dijous, 12 de desembre de 2013

A què juguen?

 

Qualsevol cosa pot ser una joguina, n’hi ha al lloc més insospitat. Jugar és una necessitat que permet construir, inventar i imaginar altres mons per aprendre com funciona el propi, perquè tots els moments viscuts, i a les primeres edats el joc especialment, ens fan com som


Per Martina Escoda, escriptora i mare

El meu fill té quasi setze mesos i es passa el dia jugant: endreçant i agrupant cotxes, classificant-los, amagant-los en un raconet, traient objectes d'un lloc i posant-los en un altre, anant darrere les pilotes, abraçant ben fort els ninos que estima, mirant contes, escoltant cançons, li encanta jugar a desaparèixer i tornar a aparèixer amagant-se darrere les pròpies mans o tancant els ulls, balla com un tigre i li agrada també imitar els sons dels animals, especialment de l’elefant, el gat, el gos, l’ocell, el lleó, la vaca...

Recordo quan era més petitet com es posava objectes a la boca i com després iniciava una veritable investigació agafant, tocant, acariciant tots aquells objectes amb les mans, com si els volgués fer seus retenint-ne formes i textures, i després llançava una cosa a terra per veure què passava i s'abocava des de la trona per veure què havia succeït i ho repetia una vegada i una altra. Al seu costat la vida era i segueix sent una aventura sensorial i sensitiva. M’adono que tota aquesta experimentació, manipulació que fa, com ara quan vol posar una peça gran dins una altra de més petita i no pot, fins que descobreix una altra manera d’encaixar-les, o observant quines joguines suren a l’aigua de la banyera i quines no per molt que ho vulgui..., li permet descobrir a poc a poc tot el món que l’envolta. 

Un veritable aprenentatge que aconsegueix jugant. Jo me’l miro i el deixo fer. De vegades demana que l'acompanyi, que estigui allà present mentre juga sol, o altres cops vol que interactuï amb ell, no guio ni marco el camí del seu joc. Per exemple, de vegades em demana que li dibuixi en un paper un cotxe, després un camió, un autobús, una bicicleta, una grua, un semàfor, un arbre, una flor, un nen... i, fins i tot, ja intenta dibuixar ell mateix. O va a buscar un conte que li agrada, me’l dóna i em diu: “Mama”, que vol dir “Mama, explica’m el conte”.

Potser de tant en tant faig algun suggeriment, que alguns cops accepta i d’altres no. Respecto el temps que necessita per a cada cosa i així va agafant confiança i es va sentint segur. M’agrada veure com lliurement va explorant i descobrint el món, el seu, per si mateix. És fascinant comprovar com aquesta exploració li permet també imaginar.

Quan veig la seva bossa de joguines i el joc que el nen fa cada dia, m'adono que no és tan important tenir les joguines ideals, perquè és igual amb què jugui mentre ho faci, ja que el més màgic i creatiu és que qualsevol cosa pot ser una joguina. Per exemple, el meu fill veu cotxes pertot arreu. Els llums són rodes, els endolls també, o el passador de cabell, la pinta, les claus, un tros de pa, una galeta... Per a ell una capsa pot ser perfectament un autobús que fa córrer per terra i més tard aquesta mateixa capsa pot ser un vaixell. Jo mateixa, fins i tot, en algun moment em converteixo en la seva joguina, en la seva “capsa” per guardar els cotxes, i m’omple la falda de petits vehicles, o també puc ser un avió des d’on sobrevolar la casa... Jugar, doncs, esdevé una necessitat que permet construir, inventar i imaginar altres mons per poder desxifrar el propi o almenys intentar-ho.

Desconec cap a on evolucionarà el seu joc perquè cada dia es va transformant. 
L’important és que es deixi endur per la imaginació i l’exploració. Paraules, universos, textures, moviments, sons, olors, emocions... De mica en mica, amb el joc, anirà construint la seva vida, la bastirà d’il·lusions, enginy, i jugar l’ajudarà a sortir-se’n millor.

De vegades em pregunto si de més gran el fascinaran encara els cotxes i les cançons. Si més no, espero que en guardi una bona sensació dins la memòria, ja que el record dels primers jocs de la infància potser es dilueix en el temps, però la felicitat i la satisfacció, les sensacions agradables i plaents i, en definitiva, tots els moments viscuts es guarden molt endins de nosaltres com a experiències positives i ens configuren, ben segur, una determinada manera de ser.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada