dilluns, 31 de març de 2014

El Ripollès


Parlar de cultura i història al Ripollès és parlar gairebé de la raó de ser del poble català, ja que va ser Guifré el Pelós qui va començar en aquestes contrades, en ple segle X, la reunificació del territori català.


LES CLAUS D’UN MITE
El centre d'interpretació del mite del Comte Arnau vol donar les claus per entendre l'origen i l'evolució de la figura del comte Arnau. L'exposició està dividida en tres apartats dedicats, respectivament, a la cançó popular que dóna origen a la llegenda, al contingut d'aquesta i la seva expansió i, finalment, a la construcció del comte Arnau com a mite. Reviviu la cançó popular: diàlegs entre l'ànima del comte Arnau i la seva esposa que expliquen per què el comte és condemnat a recórrer la comarca durant tota l'eternitat. La llegenda: poques figures com el comte Arnau tenen tantes llegendes on es barregen gossos diabòlics, amors impossibles i condemnes eternes. El mite: a partir del segle XIX, els escriptors i els músics van començar a recrear aquest personatge i va arribar a protagonitzar grans obres com les de Joan Maragall i Josep M. de Sagarra.
Centre d’Interpretació del Mite del Comte Arnau.
Plaça de l’Abadia, 9. Sant Joan de les Abadesses
Tel. 972 72 05 99

Per tastar: Actualment, boscos i horts, ramats i corrals, continuen donant vida a la gastronomia, amb productes tan preuats com el xai del Ripollès. El xai del Ripollès és garantia de qualitat gastronòmica. L’ovella ripollesa ha esdevingut una raça autòctona i reconeguda a tot el territori català. Durant tot l’any trobareu a la botiga xai ecològic i cabrit de ramats de la comarca.

L’ÚLTIMA FARGA
La Farga Palau de Ripoll va ser fundada com a farga de ferro al segle XVII i va mantenir la seva activitat durant cinc segles fins que va tancar, l'any 1978. Es troba dins d'un edifici de pisos que servien i serveixen d'habitatges. La planta baixa l'ocupa la farga, amb les trompes d'aigua, els martinets, la carbonera, el forn i la fornal. Separat de l'obrador trobem la roda hidràulica, la séquia i la bassa que servia per emmagatzemar l'aigua del riu Freser, fer moure la roda i generar el vent que, impulsat de manera contínua, dóna nom al mètode de la farga catalana. La Farga Palau conserva en perfecte estat els dos martells gegants, els martinets, amb els quals es treballava el coure. Els seus cops marcaven el ritme quotidià d'una tradició metal·lúrgica. Però gràcies al Museu de la Ciència i la Tècnica, en l'actualitat podem redescobrir aquest ofici que va donar fama a les armes de foc ripolleses.
La Farga Palau.
Pg. de la Farga Catalana, 14. Ripoll
Tel. 972 71 41 41


Ubongo

Grzegorz Rejchtman
Homoludicus
Nombre de jugadors: De 2 a 4
Temps de joc: 30 minuts
A partir de 8 anys
Ubongo és un magnífic joc familiar de resolució de puzles lògics en temps real en què tots els participants juguen simultàniament enfrontant-se a la resta de jugadors i en l'escàs temps que marca un implacable rellotge de sorra. Cada jugador disposa d'un conjunt de dotze pentominos –les peces del popular Tetris, per entendre'ns– com a material de joc, i a continuació es reparteixen uns cartrons amb una superfície quadriculada de forma irregular que conté sis possibles combinacions de tres o quatre d'aquests pentominos. Un jugador llança un dau i posa el rellotge en marxa. A partir d'aquí, es desboca la bogeria! Tots els jugadors comproven la imatge del dau i prenen les peces que marca el seu cartró associats a la imatge que ha sortit. Amb aquestes peces ha de cobrir-se tota la zona quadriculada, i cal ser ràpid, ja que a mesura que acabem cridarem “Ubongo!” perquè els altres sàpiguen que hem acabat. Però la cosa no acaba aquí: una vegada resolt el puzle haurem de recollir unes pedres de colors que haurem de seleccionar acuradament, ja que al final del joc guanyarà aquell que posseeixi el major nombre de pedres d'un color.
Alfred Garcia Demestres, Jugar x Jugar


Festival familiar 'El dia minimúsica'


Després de la primera edició, per la qual van passar més de 2.000 persones, Minimúsica i Primavera Sound organitzen per segon any consecutiu ‘El dia minimúsica’, que aquesta vegada tindrà lloc el proper 6 d’abril a la Fàbrica de Creació Fabra i Coats.


Per Laura Llamas, periodista
 
El seu pare és músic i tocava la trompeta cada dia a casa. “No era fàcil no escoltar-la, era la BSO de casa, entre el so dels dibuixos de la tele i de la meva mare i els meus germans xerrant”, així recorda la Núria Muntaner el seu primer contacte amb la música. “Quan tenia 5 o 6 anys el meu pare va començar a ensenyar-me solfeig a casa, igual que va fer amb els meus dos germans. Però jo vaig ser l'única que va continuar els estudis de música després al Conservatori.” Una aposta per l'educació musical que va viure des de petita i que ha volgut fomentar amb Minimúsica, el projecte musical del qual ara és responsable. Minimúsica va néixer a finals del 2006 amb un objectiu clar: apropar la música actual, de qualitat, i al més variada possible als més petits perquè creixin amb una experiència sonora rica que els marcarà per a la seva vida adulta. Fer-los créixer des de petits l'amor per la música i l'art en general. Que mantinguin les seves ments obertes i siguin creatius. 

En l'actualitat, Minimúsica té un portal web (www.minimusica.tv), una col·lecció de discos temàtics (aquest proper mes d'abril editaran el quart amb l'educació com a tema central i amb la participació de grups com ara Marlango, Christina Rosenvinge, Alondra Bentley, Joan Colomo i Refree amb Silvia Pérez Cruz, entre altres) i més de cent concerts a les seves espatlles per tota la geografia espanyola. 

Entre les seves últimes apostes està el desenvolupament d'una aplicació anomenada Toc and Roll, ideada perquè els nens puguin compondre les seves primeres cançons i desenvolupar la seva creativitat d'una manera fàcil, divertida i intuïtiva. Com si es tractés d'un estudi portàtil, ofereix la possibilitat de barrejar diferents instruments en un multipistes virtual, afegir efectes, gravar la veu i compartir el resultat amb la resta del món.

Un treball de molts anys que els ha consolidat com un dels projectes musicals educatius de referència. De fet, la seva “festa major”, com l’anomena la Núria amb un somriure, arribarà el proper diumenge 6 d'abril a la Fabra i Coats. Es tracta d’El dia minimúsica, un festival d'un dia organitzat amb Primavera Sound creat expressament per a públic familiar, basant-se en els preceptes musicals de diversitat i modernitat, i sumant tota la vessant educativa marca de la casa Minimúsica. “Organitzar un esdeveniment així és un gran treball però també una gran satisfacció. Des d'aconseguir una bona programació musical i oferir tallers originals i educatius, fins a pensar en zones per a les necessitats dels bebès (canviadors, escalfabiberons, etcètera) o una oferta gastronòmica atractiva i saludable”, explica Muntaner. 

Templeton interpretant la banda sonora de la popular sèrie d'animació Hora de aventuras; la Sant Andreu Jazz Band dirigida per Joan Chamorro (acompanyats per l'actuació de Swing Maniacs); The Pinker Tones amb el seu espectacle Rolf & Flor; la sessió d'improvisació a càrrec de Za!; la presentació del quart disc Minimúsica amb Miqui Puig, Joan Colomo, The Free Fall Band i Papa Topo; Guille Milkyway Dj i Delafé Dj, protagonitzaran l'apartat musical, on hi haurà dos escenaris per a concerts adaptats per al públic més mini. Sobre l'elecció dels grups que hi participen, comenta: “El més important és que ens agradi el que fan. També tenim en compte si han tocat abans per a aquest tipus de públic, si els agrada fer-ho i si es sentiran còmodes. A més intentem que el cartell quedi variat, que hi hagi propostes més pop, més rockeres, acústiques i elèctriques. Una mica de tot… Aquest any tenim fins i tot jazz i swing!” A més dels concerts, El dia minimúsica estarà ple d'activitats per gaudir en família, com ara tallers plàstics creatius, zones de joc, ioga per a famílies i, per descomptat, uns serveis i espais adaptats a la comoditat i les necessitats de les famílies.

Perquè si alguna cosa tenen clara a Minimúsica és que l'objectiu final és que “les famílies passin un bon dia junts gaudint de la música i de totes les activitats educatives que hi trobaran”: “Pensem que és molt important compartir moments d'oci de qualitat amb els nostres fills/es, i per això petits i grans han de sentir-se a gust.”

dilluns, 24 de març de 2014

La Terra Alta

Horta de Sant Joan és un dels nuclis més pintorescos de la comarca de la Terra Alta. El seu entorn muntanyós i els carrerons medievals del centre històric li confereixen un caràcter gairebé màgic.


CENTRE PICASSO D'HORTA
Picasso va fer dues estades a Horta de Sant Joan, acompanyat pel seu amic Manuel Pallarès, fill del poble. En la primera (1898-1899) va arribar malalt, però les vivències en contacte amb la natura verge del massís dels Ports el van omplir d'energia. El 1909, coincidint amb l'inici del moviment cubista, va tornar a Horta amb Fernande Olivier. En aquesta època va pintar, inspirat pels paisatges d'Horta, La bassa d'Horta i La fàbrica d'Horta d'Ebre, entre altres peces. Us recomanem començar la visita al Centre Picasso, que mostra en reproducció facsímil tota l’obra que Picasso va crear i immortalitzar dels paisatges del poble on va viure. Continueu la visita seguint la ruta senyalitzada de la cova Picasso al Parc Natural dels Ports. És imprescindible fer una agradable passejada per admirar el nucli històric d’Horta i els indrets freqüentats i pintats per Picasso, com l’Hostal del Trompet i el Café de Vives.
C/ Antic Hospital, s/n
Horta de Sant Joan
Tel. 977 435 330
Més informació

Per tastar: Crestó és el modisme local que defineix un cabrit castrat corresponent a l'espècie de cabra blanca. El pasturatge semisalvatge i la puresa de les aigües dels Ports d’Horta fan que aquest sigui l'hàbitat perfecte per a la cria i obtenció d'una de les carns més exquisides. Cuinat amb paciència com es feia al segle XIII, en escabetx i al forn, el resultat és l'obtenció d’un plat excel·lent, el crestó en escabetx.

LA VIA VERDA
La Via Verda de les Terres de l'Ebre és un itinerari de dificultat mitjana per fer amb bicicleta, però també a peu o a cavall. El recorregut segueix l'antic traçat de la línia de tren que unia La Puebla de Híjar (Aragó) amb Tortosa. Aquest itinerari, que travessa les comarques de la
Terra Alta i el Baix Ebre, s'ha adequat a la circulació de bicicletes amb l'arranjament del sòl i la senyalització del camí. El recorregut voreja el vessant occidental del massís dels Ports i la llera del riu Canaletes fins a arribar a l'Ebre. A l'espectacularitat del paisatge cal afegir-hi l'al·licient dels 41 túnels que es travessen, alguns d'una llargària considerable (fins a 750 m). El punt d'inici de la ruta és l'antiga estació de trens de Lledó-Arnes. Des d'allí s'inicia un camí planer que porta fins a Horta de Sant Joan, on es voreja la imponent muntanya de Santa Bàrbara amb el convent de Sant Salvador als peus. Tot seguit passem per Bot i, a poc a poc, comencem a perdre alçada per entrar a la vall del riu Canaletes, d'una gran bellesa.
OFICINA DE TURISME D’HORTA DE SANT JOAN
Pl. Catalunya, s/n
Tel. 977 435 043 / 977 435 330

Galetes a Demasié Café

Per tastar
DEMASIÉ CAFÉ
El Demasié Café és una cafetería on podeu trobar una estona de relaxació en un entorn decorat amb molt de gust. Amb l’aire de la sala de casa, aquesta cafeteria es converteix en un lloc ideal per a un descans. No li falta cap detall, llar de foc, sofàs… i presidint l’espai, el màxim menjador de galetes, conegut com el Monstre de les Galetes. Aquest establiment és el paradís de les famílies llamineres: galetes de tot tipus, rosquilles, xocolata de mil varietats. Galetes salades de sobrassada, de parmesà, però també sandvitxos, croissants salats i entrepans. Les seves galetes, asseguren, són “exageradament bones”.
C/ Princesa, 28‎ i C/ Roger de Llúria, 8, de Barcelona. I La Roca Village de Santa Agnès de Malanyanes (La Roca del Vallès)

El llibre dels porcs

El Sr. Garrí vivia amb els seus dos fills, en Marc i en Pol, en una casa molt bonica, amb un jardí molt bonic i amb un cotxe molt bonic, en un garatge molt bonic. Dins la casa, hi havia la seva dona. “Afanya’t amb l’esmorzar, estimada!”, cridava el Sr. Garrí cada matí abans de marxar cap a la feina, que era tan important. “Afanya’t amb l’esmorzar, mama!”, cridaven en Marc i en Pol abans de marxar cap a l’escola, que era tan important... Tot això passava un dia sí, l’altre també, fins que la senyora Garrí es va afartar de ser la minyona de tots i va decidir marxar de casa tot deixant una nota d’acomiadament ben demolidora: “Sou uns porcs.” Llavors, el senyor Garrí i els seus fills van haver de fer-se càrrec de totes les feines de la casa, que abans tenien ben resoltes: netejar, fer el menjar, planxar, fer els llits... El llibre dels porcs és un àlbum altament recomanable per iniciar els lectors en una educació basada en la igualtat, la col·laboració i el concepte de família. L’autor utilitza una senzilla i efectiva metàfora visual per explicar el seu objectiu: quan els protagonistes comencen a descuidar la seva higiene i les normes de la llar, passen a ser representats com a gorrins i no pas com a persones. La figura del porc permet reflexionar sobre els diferents significats –literals o figurats– del concepte “ser un porc” o “comportar-se com a tal”. La il·lustració és realista amb elements surrealistes.
A partir de 7 anys
Anthony Browne
Ed. Kalandraka-Hipòtesi

Esport i activitat física a l'escola


L’activitat física en els infants és un factor essencial per al desenvolupament integral dels individus. La nostra societat ha de potenciar i promocionar l’activitat física i l’esport, i educar els infants i joves tant a l’escola com en les activitats de lleure. Cal construir un nou model pedagògic que superi l’estancament de l’educació corporal actual


Jordi Puig Voltas. Mestre i pedagog. Col·legi de Pedagogs de Catalunya (Copec)

La pràctica d’activitat física fa augmentar el rendiment escolar? Què podem fer des de l’escola, des de les famílies i des de la societat per promoure l’esport i l’activitat física? Des de diferents disciplines científiques i socials es considera l’esport com un mitjà educatiu amb una forta penetració en la nostra societat. Generalment les persones parlem de “l’esport” com un tot, caient en un parany terminològic important. Els experts en moviment, educadors físics i altres professionals considerem l’activitat física com el rovell de l’ou de la posterior pràctica esportiva, que en alguns casos ens pot dur a especialització esportiva. Avui en dia l’escola es troba en una complexa cruïlla de camins on prendre la direcció correcta és una decisió difícil. L’escola està fent un tomb molt important vers els ensenyaments dirigits a millorar les competències dels individus. 

La teoria de les intel·ligències múltiples desenvolupada per Howard Gardner afirma que les persones han de desenvolupar totes les intel·ligències i s’han de crear entorns i escenaris educatius que promoguin el seu equilibri. Les arts, la música, l’estètica, l’expressió plàstica, el cos humà i el moviment formen part d’aquestes teories, però sovint són maltractats pels sistemes educatius que només busquen resultats i estadístiques favorables per tal de ser comparats amb altres països a escala internacional. Els que ens dediquem a educar el cos com un tot, com una globalitat, com una essència, entenem l’activitat física com un element cabdal en l’educació integral de la persona, ja que representa el fonament del complex però alhora necessari desenvolupament dels individus. Observant la complexitat del món en què vivim, estem convençuts que necessitem aprofundir en el treball corporal que es fa a les escoles augmentant el nombre d’hores que es dediquen a l’educació física i afavorint que els centres educatius promoguin l’activitat física i l’esport tant en l’educació física escolar com en la pràctica del lleure i de l’esport en edat escolar. 

La simple pràctica d’una activitat física regular ja provoca canvis en les persones, però una bona condició física, segons els darrers estudis publicats en revistes científiques, provocarà entre altres coses una millora dels resultats acadèmics dels infants i joves. L’educació corporal és fonamental per al desenvolupament harmònic de les persones: millora el to muscular, la postura, la capacitat d’equilibri, la coordinació motriu, la capacitat de dissociació, el ritme, l’orientació espacial i temporal i l’afirmació de la lateralitat. Totes aquestes capacitats, tot i que ocultes, són essencials per desenvolupar una bona habilitat en la lectura, en l’escriptura i en l’expressió oral i escrita. 

El nostre cos no és una màquina que treballa d’una manera separada: és un organisme viu que necessita estímuls i accions que possibilitin l’aprenentatge, i no podem oblidar que després de l’escola tradicionalment anomenada educació formal, comença un altre escenari educatiu per als individus, el del lleure, el de la llibertat, el de “Deixi que jo decideixi el que vull fer...” amb el permís dels pares. 

En conclusió, si el vostre fill/a fa esport o participa en algun programa d’activitat física o salut, ajudeu-lo a gestionar el seu temps, faciliteu tot allò que calgui perquè pugui fer-ho d’una manera lúdica, agradable i que no sigui una amenaça en funció dels resultats acadèmics. Tots els infants i joves haurien de fer educació física a l’escola entre 3 i 4 dies i en temps de dedicació no inferior a 6 o 7 hores a la setmana, tenint en compte la seva edat, nivell, esforç físic i la capacitat de recuperació i de descans. Aquestes rutines acompanyades d’uns bons hàbits higiènics i una alimentació adequada seran elements clau per a un bon desenvolupament de l’infant. L’activitat física permetrà, no només als infants, sinó també a les persones adultes, millorar el nostre rendiment cognitiu i la nostra salut mental. L’objectiu dels adults significatius que envoltem els infants és desenvolupar les tres e: educar, ensenyar i emocionar..., i l’activitat física és vivència i emoció pura.

divendres, 21 de març de 2014

Contes sobre comunicació afectiva i mediació de conflictes

Els dos contes protagonitzats per la Berta ens ofereixen eines com l’empatia, l’assertivitat, l’optimisme, l’escolta activa,… i ens conviden a entendre i a gestionar de forma positiva els conflictes del dia a dia.
A la vida real i sobretot quan parlem de conflictes, trobem tantes realitats com punts de vista diferents. Així doncs, els contes de la Berta, han estat il·lustrats per diversos artistes.

TU SÍ QUE M'ESTIMES BERTA!!
La Berta viu amb 4 amics molt especials: la Piula, en Quisso, la Mixa i en Tip. Un dia se’ls troba ben enfadats i li demanen per fer les paus.

LA BERTA I LES ULLERES DE VISIÓ EMPÀTICA
Un bon matí, la Berta, es troba unes ulleres molt especials, les ulleres de visió empàtica, i comença a veure-hi diferent.

A partir de 5 anys
Júlia Prunés Massaguer
Editorial OmniaBooks

dilluns, 17 de març de 2014

El Berguedà

La intenció del Berguedà és conservar i divulgar el patrimoni, tant de béns culturals com ecològic, estimar-lo i gaudir-ne. Tresors escampats per tot el territori ens deixen veure allò que el pas dels anys ha amagat, els secrets més ben guardats de la comarca.


EL CENTRE MUNDIAL DEL RUC CATALÀ
Fuives és la major reserva de rucs catalans del món. A principis dels setanta, Joan Gassó es va adonar del perill d’extinció a què es veia abocat el ruc de raça autòctona, el guarà català, i va començar la recerca dels pocs exemplars existents i la cria de la seva pròpia reserva. D’aquesta manera ha esdevingut el nucli zoològic que trobem avui, amb més de cent exemplars de pura raça. Durant la visita guiada podreu veure guarans i coneixereu, per mitjà de l’audiovisual i de l’ecomuseu, la història de la raça i de l’explotació. El guarà és la millor raça de ruc del món, a més de ser un dels animals més intel·ligents, treballadors i constants. El ruc català s'ha convertit en un company imprescindible en el sector del camp gràcies a la multitud de funcions amb què pot ajudar. A l’exterior de la masia hi ha una sala polivalent on els més petits poden fer manualitats o tallers.
Casa Fuives, s/n. Olvan. Colònia Rosal
Tel. 646 492 310
Horaris: Tot l'any, d’11 a 13 h

Per tastar: Què són aquestes crispetes que suren a l’escudella? El blat de moro escairat és segurament el producte alimentari berguedà més característic i curiós, per la seva particularitat però sobretot també pel seu exquisit gust. La cuina actual s'ha encarregat de donar-li noves presentacions, però la que més es repeteix a la comarca és l'escudella.

UNA MINA DE PETROLI
Fotografia de Carme Sellés i Rusiñol
La mina de petroli de Riutort té com a tret diferencial de la resta de la mineria del Berguedà que se n’extreia petroli. Avui, després de cent anys d’inactivitat, es pot observar com el petroli regalima per la roca de les parets. Si veniu a visitar la mina de petroli de Riutort, trobareu, en un indret apartat i de considerable bellesa, les restes d'una explotació antiga, avui gens freqüent. La visita transcorre al llarg de les galeries d'aquesta mina, que es caracteritza perquè s’assembla a una cova natural. Durant l'explicació s'apropa el visitant a tot el que representa el petroli, des de la seva formació fins a la seva extracció i utilització.
Amb tot, a Riutort s'hi poden observar altres petites meravelles, com són les salamandres que hi habiten, els bacteris que s'alimenten del petroli i la galeria sud, plena d'aigua blau turquesa. Es tracta d'una mina petita però molt interessant. Riutort representa una excel·lent oportunitat per apropar-se a un recurs que, tot i formar part de la nostra vida quotidiana, ens és molt desconegut.
Mina de Petroli de Riutort
Del 16/9 al 14/6, dissabtes, diumenges i festius, d’11 a 14 h
Del 15/6 al 15/9, dissabtes, diumenges i festius, d'11 a 14 h i 17 a 19h
Tel. 608 222 525

Moda infantil i per a dona a Solsona

Anem a comprar
BUFAU
Bufau és un espai de venda de moda infantil i per a dona. Les marques que s'hi troben són les més punteres en disseny i qualitat del nostre país, com ara TCN, Cus, Who, Pequeño Tocon i Piu et Nau. Alhora, Bufau és un taller de disseny i confecció de la marca pròpia MCCV, d'on surten petites col·leccions de moda i complements, com ara les espardenyes de set brencs, tan nostrades i valorades per la seva comoditat.
Plaça del Camp, 3. Solsona
Tel. 973 48 02 41

Una mica perdut

El llibre comença amb una cita de Robinson Crusoe: “Mai valorem el veritable estat de la nostra situació fins que la contrària ens ho mostra, ni sabem apreciar el que tenim fins que ho perdem.” Un petit mussol s'adorm, cau a terra i perd la seva mare. La cerca per tot el bosc amb l’ajuda d'un esquirol, que li va suggerint una mare rere una altra…: “Aquesta? No. Aquesta? Tampoc...” Totes les possibles candidates queden callades, malgrat ser més grans, no l’ajuden... fins que la granota els ajuda a tots dos a trobar la veritable mare. Chris Haughton volia fer una història senzilla que presentés els animals i totes les coses ocultes d’un bosc. “De nen m'encantaven els llibres amb il·lustracions que continguessin elements que podies descobrir en lectures successives.” Una il·lustració impactant per la seva senzillesa i el seu joc d'ombres acolorides permeten que el nen centri l'atenció on l'acció ho requereix. Paraules i frases simples que converteixen les endevinalles en un joc divertit fins a trobar la mare. L'esquirol i la granota ajuden, malgrat posar en perill la seva vida. Un petit és un petit, sigui quin sigui el seu origen, cal acompanyar-lo i retornar-lo a la seva família. Això és ajudar una família. Tal és la generositat, que la mare mussol renuncia al seu instint carnívor per donar les gràcies als que van ajudar el seu petit... i els convida a prendre un te... D'aquí va néixer Una mica perdut, una joia de la literatura infantil contemporània.
De 2 a 6 anys
Chris Haughton
Edit. Milrazones

Jo també existeixo!


La gelosia és un estat emocional que tots reconeixem en els fills quan són petits. Ara bé, requereix una especial atenció quan la pateixen els adolescents, perquè és més difícil entendre’n la seva vivència.


Per Paola Velázquez. Psicòloga. Correu electrònic

De gelosia n’hem tingut tots. Quan els adults reflexionem sobre aquest tema identifiquem d’una manera gairebé automàtica dues situacions. La primera és la relacionada amb els fills, aquella en què el que fins aleshores era el petit de la casa ha de conviure amb l’arribada d’un nounat. La segona és la que es produeix en moltes relacions de parella, quan reconeixem un estat de malestar perquè sentim que la nostra parella ofereix una millor o més gran atenció a un altre subjecte (familiar, amic, persona del nostre gènere...) o objecte (feina, afició, ordinador, mòbil...).

Si ens centrem en el primer dels casos, i d’aquí ve el títol de l’article d’avui, podem fer una ullada seriosa però humorística de la situació. Recordeu la novel·la de Miguel Delibes El príncipe destronado? Una història que transcorre en un dia normal de la vida d’un nen, el cinquè de sis germans, que se les empesca per cridar l’atenció dels adults amb què conviu per tal de rebre una atenció que sent que la germana petita li ha robat. Com en molts casos reals, el personatge d’aquesta novel·la reacciona amb el que els psicòlegs denominem conductes regressives. Són conductes corresponents a etapes evolutives anteriors que, un cop superades, el nen o la nena recupera amb un missatge clar: “Jo també existeixo!” Són situacions que tots reconeixem, com ara tornar a fer-se pipí a sobre o al llit, parlar amb onomatopeies, posar dificultats a l’hora d’anar a dormir...

Però quina és la vivència subjectiva del nen o la nena afectats per aquest estat de gelosia? Existeix alguna manera més adequada que una altra perquè els pares puguem acompanyar els fills i que aquesta situació no passi de ser temporal? És veritat que només es produeix entre germans petits davant l’arribada del nadó? Què passa quan ens trobem casos de nois i noies adolescents?

En la meva experiència com a psicòloga he vist situacions en què la gelosia entre germans es converteix en una situació difícil de superar sobretot quan el noi o la noia que “la pateixen” (m’estimo més dir que tenen aquesta vivència) estan entrant o ja es troben en l’adolescència. Una germana adolescent que davant d’una malaltia greu de la seva germana petita reacciona amb conductes antisocials, desobediència o consumint substàncies addictives i començant, per exemple, a absentar-se de l’escola. Tot plegat pel patiment que li genera saber que els seus pares necessiten estar per la seva germana però també pel fet de sentir-se abandonada i sola com si el seu moment vital no fos important pels seus referents. O aquell noi de tretze anys que se sent sol, sense ningú amb qui parlar, perquè la seva germana petita rep totes les atencions perquè és “molt graciosa”, mentre que ell cada dia ha de batallar per reclamar, a la seva manera, també els “privilegis” que ell sent que necessita pel fet de ser el germà gran. A més, per descomptat, de continuar necessitant de manera imperiosa l’expressió d’estimació dels seus pares cap a ell. Un noi doncs que, necessitant com l’aire que respira moments propis amb els seus referents, s’escuda i s’aïlla amb el mòbil i l’ordinador perquè, com a mínim, el fan sentir acompanyats per aquells que sí que s’interessen per ell, els seus amics.

En molts casos, doncs, la gelosia no deixa de ser l’expressió d’un malestar emocional en què la persona sent que “no té prou valor” perquè els seus decideixin fer-li saber que estar amb ell o amb ella és important.


dijous, 13 de març de 2014

El Bages

Montserrat és un lloc únic: la fisonomia de la muntanya, l’entorn del parc natural, la col·lecció d’art del museu…, fan que la natura, la cultura i la història conformin una interessant proposta turística.


UN BOSC ANIMAT
Al monestir de Montserrat s’organitzen activitats familiars. Per avui proposem el taller Un bosc animat. Aquesta és una proposta de natura que es fa ben a prop del monestir, al tram final del camí de Sant Miquel, ja a tocar del recinte principal del santuari. És una activitat pensada perquè pugueu gaudir del parc natural amb els més petits sense llargues caminades. Després de cercar unes representacions d’animals que estan amagades a l’entorn, anirem reconeixent de quins animals es tracta i veurem com són i com viuen a Montserrat. Utilitzarem la vista per reconèixer les característiques principals de cadascun, com tenen el bec, de quin color tenen les plomes; l’oïda per sentir-ne el cant, i fins i tot el tacte per sentir el pelatge del senglar i de la guineu, entre altres animals. Quaranta-cinc minuts de visita per viure la muntanya i els seus habitants.
Activitat adreçada a nens de 4 a 6 anys, amb adults acompanyants.
Punt de trobada: Oficina d’Informació del Monestir

Per dinar, proposem anar al Mas de Sant Iscle, un poble rural de masies disperses del terme municipal de Sant Fruitós de Bages. Allà trobareu una zona gran a l'aire lliure on podreu fer pícnic, omplir les cantimplores (hi ha una font) i descansar una mica. I a la tarda...

EL MAS DE SANT ISCLE
Sant Iscle és un dels pobles més antics del Pla de Bages. Allà podem visitar una església preromànica. Aquesta zona té una producció variada de vins. En els últims anys el sector vitivinícola ha aconseguit la denominació d'origen Pla de Bages. La vinya és ben visible a tot el voltant del Mas de Sant Iscle, amb les diferents varietats de ceps. El picapoll n'és la varietat autòctona. La ruta del Parc de la Séquia és un itinerari de caire històric: passa pel Mas de Sant Iscle i desemboca al Parc de l'Agulla, dos indrets d'oci i lleure on es pot passar un dia complet en família. La Séquia és un canal medieval que va ser construït al segle XIV per portar l’aigua del riu Llobregat des de Balsareny fins a Manresa.
Masia de Can Font
Ctra. de Santpedor, 175. Manresa
Tel. 93 877 22 31 / correu electrònic


La Clàudia es distreu

Avui, a classe, la mestra demana als alumnes que diguin paraules que comencin amb la lletra c. Quina en dirà la Clàudia? Un conte amb il·lustracions apetitoses i nutritives, per convertir un dinar o un sopar en una gran aventura.
La col·lecció Quina Gana ofereix una sèrie de textos divertits i senzills, per a primers lectors, il·lustrats amb plats combinats. Un plat de llenties es pot convertir en una bandera pirata; un plat de pasta, en una cara divertida. Un volum que pretén estimular la creativitat dels infants per aproximar-los al món del llibre i la lectura. És probable que aquest llibre us faci venir ganes de reproduir aquests plats il·lustrats, i el millor és que després us els podreu menjar. Altres llibres de Pere Prats i Sobrepere i d’aquesta mateixa col·lecció són: El pirata Jack Llenties, Buscant en Ricard i Avui faig bona cara, uns contes amb il·lustracions apetitoses i nutritives, per convertir els dinars o els sopars en grans aventures. 
A partir de 5 anys
Pere Prats Sobrepere
Editorial La Galera

dilluns, 10 de març de 2014

Àger

Va dir l'escriptor Josep Pla que la vall d'Àger (Noguera) és un paradís remot que amaga una pau divina. La genuïnitat del seu entorn permet gaudir d'infinitat d’esports d’aventura i rutes de natura per a tota la família.


CENTRE D’OBSERVACIÓ DE L’UNIVERS
Fotografia cedia per Mar Tapia
Per la seva situació, el Centre d’Observació de l’Univers (COU) es beneficia d'unes condicions meteorològiques favorables i un cel lliure de tota contaminació lumínica. Així mateix, disposa d'un entorn propici a l'estudi del medi ambient, tant de la fauna i la flora com de la geologia del Montsec. El COU està dividit en tres àmbits: l'Exposició Permanent, el Parc de Telescopis i l'Ull del Montsec. L'Exposició Permanent ens obre una porta per la qual el visitant descobrirà des dels orígens de l'univers fins a la formació del sistema solar. A continuació la visita ens porta fins al Parc dels Telescopis, però la joia del COU és el denominat Ull del Montsec, una instal·lació excepcional que consisteix en un planetari digital multimèdia que reprodueix el cel en qualsevol moment.
Camí de Coll d’Ares, s/n. Àger
Tel. 973 455 246
És recomanable consultar els horaris al web

Per tastar: Els panadons són un pastisset típic de la comarca, elaborats durant la Setmana Santa per permetre menjar alguna cosa entre missa i missa. On els fan bons és al forn Mauri. Una experiència realment deliciosa.

COL·LEGIATA DE SANT PERE D’ÀGER
El castell d'Àger figura documentat des del 1034, i el 1048 Arnau Mir en va fer la seva residència. El mateix Arnau va fundar un monestir al castell. Les restes arquitectòniques són el resultat de les construccions i transformacions efectuades en el transcurs dels segles. La part més antiga és la zona inferior: una església de tres naus. Aquesta església va resultar afectada per la invasió del 1046. Posteriorment es va construir l'església superior i la primera es va deixar com a cripta. La construcció d'aquest temple superior, de tres naus, es va perllongar fins al 1094. Després es va aixecar un claustre gòtic, a iniciativa de Pere I, comte d'Urgell, que es conserva parcialment. La construcció d'aquest claustre possiblement va començar a la fi del segle XIV i es va acabar ja entrat el segle XVI.
Visites guiades els dissabtes del 12/4 al 12/10 a les 17 i 18 h i els diumenges i festius del 2/3 al 8/12 a les 11.30 i 12.30 h.
Tel. 973 455 004


Les vocals desaparegudes

La Raquel està molt contenta perquè acaba d’aprendre a escriure les vocals. I se les sap totes. Cada nit escriu una vocal a la pissarra. El cas és que cada matí veu que algú l’ha esborrat. Com pot ser? Això li passa amb la a, amb la e, amb la i, amb la o... Però el dia de la u, la Raquel aconsegueix no adormir-se i troba el culpable de tot: un drac. Un drac que no sap escriure i sent una enveja terrible per les lletres tan maques que escriu la Raquel. Llavors ella decideix ensenyar el drac a escriure. L’escriptor Jordi Cervera crea una història que ja poden gaudir els més petits, i l’ha realitzat amb la col·laboració de la seva filla, la Mireia, que amb només cinc anys i mig també és la il·lustradora del llibre. Se’ns narra la història d’una nena que està molt contenta d’estar aprenent a escriure les vocals a l’escola. Aquest conte ens ajudarà a aprendre les vocals i al mateix temps a descobrir el misteriós cas. Aquesta obra entra en l'aspecte lúdic, fruit d'una història il·lustrada d'intriga, i, d’altra banda, permet als nens descobrir i resseguir les vocals del nostre abecedari. Amb Les vocals desaparegudes els més menuts començaran a descobrir d’una manera divertida com és l'aventura de llegir. El format vol imitar les llibretes utilitzades a l’escola i aquelles per ajudar a escriure resseguint els puntets, tot reforçat per la lletra lligada del text.
A partir de 6 anys
Jordi Cervera i Mireia Cervera
Ed. Thule

Presa de decisions

 

Hi ha una cita que diu “La maduresa no es reflecteix en la presa de decisions encertades, sinó a saber viure amb les ja preses encara que no siguin encertades”. De raó no n’hi falta, a la cita. El problema ve quan les persones que han de prendre decisions encara no tenen prou vivències personals per prendre-les.


Per Fran Boronat. Professor de cuina i director de Coquus

S'aproxima el maig. En principi hauria de ser un mes com la resta. Què puc dir del maig?... És el cinquè mes de l'any, no fa fred ni calor, s’hi celebra el dia del treballador... Però per a un col·lectiu de la societat és més que un mes, és El Mes. Per a qui? Per als nostres joves. És el mes en el qual hauran de decidir què volen fer amb la seva vida, cap a on volen dirigir-la, què volen ser en el futur.
És en aquest moment que molts joves busquen un far al mar, busquen aquesta persona que els orienti, que els mostri la llum al final del túnel. Per a ells, és el moment de decidir respecte a l’eterna pregunta: “I ara què estudio?”
És una decisió molt complicada, no dramàtica però sí traumàtica, una decisió que com a mínim els tindrà un any de la seva vida condicionats fins que el proper any es puguin tornar a matricular en altres estudis en el cas que no els hagi agradat.

Just ara se sent un redoblament de tambors i apareixem nosaltres… Qui? Nosaltres. Qui som nosaltres? Doncs pares, mares, germans, tutors i, per descomptat, els professors.
Hem de ser nosaltres els que ajudem amb la nostra experiència a triar la millor opció per als joves. No dic que hàgim de triar per ells, i molt menys condicionar-los, però sí orientar-los. Hem de treure temps d'on puguem per asseure'ns amb els nois i elaborar un pla de ruta cap al seu futur. Que ells ens exposin què els agradaria estudiar, de què els agradaria treballar i, per descomptat, també, què no els agrada.

Us recomano evitar que els nostres fills, germans o coneguts segueixin la saga familiar pel  fet que ens agradaria que el nostre fill també fos metge, advocat, pilot o director de banc. Si el vostre fill mai us ha acompanyat a l'oficina, al despatx o li fan por els avions, potser és un indicador. Potser és que no li agrada aquesta professió. Insistir o forçar per aquest camí pot acabar en una adolescència marcada pels fracassos estudiantils que a la llarga minarien fins i tot la moral dels més forts. Això ho hem d’evitar.

Per què és important treure temps per estar amb els nostres nois en aquest moment crucial? Us exposaré el meu cas. El meu dia a dia transcorre envoltat d'adolescents, cursen el que avui dia es diu CFGM de cuina i gastronomia, abans conegut com a FP. Molts han arribat aquí de retruc perquè no poden estudiar el que volien. Tot i així, són uns estudis que avui en dia gaudeixen de molta popularitat gràcies a tot el circ mediàtic de la televisió (d’això en parlaré en un altre moment). A més, a Catalunya, el sector serveis és el motor del país. 

Què puc dir dels meus alumnes. A uns els agrada molt el que fan, a uns altres una mica i a uns altres gens. Uns ho aproven tot, uns altres suspenen alguna assignatura i uns altres les suspenen totes. Els que em preocupen de veritat no són ni els que ho aproven tot ni els que en suspenen alguna. Els que em preocupen de veritat són els que vénen a desgana, ja que no són feliços amb el que fan, ho passen malament i, a més, se senten fracassats.
Aquests alumnes en el seu moment van prendre una decisió equivocada i no hi va haver ningú al seu costat per orientar-los, per preguntar-los què volien fer o simplement per mostrar-los en què consistiria el seu dia a dia després d'acabar els estudis.

He arribat a escoltar d'una mare: “No entenc per què el meu fill suspèn si a casa fa uns macarrons molt bons!” El dia a dia d'una cuina és més que uns macarrons, és més que tallar, és més que fer esferificacions i reduccions, és més que tot això. Cuinar és sentir la necessitat de realitzar-se mitjançant la cuina, de gaudir, de passar hores i hores cuinant per al goig dels altres. Cuinar és sacrifici. 

I, justament, sacrifici és el que ningú li va dir al meu alumne que feia falta quan es va decantar per la cuina. El que li va faltar va ser informació i hem de ser nosaltres els que els donem les eines perquè puguin decidir amb plenes facultats i amb totes les cartes sobre la taula. Senyors, senyores, ens queden tres mesos: posem-nos en marxa, que tots tenim algun jove a qui escoltar.


dijous, 6 de març de 2014

Osona

LES FABULOSES HISTÒRIES DE L’ESQUERDA
Roda de Ter és una vila que antigament havia tingut tractament de ciutat. La història de Roda es remunta molt enllà en el temps. El riu Ter travessa el terme municipal i, a més de donar-li nom, ha estat sempre present en la vida rodenca. No fa pas gaire, la vida econòmica del poble es concentrava al costat del riu amb les indústries tèxtils. Presumim de tenir literats famosos, herois nacionals que són d’aquí... i un lema tradicional que ens identifica: “Pont sobre pont i una església a cada cap.” Utilitzant diferents recursos visuals com ara objectes, banderoles de colors i sobretot la seva simpatia, el bufó tafaner, Floduc, ens explica totes les històries que coneix sobre l’Esquerda i la gent que hi vivia.
L’Esquerda és un jaciment arqueològic situat al terme municipal de les Masies de Roda. S'hi han trobat restes d'ocupació datades entre el segle VIII aC i el segle XIV dC.
Dates: Tot l’any. 
Informació i reserves: Museu Arqueològic de l’Esquerda. Roda de Ter. Tel. 938540271 / correu electrònic
Les sortides guiades es realitzen preferiblement als matins, però poden adaptar-se a horaris convinguts.

Per dinar, l’Esquerda és ideal per gaudir d'un pícnic. El lloc, situat a 462 metres sobre el nivell del mar, permet gaudir d'unes vistes precioses de la serra de les Guilleries.

PASSEIG AMB PONI 
A l’hípica Coll de Roda us proposem un passeig en poni pel recinte i entrada a la grangeta, on hi ha instal·lacions per poder conèixer els animalons i donar-los menjar. També es poden fer passejos en carro a l’exterior de l’hípica. Les instal·lacions, els voltants i l’ambient són ideals gràcies a l’entorn natural privilegiat, tranquil i segur en què ens trobem, on a més de cavalls conviuen ovelles, gallines, ànecs i conills. Si no coneixes les nostres instal·lacions i vols visitar-nos, no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres.
Dates: Tot l’any, tret de vacances de Nadal i segona quinzena d’agost. 
Informació i reserves: Hípica Coll de Roda. Roda de Ter. Tel. 938500192 i 609959558.

Ramon i Ramona

Il·lustració de Iván R. de la sèrie de televisió "Visió Impossible"

A punt dels 36 anys, l’edat dels meus pares quan els meus germans i jo posàvem un peu a la pubertat, tinc la sensació que en les tres dècades que em separen de la infància el món ha canviat i també les estructures paternofilials: hem perdut espontaneïtat, ens hem tret responsabilitats i hem magnificat la figura i els drets del menor. 


Per Josep Maria Miró i Coromina, autor i director de teatre

Es diuen Ramon i Ramona. Es van casar amb poc més de 20 anys. Al cap de quinze dies –encara a les Canàries, de viatge de noces– ella, en tenir la regla, es va posar a plorar: “Ramon, i si no podem tenir fills?” Als vint-i-cinc, ja n’havien tingut tres: 29 de juliol del 76, en Jordi; 29 de juliol del 77, servidor; 8 de setembre del 78, la Núria. La meva mare sempre diu: “Vaig pensar que potser el més difícil seria parar.” Eren altres temps i, tot i saber-me de memòria l’anècdota, sempre la trobo d’una tendresa i d’una ingenuïtat commovedores. Estrenar-se com a pares –els d’ara, abans i sempre– és posar-s’hi sense manual d’instruccions ni experiència prèvia. A ells els va tocar fer-ho en un país sortint d’uns anys foscos i estrenant també unes pautes socials, afectives i de relació paternofilials noves respecte a les que havien tingut. 

D’aquells anys, alegres, amb alguns estira-i-arronses i d’aprenentatge mutu –d’ells com a pares i nosaltres com a fills– hi ha situacions enregistrades a la memòria: als estius anàvem a la piscina i ens deien que sí, que ens tiréssim del trampolí, però que vigiléssim, que ens podíem fer mal; sortir de l’escola a la biblioteca, passar el dia fora –quan estudiàvem en un institut a 30 quilòmetres de casa– o anar una setmana o quinze dies de colònies, ho havíem de fer aixoplugats en els pactes de confiança entre uns i altres i sense l’ajut de la telefonia mòbil pel mig; si hi havia algun problema escolar, em preguntaven què havia passat i en parlàvem totes les parts implicades i cara a cara. 

Gairebé tres dècades després, moltes parelles –per motius socioeconòmics– són pares passats els 30, amb menys espontaneïtat, sobreinformats –o sobredesinformats, paradoxes de l’excés d’informació– i, de resultes d’això, més preocupats, ja que sembla que són més conscients dels perills i les dificultats de la vida; a les piscines ja no hi ha trampolins, i ho puc entendre, però no tant que, en altres aspectes i amb el pretext de la prevenció i la intolerància zero al risc, ens hàgim decantat per la por, la prudència extrema i per tot allò asèptic per evitar-nos problemes, ja que sol guanyar la tesi de la negligència i de la irresponsabilitat dels altres i s’elimina la possibilitat –terrible d’assumir, però factible i real– de l’accident, la mala sort; els nens tenen un telèfon abans que una bicicleta, i els pares diuen que els tenen controlats i els nanos compleixen el desig d’autonomia precoç i de ser com els altres. Com a docent, una vegada em va trucar –al mòbil, a les tantes de la nit!– una mare furiosa perquè havia renyat la seva filla, o vaig rebre un correu d’un alumne a qui no havia vist el pèl en tot el curs i que em declarava la guerra per haver-lo suspès. 

Sense ànim de generalitzar, volia fer unes pinzellades per il·lustrar la sensació que pel camí hem perdut espontaneïtat, compromís, llibertats personals i col·lectives i també ens hem tret de sobre responsabilitats –delegant-les a tercers– i hem glorificat la figura del menor. 

Els meus pares no eren d’aquells progres que es fan dir Ramon i Ramona en lloc de pare i mare, i que als fills –sempre m’ha fet rabieta– els diuen tío, tía o col·lega. Eren i són gent normal, sense excessiva formació acadèmica, preocupats per nosaltres i, sovint, conscients que veiem les coses des de pols oposats. Tot i així, sempre ens han transmès la idea de la responsabilitat en els nostres actes i de les conseqüències; la confiança com a full de ruta; la màxima de ser bones persones i feliços. Pensant-hi bé, els meus pares, en Ramon i la Ramona, van saber ser-ho per damunt de les pors, trobant equilibris i fent un autèntic exercici de lucidesa quotidiana.


Llibreria Al·lots

Anem a comprar
AL·LOTS
Lloc: C/ Consell de Cent, 266. Barcelona
Tel. 934 548 820
Al·lots - El Petit Príncep, des de l’any 1996, ofereix una acurada selecció de llibres, per als més petits, per als primers lectors i per a joves. A Al·lots són conscients de la importància que els llibres, com a eina lúdica i de coneixement, tenen per al desenvolupament dels nens i joves. Per aquest motiu, a la llibreria intenten tenir una selecció dels millors llibres adequats a les necessitats de cada nen i al seu nivell de comprensió. I per completar l’oferta un molt útil blog que pot ajudar els grans a trobar aquell llibre que busquem per als petits.