dilluns, 3 de febrer de 2014

Dimitri

Dimitri és un titella. Uns fils li mouen el cos d’una manera graciosa. Però, com tots els titelles, és manipulat... No l'amoïna l'obscuritat del bagul on descansa. Mai no sent la mossegada de la soledat ni l'espurneig de l'alegria... Fins que un dia es deslliura dels fils que el lliguen... Dimitri és una història sobre l'anhel de llibertat. El protagonista s'adona de la seva pròpia personalitat: fins en aquell moment el titella transcorria entre la foscor del bagul i la llum dels camerinos, sense emocions, amb la indiferència del titellaire, personatge que no apareix en les il·lustracions de Rebeca Luciani. Amb la descoberta de la seva existència, Dimitri comença a ser conscient de la seva situació opressiva i assistim, làmina rere làmina, a la seva transformació. Aprèn a bellugar-se sol i n'explora les possibilitats. Se li desperten les ganes de coneixement. Aprèn el valor de l'aprenentatge que el portarà a la llibertat. I, és clar, per refermar-se caldrà que es rebel·li. I quina pot ser la rebel·lió d'un titella?: deixar de fer el que li manen els fils del manipulador. Mentre s'adreça a una ciutat plena de colors i cap a un horitzó obert, el text de Joan de Déu Prats insinua la incertesa del seu futur. Rebeca Luciani acompanya amb les seves il·lustracions aquesta evolució del personatge, i la simbologia dels colors accentua la transformació de Dimitri, situant els lectors com a espectadors de primers plans opressius, imposants, en les làmines inicials. Una varietat de vermells que barrejats amb el negre suggereixen dolor, evoquen el mal i la tirania del titellaire. Els verds esperançats apareixen en els plans panoràmics sobre els camps i els espais oberts, i els ocres són protagonistes a la ciutat com a espai d’acolliment i convivència, i, encara, el blau alliberador del mar al fons.
A partir de 6 anys
Joan de Déu Prats i Rebeca Luciani
Editorial Baula

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada