divendres, 27 de desembre de 2013

Viatgem més enllà de l'infinit


Des que va néixer la meva filla, ara fa set anys, he passat més de tres-centes nits anuals explicant entre un i tres contes cada nit. Darrerament és ella qui comença a explicar-me'ls i qui me’ls llegeix, i ara sóc jo qui, a voltes, s'adorm escoltant-la.


Per Elisabeth Ulibarri. Narradora

La veritat és que fa molt més de set anys que viatjo amb els nens més enllà de l'infinit, pugem al vehicle anomenat conte i el menem per tota mena d'aventures. A voltes som pirates, altres cops som princesíssimes princeses, valentes aventureres, àvies sàvies, monstres urparruts, cavallers de llança i espasa, fantasmes de castells solitaris, pagesos, pageses, menairons, dones d'aigua, mags, bruixes, bruixots...

Plegats, els nens i els adults que els acompanyen i jo com a narradora, vivim mil aventures; i dic “vivim” perquè cada conte esdevé per a nosaltres una aventura viscuda en primera persona. Quan invoquem la màgia amb les paraules “Hi havia una vegada”, hi ha com un flaix invisible que ens transporta a un lloc, a un moment i a uns personatges que en aquell instant esdevenen reals perquè nosaltres ens els creiem. No penseu que cadascuna d'aquestes experiències està buida de contingut, no és així, perquè els contes parlen de les nostres pors, de les nostres inquietuds, de les nostres manies, de les nostres il·lusions i, de fet, sovint parlen de la condició humana en general. Això fa que siguin molt interessants i molt útils per viure i experimentar en primera persona, i alhora amb la distància, coses que en la vida real ens imposarien molt de respecte. 

Des de la professió puc tocar molts temes genèrics per parlar amb els nens i cerco contes que parlin, per exemple, del dret dels nens a plorar i de les nenes a ser valentes. De la importància de tenir cura de la natura, de poder ser un mateix, de la llibertat, del respecte... Temes triats amb cura per no ferir ningú, que poden ajudar els nens i nenes i les famílies a anar bastint i fer créixer valors i ideals en els seus esquemes interns.

Nosaltres també n'aprenem, de les històries. De vegades ens ajuden a reflexionar sobre esquemes interns nostres que ja han quedat obsolets. Sovint ens ajuden a rellegir contes, cantarelles o jocs aparentment inofensius, però que no transmeten en absolut aquells valors o ideals que nosaltres volem fer arribar als nostres fills/es. Per tot això, penso que és important que els adults, especialment la mare o el pare, acompanyin els nens a escoltar contes i que sigui un acompanyament actiu, és a dir, que sempre estiguin ben atents a allò que els seus fills escolten o llegeixen. Ens poden ajudar a treballar amb les criatures aquells valors o temes que sorgeixen. Si els observem bé, podem detectar quins han cridat més la seva atenció, quins els són especialment interessants des del seu punt de vista com a nens i nenes i, aleshores, si hem escoltat plegats, podrem reflexionar plegats.

Quan faig de mare narradora, és a dir, quan sóc a casa amb la meva filla, quan la feina ja està enllestida i per avui ja no cal pensar en res més, m'assec al capvespre al seu costat i aleshores penso en ella, en allò que l'amoïna, en el que li fa por, en allò que la fa riure... i trio els contes per a ella. Penso en contes que la convidin a ser valenta i alegre, que li llevin les preocupacions i les pors, que ens facin riure a totes dues de les coses que ens han fet enfadar durant el dia. Cerco en l'imaginari, a la biblioteca de casa, i sovint també a la biblioteca pública. Sigui com sigui i sigui d'on sigui, sempre acabem trobant un tresor perfecte per a cada moment, i si jo no ho encerto, que de vegades també passa, ella s'encarrega de corregir-me. 

I no només llegim contes. No fa gaire, li vaig llegir dos fragments de Plans de futur, la novel·la de Màrius Serra que parla d'en Ferri. Va ser increïble veure-la totalment absorta, tant que gairebé cau de la cadira amb els ulls oberts com taronges quan en Ferri es negava a parlar amb el doctor, i quan el nen va aprendre a llegir. Va ser un moment màgic per a totes dues. Ella ara està aprenent a llegir, i tot plegat la va fascinar.

Sento que aquestes estones compartides amb la meva filla són alguns dels millors moments vitals i narratius que he viscut, i us puc ben assegurar que he tingut experiències extraordinàries en l’àmbit professional, però aquestes estones privades no tenen preu. I sabeu què és el més meravellós de tot?: que per als nostres fills, cadascun de nosaltres, mares i pares, som els millors narradors, contacontes o lectors del món; ningú els pot fer gaudir més que nosaltres i, per tant, tots i cadascun de nosaltres com a mares i pares tenim la sort de poder compartir amb ells aquestes estones de gran qualitat. Creieu-me: val la pena no perdre-s'ho.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada