dilluns, 13 de gener de 2014

Juguem en família

 

Jugar és una activitat fonamental en el desenvolupament de les habilitats i la personalitat dels individus. Però és cosa de nens? Jugar en família estreny els vincles entre pares i fills i ofereix moments inoblidables.


Per Alfred García Demestres. Assessor Lúdic 

Tinc 50 anys i m'encanta jugar. Hi ha persones que quan els expliques que una de les teves aficions són els jocs de taula, et miren amb un cert aire d'estranyesa, sorpresos, i et fan comentaris del tipus “I no et sembla una pèrdua de temps?”, “I no ets massa gran per a jocs?”…

Un dels meus més grans tresors és un vell joc d’escacs. No és el més bo, ni el més bonic. Però amb aquests escacs el meu pare em va ensenyar a jugar i això els fa molt especials. Aquells moments els recordo molt feliços, i guardo a la meva memòria l'enorme somriure que em va regalar quan, després de desenes i desenes de partides, li vaig anunciar per primera vegada “escac i mat”. En totes aquelles partides vam compartir un temps preciós que de cap manera va esdevenir temps perdut. Tot el contrari. Un temps ple de complicitat, de converses i consells. Un espai en el qual jo em trobava molt còmode i proper a ell.

Segurament per això m'encanta jugar. I és per això que procuro contagiar a la meva dona i als meus fills el plaer d’asseure'm en una taula amb ells i compartir una bona estona davant d'un joc. Jugar en família és una activitat rica en sensacions i un bon camp de proves per enfrontar-se als reptes que t'ofereix la vida.
Tots els participants en el joc estem en un mateix nivell, sense jerarquies. Les mateixes regles per a tots. Els mateixos objectius. Es dilueix la línia entre pares i fills. Estem relaxats i si ens deixem portar entrem en un món en el qual, per un moment, els problemes queden aparcats. Ens comuniquem amb total espontaneïtat. Afloren les emocions, el riure, la nostra personalitat. Un lloc en el qual s’aprèn a ser generós en la victòria i es desperta l'ànsia de superació en la derrota.
Una cita atribuïda a Plató diu: “Es coneix més d'una persona en una hora de joc que en un any de conversa”, i si no hi ha absoluta certesa sobre si la frase veritablement és del filòsof grec, estic convençut que el savi la signaria gustosament. 

També de vegades hi ha qui em comenta com és de difícil arribar a casa després d'una esgotadora jornada de treball i trobar el temps i les ganes d'asseure's a jugar. Davant aquesta qüestió només puc al·legar que el joc aporta tot un seguit de valors positius que fan que l'esforç valgui la pena, per als fills i per descomptat per a nosaltres, els pares: desenvolupen les habilitats socials, la paciència, la confiança en un mateix. D’una manera lúdica i transversal ens ajuden a millorar la nostra competència lingüística i matemàtica, la nostra capacitat de concentració i la memòria.

Qualsevol edat és bona per jugar. Hem de desterrar el prejudici que dictamina que jugar és cosa de nens. Res més lluny de la veritat. En els últims anys han aparegut multitud de jocs que poden satisfer els més exigents paladars lúdics, jocs que romanen anònims al gran públic i que ben val la pena fer-los un lloc a casa: d'estratègia, com Carcassonne o Aventurers al Tren Europa; d'observació, on Dobble o Fantasma Blitz són imprescindibles; imaginatius, com Dixit, o de pensament lògic i rapidesa, com Ubongo.

Els vells escacs del meu pare segueixen en joc, ara amb els meus fills. I estic desitjant el dia en què m'anunciïn el seu primer “escac i mat” per regalar-los un somriure, un més dels tants que ja m'han arrencat en les nostres incomptables estones jugant. El temps més ben invertit de la meva vida, el més valuós.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada