dilluns, 6 de gener de 2014

Benvolguts Reis d'Orient: Ho vull tot, tot, tot...


És temps de festes nadalenques, dinars de família, despeses diverses, festa, tradició, consumisme i cartes sol·licitant regals. La gent tenim desitjos i els convertim en necessitats. La tradició i el consum són presents a les llars del nostre país. Som conscients de les desigualtats que hi ha en la nostra societat? Què podem fer per educar en el consum els nostres fills i filles? 


Per Jordi Puig Voltas. Mestre i pedagog. Col·legi de Pedagogs de Catalunya (COPEC)

Amb aquestes paraules comença la carta d’un infant als Reis d’Orient. Fa temps que ses majestats reben cartes d’aquest tipus. Les festes, a mesura que s’apropen i a mesura que avancen, ens provoquen en les persones diferents efectes: alegria, il·lusió, esperança, enyorança... Uns ho veuen com una festa més, altres ho entenen com la festa més important de l’any. Els més crítics diuen: “Jo no la celebro...” N’hi ha molts que ho viuen recordant els que ja no hi són, i la majoria ho vivim esperant que el futur sigui millor. El Nadal i els Reis són festes d’alegria i joia, i així hauria de ser. 

Retorno a unes setmanes enrere, visitant la Fira de l’Avet d’Espinelves, revivint l’edat mitjana al Mercat Medieval de Vic, passejant pel centre de Barcelona, amb les lluents llums de Nadal que engalanen la ciutat, les nadales típiques... Entre l’anar i venir de la gent passen a prop meu un nen i una nena amb els seus pares. El nen, esverat i nerviós, assenyala un artefacte d’un aparador, senyal inequívoc que són festes nadalenques, i li diu a la seva mare: “Aquest és un dels regals que vull.” La mare somriu... La nena, una mica despistada, mentre camina mira una revista…, no, un catàleg d’aquests que et donen a les botigues. Es veu que és un catàleg molt complet perquè hi ha de tot. S’atura a la pàgina de les nines: algunes són espantoses, crec que de reüll n’he vist alguna que sembla un zombi, i li comenta al seu pare: “Mira, papa!, aquesta és la que més m’agrada.” El pare mira la nena i el catàleg amb l’ull esquerre mentre amb l’ull dret tracta de llegir i contestar a la vegada un missatge al seu smartphone de darrera generació. Intento dissimular, però crec que veuen que els estic observant, la nina, l’artefacte, el telèfon i tota la família. És evident que estem finalitzant l’any i els infants desitgen que arribi el dia més esperat, el 6 de gener, que es despertaran i aniran corrent a veure què han deixat els Reis d’Orient. 

Recordo amb il·lusió totes les vivències viscudes aquests dies. Des de sempre m’he dedicat a això que en diuen “educació” i he constatat que hi ha infants que fan llistes inacabables, amb els més insospitats recursos lúdics, que saturarien les prestatgeries i els armaris de qualsevol habitatge convencional. Conec una nena, la Martina, que l’any passat va demanar de regal unes nines que segurament provenen de Mordor, Fangorn o d’algun lloc molt més fosc i trist; els temps han canviat i cada vegada anem més de pressa...  Personalment, sempre m’he mantingut ferm en el tema dels regals i segons la meva experiència penso que han de tenir un caire pedagògic i didàctic. 

No hi ha res com aquestes festes per als nens i nenes, ja que saben que sempre hi ha regals... Bé, sempre no... Voleu que us expliqui un secret i una realitat del nostre món? Sabeu que hi ha molts infants que no han gaudit de joguines aquest Nadal, i possiblement no en tinguin per Reis, i no és perquè s’hagin portat malament –això ja no val–, tampoc val a dir que els Reis, el Tió o Santa Claus s’han oblidat d’ells. La veritable raó és perquè la pobresa i les grans mancances socials s’han apoderat fins i tot dels nens i nenes que en alguns pobles, ciutats i països no gaudiran de l’experiència d’obrir almenys un regal. Això depèn en gran part de l’acció que fem les persones adultes per tal d’evitar que alguns en tinguin molts i altres molt pocs. Per això, quan el vostre fill us ensenyi una llista inacabable de demandes, recordeu-li que cal reduir-la almenys un 20% i que seria un gest humà i solidari que d’aquesta llista alguna cosa caigués a les mans dels més desafavorits. Les noves tendències educatives diuen que hem d’educar en competències, o sigui en habilitats que ens serveixen per a la vida diària i real. Sovint petits canvis en les nostres actituds i en el nostre comportament poden provocar grans canvis en la societat. Per sort no s’educa mitjançant les lleis educatives, ho podem fer mitjançant l’exemple i la demostració que els infants necessiten referents pedagògics on trobar respostes. És un gran moment per demostrar la força de l’educació en valors i per comprendre que les persones ens necessitem les unes a les altres.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada