dijous, 6 de febrer de 2014

L'elecció del llibre infantil

Il·lustració de Liliana Fortuny

Cada dia és un aprenentatge a la llibreria. Qui escull realment el llibre? Els pares, avis o tiets o els mateixos nens? Vet aquí la gran pregunta.


Per Paula Jarrin Servidio, llibretera de la llibreria Al·lots

Personalment intento ser com una buscadora de tresors i anar posant llum al camí de l’elecció del llibre. Tenim tres perfils de comprador: aquells que adquireixen el llibre per ser regalat, aquells que ho fan per a ús propi (si em permeteu la llicència del llibre com a objecte, tot i que és molt més que això) i aquells que ja vénen amb el llibre que volen apuntat en un paper –amb aquests últims poca feina tenim els llibreters–. Si el llibre és per regalar, el primer que demano és quants anys té qui rebrà tan bonic tresor. Aquí ens trobem amb el primer problema, ja que molts cops els nens són els més intel·ligents de tot el món mundial –eps! i els meus nens també–. Demano la llengua de l’infant i més o menys els seus gustos i preferències i, finalment, la seva activitat lectora: tot un trencaclosques per muntar i la primera passa d’un camí a fer. A partir d’aquí em queda capbussar-me en el meu món del llibre i trobar aquell exemplar únic per a aquella criatura especial. Mai no l’encertes a la primera, molts cops s’estableix un ric diàleg amb l’adult que també rememora el seu passat lector i aquelles lectures, llibres i còmics que van marcar la seva vida.

El segon grup d’usuaris de la llibreria són aquells que vénen a buscar el llibre per a un ús personal i, a mi, aquesta experiència conjunta de recerca de tresors és la que més m’agrada: sigui amb un al·lot que no aixeca un pam de terra o amb nois i noies que gairebé són més alts que jo –cosa gens difícil–. Aquí és a on totes les eines del llibreter conegudes i per conèixer s’han de posar a treballar en menys de mig segon. Els bons lectors sempre caminen un pas més enllà que tu, coneixen elements ignots i busquen més, molt més. Al final, quan arriba el moment de trobada i descoberta del llibre que no sabien que existia i que volien, és com el regal pel llibreter. La carona d’alegria, uns ulls que brillen i l’emoció de ser posseïdors d’allò únic. Aquesta màgia es dóna en tots dos casos. I sense cap mena de dubte, el millor moment és quan, al cap d’uns dies, aquell client torna a la llibreria després d’haver llegit, gaudit, girat i regirat el llibre en cerca d’un altre viatge al món de les paraules per trobar aquell petit tresor que significa tot un món especial per ells.

Sigui quin sigui el camí, escollir un llibre ens acompanyarà tota la nostra vida. Un llibre passa a ser part de la nostra història, de la nostra memòria –la personal i la col·lectiva–. Qui no recorda un estiu, unes vacances especials només pel fet d’haver llegit un gran llibre? Mai no oblidaré l’estiu que vaig llegir en menys de 15 dies El senyor dels anells o les tres nits que em van durar les 600 pàgines de Crimen y castigo als meus difícils 16 anys. O aquella nit, que em vaig despertar ben d’hora abans d’anar a l’escola només per poder saber com acabava El nombre de la rosa. L’elecció del llibre, potser, ens fa ser –una mica– tal com som, tal com serem després. És l’empenta als somnis que somiarem després de llegir. Llegir i somiar, somiar i llegir. Vet aquí la importància del llibre, sense cap mena de dubte ens farà lliures, ens farà rics en recursos, rics en paraules i en somnis. Acompanyar un petit al·lot a omplir la butxaca de llibres és feina molt seriosa, però molt enriquidora. Per cada llibre que ensenyo, també jo n’aprenc.

L’elecció del llibre és una experiència que només passa un cop i prou, és un moment per aprendre, per recordar, per gaudir i en molts casos per emocionar-te. L’elecció d’un llibre és el motiu pel qual molts llibreters ens aixequem al matí amb moltes ganes d’obrir la llibreria i d’esperar, ansiosos, que entri el primer client del dia. És el motiu pel qual, quan tanques i marxes cap a casa pedalejant pel carrer Consell de Cent, ho fas amb un somriure dibuixat a la cara. 

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada