dilluns, 25 de novembre de 2013

Un viatge sensorial

De vegades volem compensar la vida, el nostre entorn, per un regal que ens ha fet, i la vida, l'entorn, ens el retorna multiplicat i, de fet, ens convida a fer un regal encara més gran i, tant sí com no, mirem de fer-lo encara que costi molt.


Per Elisabeth Ulibarri. Narradora
 

Fa vuit anys vaig iniciar un viatge extraordinari carregat de sensacions, d'emocions, de fets narratius, contes adaptats... Tot plegat, bastit amb un llenguatge senzill però, alhora, complex, perquè hem oblidat com expressar-nos a través dels sentits i les emocions.

Fa vuit anys em van demanar que expliqués contes per a persones amb pluridiscapacitat i vaig descobrir un món, un nou univers de la comunicació, i jo, que sóc narradora ja fa més de 18 anys, vaig haver d'aprendre que, per explicar una història, la paraula no és essencial.
A poc a poc, he anat coneixent aquest nou públic. Dic nou perquè fins ara no pensàvem en ells quan preparàvem sessions de contes, de fet l’oferta lúdica i cultural per a ells, fins ara, era gairebé inexistent, quan pensàvem en les persones a les qui volíem adreçar-nos, oblidàvem totalment aquest públic. Ells no tenien accés a la cultura en general i encara no n'hi tenen. Els codis que utilitzem habitualment no estan preparats per a ells i propostes meravelloses no els poden arribar perquè no les poden descodificar.

Però, un cop m'hi he posat, ara que ja he provat de treballar amb ells i que en el decurs d'aquests anys he anat descobrint els seus codis, la seva manera de comunicar-se amb el món, he sabut que, de fet, la seva és una manera essencial de comunicació, els seus codis són accessibles per a tothom, i allò que més m'ha sorprès és que tots, tinguem o no pluridiscapacitat, gaudim molt de les activitats preparades per a ells.

De fet, vaig començar a fer aquesta feina de manera exclusiva. En Jesús Simón, el que aleshores era director de l'escola Esclat d'Educació Especial, ho va demanar a la biblioteca de Can Roses i vaig tenir la gran sort que m'ho van proposar a mi. Ho vaig acceptar, bàsicament, perquè considero que la vida m'ha fet un gran regal oferint-me la possibilitat de treballar amb la narració i penso que, d'alguna manera, l'hi havia de tornar. Jo, il·lusa de mi, em pensava que ho podria fer utilitzant el que sé fer: explicar contes per ajudar les persones amb pluridiscapacitat. Ara sé que aquest regal que jo vaig voler fer a la vida, la vida me l'ha tornat molt més gran, però amb certes exigències, la vida em demana que iniciem el camí de la inclusió cultural.

La INCLUSIÓ CULTURAL, uuufffff!!!!, sona fort. De fet, aquest terme l'acabo de pensar, com gairebé tot el que envolta el “Viatge sensorial”, és a dir, la proposta de contes inclusius, sensorials i adaptats que intenten entrar amb normalitat dins de la vida cultural del nostre petit país.

Aquest projecte és molt nou, és una eina que hem anat creant a partir de l’experiència per poder obrir la porta de la cultura a aquells que encara n’eren exclosos.

Deixant-me portar per la vida, he descobert que el conte és un bon punt de partida per crear espais d'esbarjo i de cultura oberts a tothom. Ens serveixen per trencar una barrera cultural, per crear espais que ens permeten compartir en igualtat de condicions, per poder gaudir plegats i conèixer-nos els uns als altres, i d'aquesta manera començar a normalitzar la presència de les persones amb pluridiscapacitat a la vida quotidiana de la nostra societat, amb normalitat, amb naturalitat i acceptant-nos tots tal com som amb totes i cadascuna de les nostres capacitats i amb totes i cadascuna de les nostres mancances. Perquè nosaltres, els que no hem estat especialment estigmatitzats per les nostres discapacitats, també en tenim, i sovint coincideixen amb les grans capacitats de les persones que entenem com a persones amb pluridiscapacitat.

Bé, potser tot plegat costa un xic d'entendre, potser el millor serà convidar-vos. Podreu trobar sessions de narració inclusiva a l'Hospitalet, a les biblioteques del Consorci, a algunes festes majors dels districtes de Barcelona, amb vista al dia 3 de desembre (que és el Dia Internacional de les Persones amb Pluridiscapacitat)... A poc a poc veiem que la vida cultural va acceptant aquesta proposta com a necessària. De fet, ja veieu, no fem fora ningú, ben al contrari, tothom hi és benvingut.

Per cert, tot això no ho podria fer pas tota sola, m'ajuden o m'han ajudat: en Jesús, la Joana, la Meritxell, la Núria, en Txema, la Susagna, la Mon, la Teresa, la Patri, en Blai, l'IMD (Institut Municipal de Persones amb Discapacitat) i l'Anin (Associació de Narradores i Narradors). Estic convençuda que junts i amb la confiança dels programadors en la nostra feina com a professionals aconseguirem superar aquesta barrera cultural innecessària a la qual estan sotmeses les persones amb pluridiscapacitat.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada