dilluns, 17 de març de 2014

Jo també existeixo!


La gelosia és un estat emocional que tots reconeixem en els fills quan són petits. Ara bé, requereix una especial atenció quan la pateixen els adolescents, perquè és més difícil entendre’n la seva vivència.


Per Paola Velázquez. Psicòloga. Correu electrònic

De gelosia n’hem tingut tots. Quan els adults reflexionem sobre aquest tema identifiquem d’una manera gairebé automàtica dues situacions. La primera és la relacionada amb els fills, aquella en què el que fins aleshores era el petit de la casa ha de conviure amb l’arribada d’un nounat. La segona és la que es produeix en moltes relacions de parella, quan reconeixem un estat de malestar perquè sentim que la nostra parella ofereix una millor o més gran atenció a un altre subjecte (familiar, amic, persona del nostre gènere...) o objecte (feina, afició, ordinador, mòbil...).

Si ens centrem en el primer dels casos, i d’aquí ve el títol de l’article d’avui, podem fer una ullada seriosa però humorística de la situació. Recordeu la novel·la de Miguel Delibes El príncipe destronado? Una història que transcorre en un dia normal de la vida d’un nen, el cinquè de sis germans, que se les empesca per cridar l’atenció dels adults amb què conviu per tal de rebre una atenció que sent que la germana petita li ha robat. Com en molts casos reals, el personatge d’aquesta novel·la reacciona amb el que els psicòlegs denominem conductes regressives. Són conductes corresponents a etapes evolutives anteriors que, un cop superades, el nen o la nena recupera amb un missatge clar: “Jo també existeixo!” Són situacions que tots reconeixem, com ara tornar a fer-se pipí a sobre o al llit, parlar amb onomatopeies, posar dificultats a l’hora d’anar a dormir...

Però quina és la vivència subjectiva del nen o la nena afectats per aquest estat de gelosia? Existeix alguna manera més adequada que una altra perquè els pares puguem acompanyar els fills i que aquesta situació no passi de ser temporal? És veritat que només es produeix entre germans petits davant l’arribada del nadó? Què passa quan ens trobem casos de nois i noies adolescents?

En la meva experiència com a psicòloga he vist situacions en què la gelosia entre germans es converteix en una situació difícil de superar sobretot quan el noi o la noia que “la pateixen” (m’estimo més dir que tenen aquesta vivència) estan entrant o ja es troben en l’adolescència. Una germana adolescent que davant d’una malaltia greu de la seva germana petita reacciona amb conductes antisocials, desobediència o consumint substàncies addictives i començant, per exemple, a absentar-se de l’escola. Tot plegat pel patiment que li genera saber que els seus pares necessiten estar per la seva germana però també pel fet de sentir-se abandonada i sola com si el seu moment vital no fos important pels seus referents. O aquell noi de tretze anys que se sent sol, sense ningú amb qui parlar, perquè la seva germana petita rep totes les atencions perquè és “molt graciosa”, mentre que ell cada dia ha de batallar per reclamar, a la seva manera, també els “privilegis” que ell sent que necessita pel fet de ser el germà gran. A més, per descomptat, de continuar necessitant de manera imperiosa l’expressió d’estimació dels seus pares cap a ell. Un noi doncs que, necessitant com l’aire que respira moments propis amb els seus referents, s’escuda i s’aïlla amb el mòbil i l’ordinador perquè, com a mínim, el fan sentir acompanyats per aquells que sí que s’interessen per ell, els seus amics.

En molts casos, doncs, la gelosia no deixa de ser l’expressió d’un malestar emocional en què la persona sent que “no té prou valor” perquè els seus decideixin fer-li saber que estar amb ell o amb ella és important.


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada