dilluns, 23 de desembre de 2013

Virolet Sant Pere...

Il·lustració de Raquel Aparicio. Del curtmetratge  "La Reina de la Neu", disponible a >benecé online

El Nadal és la festa en què adoptem sense adonar-nos-en una actitud oberta a experimentar a través dels sentits.


Per Paola Velázquez. Psicòloga. Correu electrònic

El Nadal és, junt amb el dia de l’aniversari, la festa de l’any que més esperen els petits de casa. De fet, tot just acabada de passar la castanyada, els nens comencen a preguntar de manera sistemàtica: “Quants dies falten perquè arribi Nadal?” o “Mare, ja saps on tenim guardat l’arbre i tot el que necessitem per decorar la casa?” Mentre ells fan aquestes preguntes amb un somriure d’orella a orella deixant palesa l’emoció que els envaeix, comencem a recordar l’estrès de cada any pensant regals, àpats, compres, dies feiners amb nens sense escola, quinze dies amb la casa impossible d’endreçar ni un mínim... Buf! Sort que els més petits tenen també aquesta capacitat: contagiar-nos la seva il·lusió i fer-nos recordar que, com ells, nosaltres també vam viure una època en què aquestes festes ens transportaven a un món màgic on un tronc menjava quan no el miraven per finalment cagar petits obsequis, on a cada cantonada trobàvem rèpliques de Santa Claus que amb una campana i un somriure ens donaven caramels i, fins i tot, on uns senyors enormes vestits de gala recorrien la ciutat amb un carregament de regals i..., oh!, un d’ells portava el nostre nom escrit.

Podríem dir que el Nadal és la festa dels sentits. Són aquells dies en què les persones, sense ser-ne del tot conscients, adoptem una actitud oberta a experimentar a través dels sentits: la música, les llums, els colors, els menjars elaborats, la caloreta del menjador de casa amb més gent del que és habitual, l’aire fresc a la cara mentre fem un tomb després de moltes hores tancats i reunits en un mateix lloc...

Ara bé, el Nadal també és per a molts aquella època de l’any en què el pas del temps es fa especialment perceptible. Si fem una analogia entre la vivència del Nadal i les etapes vitals de les persones, ens adonem que es converteix en una experiència viscuda en funció del moment. Així, els nens el viuen des de la màgia, els adolescents focalitzen la seva atenció en els primers moments de sociabilització per Cap d’Any, els joves gaudeixen de relacions més properes des de l’autonomia, i els adults..., els adults molts cops fem un sobreesforç. Un sobreesforç per no estressar-nos mentre procurem que els petits no deixin de somiar, o mentre controlem que els adolescents no s’excedeixin en la seva ànsia d’experimentar coses noves. Veure’ls ens fa anhelar temps passats. En veure que els més joves necessiten i de fet comencen a construir nous cercles de relació afectiva que releguen els adults de família nuclear a família d’origen, en part per això, organitzem reunions familiars al voltant d’una taula, amb l’objectiu de mantenir tradicions. Però també d’oposar-nos a la vivència desoladora que, al final, aquell costum acaba sent necessari per mantenir un mínim de contacte amb aquelles persones de qui només tenim notícia un cop l’any.

Ho mirem com ho mirem i per molt que ens entestem a renegar de reunions familiars, de posats políticament correctes, de despeses innecessàries que ens passen factura durant els primers mesos de l’any o de cues interminables que ens fan sortir de polleguera, gairebé tots, i òbviament cadascú a la seva manera, acabem necessitant retrobar una vivència positiva d’aquestes festes. I és que, no ens enganyem, donada la situació econòmica i social que vivim des de ja fa massa temps, tots necessitem cada vegada amb més força retroalimentar els mecanismes relacionats amb l’experiència immediata de plaer, sigui elaborant i degustant plats exquisits o, simplement, observant com els nostres fills s’ho passen d’allò més bé jugant amb la capsa que portava el regal i relegant la joguina a un objecte més de decoració nadalenca.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada