dilluns, 20 de gener de 2014

La casa més gran del món

“Hi havia una vegada uns cargols que vivien en una col ben sucosa. S’hi movien a poc a poc i duien la seva caseta de fulla en fulla per buscar el tros més tendre i poder-lo rosegar. Un dia, un cargolet va dir al seu pare: «Quan sigui gran vull tenir
la casa més gran del món.» «Quina bajanada!», va dir el pare, que era precisament el cargol més savi de tota la col. «En el pot petit hi ha la bona confitura.» I li va explicar aquesta història…”
Durant la seva infància, Leo Lionni va ser un gran admirador dels animals, especialment dels rèptils, que ficava en un terrari amb parets de vidre, tot condicionat amb sorra, pedres, falgueres i molsa. D'aquesta afició sorgirien, amb el temps, relats com el del cargol que desitjava tenir la casa més cridanera de totes. Una metàfora més sobre la vida, la prudència, el sentit pràctic de les coses, la humilitat i la senzillesa enfront de l'arrogància i la superficialitat. El text de Lionni ressona a fàbula tradicional, en què un cargol li diu al seu pare que voldria tenir la casa més gran del món, i el pare el contesta amb la història d’un altre cargol que va tenir el mateix desig i quin va ser el seu desagradable final. I és que, quan del que es tracta és de la supervivència, de vegades més val no aferrar-se gaire a possessions superficials i pensar més aviat en els afers més pràctics de la nostra existència, que al cap i a la fi també poden arribar a ser font de grans plaers... No us explico res més, per tal que us acosteu a aquest text de Lionni.
A partir de 5 anys
Leo Lionni
Ed. Hipòtesi

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada