dimarts, 29 d’abril de 2014

La Vall d'Aran

La història de la Vall d’Aran està lligada a la cultura del sud de França, amb uns vincles que han estat sempre més forts que amb la península Ibèrica a causa de la complexa orografia, que ha actuat com una frontera natural durant segles, mentre que el riu Garona i el seu fluir en sentit nord li han mantingut sempre una porta oberta amb el país veí.


ARAN PARK
En un entorn de naturalesa salvatge, el parc de fauna de la Vall d'Aran és un lloc per descobrir la fauna d’espècies autòctones d’aquesta zona pirinenca i la biodiversitat de les muntanyes. Hi podreu observar especialment óssos, linxs, llúdries, dues bandades de llops blancs i grisos, marmotes, cérvols i els grans ungulats de muntanya. Modernes presentacions en semillibertat us introduiran en la intimitat dels animals salvatges en el seu propi ecosistema. La instal·lació té una superfície de 16 hectàrees, i l’equipament no és només un centre d’animals, sinó que a més combina la part educativa amb una zona lúdica enfocada als més petits. Disposa també d’un centre d’interpretació, una botiga, una aula d’aprenentatge, un restaurant i una zona de pícnic. Benvinguts a l’escola de la naturalesa.
Carretera del Puerto del Portilhon. Bossòst
Tel. 973 929 006 / 653 898 805
Obert fins al novembre
Horari: de 9.30 a 18 h

Per tastar: L'olla aranesa és el plat més representatiu i típic de la Vall d'Aran. Disposa també d'un rebost natural d'aus, caça i pastura, amb el qual elabora un ampli assortiment de plats tradicionals. Les sopes i els estofats típics són consistents i guarden relació directa amb el clima rigorós de la zona. Us proposem aquest extraordinari plat típic de muntanya, ideal per quan fa fred.

EL FORMATGE DE MUNTANYA
El formatge que s'elaborava antigament a la Vall d'Aran era conegut com a formatge de muntanya, i es feia a totes les cases. Era un producte imprescindible per completar la dieta dels aranesos. Per fi podem degustar formatge elaborat a l’Aran amb altres productes aranesos. Dos germans que viuen a Bagergue, el poble més alt de la Vall d’Aran (1.419 m), a base d’esforç, il·lusió i molts mesos de preparació, han creat la formatgeria artesanal situada a més altitud dels Pirineus. Veniu a visitar l’Hormatgeria Tarrau, la seva ubicació li imprimeix una personalitat molt especial. Podreu aprendre, de primera mà, com es fa el formatge aranès, degustar-ne i comprar delicioses peces per gaudir-ne amb amics o en família. L’única formatgeria de la vall oberta al públic per aprendre els orígens d’aquest aliment mil·lenari i els seus secrets més ben guardats. 
Hormatgeria Tarrau.
C/ Dera Hònt, 9. Bagergue
Horari: Dissabtes, a les 11 h i a les 16 h
Tel. 615 679 918 

dilluns, 28 d’abril de 2014

Un cop a l'any?


Llibres un cop l’any o llibres tot l’any. Vet aquí la gran pregunta. Us convido a deixar de ser lectors per un dia i passar a ser lectors de cada dia.


Per Paula Jarrin, llibretera de la llibreria Al·lots, especialitzada en literatura infantil i juvenil

S’ha acabat el dia més llarg de l’any per a tots els que vivim dels llibres. Llarg, però sempre carregat d’energia, complicitats, abraçades i somriures. Molts lectors han trobat el seu llibre, molts han pogut estar una estona amb els autors i els il·lustradors, i la festa ha acabat amb un preciós gust a la boca. Hem vist passar molta gent, hem venut molts llibres i esperem que per a molts dels que s’apropen a la literatura no sigui només per un cop. Tant de bo que aquell lector torni a les llibreries, en tenim moltes i molt bones, i que no només sigui un lloc per anar-hi un cop a l’any.

Us puc assegurar, garantir que dins les llibreries passen moltes coses, i que les portes estan sempre obertes per rebre els nous lectors. Qui troba un llibre té un univers obert als seus peus. Un racó únic, íntim i ple d’imaginació. Els llibreters treballem dur per poder oferir un espai de conversa, de creixement. Poder seguir el creixement d’un petit lector, veure’l demanar-te informació, com fa un parell de dissabtes la petita N., que fa un any s’apropava al món màgic de les lletres de la mà dels seus pares i ara, ja tota bufona, em demana recomanacions per comprar un llibre per la diada de Sant Jordi. I això t’omple el cor. També tenim lectors grans, grans amigues com la senyora Montserrat i la senyora Núria, que sempre ens regalen un somriure quan, al passar per davant de la llibreria, les aturem i els ensenyem un llibre que ben segur els agradarà.

Les llibreries, amics, són racons plens de sorpreses, un festival de vida i lletres. Un lloc a on anar a fer-la petar, a on compartir troballes, tresors, records. Un lloc a on parlem de llibres, d’il·lustració, a on un dilluns al mes fem festa major, trobant-nos amb bibliotecàries, contacontes, periodistes, escriptors i il·lustradors, per parlar de novetats i per riure i compartir aquells moments màgics que ens han captivat. Molts dies també hi ha activitats: hores del conte, trobades amb autors, presentacions, festivals de poesia, màgia i música. Excuses per trobar-nos, excuses per créixer plegats.

Lectors, a les llibreries passen coses. I els llibreters necessitem lectors tot l’any. I sense por d’equivocar-me us diré que els lectors necessiteu, necessitem, llibres tot l’any. Sabem que són temps difícils per a la lírica –mai més ben dit–, però si compreu un llibre, invertireu en molt més que un article. Tindreu hores d’oci, trobareu l’excusa perfecta per dedicar-vos una estona a vosaltres mateixos, aprendreu coses noves, visitareu llocs mai vistos i cada cop que llegiu una paraula, aquesta serà descoberta per primer cop. A més, un llibre passa de mà en mà, per les famílies, dins de grups d’amics, compartit amb companys de feina. Un llibre passa de grans a petits, són tresors que recorren generacions, que llegeixen els pares i després els fills i viceversa. Us omplireu l’ànima, i no només un cop, us ho asseguro. 

Avui, mentre escric aquest article, he llegit un parell de frases que van voltant pel món cibernètic: “Una casa sense llibres és com un cos sense ànima.” I jo, com a usuària d’aquestes xarxes, fa un parell de dies que vaig penjar aquesta, rememorant la meva adolescència porteña: “Si lees bonito, sueñas bonito.” Tenim entre mans un món per oferir-vos, una estona de conversa, abraçades per donar i lletres per compartir. Perquè les llibreries obrim cada dia esperant rebre el primer client. Perquè els llibreters i llibreteres tenim un ofici que vivim amb passió i les lletres són el nostre millor tresor. 

Et convido, a tu lector d’un dia, que no deixis de visitar llibreries, la que tinguis més a prop de casa, aquella que s’assembla a tu. Que cada dia és una aventura i que, ben segur, sortiràs amb un tresor a les mans o al cor. I viceversa.


Oh no, Charlie!

Charlie és el gosset del Pep, un gos adorable amb cara d'amic de l'ànima i, per descomptat, molt simpàtic. A en Charlie li agraden els pastissos, i perseguir els gats, i furgar a les escombraries… Un dia en Pep, el seu amo, el deixa tot sol a casa després de fer-li prometre que farà bondat. Però quan en Charlie es queda sol, troba un magnífic pastís a la cuina, al seu abast… Què farà? Les enganyosament senzilles il·lustracions de Chris Haughton expliquen una història que tots els nens coneixen: cedir al seu primer impuls sabent que s’estan portant malament, en primer lloc. I després una altra que tots els nens haurien de conèixer: el penediment, la redempció, i el progressiu assoliment de l’autodomini. Però, sobretot, la lectura del conte és una estona deliciosa, gràcies a la simpatia d’en Charlie, tan semblat a qualsevol de nosaltres. Aquest àlbum il·lustrat és divertit, molt real i les il·lustracions que acompanyen el text són francament expressives. Chris Haughton torna a encertar-la de ple amb el seu segon llibre. Amb la mateixa qualitat gràfica d'Una mica perdut, el seu enlluernador debut en el món de l'àlbum il·lustrat, exposa un dilema que se’ns planteja a grans i petits: què fem quan la temptació es presenta? Farem bondat?
Chris Haughton
Ed. Milrazones


diumenge, 20 d’abril de 2014

Sortim al carrer

Il·lustració de Liliana Fortuny

S’apropa el 23 d’abril. Drac, cavaller, princesa. Roses i llibres. Després de més d’un mes intens de novetats, comandes, recepció, etiquetes, preus, taules i logística, arriba el dia més màgic de l’any. Autors, editors, llibreters, llibres i lectors sortim al carrer i fem festa major. Un dia ple d’emocions: esgotament, por, llàgrimes, somriures i felicitat. M’acompanyeu en aquest dia? Us deixo mig oberta la porta per donar-me la mà i sortir al carrer.


Per Paula Jarrin, llibretera de la llibreria Al·lots, especialitzada en literatura infantil i juvenil

És ben d’hora al dematí. Surto de casa i no hi ha ningú al carrer. Queda poc temps. Obro la porta de la llibreria i només veig capses, capsetes, caixes enormes, taules, estovalles, senyeres, etiquetes. Podrem sobreviure al dia més intens de l’any? Tanco els ulls, agafo aire, tres, dos, un...

I a poquet a poquet els torno a obrir i un raig petit i calentonet de sol entra, tímid, per la porta. I tot es veu diferent. Trobo la capsa on guardo els cartellets fets a mà on s’anuncien els autors i les autores que vindran a signar. Sobre el taulell, la canastra de vímet on esperen les roses fetes de ganxet per posar a les solapes de tot l’equip que ens acompanyarà –i que serà la nostra sorpreseta per als autors, editors i amics que seran a la parada, al mateix cor de la Rambla Catalunya, un cor que s’ajunta al batec de tots els que estimem els llibres. 

I dins les capses, un bon grapat d’històries amagades que esperen, ansioses, arribar a casa dels lectors i ser explicades en veu alta o en un racó íntim i personal. Històries com la de la Melissa (Els amors de la Melissa. Esperança Sierra i Xavi Teixidor. Personatges fets per Lalala Toys. 2014. Editorial Mediterrània), que busca la rosa del seu enamorat sense saber que en Geld quedarà amb el cor trencat. Aquest conte especial per als més petitons de la casa. Obro una miqueta i veig un altre llibre que farà les delícies dels petits –i dels grans–: un petit Dalí incomprès que tot el que veu és susceptible de convertir-se en una obra d’art. Un preciós àlbum de la Marta Altés que farà gaudir a grans i petits (Sóc un artista. Marta Altés. 2014. Blackie Books).

Remeno coses i trobo la capsa de les signatures, i se m’escapa un somriure. Dues dones a qui admiro ens acompanyaran i ens regalaran un trosset de les seves noves narracions. Ja tinc a mà la pila de l’Elisenda Roca i el seu conte rimat per llegir amb els més petits per entendre que compartir és molt més divertit. (Això és meu! Un conte per aprendre a compartir. Elisenda Roca i Cristina Losantos. 2014. Bambú). I també a punt el nou llibre de la nostra fada padrina, l’Anna Manso, que ens regala una joieta, com l’últim violí que ha de construir el pare de l’Octavi i que ens ensenya que la força i l’art es porten dins del cor –i del cap (L’últim violí. Anna Manso. Il·lustracions de Gabriel Salvadó. 2014. La Meva Arcàdia).

I de cop recordo que també vindrà el Josep Lluís Badal, i em pregunto, tot rient, si portarà la colla del Jan Plata (Jan Plata. El sabre de serapió. 2014. La Galera), o potser vindrà amb l’avi roure (Els llibres de l’a. 2014. La Galera). I, parlant d’avis, friso pel moment de poder tornar a abraçar Mario Satz, que amb la seva sopa d’avi m’ha tornat a regalar la memòria i el record dels meus avis savis (La sopa de l’avi. Mario Satz. Il·lustracions d’Albert Asensio. 2013. Babulinka Books).

Uf, ja arriba la furgoneta, hem de començar a carregar. Sort que en Quel, el nen d’A la cuina, de nit ens ha regalat un trosset de la seva supercoca (Maurice Sendak. Traducció de Miquel Desclot. 2014. Kalandraka).

Torno a tancar els ulls, agafo aire. M’arreglo la rosa, somric i penso en la sort que tinc de viure aquest dia al costat de dracs, princeses, cavallers i llibres.

dimecres, 16 d’abril de 2014

Que m'escoltes, Berta?

Aquest conte ens acosta a les bases de l'escolta activa, és un conte per aprendre a escoltar.
La Piula, en Tip, en Quisso i la Mixa, ajuden a la Berta a adonar-se que escoltar és molt més que parar l'orella. Que per escoltar cal mirar-se, fixar-se en el to de veu, l'expressió de la cara i del cos... i així observar les emocions que acompanyen el missatge.
La Mixa ha perdut la seva piloteta i li explica a la Berta, que no li fa prou cas perquè mentre la gateta li parla, ella mira la tele... així, també descobreix que el televisor pot ser una interferència molt gran en una conversa...
Mentre estàn sopant, la Berta i en Miquel (el seu germà petit) es queixen d'una nova interferència que no els deixa mantenir una conversa amb els seus pares... sí, sí... aneu ben encaminats i encaminades! Aquesta interferència són els seus mòbils! Però aviat hi troben solució, la família s'inventa la "capsa facilitadora de converses", on hi guarden totes allò que els distreu o molesta quan volen passar una estona plegats... Un gran invent!
Que m'escoltes, Berta? és el tercer llibre de la col·lecció Educació Emocional.
A partir de 5 anys
Júlia Prunés Massaguer
Editorial OmniaBooks

dimarts, 15 d’abril de 2014

Potxikids


Anem a comprar
POTXIKIDS
C/ Vallespir, 43. Barcelona
Tel. 934 111 494 
Més informació
Una marca de moda infantil que fa anys que comercialitza roba feta a Barcelona ha obert local: la seva roba diferent, les seves joguines didàctiques, els seus llibres i els seus articles de regal. A l’entrada de la tenda una màquina de cosir antiga ens recorda que allà hi ha roba “feta a casa”. El comerç de proximitat ha arribat també a les botigues infantils. Potxikids aposta per marques creades i/o produïdes a Catalunya. A Potxikids li agrada la fusió de disseny i comoditat en la roba infantil… Definitivament, busquen fer roba per a nens i nenes.

dilluns, 14 d’abril de 2014

Sant Feliu de Guíxols

El monestir de Sant Feliu és la construcció més important de la ciutat i que acumula més estils arquitectònics, del preromànic al barroc. Fins al segle XIX va ser la institució més poderosa de la ciutat i això es va traduir en un immoble imponent, fortificat i aïllat de la ciutat.


MUSEU D’HISTÒRIA DE LA JOGUINA
La col·lecció està formada per més de 3.500 joguines, datades entre els anys 1875 i 1975. La major part estan en perfecte estat de conservació i funcionament. Actualment hi ha exposades al públic més de 1.100 joguines. Al museu hi podem trobar les emblemàtiques joguines de llauna de les firmes espanyoles Payá i Rico d’Ibi (Alacant), les joguines de fusta i pepes de la postguerra, els teatres de Seix & Barral (Barcelona), els jocs de taula de la casa Borràs (Mataró) i les joguines de plàstic a partir del 1952. S'ha procurat estructurar la visita de tal manera que es puguin veure les peces per ordre cronològic. Des de les més antigues, datades dels anys 1870, fins a les més modernes, cap al 1980. D’aquesta manera, el visitant pot fer un recorregut per la història espanyola dels darrers 100 anys a través de les nostres joguines.
Sant Feliu de Guíxols
Rambla Vidal, 48-50
Tel. 972 822 249
Horaris del 18/6 al 15/9: De dilluns a dissabte, de 10 a 13 h i de 17 a 21 h; diumenges i festius, d’11 a 14 h
Del 16/9 al 16/6: De dimarts a divendres, de 10 a 13 h i de 16 a 19 h. Dissabtes de 10 a 13 h i 16 a 20 h. Diumenges i festius, d'11 a 14 h.

Per tastar: La gastronomia de Sant Feliu de Guíxols destaca per la cuina del peix blau i els plats d'essència marinera, com ara el suquet de peix, el suquet d'anxoves (guisat d'anxoves i patates), el bacallà i el peixopalo (bacallà sec sense salar).

LA RUTA DEL CARRILET
Les Vies Verdes constitueixen un instrument ideal per promoure en la nostra societat una cultura nova de l'oci i de l'esport a l'aire lliure. Representen un clar suport a la cultura de la bicicleta, exercint un important paper educatiu, especialment per als més joves. El carrilet de Sant Feliu de Guíxols va ser, durant dècades, el mitjà de transport preferit pels gironins per apropar-se a les platges de Sant Feliu. Avui el seu recorregut per les comarques del Gironès i el Baix Empordà permet descobrir uns paisatges mediterranis de singular bellesa. Des de l'any 2000 la Via Verda Girona-Costa Brava és una realitat. El seu enllaç a Girona amb la Via Verda del Carrilet (54 km entre Olot i Girona) i, en un futur, amb la Via Verda del Camí de Ferro, permetrà desplaçar-se des de l’alt Pirineu fins a la mediterrània Costa Brava al llarg de gairebé 135 km de vies verdes.
Oficina Municipal de Turisme. Tel. 972 820 051


Colors

Què passa quan barreges dos colors? Aquest llibre et mostra els colors i el que passa quan jugues amb ells. Colors és un llibre interactiu per llegir amb els petits lectors i fer-los partícips del descobriment de colors i formes diverses en manipular els fulls transparents del llibre. Aquest llibre mostra els colors i el que passa quan es combinen. Les pàgines transparents del llibre faran que el lector vegi dos colors diferents i dos dibuixos diferents: així, pot veure un peix verd i, en girar el full transparent, un caramel groc, o com un sol taronja es converteix en un gelat de xocolata. o com un ratolí blanc s’amaga darrere un gat negre. Podrà veure també un ocell o un conill, un cotxe o un tren, un ratolí o un gat; tots amb els seus canvis barrejant colors primaris i secundaris. L'Editorial Joventut aposta de nou per un àlbum il·lustrat per apropar als petits el color i les seves variacions perquè d’una manera senzilla descobreixin la màgia creativa. Els dibuixos són senzills, esquemàtics i atractius per als primers lectors, que sabran reconèixer-los i se sorprendran en veure la varietat de pigmentació que ofereixen. Aquest és un llibre per llegir amb els més petits; creat per estimular la conversa i la interacció visual a cada pàgina.
A partir de 4 anys
Patrick George
Editorial Joventut

dilluns, 7 d’abril de 2014

El Garraf

La roca calcària ha creat un paisatge exòtic, ric en formes càrstiques i amb una vegetació pròpia, en què l'espècie més coneguda és el margalló. Les barraques de vinya i els murs de pedra seca es dissimulen enmig de la pedra blanca i envolten antigues masies i algunes de les petites poblacions. 


MUSEU DEL FERROCARRIL
Des del 1848, any en què a Catalunya es va posar en marxa el primer ferrocarril de tota la península Ibèrica, el tren ha transformat el món, ha participat activament en l’economia, ha creat un paisatge propi i ha estat un dels nostres principals mitjans de transport. Al Museu del Ferrocarril de Catalunya et proposem una visita perquè t’endinsis en el món del tren: un món de tècnica i precisió, però també d’emocions i records. I és que, des de la seva invenció, el ferrocarril ha despertat l’admiració de grans i petits, que l’han fet seu visitant-lo, estudiant-ne els detalls, recreant-lo en miniatura i difonent-lo. Aquest és l’objectiu principal del museu: posar a l’abast de tothom el món del ferrocarril i els seus protagonistes i ser el centre de referència cultural del ferrocarril a Catalunya. I, per fer-ho possible, s’organitzen tot tipus d’activitats i propostes educatives.
Pl. Eduard Maristany, s/n. Vilanova i la Geltrú
Horari: De dimarts a diumenge de 10.30 a 14.30 h i dissabtes de 10.30 a 14.30 i de 16 a 18.30 h
Horari d'estiu del 15/7 al 31/8 obert tots els dies de 10.30 a 14.30 i 17 a 20 h
Horaris especials a ponts i dies festius
Tel. 938 158 491

Per tastar: La cuina marinera del Garraf té plats emblemàtics i d’antiga tradició: la sarsuela de peix, els allipebres, la sípia a la bruta… Quant a dolços hi ha les llunes de Vilanova, pastes seques elaborades amb farina, avellana, mantega, sucre, crema de llet, pell de llimona i canyella, inspirades en la llegenda que diu que una nit d’estiu un pagès de la Geltrú va voler collir amb un cove la lluna que es reflectia en un pou.

UN PAISATGE EXÒTIC
L'interès paisatgístic, biològic i cultural del massís del Garraf justifica que s'hi hagi creat un espai protegit. La declaració de parc natural és un esforç per recuperar la identitat d'aquest massís tant genuí com exòtic. El Parc del Garraf forma part de la Xarxa de Parcs Naturals, promoguda i gestionada per la Diputació de Barcelona. A la vegada, el parc natural respon a la demanda d'equipaments i instal·lacions per al lleure i l'activitat pedagògica en el medi natural. Per això el Parc organitza múltiples activitats per a tot tipus de visitants: excursions guiades, visites teatralitzades, activitats familiars com ara tallers, jocs de descoberta i passejades de curta durada i baixa dificultat, adreçades especialment als infants.

Gelateria Bellamia

Tastem-ho
GELATERIA BELLAMIA
Llocs: C/ d'Espaseria, 14 i C/ Santa Fe de Nou Mèxic, 18. Barcelona 
La gelateria italiana Bellamia ofereix, segons molts, els millors gelats de Barcelona. Degustar qualsevol dels productes d'aquesta cremeria és una experiència inoblidable, i és que tots poden presumir de ser naturals i fets artesanalment, sense colorants, conservants ni additius. Des de la xocolata extranegra fins al gelat de festuc de Sicília. Tasta la straciattella o el sorbet de llimona..., les seves creps són increïbles. Els més llaminers trobaran sabors per a tots els gustos.

Sopa de ratolí

Amb motiu del 80è aniversari del naixement d'Arnold Lobel, Kalandraka recupera els seus relats senzills i evocadors, que són tot un referent inqüestionable dins la història de la literatura infantil i juvenil. Són històries i il·lustracions senzilles i entranyables i amb un punt de tendresa i picardia. “Un ratolí estava assegut sota un arbre llegint un llibre. De cop i volta, una mostela li va saltar al damunt i el va enxampar. La mostela es va emportar el ratolí a casa seva. –Ah, em faré una sopa de ratolí! –va dir la mostela.” Lobel ens presenta una mostela que es vol fer una sopa de ratolí, però el ratolí li diu que si no té contes no tindrà gust de res aquesta sopa, així que li explica quatre contes: “Les abelles i el fang”, “Dues pedres grans”, “Els grills” i “El roser”. Un cop li ha explicat els quatre contes, la mostela li pregunta com els posa a la sopa i el ratolí li respon que ha d’anar a buscar un niu d’abelles, fang, dues pedres, deu grills i un roser. Quan la mostela torna a casa, es troba una sorpresa. Sopa de ratolí destaca perquè les quatre històries que explica són divertides, curtes i senzilles de comprendre. Pensem que poden ser molt atractives a l’hora d’explicar-les mitjançant gestos i diferents veus. Les il·lustracions, tot i que són petites, representen molt bé el contingut del conte i ajuden a comprendre’l. 
A partir de 5 o 6 anys
Arnold Lobel
Ed. Kalandraka

La importància de menjar a l’escola

Segons els informes, prop de 50.000 nens catalans tenen privacions alimentàries i 750 desnutrició, i un 25% són nadons. Salut nega que hi hagi menors malnodrits per la crisi


Per Fran Boronat. Professor de cuina i director de Coquus

Barcelona, són les 9 del matí i em disposo a passar llista al restaurant aplicatiu on treballo. Sóc professor de cuina en un institut públic de l’àrea metropolitana de Barcelona. Des de fa dos anys he adquirit un hàbit: abans de passar llista pregunto als alumnes si algú vol un got de llet. Al principi ningú no en volia; a dia d’avui, cada dia serveixo uns 5 gots de llet. Vaig prendre aquesta iniciativa després d’observar els hàbits alimentaris dels meus alumnes. Molts arribaven a l’hora del dinar amb uns nivells d’ansietat inexplicables, altres menjaven d’amagat, altres s’emportaven menjar a casa.

El meu jo intern ho atribuïa a diferents motius fins que vaig demanar quants esmorzaven a casa. La resposta em va servir per adonar-me que la crisi estava fent que les famílies no es poguessin permetre que els seus fills fessin el mínim d’ingestes al dia. Molts d’ells sortien de casa sense esmorzar.

La crisi està tocant els pilars de la societat, els nostres joves. Els nostres joves ara creixen sense forces, cansats, desganats… És impossible que així es creguin capaços de canviar les coses. Ells creixen desnodrits, amb carències en tots els àmbits, amb anèmies, amb problemes dentals, amb ansietats, etcètera. Problemes dentals? Sí. La crisi ha incentivat el consum de menjar ràpid, el menjar precuinat, que és més econòmic i té un gran rendiment. Els productes estel·lars dels supermercats tornen a ser aquells que s’escalfen al microones, els que es fregeixen i llestos, etcètera. La dieta mediterrània se’n va en orris.
A més, he observat que han canviat els entrepans per la brioixeria industrial, i tot això comporta la ja citada malnutrició i problemes d’obesitat.

Jo sé que moltes vegades l’única ingesta que fan al dia és la que fan a l’escola i em reconforta pensar que almenys aquell dia mengen quelcom.
Pel que fa als menús de l’escola són menús equilibrats, en què es tenen en compte tots els paràmetres necessaris per fer-los variats i a la vegada atractius per als alumnes. Si el meu fill mengés al menjador escolar estaria molt tranquil.

Als qui ens toca fer el dinar, molts dies hem de jugar amb les textures, els colors i els sabors per aconseguir que l’alumne mengi la coliflor sense que l’hi vagi la vida. Coliflor amb beixamel gratinada, bacallà amb mussolina d’allioli, verdures a la planxa amb salsa romesco…, són alguns dels plats que hem hagut d’introduir als menús per aconseguir la ingesta mínima setmanal de peix i verdures.

Els menjadors escolars haurien de ser obligatoris i gratuïts. Potser és una utopia, però considero que de la mateixa manera que paguem per serveis que no entenem o que ni tan sols utilitzem, hauríem de pagar tots una petita quota que garantís que tots els alumnes que poguessin acreditar la necessitat, tinguessin dret al servei de menjador gratuït. Per cert, deu fer uns mesos, vaig veure a la televisió la directora d’un centre públic de Ciutat Meridiana que es feia càrrec dels costos del menjador per als alumnes. Per si no ho saben, Ciutat Meridiana és el barri amb el nombre més gran de desnonaments de Catalunya. El reportatge em va fer venir dos sentiments oposats. D’una banda, l’alegria de veure que hi ha persones molt compromeses amb la societat i, d’una altra banda, tristesa. Jo vaig créixer i viure a Ciutat Meridiana fins als 25 anys. Em va entristir veure com la crisi havia transformat el barri, veure com la crisi havia canviat els joves, veure com la crisi havia aconseguit destrossar les il·lusions de tot un barri.

Avui en dia, el cor de Ciutat Meridiana batega cada dia una mica més a poc a poc…