dijous, 13 de febrer de 2014

Cada divendres

La rutina que comparteixen un pare i un fill cada divendres: un passeig pel barri, saludar els veïns, aturar-se a badar davant dels aparadors o esmorzar junts són alguns dels moments compartits que fan que el divendres sigui un dia especial.
En Cada divendres el text resulta força secundari i aporta poc al conjunt del llibre: les imatges narren molt bé el que passa, i les paraules sobren. El llibre té un aire retro-americà que recorda els anys 50 o 60, tant per l'estètica com pels rols masculins-femenins que surten retratats al llibre. La primera imatge del llibre, a doble pàgina, ens mostra la mare que al mateix temps que s'acomiada del seu marit està donant menjar a un nen petit assegut en una trona. Immediatament pensem en les mares multitasking que es queden a casa tirant-la endavant mentre els homes surten al carrer. Es tracta, doncs, d'un llibre que perpetua d'alguna manera determinats estereotips que són, com a mínim, dignes de tenir en compte. És un cant a les petites coses, i a gaudir del món que ens envolta i de poder-nos parar a mirar l'aparador d'aquella botiga que tant ens agrada o desitjar un bon dia als nostres veïns.
Edat: De 0 a 5 anys
Dan Yaccarino
Edició: Intermón Oxfam, 2011 (Col. Somnis)

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada