dilluns, 17 de març de 2014

Una mica perdut

El llibre comença amb una cita de Robinson Crusoe: “Mai valorem el veritable estat de la nostra situació fins que la contrària ens ho mostra, ni sabem apreciar el que tenim fins que ho perdem.” Un petit mussol s'adorm, cau a terra i perd la seva mare. La cerca per tot el bosc amb l’ajuda d'un esquirol, que li va suggerint una mare rere una altra…: “Aquesta? No. Aquesta? Tampoc...” Totes les possibles candidates queden callades, malgrat ser més grans, no l’ajuden... fins que la granota els ajuda a tots dos a trobar la veritable mare. Chris Haughton volia fer una història senzilla que presentés els animals i totes les coses ocultes d’un bosc. “De nen m'encantaven els llibres amb il·lustracions que continguessin elements que podies descobrir en lectures successives.” Una il·lustració impactant per la seva senzillesa i el seu joc d'ombres acolorides permeten que el nen centri l'atenció on l'acció ho requereix. Paraules i frases simples que converteixen les endevinalles en un joc divertit fins a trobar la mare. L'esquirol i la granota ajuden, malgrat posar en perill la seva vida. Un petit és un petit, sigui quin sigui el seu origen, cal acompanyar-lo i retornar-lo a la seva família. Això és ajudar una família. Tal és la generositat, que la mare mussol renuncia al seu instint carnívor per donar les gràcies als que van ajudar el seu petit... i els convida a prendre un te... D'aquí va néixer Una mica perdut, una joia de la literatura infantil contemporània.
De 2 a 6 anys
Chris Haughton
Edit. Milrazones

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada