratges francesos de les festes de poble, pots arribar a sentir un benestar que sona a música d'acordió.
El que va començar fa uns anys com una cosa poc comuna està esdevenint cada cop més freqüent. Famílies que abans ho celebraven a casa en "petit comitè" s'han apuntat a convidar tota la classe i a muntar-ho conjuntament amb altres nens que també fan anys els mateixos dies. De manera que ja no és estrany trobar els caps de setmana que se celebrin simultàniament diverses festes en un mateix parc. Caldrà aviat, potser, passar la nit al banc amb el sac de dormir?

Sigui com sigui, això de festejar en un lloc públic una celebració privada  em sembla, en els temps que corren, una forma de desinhibició, fins i tot de transgressió.
Entenc, és clar, que és sobretot una qüestió pràctica. Permet convidar la classe sencera sense que et destrossin la llar, i surt barat barat. Enlloc està escrit que l'alegria hagi de ser cara ni complicada, no? Més aviat el contrari.
Sóc conscient que entro en zona de perill on podria ser presa fàcil de cínics i escèptics. Suposo que quedaria com un tiu més interessant si ara despotriqués dels nens que fan massa soroll al parc i esquarterés amb sorna els pares que hi porten taules de càmping plegables, però deu ser que sóc així de hippy. Perquè, d'altra banda,  l'alternativa a tot això, des de fa uns anys, són les piscines de pilotes dels populars txiquiparcs i els seus succedanis.

Amb tot el respecte pels pares que en són usuaris i que segur que hi van amb la millor de les intencions, però –segur que pel fet de ser una mica hippy també– el pitjor de l'experiència al txiquiparc és que em sembla excessivament adotzenada.
L'ànim d'auxiliar de vol amb què les, habitualment, empleades  d'aquests establiments van desplegant pas a pas el protocol que assegura el correcte desenvolupament de les activitats contractades, el trobo, i disculpeu la contundència de l'adjectiu, una mica sòrdid.
Potser és que estem malacostumats. Mal acostumats que, en general, s'ocupi dels nostres fills gent molt competent. Per descomptat els mestres, però també animadors socioculturals, responsables d'activitats per a nens i grups d'animació de tota mena. I passa aleshores que quan se n’ocupa gent amb poca vocació i/o preparació, la cosa es fa tan evident que ofèn.

Almenys als aniversaris a què jo he assistit –i que em disculpin els que ho facin d'una altra manera, que segur que n'hi ha¬–, el protocol de la festa dicta que després del berenar i el pastís arribi el moment del clímax. L'homenatjat s’asseu en un tron i per allà desfilen un a un tots els nens convidats per oferir-li, al davant de tothom, el seu regal. Una posada en escena digna d'aquell restaurant que es deia El Mediévolo. Escenari medieval amb trama consumista. Massa cerimònia, massa focus i massa poca discreció per a una acció que hauria de ser íntima i que, com en els fenòmens quàntics, es modifica en ser observada perquè introdueix inevitablement l'incòmode factor de la comparació. 
I digueu-me malpensat, però em temo que el que es va inventar això va pensar que era el mínim que podia oferir per compensar a qui li venia a contractar els serveis, perquè si hagués anat al parc públic de la cantonada hauria fet la festa de franc. I digueu-me benpensat, però estic segur que als pares que ho contracten ni els passa pel cap aquesta reflexió retorçada que acabo de fer.

Sigui com sigui, els que no pensen bé ni malament són ells, les nostres criatures, que sense pensar-s'ho gens es tiren de cap al mar de pilotes que els espera. Un mar aparentment net de cap depredador emprenyador i on les xarxes serveixen paradoxalment per protegir-te en lloc de caçar-te.
Un mar sense arestes que rasquin ni tallin, rodonet i grassonet, on no pot prendre mal mai de la vida ni el nen amb la síndrome d'atenció més fabulós.
Que bé que s'hi viu –o que s'hi vivia– dins del mar de l'opulència. O, si més no, que còmode!

El gran viatge de Darwin

Avui apostem per la ciència: la gran aventura del viatge del vaixell de la marina reial Beagle a través de tots els oceans. El jove Darwin és convidat pel capità Fitz Roy a compartir la seva cabina com a naturalista sense paga. De les experiències d'aquest fantàstic viatge sorgirà el seu llibre titulat L'origen de les espècies. La teoria de l’evolució de Charles Darwin va canviar per sempre la nostra concepció del món i del lloc que hi ocupem. Aquest emocionant relat de la vida de Darwin comença amb la seva fascinació adolescent per la natura i mostra com va elaborar les seves idees en aquest viatge èpic al voltant del món a bord del Beagle. Els lectors veuran com Darwin explora la selva brasilera, puja als Andes i rumia sobre les illes Galápagos…, i també descobriran la polèmica encetada anys després, quan finalment es va publicar el seu llibre L’origen de les espècies. Mick Manning i Brita Granström, coneguts per la seva habilitat per presentar idees complexes d’una manera divertida i accessible, fan un viu retrat dels orígens i la importància de les idees de Darwin.
Edat recomanada: A partir de 6 anys
Mick Manning i Brita Granström
Edit. Joventut

Toca, toca! i restaurant amb ludoteca

Activitat de sensibilització mediambiental
TOCA, TOCA!
CosmoCaixa Kids
Lloc: C. Isaac Newton, 26. Barcelona
Horaris: 11, 12, 13, 16 i 18 h
Places limitades. Sense reserva prèvia
La protecció del medi ambient és clau per al planeta. A la Terra hi ha ecosistemes molt diversos, amb una flora i una fauna molt diferents, determinades per les condicions ambientals: temperatura, humitat, estat del sòl, nutrients... En aquest espai podreu veure com són i com es pot tenir cura de les zones mediterrànies, les selves tropicals i els deserts, i també els seus pobladors més singulars: boes, peixos, granotes, estrelles de mar..., i descobrireu com us hi podeu relacionar.

Restaurant amb ludoteca i circ
L’ERA RESTAURANT  
Lloc: C. Torrent d’en Puig, 11. Arenys de Munt
Tel. 937 950 114
A L’Era els agraden els nens i volen que ells també hi estiguin bé. Saben què els poden oferir perquè ells, i els seus pares, gaudeixin de l'estada. Disposen de servei de ludoteca gratuït els caps de setmana i festius al migdia, de 14 a 17 h. Els dissabtes a la tarda tenen programats tallers, on els nens, després de l'àpat del migdia i de la ludoteca, podran practicar circ, cuina, teatre, titelles... i acabar la tarda berenant tots junts. També ofereixen L’Esplai de Circ, un espai dedicat a la formació i animació en circ, ideal per celebrar festes d’aniversari, sortides en grup,…

dilluns, 25 de novembre de 2013

La Cerdanya

Aquesta comarca ofereix un ric ventall de possibilitats d’oci. Però no s’ha d’oblidar que malgrat ser el turisme una de les principals activitats econòmiques en l’actualitat, la ramaderia i el conreu de cereals i farratges han estat les activitats seculars dels seus habitants.

 

UN RIU D’OCELLS
Una passejada guiada única per descobrir els diferents ocells que es poden trobar a l’entorn del riu Segre. Lúdica, divertida i pedagògica. La ruta es fa en Burricleta i a les parades, amb l’ajuda de telescopi i prismàtics, veurem tots aquells ocells que a cop d’ull ens passen desapercebuts. El centre Burricleta Alt Urgell Cerdanya, juntament amb l'empresa Aubèrria, ofereixen la possibilitat de portar a terme una visita guiada per un expert en ornitologia, desplaçant-se pel marge del riu Segre amb Burricleta. La bicicleta elèctrica és un vehicle silenciós que permet desenvolupar l'activitat sense fer soroll. Gràcies al ritme tranquil que t'ofereix la bicicleta elèctrica, podràs recórrer llargues distàncies sense esforç i posar en pràctica una actitud contemplativa, ja que totes les rutes discorren per paratges extraordinaris, fugint de l'asfalt i la densificació humana.
Burricleta
Av. Garriga i Massó, 15. La Seu d’Urgell
973 109 004 / 673 967 506
Més informació

Per dinar: La cuina de la Cerdanya és marcada per la naturalesa muntanyenca, amb un clima alpí i una tradició de ramaderia. Avui us suggerim el trinxat, que està fet amb cols d'hivern, patates i cansalada, i per postres, els cerdans, que són dolços de pasta seca amb avellanes.


COM ES FA EL FORMATGE
L’obrador del Formatge Baridà està situat al poble de Bar (municipi del Pont de Bar). Aquest és un bonic poble de muntanya envoltat de natura i prats de pastura, on podreu gaudir d’unes vistes privilegiades i on, amb cita telefònica prèvia, us mostraran el petit obrador on s’elabora el formatge. Aquest formatge curat està elaborat amb la llet crua de les 130 cabres alpines de la mateixa explotació. Com que les cabres s’alimenten de les pastures naturals que envolten el poble, la textura i el gust del formatge varien al llarg de l’any així com el tipus de vegetació. A la primavera: molt suau, exquisit com a postres; a l’estiu: curat, boníssim amb amanides; a la tardor i l'hivern: sabor potent, perfecte per  acompanyar-lo d’un bon vi.
FORMATGERIA BARIDÀ
Francesc Buscallà i Ponce
Cal Romà. El Pont de Bar
Tel. 973 38 40 60
Correu electrònic


Un viatge sensorial

De vegades volem compensar la vida, el nostre entorn, per un regal que ens ha fet, i la vida, l'entorn, ens el retorna multiplicat i, de fet, ens convida a fer un regal encara més gran i, tant sí com no, mirem de fer-lo encara que costi molt.


Per Elisabeth Ulibarri. Narradora
 

Fa vuit anys vaig iniciar un viatge extraordinari carregat de sensacions, d'emocions, de fets narratius, contes adaptats... Tot plegat, bastit amb un llenguatge senzill però, alhora, complex, perquè hem oblidat com expressar-nos a través dels sentits i les emocions.

Fa vuit anys em van demanar que expliqués contes per a persones amb pluridiscapacitat i vaig descobrir un món, un nou univers de la comunicació, i jo, que sóc narradora ja fa més de 18 anys, vaig haver d'aprendre que, per explicar una història, la paraula no és essencial.
A poc a poc, he anat coneixent aquest nou públic. Dic nou perquè fins ara no pensàvem en ells quan preparàvem sessions de contes, de fet l’oferta lúdica i cultural per a ells, fins ara, era gairebé inexistent, quan pensàvem en les persones a les qui volíem adreçar-nos, oblidàvem totalment aquest públic. Ells no tenien accés a la cultura en general i encara no n'hi tenen. Els codis que utilitzem habitualment no estan preparats per a ells i propostes meravelloses no els poden arribar perquè no les poden descodificar.

Però, un cop m'hi he posat, ara que ja he provat de treballar amb ells i que en el decurs d'aquests anys he anat descobrint els seus codis, la seva manera de comunicar-se amb el món, he sabut que, de fet, la seva és una manera essencial de comunicació, els seus codis són accessibles per a tothom, i allò que més m'ha sorprès és que tots, tinguem o no pluridiscapacitat, gaudim molt de les activitats preparades per a ells.

De fet, vaig començar a fer aquesta feina de manera exclusiva. En Jesús Simón, el que aleshores era director de l'escola Esclat d'Educació Especial, ho va demanar a la biblioteca de Can Roses i vaig tenir la gran sort que m'ho van proposar a mi. Ho vaig acceptar, bàsicament, perquè considero que la vida m'ha fet un gran regal oferint-me la possibilitat de treballar amb la narració i penso que, d'alguna manera, l'hi havia de tornar. Jo, il·lusa de mi, em pensava que ho podria fer utilitzant el que sé fer: explicar contes per ajudar les persones amb pluridiscapacitat. Ara sé que aquest regal que jo vaig voler fer a la vida, la vida me l'ha tornat molt més gran, però amb certes exigències, la vida em demana que iniciem el camí de la inclusió cultural.

La INCLUSIÓ CULTURAL, uuufffff!!!!, sona fort. De fet, aquest terme l'acabo de pensar, com gairebé tot el que envolta el “Viatge sensorial”, és a dir, la proposta de contes inclusius, sensorials i adaptats que intenten entrar amb normalitat dins de la vida cultural del nostre petit país.

Aquest projecte és molt nou, és una eina que hem anat creant a partir de l’experiència per poder obrir la porta de la cultura a aquells que encara n’eren exclosos.

Deixant-me portar per la vida, he descobert que el conte és un bon punt de partida per crear espais d'esbarjo i de cultura oberts a tothom. Ens serveixen per trencar una barrera cultural, per crear espais que ens permeten compartir en igualtat de condicions, per poder gaudir plegats i conèixer-nos els uns als altres, i d'aquesta manera començar a normalitzar la presència de les persones amb pluridiscapacitat a la vida quotidiana de la nostra societat, amb normalitat, amb naturalitat i acceptant-nos tots tal com som amb totes i cadascuna de les nostres capacitats i amb totes i cadascuna de les nostres mancances. Perquè nosaltres, els que no hem estat especialment estigmatitzats per les nostres discapacitats, també en tenim, i sovint coincideixen amb les grans capacitats de les persones que entenem com a persones amb pluridiscapacitat.

Bé, potser tot plegat costa un xic d'entendre, potser el millor serà convidar-vos. Podreu trobar sessions de narració inclusiva a l'Hospitalet, a les biblioteques del Consorci, a algunes festes majors dels districtes de Barcelona, amb vista al dia 3 de desembre (que és el Dia Internacional de les Persones amb Pluridiscapacitat)... A poc a poc veiem que la vida cultural va acceptant aquesta proposta com a necessària. De fet, ja veieu, no fem fora ningú, ben al contrari, tothom hi és benvingut.

Per cert, tot això no ho podria fer pas tota sola, m'ajuden o m'han ajudat: en Jesús, la Joana, la Meritxell, la Núria, en Txema, la Susagna, la Mon, la Teresa, la Patri, en Blai, l'IMD (Institut Municipal de Persones amb Discapacitat) i l'Anin (Associació de Narradores i Narradors). Estic convençuda que junts i amb la confiança dels programadors en la nostra feina com a professionals aconseguirem superar aquesta barrera cultural innecessària a la qual estan sotmeses les persones amb pluridiscapacitat.

Taller de pizzes

Taller i restaurant
LA GONDOLA
Lloc: Carrer de Villarroel, 223. Barcelona
Tel.: 933 300 303
Què té el menjar italià que ens agrada a tots? La Gondola és un agradable restaurant italià la carta del qual inclou, a més de delicioses pizzes fetes al forn de llenya, una gran selecció d'antipasti, risottos, pastes, carns i peixos. Els migdies de dissabte, el restaurant ofereix un Taller de Pizzes per als nens. Mentre els adults mengen tranquil·lament, en el pis de baix els més petits preparen una pizza després del menjar. Imprescindible reservar.

divendres, 22 de novembre de 2013

Benjamin Britten

El compositor, director d’orquestra i pianista britànic Benjamin Britten, entre d’altres obres va fer la Guia d’orquestra per a joves, una de les més populars i divulgatives que s’utilitza popularment i internacionalment per explicar els instruments d’orquestra.

Us proposem un DVD d’aquesta obra, que és una producció audiovisual dels concerts dissenyats pel L’Auditori: Educa. El DVD és una autèntica joia audiovisual que d’una manera lúdica i educativa ajuda a descobrir com s’organitza i funciona una orquestra simfònica.
El pack també inclou un CD amb el concert.
Durada: 50 min. concert + 80 min. extres

A partir de 6 anys, mares, pares i educadors

Més informació i petit tast del DVD Guia d'orquestra


dijous, 21 de novembre de 2013

La Selva

Una comarca amb una llarga experiència en el turisme, tant a la costa com a l'interior. La quantitat i qualitat dels serveis així ho avalen. La Selva, la comarca de l'aigua!

 

La Fundació Mona és una entitat sense ànim de lucre que disposa d'un centre de recuperació de primats prop de Girona envoltat de natura que serveix de llar als primats rescatats i de centre per comprendre i respectar els animals salvatges. Ara teniu la possibilitat de visitar els nostres cosins primats molt a prop de casa i de gaudir, en grups reduïts, d'una visita guiada de dues hores. Primer es poden veure unes fotos i un vídeo per entendre d'on i per què s'han hagut de rescatar aquests animals. A continuació, un cuidador experimentat de Mona ensenya al públic el treball que es porta a terme al centre de rescat i les raons per les quals es fa, mostrant les diferents espècies i les instal·lacions. Hi aneu amb nens que tenen de 3 a 10 anys? Demaneu per les seves visites amb taller.
Ctra. a Cassà de la Selva, km 4. Riudellots de la Selva (Girona).
Cal demanar dia i hora al telèfon 972 477 618

Per dinar: Anem a les magnífiques instal·lacions d’El Pol, una àrea de pícnic familiar situada al terme municipal d’Arbúcies. És un lloc en plena natura, amb taules de pedra, moltes barbacoes, un camp de futbol i lavabos. També hi ha una petita granja amb uns quants animals domèstics.


Voleu jugar a ser en Tarzan? Dineu bé i prepareu-vos per quedar esgotats amb les activitats de La Selva de l’Aventura, el parc de jocs als arbres situat a la vora d’Espinelves. Els circuits lúdics a dalt dels arbres de gran altura permeten descobrir el bosc de manera inèdita i original. Allà viureu el bosc en tres dimensions, bellugant-vos verticalment, per plataformes de fins a 15 m d’altura, i també horitzontalment, amb tirolines de fins a 140 m de longitud. El parc obre cada cap de setmana i l’aventura està pensada per a totes les edats. Si busqueu esport, natura, joc i esperit d’equip a l’hora de vèncer les petites pors, aquesta és la vostra activitat. Gaudiu de la naturalesa, feu esport i passeu-ho d’allò mès bé!
Lloc: Parc La Selva de l'Aventura
Coll de Revell, s/n. Arbúcies 
Informació i reserves: 626 799 335 

dimecres, 20 de novembre de 2013

Tenim el seu fill detingut

Il·lustració de Raquel Aparicio

De vegades allò impensable fa uns anys ens dóna la clau per entendre que els temps han canviat i que nosaltres necessitem evolucionar amb ells per adaptar-nos-hi


Per Paola Velázquez. Psicòloga. Correu electrònic


Un moment crucial en l’experiència de ser pare o mare i un cop passada l’etapa d’aprenentatge mutu, és aquell en què els nostres fills comencen a reclamar d’una manera explícita més llibertat. Fins alehores havia estat gratificant observar com aquell nen anava creixent i, a poc a poc, d’una manera molt natural, anava adquirint autonomia i volia fer les coses tot sol. Si heu compartit aquesta etapa amb amics, segur que més d’una vegada algun ha deixat anar: “Ui, li cau la bava quan veu que el seu nen ja camina sol” o “Apa, no fa res més que parlar de com la seva petita n’ha après de ràpid a agafar sola la cullera”.

S’han proposat nombroses teories des de la psicologia que ens parlen de crisis vitals en les diferents etapes de la vida que s’han de superar per a un creixement psicològic personal saludable. Per exemple, se’ns diu que fins als dos anys els nens aprenen i interioritzen el concepte de confiança; fins als quatre, el d’autonomia; fins als set, el d’inicativa; fins als dotze, el de competència, i així successivament. Malauradament, però, i com ha passat moltes vegades al llarg de la història d’aquesta disciplina, aquestes teories s’han convertit en sentències explicatives davant de situacions que s’aparten de la normalitat o que s’acosten a la patologia, perdent la seva intenció original d’ajudar-nos a entendre l’ésser humà des de la seva idiosincràsia com a membre d’un grup.

Les dificultats de debò, però, apareixen una miqueta més tard, quan els nostres fills d’una manera explícita reclamen aquesta autonomia en forma de llibertat per relacionar-se, la majoria de vegades amb el món exterior, sense estar supervisats per la nostra mirada. És aleshores quan els adults entrem en crisis i ens preguntem fins on creiem que arriba la capacitat de ser responsables dels nostres fills, i fins on arriba la nostra confiança envers ells per establir els límits a aquesta autonomia.

La resposta no és gens fàcil. Tot i això, sembla que cada vegada més professionals compartim el parer que el nucli familiar i la llar creen un context idoni per iniciar aquest contacte amb l’autonomia. Si aprofitem aquest context d’interacció per convertir-lo en un escenari confortable que es vagi adaptant a les diferents etapes de creixement dels nostres fills, gaudirem d’un espai en què podran aprendre que, tret de comptades ocasions, el grau de llibertat de què gaudeixen és proporcional al grau de responsabilitat que ells mateixos demostren haver adquirit.

De segur, i per això som persones canviants i úniques, que aquesta no és la fórmula que ens garanteix arribar amb èxit al final del nostre recorregut. De fet, als que encara pensen que hi ha una manera correcta de fer les coses, sento revelar-los que molt probablement estan malgastant energia que sens dubte necessitaran en moltes ocasions en l’educació i l’acompanyament dels seus fills adolescents. El que sí que pot passar és que des d’aquí construïm un patró de relació que ens ajudi als adults a sentir-nos més segurs en l’acompanyament, i als adolescents, a sentir-se més entesos en les seves necessitats.

Tindreu una vivència molt diferent d’això si, per exemple, la nit que el vostre fill aconsegueix permís per sortir i vosaltres ho aprofiteu per quedar amb amics, us truquen per comunicar-vos que l’han detingut perquè ha begut sense tenir l’edat. Podeu sortir corrent per rescatar-lo i tot seguit esbroncar-lo o, també, podeu fer el cor fort sabent que dues hores a comissaria poden ser una bona opció per aprendre el valor que té l’esforç fet prèviament d’haver guanyat la vostra confiança.

dimarts, 19 de novembre de 2013

Osona


A la zona alta d’Osona són destacables les fagedes, rouredes i prats montans, i també les diverses fonts, salts d'aigua i arbres monumentals.


A pocs quilòmetres de Sant Pere de Torelló hi trobem molts microclimes diferents que afavoreixen l’existència d’una gran varietat de flors, cosa que representa una producció rica i variada que ens ofereix una gran gamma de gustos i colors de mel. Us animem a descobrir el fantàstic i alhora desconegut món de les abelles acompanyats per un apicultor professional a La Casa de les Abelles. Es pot triar entre els següents tallers: extracció de mel, confecció d’espelmes, els diferents gustos de la mel i visita a l’arner, durant els mesos de primavera a tardor (d’abril a octubre), sempre que les condicions meteorològiques siguin adequades, i degudament equipats com els apicultors professionals.
Període de realització: Tot l’any (excepte a l’hivern)
Lloc: Mas can Panosa. Sant Pere de Torelló
Informació i reserves: Masoveria can Panosa
Tel. 938 592 534 i 618 880 949
Edat recomanada: De 3 a 16 anys



Per dinar podem anar a Sant Pere de Torelló, a la finca de La Riera, hi ha un itinerari senyalitzat. Seguir-lo us permetrà conèixer els elements més característics de la zona, com ara la font de la Figuera, la de la Riera o el pont d’estil romànic. Acompanya tota aquesta zona un espai de pícnic lliure. 

El 1962 es va inaugurar el pantà de Sau i el poble de Sant Romà va desaparèixer sota les aigües. El poble, no obstant això, emergeix de les aigües en èpoques de sequera, i en destaca el campanar i l'església i les restes del cementiri. Vilanova de Sau, en canvi, va créixer i l'antic poble rural ara combina la història amb la creació d'un centre de serveis dedicats a l'oci i el turisme. Proposem descobrir l’activitat mil·lenària de tir amb arc en aquesta localitat, amb total seguretat. El tir amb arc és un esport individual ple de sensacions en què l'arquer es posa a prova en cada tir. Els resultats depenen d'un mateix. Millora l'autoestima, la capacitat d'atenció i l'estat físic i potencia la coordinació psicomotriu, fonamentals durant la infància i l'adolescència.
Aquaterraclub
Carrer Santa Maria, 5 - Vilanova de Sau
Base d'activitats: La Riba s/n. Embassament de Sau
Tel. 620 76 24 32


Col·lecció Lliçons de vida

El meu pare ha perdut la feinaLa vida mateixa és com un immens llibre obert del qual nens i nenes poden experimentar moltes coses. Aprendre a partir de les bones i les males experiències. Això és el que realment els farà créixer. La col·lecció Lliçons de vida està pensada per a ells: si el papa o la mama perden el seu lloc de treball, aprendran a estalviar, a reutilitzar les mateixes coses i a gastar els diners en l'indispensable. I si els costa molt estudiar, Lliçons de vida els ensenya a valorar l'estudi i la formació com alguna cosa imprescindible per arribar a ser allò que realment volen ser. Sempre partint de l'esforç, del treball constant i l'optimisme, elements clau de la col·lecció. Perquè els diners, ni cauen del cel ni creixen en els arbres. Comprar-ho tot sense esforç i sense treball pot acabar convertint-se en un malson. Solament així comprendran que els diners cal guanyar-los. Encara que si són responsables i compleixen les seves obligacions, cuidant el que és de tots i ajudant els altres, amb una mica d'humor, es guanyaran alguna cosa molt més important que els diners, com és l'estima de la gent. Tots els llibres tenen a les últimes pàgines una guia per als pares, amb trucs i consells orientats al fet que els petits puguin aplicar el que han après. 
Títols de la col·lecció: Estudiar és dur, El meu pare ha perdut la feina, Els diners no creixen als arbres!, El meu barri no són només cases!

Edat recomanada: A partir de 8 anys
Jennifer Moore-Mallinos i Gustavo Mazali
Ed. Edebé

Apocalipsi bebè

Imatge de l'espectacle "El rei de casa" dels Farrés Brothers i cia. Curtmetratge disponible a >bnc online i en DVD a la botiga

L’arribada del primer fill és una explosió caòtica de canvis per a tota la vida. Una aventura que t’exigeix ser fort, però que alhora està carregada de recompenses inimaginables.

Per David Barón. Guionista
Sempre m’han agradat les pel·lícules apocalíptiques. Ja sabeu: aquelles en què una escassetat sobtada de petroli, una invasió extraterrestre o una horda de zombis porten la humanitat a una situació límit. El que més m’agrada d’aquest gènere és la manera com canvien els valors preestablerts que la societat dóna per inamovibles. Els personatges d’aquestes històries fan coses que no farien mai de la vida si no s’hi veiessin abocats per les circumstàncies. 
L’arribada del primer fill, una nena en el meu cas, m’ha suposat un procés semblant. Tant, que m’atreviria a dir que els bebès són apocalipsis a petita escala que ens posen a prova des de fa milers d’anys. M’explico. Per començar porten incorporat de sèrie un software de tortura capaç de privar el son dels pares durant incomptables nits. No és una privació total -això seria massa fàcil-, sinó intermitent. De vegades, fins i tot, et permeten assolir aquell moment dolç, a mig camí entre la consciència i el somni, i llavors, justament quan comences a descansar, sents aquell plor agut que fa que t’incorporis com un soldat d’elit. La primera nit no passa res, la segona aguantes, però a partir de la tercera vols fer-te una samarreta que digui “Herodes, jo t’entenc”. 
També tenen el poder d’esborrar selectivament la ment dels pares. Introdueixen als nostres cervells un còctel de sentiments dissenyat per suprimir tot allò incompatible amb ells. Sense saber molt bé com, ja no penses en aquells sopars amb els amics, ni en aquell festival que no et perds des de fa anys, ni en aquelles sessions de sèries després de sopar. No és que t’ho prohibeixis, és que, senzillament, s’esvaeix. 
Ara bé, no tot són subtileses. Les bones apocalipsis han de disposar d’escenes arriscades i d’acció. Els petits aporten emoció a la història gràcies a la seva artilleria d’armes químiques, desaprofitades pels governs de l’eix del mal. Ataquen quan menys t’ho esperes, enmig d’un canvi de bolquer o justament quan t’has deixat el kit de supervivència al cotxe. Mai saps quan pot succeir. Emoció, sempre emoció... d’emoció, no en falta mai. El més curiós de tot és que, com a contrapunt, doten els seus cuidadors de petits superpoders en benefici propi: resistència extrema al cansament, oïda ultrasònica per detectar qualsevol canvi en el patró en la seva respiració -no cal estar despert per fer-la servir-, pols de cirurgià a l’hora de dipositar-los al bressol com si fossin una bomba de rellotgeria o capacitat per fer coses inversemblants amb un sol braç mentre s’acomoda el nadó a l’altre -com ara mecanografiar part d’aquest article, per exemple-. 
No vull espantar ningú. De fet, animo tothom a tenir una expectativa catastrofista de la paternitat. Crec que és la millor manera d’emportar-se una grata sorpresa un cop t’hi trobes. Setmanes després d’arribar la criatura, és possible que algú digui que potser no n’hi havia per tant. Hi estic d’acord. I és que, si una cosa fan les històries apocalíptiques, és recordar-nos que, quan les regles del joc canvien de manera sobtada, les persones ens transformem ràpidament per tal d’adaptar-nos i sobreviure. Un cop passat el tornado o l’atac nuclear que ho ha destruït tot, al final d’aquestes pel·lícules, acostumen a donar-nos esperança amb un bri d’herba que creix enmig del desert o amb una sortida de sol amanida amb una música orquestral i emotiva. En el cas que ens ocupa, jo mai oblidaré la primera rialla de la meva filla. La va fer a altes hores de la matinada. No va haver-hi arranjaments del compositor de moda però, només per aquells breus segons, vaig entendre que la meva particular aventura valia de sobres la pena. Així que em reafirmo en el que comentava al començament: com m’agraden les pel·lícules apocalíptiques. Són les meves preferides.

dilluns, 18 de novembre de 2013

Pika Pika Shop

Anem a comprar
PIKA PIKA SHOP 
Carrer Giralt el Pellisser, 14. Barcelona 
Telèfon: 93 178 10 60 
La Pika Pika Shop està especialitzada en la venda de productes japonesos i coreans, des de samarretes originals fins a peces de col·leccionista com ara figures dels personatges de la sèrie de dibuixos Arale o productes de Totoro. A la botiga trobarem articles de procedència asiàtica i nacional, molts d'ells fets manualment. Cada mes s'organitzen tallers d'Origami, Amigurimi, d'art floral o d'Angel Clay (manualitats per fer menjar en miniatura) aptes per a tots els públics.

dijous, 14 de novembre de 2013

Roba infantil a Rock 01 Cool Baby

Rock 01 Cool Baby no és la típica tenda convencional de roba infantil per a nens, sinó que es tracta de la botiga de referència per als pares més rockers que busquen una alternativa a la roba de sempre a l'hora de vestir els seus nens. Esportives de marques com ara Vans i Converse, i botes de llana d'ovella australiana, gorres i barrets, xumets i biberons amb calaveres i samarretes i bodis de The Clash o dels Ramones, són alguns dels objectes de culte que poden trobar-se en aquest divertit i original establiment. 

Carrer de Bonavista, 16, Barcelona
Telèfon 93 368 89 80

dimecres, 13 de novembre de 2013

Vallès Oriental



L'antiga masia de l'Agustí, just sota l'ombra del turó del Tagamanent, és un dels elements més destacats del patrimoni arquitectònic del Parc Natural del Montseny. La casa museu ofereix una visita guiada per tots els racons de la masia, on ens acompanya la veu d'en Fèlix Agustí, que n'era el propietari a finals del segle XVIII. Al llarg de la visita podrem contemplar els objectes de l'època i gaudir de les músiques, les olors i les imatges que acompanyaven un dia qualsevol a ca l'Agustí, submergint-nos d'aquesta manera en la vida quotidiana d'una família pagesa de muntanya. La visita es clou amb un audiovisual que mostra fotografies, tant antigues com recents, dels racons més destacats d'aquesta masia. Els visitants poden gaudir d'una acurada restauració arquitectònica, una molt bona investigació històrica, tant documental com arqueològica, i una recopilació de material d'època que  permet fer un veritable viatge en el temps per experimentar com era un dia qualsevol en la vida de la família Agustí.
La Calma. Parc Etnològic de la Calma
Horari: Dissabtes, diumenges i festius, 10.30 (a 11.30) i 16.30 (a 17.30).
Informació i reserves: Tel. 937.445.082/ lacalma2004@gmail.com

Per dinar: A Montornès del Vallès, de Vilanova cap a Santa Coloma de Gramenet, en el km 19, trobareu un camí que us deixa a Can Xec. És un indret interessant per fer-hi pícnic, carn a la brasa... Hi ha moltes taules. El lloguer inclou barbacoa, aparcament, llenya... Hi ha servei de bar i lloguer de graelles.

HORTA ECOLÒGICA AMB COMPROMÍS SOCIAL
Què pot arribar a passar si sumem un projecte d’integració sociolaboral de persones amb discapacitat intel·lectual i/o malaltia mental i la voluntat de recuperar l’agricultura tradicional? Doncs poden passar coses tan úniques com La Tavella. A La Tavella són productors i comercialitzen directament fruita, verdura, ous i conserves, juntament amb altres productes ecològics, sempre de  proximitat, i de temporada. Les seves finques es troben a Cànoves i Samalús i Santa Maria de Palautordera (Vallès Oriental) i a Vic, Calldetenes i Tavèrnoles (Osona). A La Tavella col·laboren en la preservació de les varietats autòctones de fruites i verdures. L’equip de La Tavella, conjuntament amb el personal de L'Esquirol, Natura i Lleure, organitza activitats per a tots els públics. Si vols, pots fer una visita guiada a la finca. Així, podràs conèixer la seva horta ecològica, el bosc mediterrani, participar en “jocs de pagès” i moltes més sorpreses.
LA TAVELLA
Ctra. de Cardedeu a Cànoves i Samalús BV5108, km 4. Barcelona
Tel. 630 793 473 Cisco i 672 197 191 Quim
93 115 20 99 i 610 119 466
Més informació: visites@latavella.cat

Un goril·la. Un llibre per aprendre a comptar

Un goril·la, dos orangutans, tres ximpanzés... i tu. Aquest àlbum per a prelectors i primers lectors és una bona manera d'apropar-se a les xifres i als animals, més concretament als primats. Anthony Browne representa tants individus com xifres representades hi apareixen. Són dibuixos realistes i detallistes, en els quals destaca l'ús del color i l'expressivitat dels simis, que transmeten afabilitat, dolçor, picaresca, timidesa... En mirar els seus rostres, s'endevinen gestos i actituds propis de les persones. Atenció a les gestualitats i als matisos! 
L'obra conté una segona lectura: com molts altres animals, els primats també tenen sentiments. I malgrat que, evolutivament, són els parents més propers als humans, la supervivència d'algunes espècies està en perill. En aquest àlbum enganyosament senzill, l'autor sap simplificar aspectes tan importants com l'amistat, el respecte a les diferents cultures i races, la natura, etc. L'autor i il·lustrador s'implica directament en la difusió d'aquest missatge, amb un autoretrat seu seguit d'una ‘foto’ antropològica que reflecteix la diversitat de races i cultures de tot el món, com si fos un mirall on qualsevol lector/a pot veure's retratat/da.
Text i il·lustracions d'Anthony Browne
Ed. Kalandraka-Hipòtesi

dimarts, 12 de novembre de 2013

Massa esport virtual


Virtual o real... ens trobem en un moment d’incertesa provocat per la irrupció de la virtualitat a les nostres vides. L’esport també ha rebut l’impacte de les noves tecnologies i de la globalització. És necessari educar en la virtualitat sense perdre la riquesa de l’educació integral dels individus.


Per Jordi Puig Voltas. Mestre i pedagog
Estem vivint una època única pel que fa a l’oci, el lleure i les activitats lúdiques. L’ésser humà ha aconseguit dedicar part del seu temps lliure a la realització d’activitats de joc, esport, culturals, de relació amb la natura i a les grans ciutats. Això ha possibilitat el descobriment d’un nou individu, l’Homo ludens, una persona més lliure, que té davant seu un nombre infinit de possibilitats i d’oportunitats. Al llarg del segle XX i en aquest inici del segle XXI la societat de consum, del benestar i de la cultura ha recuperat conceptes antics i n’ha creat de nous. És el cas de l’esport, que ha penetrat en les nostres vides de forma total i agressiva, generant uns canvis d’hàbits i de les estructures socials, econòmiques i familiars molt significatius. La influència de les activitats que realitzem les persones provoca la transformació dels valors que ens guien. 

Es tracta d’una nova cultura, un nou paradigma, una nova manera de veure les coses, provocada pel bombardeig constant d’idees innovadores que transformen els conceptes clàssics en tendències i fins i tot en modes, totalment efímeres i temporals. 

Igual que la nostra vida, l’esport s’ha democratitzat però també s’ha virtualitzat. En són exemples clars jocs com Logos Quiz o Sports Quiz. Els telèfons mòbils o les tauletes han estat cabdals en aquest procés d’integració tecnològica. Els infants ens mostren una habilitat excepcional amb els seus dits per dirigir els “avatars” de jugadors reals.

L’explicació de tot això és molt simple i està associada a les estratègies empresarials de la potent indústria tecnològica. A mitjan anys 80 les empreses pioneres en tecnologia varen començar a captar adeptes amb els ja oblidats i simples Spectrum. Més endavant van sortir les Game Boy amb jocs intercanviables. Amb el pas dels anys les grans marques han guanyat adeptes en diferents sectors de la societat. Fa aproximadament quatre anys els jocs més regalats a les persones de la tercera edat eren els Brain Games, així com també recordarem l’aparició de la Wii de Nintendo amb els seus jocs amb control de moviments. Avui en dia no podem afirmar que els jocs virtuals són dolents perquè totes les persones hi juguem. Uns amics meus tenen una granja virtual i cada dia dediquen un temps a cuidar pollets i vaques, pescar peixos i cultivar el camp. Tot esdevé virtual i sembla que es deshumanitza, però per altra banda les darreres dades de participació en curses populars, maratons, triatlons i similars han experimentat un creixement exponencial en els darrers 10 anys. 

Ens trobem sense cap mena de dubte en un nou paradigma: esport virtual i esport real, una dualitat incòmoda que conviu avui en dia i que omple la vida de moltes persones. Un dels exemples actuals més clars és la proliferació de jocs i apostes virtuals tipus casino que guanyen adeptes dia a dia.

Vist això, i davant la dificultat de negar la realitat, la recepta pedagògica en aquests casos respon de forma clara a les teories de Jofre Dumazedier, que afirmava que l’oci i el lleure actuals inclouen un conjunt d’ocupacions, tasques i activitats a les quals es dediquen les persones de forma lliure i voluntària amb la intenció d’assolir tres finalitats i objectius: descans (compensació del treball diari), desenvolupament (aprenentatge i creixement personal) i diversió (gaudi i alliberament). Això es realitza en els moments de temps lliure, o sigui, quan l’individu ha finalitzat les seves obligacions professionals, familiars o socials. 

Per tant, la funció de l’adult significatiu per a l’infant és la racionalització d’aquestes activitats i recordar que som referents dels més petits i que el nostre exemple i la nostra actitud compten.