dijous, 23 de gener de 2014

Movent l'esquelet

Il·lustració de Marta Montañá. Del DVD "Guia d'orquestra", disponible a la botiga


“Eduquem els nens de cintura cap amunt, i només d’un costat del cervell. La nostra tasca és educar la totalitat del seu ésser perquè puguin encaminar-se cap al futur.” Sir Ken Robinson


Per Amèlia Boluda. Ballarina, coreògrafa i pedagoga de dansa
 

Amb aquestes paraules aquest estudiós de la creativitat i entusiasta de la dansa ens encoratja a canviar la manera d’educar i també la manera de ser de les persones per afrontar els reptes que ens depara el futur. Hem de treballar conjuntament escoles i famílies per millorar el benestar, els coneixements i el desenvolupament integral del nostre alumnat, fills i filles. Per aconseguir-ho cal ser més creatius i tenir en compte el cos. La dansa pot ser un bon camí per assolir aquest repte ja que conté aquests dos aspectes. L’art del moviment no és únicament representació i espectacle, és també un element de coneixement, de desenvolupament del procés creatiu, de creixement personal i de teràpia, entre altres coses i, sobretot, una forma de passar-ho bé i divertir-se. Afavoreix la connexió entre les idees, l’acció i l’emoció, i estimula i motiva la mainada en l’experiència de viure amb el propi cos, els pensaments i els sentiments.

Per això, les famílies hauríem de ballar més amb els nostres fills. L’immens plaer que suposa ballar, sigui individualment o col·lectivament, augmenta si, a més, ho fem amb les persones que estimem. Té l’avantatge que no és car ni difícil, només cal deixar-se anar. Als infants els encanta compartir amb els adults espais i moments i, a més; ens sorprenen amb la capacitat de moviment que tenen, la fisicalitat i desinhibició que desprenen. Són majoritàriament expressius i creatius. Si els animem a no tallar-se ni reprimir-se, les seves capacitats naturals els poden fer gaudir de la dansa, alhora que aprenen a conèixer i controlar el seu cos, que és un aprenentatge bàsic per millorar la qualitat de vida de totes les persones grans o petites. Aquí rau la importància de la dansa per als infants, ja que d’una manera lúdica també potencien el seu autoconcepte i la seva autoimatge. 

Actualment s’ofereixen cursos en què les famílies poden anar a ballar amb els fills i filles per compartir moments inoblidables. Companyies de dansa, serveis educatius i professionals en general comparteixen els seus sabers per fer extensives aquestes experiències. Algunes famílies reprodueixen a casa aquesta activitat. Tots gaudim i compartim ballant i això fa que els llaços emocionals que es creen quan ballem amb els nostres infants siguin molt perdurables i saludables. Als nens i nenes els dóna seguretat poder expressar-se lliurement a través del moviment amb la seva família. Per què no ho fem més sovint, doncs? És una qüestió d’hàbits. En el nostre entorn més proper només ballem en comptades ocasions. Els més petits ho fan entre ells, igual que nosaltres. Però el fet de ballar només pel plaer de fer-ho està poc desenvolupat en la nostra societat, exceptuant algunes persones a qui els agrada i han sabut com canalitzar aquest desig, tot i que no és el més habitual. Així com un adult escolta música, llegeix o va d’excursió amb certa freqüència, pocs són els adults que ballen per plaer. Això també passa amb els més petits. Cal cercar els moments i els espais per fer-ho. Val a dir que la dansa tampoc té gaire lloc en el nostre sistema educatiu i que li manca l’espai que li correspondria, si veritablement assumíssim que l’art en general, i la dansa en particular, ajuda a millorar els aprenentatges, i a prevenir i reduir el fracàs escolar. Caldrà tenir-la en compte a l'hora de planificar qualsevol situació d’ensenyament i aprenentatge. Així que ja ho sabeu: a moure l’esquelet en família!

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada