dijous, 9 de gener de 2014

Una altra escola ¿és possible?

Suomi es com li diuen els finlandesos al seu país

Les experiències viscudes durant uns dies en escoles de Finlàndia, a les afores d’Hèlsinki (no fa pas tant de temps), em van sorprendre de tal forma que he pensat que seria bo de tornar-hi a reflexionar. Ara més que mai.


Per Mariona Autonell, mestra 

Hi una cosa que va impactar-nos al grup de mestres que vam trepitjar les terres glaçades d’aquell país: comprovar l’extraordinària valoració i la màxima consideració professional de l’ofici de mestre. Ser mestre/mestra a Finlàndia és com ser metge o jutge, aquí (i no dic polític per la seva mala reputació). Un reconeixement tan elevat -vull creure que el sou és equivalent!- ve acompanyat d’un gran respecte i d’una enorme estima social. També van sorprendre’ns d’altres curiositats, com per exemple: que a les voreres dels carrers més cèntrics d’Hèlsinki, nevats, no hi ha gens de glaç... perquè sota de l’empedrat s’hi ramifiquen xarxes de calefactors que desfan el gel i eviten relliscades de la mainada i de la població. O que durant alguna estada a cases d’alumnes, la primera cosa que mostren als visitants són els àlbums fotogràfics del procés de construcció de les seves cases, que van fer amb les seves pròpies mans; en general, als pobles petits la gent es construeix les vivendes .

El sistema educatiu de la república finlandesa es pot resumir així: En democràcia tothom té els mateixos drets i possibilitats sense tenir en compte l’origen socio-econòmic. L’escola és gratuïta, finançada amb impostos municipals i amb diners de l’Estat. Els alumnes tenen dret a material escolar gratuït, a dinar a l’escola i al transport (si hi ha més de 5 kms). La integració d’alumnes amb necesitats educatives especials es finança amb recursos extres. L’educació infantil és fins als 6 anys i el municipi té l’obligació d’organitzar-la, però els pares poden decidir si volen portar-los o no; sovint els pares s’organitzen en petits grups. L’escola obligatòria és a partir dels 6-7 anys. Hi ha diversitat de llengües estrangeres a les escoles de primària: a part del finès, poden escollir anglès, suec, alemany, francès i rus. Biblioteca i sala de jocs. Manualitats i treballs artesanals. Les escoles i els municipis tenen una gran llibertat per organitzar l’educació, amb poc control estatal. Fan avaluació contínua, autoavaluació dels alumnes, proves, informes, etc. Cada escola pot decidir les assignatures que prioritza. Etcètera.

Les nenes i els nens finesos, petits o grans, acostumen a ser força tranquils i aviat aprenen a espavilar-se sols. Som al vestíbul de l’escola i arriben els alumnes de 6-7 anys; van molt abrigats, amb anoraks, gorros, jerseis, botes, etc.; tots van fent la seva, enmig d’un xiuxiueg molt silenciós, gairebé inimaginable; mentrestant, es treuen la roba sobrera i les botes ben sols i ho endrecen als penjadors; es deixen els mitjons de llana i descalços se’n van a classe; fan classe; després, 10’ de descans; surten de classe i tornen a posar-se la roba que portaven i les botes; van al pati, nevat i gelat, a jugar; tornen a entrar i es treuen la roba sobrera i les botes... ; i així, com un bucle repetitiu, fins l’hora de dinar. Nosaltres vam dinar amb les mestres i els mestres, i en acabar gairebé ni ens havíem adonat que al menjador també hi havia dinat tota l’escola.
A classe de manualitats sorprèn veure tota una paret plena de serres, xerracs, martells, i tota classe d’eines perilloses, que els alumnes fan servir, serrant, picant, clavant claus, per fer una caixa potser. O a la classe de costura, tots cosint i repuntejant amb fils i llanes de colors, nens i nenes. Recordo una excursió amb la família amb qui vivíem a uns llacs (Finlàndia és coneguda com el país dels cent mil llacs). El fill de 3 anys va pujar els esglaons d’un tobogan glaçat i va relliscar. Vaig fer el gest de recollir-lo i la seva mare somrient digué: “Gràcies, però ja s’aixecarà”. El nen mig plorós s’aixecà amb una petita ferida en una galta. “I ara frega’t bé la galta amb gel, ben fort, i quan tornis a pujar al tobogan vés més en compte”.

Epíleg: 
República de Finlàndia: 5,2 milions d’habitants, 338,144 km2, finès i suec. 
Catalunya. 7,5 milions d’habitants, 31.895 km2, català i castellà.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada