dilluns, 26 de maig de 2014

El Baix Ebre

Un lloc especial on l'aigua i la natura es combinen per crear un territori ple de diversitat i de bellesa. Un territori  també riquíssim en història, en patrimoni i en cultura.


PASSEIG PER LES MURALLES
Un dels millors actius turístics de Tortosa és aquesta ruta, que comprèn un passeig per les muralles i les fortificacions de la ciutat. Tortosa va ser considerada plaça forta des de molt antic. El fet de controlar tant la ruta fluvial litoral a la desembocadura del riu com la via terrestre (Via Augusta), pas obligat entre Barcelona i València, la van convertir en un nucli urbà important tant en l’aspecte comercial com en l’estratègic. Integrant d'aquesta ruta és el castell de la Suda, impressionant testimoni arquitectònic de la ciutat que conté l'únic cementiri àrab al descobert de tot Catalunya i un parador de turisme. El recorregut està senyalitzat mitjançant rètols indicatius. La ruta es pot fer a peu o amb bicicleta. D'aquesta manera, la ciutat de Tortosa ofereix al visitant la possibilitat de descobrir-la d’una altra manera.
Tortosa Turisme.
Pujada Castell de la Suda, 1
Tel. 977 442 005

Per tastar: La cuina autòctona combina, sàviament, els productes de l'horta amb els del delta, els de muntanya amb els del mar. La baldana, els bolets, les tòfones i l'oli locals són força apreciats. Excel·leix la rebosteria, que conserva especialitats de les cultures àrab, jueva i cristiana.

BENIEMOCIONS
La intenció de Beniemocions no és únicament contribuir a la pràctica de l’esport: donen, també, molta importància a l'educació ambiental i ajuden a conèixer els llocs d’interès, des dels punts de vista natural, paisatgístic i històric. Són especialistes en piragüisme durant tot l’any. Us ofereixen rutes variades per passejar en piragua o canoa per les aigües tranquil·les del riu Ebre, amb la màxima seguretat, acompanyats de monitors/es experts en la tècnica de navegació en piragua o canoa. Ells us ensenyaran els racons més meravellosos del riu. A Beniemocions el plat fort és el piragüisme (caiac), però també us poden oferir altres activitats no menys interessants, com ara el parc d’aventura, amb jocs enmig d'un bosc de pins sobre plataformes: ponts, tirolines, xarxes, lianes, camins de cordes, camins amb fustes, etcètera.
619 334 384 (Lluís) o 630 874 236 (Joan) / Correu electrònic
També al Tel./Fax: 977 462 056

Ningú s'hagués volgut seure al costat de Van Gogh

Il·lustració de Carla Aledo

Encara hi ha molta gent que opina que els alumnes amb trastorns mentals no haurien d’estar a l’escola ordinària, ignorant que són persones molt valuoses per a tots nosaltres.


Per Anna Torralbo Albareda. Mestra d’anglès i tutora a l’Escola del Mar 

A molts de nosaltres ens recordaran per allò que érem i no pas per allò que hem fet. Als artistes els passa el contrari, generalment se’ls recorda per allò pel qual van destacar... Com deia Kant, “Ser és fer”, estem vius perquè fem, i en el cas d’aquests personatges aquesta premissa és molt més contundent que no pas en qualsevol altra persona.

Són molts els casos de grans celebritats que van tenir trastorns mentals: Abraham Lincoln, Agatha Christie, Francis Ford Coppola, Hans Christian Andersen, Isaac Newton, Jim Carrey, Tim Burton, Vincent van Gogh, Virginia Woolf... Aquests genis, gràcies al seu pensament divergent i innovador, van trencar la monotonia de moltes disciplines artístiques i inclús el curs de la història. Sosté la psicologia evolutiva que la “bogeria” és una peculiar saviesa alternativa, una reserva genètica de conductes no convencionals que permeten l’adaptació de l’ésser humà en situacions extremes. 

A l’escola convivim amb alumnes que, com molts dels artistes anomenats, pateixen trastorns de molt variada índole. L’objectiu de l’escola és permetre la inclusió de qualsevol alumne a la vida social, tot i que en aquests casos és evidentment més complexa. Topem, moltes vegades, amb alumnes que mostren conductes poc enteses i acceptades. Conductes difícils i de vegades disruptives, però també visions i reflexions molt peculiars i innovadores (tot una oportunitat per trencar esquemes, revisar i replantejar-nos les premisses a través de les quals comprenem el món). Amb una mica de paciència i temps, els comprendrem millor i veurem que de realitats n’hi ha tantes com caps hi ha al món.
Diuen que intel·ligent és aquell capaç d’aplicar els seus coneixements a situacions noves. Així doncs, aquest tipus d’alumnes ens brinden una oportunitat única de reflexionar, trobar vies diferents i aprendre a gestionar-nos socialment molt millor; en poques paraules, a acceptar que el món és complex i heterogeni. 

En general, les persones tendim a rebutjar o a témer allò que és diferent, sovint ens apartem d’aquestes realitats incòmodes per por i perdem d’aquesta manera una ocasió per veure el que normalment no veiem. Si els grans genis van aconseguir el que van aconseguir, va ser precisament perquè no van tenir por d’anar contra corrent, no van témer pensar la vida, la música o la pintura des d’un altre angle. Com a mestra he observat molts signes de creativitat excel·lent o inclús de genialitat en aquest tipus d’alumnes, però tristament poques vegades són reconeguts per allò que fan o són capaços de fer: sovint són relegats a la condició del trastorn que pateixen. Poques vegades se’ls veu més enllà de les seves rareses. 

Quan veig aquestes reaccions de rebuig, immediatament penso que tots nosaltres hem estudiat Van Gogh, anem a veure les seves obres, fem trencaclosques de la nit estelada, i, sent sincers..., a qui no li agradaria tenir un d’aquests quadres penjat al menjador de casa seva? No obstant això, ningú no hauria volgut seure al costat d’un Van Gogh trastornat i anònim... I és aquesta injusta diferenciació que neix del reconeixement o l’anonimat el que cal canviar. Seria bo que tots plegats aprenguéssim a veure les persones en tota la seva dimensió. Mai permetríem que a un alumne coix se’l fes escalar un arbre, però bé exigim que un alumne autista passi cinc hores envoltat de persones, de sorolls i de contacte constant. Molts fracassos personals es podrien haver evitat si les persones no fossin catalogades amb un munt d’etiquetes que a la fi acaben creient i representant com a adults. Advoco per treure de cada un de nosaltres el nostre millor jo, aquell que realment ens servirà, perquè “Ser és fer” i qui no fa el que el cor i el cos li demanen acaba no sent res.   

Jocs a Mataró



Anem a comprar
ARTIJOC
C/ Sant Cristòfor, 5, Plaça Xica. Mataró
Tel. 935 104 548 / 635 441 175
Artijoc és una cooperativa i associació que ofereix béns i serveis per a la cultura, el lleure i l’ensenyament. La majoria de les seves activitats giren entorn del joc i l’educació per la pau. Des d’aquests paràmetres, dissenyen i realitzen tot tipus d’activitats, tallers i altres serveis. Disposen d’una petita botiga a Mataró i d’una altra de virtual per posar al vostre abast tot un seguit de joguines de fusta i jocs de taula i jocs cooperatius per a totes les edats. Creuen en el joc com a eina de transformació social, i és per això que la major part dels jocs que ofereixen estan dins els paràmetres de valors del joc i l’educació per la pau.

Kapla

Tom van der Bruggen
A partir de 6 anys
El joc Kapla va sorgir durant la construcció d'un castell de pedra al sud de França.
És el resultat de l’experiència com a constructor de Tom van der Bruggen. L'ús de taulers similars sense fixació desenvolupa la capacitat d'organitzar els elements en un espai tridimensional i permet al nen descobrir i perfeccionar la seva destresa.Tothom juga amb blocs de fusta, però Kapla està basat en un sol mòdul i és, per això, el més adequat per construir sense punt de fixació. Per jugar és molt important el domini del gest, l’autocontrol, la intel·ligència. El joc promou l'adquisició dels conceptes bàsics de geometria, física, tecnologia, al mateix temps que introdueix els nens en el món de l'art, en l'univers de formes i volums, les arts visuals. Kapla fascina i desperta entusiasme, desenvolupa la direcció, el sentit de l'equilibri i la concentració. El nen s'involucra, sol o amb la seva família, en un procés creatiu original i desafiador. Ell tria i ordena les seves formes; adopta les tècniques i els processos específics que es requereixin. Kapla utilitza la lògica i la imaginació alhora que exercita la intel·ligència i les mans. Kapla, definitivament, és un joc per a totes les edats.


dilluns, 19 de maig de 2014

El Maresme

Entre mar i muntanyes es troba el Maresme, una zona de paisatge muntanyenc on destaca el parc del Montnegre i el Corredor, el de la Serralada Litoral i el de la Serralada de Marina, i on es conreen els vins de la denominació d'origen Alella.


VISITEM UN FAR
El Centre d'Interpretació del Far de Calella és un espai didàctic i visual que convida a la interacció. Els visitants poden experimentar a través de les pantalles interactives, endinsant-se així en la història de les comunicacions marítimes. L'aula museu s'ha habilitat al que havia estat l'antic habitatge del faroner, un espai en què destaca la claraboia. A l'interior es recrea la negror de la nit i un cel estrellat, l'ambient propici per explicar la història del far calellenc, que n'és el protagonista, i per això s'ha col·locat una reproducció en miniatura de la torre lluminosa que identifica la ciutat. Aquest és un dels àmbits temàtics del Centre d'Interpretació. Els altres dos s'articulen sobre dos elements de la ciutat: les torres de guaita, que permeten explicar les funcions de la telegrafia òptica, i el campanar de l'església i els senyals acústics.
Centre d'Interpretació del Far de Calella
Dissabtes, diumenges i festius, de 10 a 14 h
Carretera N-II, km 666
Tel. 937 695 102 

Per tastar: Els productes del Maresme han adquirit bona fama, com ara els pèsols de la floreta i les garrofals, les maduixes i les cireres, a la primavera; el peix i marisc i el tomàquet Montserrat o pometa del Maresme, a l’estiu; els calamars, les gambes, els escamarlans i les cloïsses d’Arenys de Mar; les mongetes o fesols del ganxet i els bolets del Maresme, a la tardor.

UN PASSEIG PEL BOSC
El punt de partida de l’itinerari és el nucli d’Hortsavinyà, envoltat de muntanyes i bosc, on s’arriba per una pista asfaltada des de la localitat de Tordera. Des d’aquí, un camí s’endinsa pel bosc fins a arribar a l’ermita de la Mare de Déu d’Erola. El sender comença davant del Centre d’Informació i s’enfila per la muntanya. Fent unes poques passes s’arriba a una antiga plaça carbonera amb el terra de color negre. Aquest espai és testimoni del carboneig, una de les activitats amb més tradició a la zona. Seguint el camí, es troba l’ermita blanca de l’Erola. La llegenda explica que fa molts anys hi va haver una passa de verola a Hortsavinyà i que tothom que anava a veure la imatge, que era a la muntanya, es curava. Va ser així com es va decidir construir aquesta petita ermita. Un passeig on els més petits podran conèixer més de la vida al bosc.
Centre d'Informació d'Hortsavinyà
Veïnat d'Hortsavinyà. Tordera
Tel. 937 443 327 i 937 630 858


Vull tenir...!!!


Tenir un animal és un desig que una gran majoria de nens, joves o adults, en alguns moments de la nostra vida, hem manifestat. Pot significar el començament d’una nova experiència amb moments entranyables, però caldrà que siguem molt conscients que ells no són les nostres joguines.


Per Carme Méndez. Presidenta de l’Associació Defensa Drets Animal. ONG ADDA

Un impuls natural que caldria analitzar i en què trobaríem moltes raons, com ara la fascinació, la tendresa, la necessitat d’establir vincles afectius amb els animals, el desig de protegir-los, l’empatia, la curiositat, el caprici, la soledat... El cert és que la convivència amb els animals és una experiència enriquidora, que quasi mai oblidem i que acostuma a ultrapassar les expectatives prèvies que ens havíem imaginat. Però també pot arribar a ser frustrant si no es té assolit que es tracta d’una relació recíproca en què a canvi de rebre satisfaccions s’ha de donar un seguit d’atencions i que cal fer petits sacrificis quotidians. 

Amb la tinença d’un animal posem a prova aspectes importants de la nostra personalitat, com poden ser el nivell de maduresa, generositat i responsabilitat. La convivència compartida amb un animal, sigui gos, sigui gat, significarà un reforç positiu en qualsevol etapa de la nostra vida, tant com a infants, joves o adults com en l’anomenada tercera edat. A canvi del nostre afecte, cura i companyia, ells ens donaran molta més estima i ens mostraran pautes de comportament espontànies, intel·ligents i naturals.

Els animals prescindeixen dels prejudicis de la bellesa física, la riquesa i l’edat dels seus amics, els humans. A vegades es mostren molt més receptius i fan més companyia al membre de la família més aïllat i que té més necessitat del seu afecte, encara que no sigui qui els passeja o qui els dóna menjar. Si estem predisposats a observar-los, ben aviat ens adonarem que aquests amics peluts de quatre potes són uns petits mestres que cada dia transmeten emocions i actituds que cap llibre ens pot ensenyar. Pensem que els seus sentits estan més desenvolupats i que moltes vegades les seves percepcions no les podem arribar a entendre ni a imaginar. 

Una bona i equilibrada relació amb un animal de companyia a la nostra llar comporta tot un seguit de beneficis físics i emocionals, tal com demostren els estudis dels especialistes, que es troben identificats amb diversos estímuls positius com per exemple fer més exercici, relacionar-se, compartir jocs, generar més confiança, potenciar l’autoestima, reforçar el nivell de responsabilitat en els infants, donar entre altres un nou sentit a la vida a persones que pateixen soledat, reduir tensions o ajudar amb la seva companyia a la recuperació dels malalts. Això es demostra amb l’increment d’hospitals a Nord-amèrica que no tan sols permeten l’entrada d’animals de companyia, sinó que a més recomanen que el gos estigui al costat del seu amo per accelerar la recuperació. 

Quasi tots els que hem gaudit de l’amistat dels nostres animals podem recordar diverses anècdotes i històries viscudes, com per exemple la del nostre “reiet”, un gos que vam recollir del carrer. Cada dia ens mostrava el seu agraïment, fins a l’extrem que malgrat estar sord i mig cec, un dia, en una excursió a la muntanya, no va dubtar a posar en risc la seva vida per tal d’anar a la meva recerca: es va confondre, en realitat jo estava al seu costat. No obstant això, vam entendre que el seu amor era infinit.

Però voler un gos o un gat requereix una bona reflexió abans de decidir-se, perquè a més del desig de compartir vivències, significa la incorporació d’un nou membre dins l’àmbit familiar i social, amb tots els compromisos morals i les obligacions legals que comporta aquesta decisió. Cal que ens plantegem, si estem disposats a assolir les obligacions i els reptes que comporta la seva tinença, com garantir correctament la seva salut i el seu benestar, identificar-los amb el xip i la xapa, censar-los, en el cas del gos fer els passejos diaris, educar-los quan calgui, per una correcta convivència en societat, i saber planificar les nostres vacances sense que ells resultin perjudicats. Cal ser conscients que la gran majoria dels animals abandonats ho són com a conseqüència directa de la irresponsabilitat dels humans. 

Si no estem disposats a complir les condicions d’aquest contracte moral, és millor esperar un altre moment més oportú per tenir el gos o el gat. Però si sou prou conscients i responsables del pas que voleu fer, enhorabona per la vostra sòlida, enriquidora i comuna amistat.


La Caixa d'Eines

Anar a comprar
LA CAIXA D’EINES
C/ Aragó, 367 i Plaça de la Revolució, 3. Barcelona
Telèfons 93 174 50 34 i 93 457 76 17
La Caixa d’Eines és un espai on poden compartir l’amor pels llibres des dels més petits a través dels contes, els primers lectors, els que estan agafant el gust per la lectura, fins a lectors consagrats, apassionats pels còmics i àlbums il·lustrats. Cada setmana podreu participar en els tallers i les activitats a les llibreries La Caixa d’Eines. Es fan contacontes, tallers de jocs i manualitats per als més petits, per poder compartir el temps amb les famílies i gaudir d’activitats lúdiques i educatives.


El llibre mossegat

Hervé Tullet, el conegut autor de Pinta i taca, ha creat per a la Tate Gallery un llibre que convida a pintar i jugar amb la gran mossegada que es troba al centre de cada pàgina. Gràcies a la seva enginyosa forma, es pot utilitzar com a objecte de joc per potenciar la imaginació i la creativitat infantil: serveix de pretext per llançar una pilota en una cistella, llençar dards en una diana o papers en una paperera. Aquest forat, que és la mossegada de la portada, pot ser omplert pel nen amb allò que vulgui: objectes reals (la seva cara, una mà, joguines…), dibuixos fets per ell o altres imatges que tingui a l’abast i que, combinant-les amb el forat, creïn una pàgina amb alguna mena de sentit, per extravagant que sigui.
Hervé Tullet va néixer a França l'any 1958. Finalitzada la seva formació en belles arts i interiorisme, va treballar durant deu anys com a director d'art de publicitat i comunicació. El 1990 va elaborar les seves primeres il·lustracions per a la premsa local i internacional. El 1992 va néixer el seu primer fill i va decidir dedicar-se a la il·lustració. Va publicar el seu primer llibre infantil el 1994. Des de llavors, no ha parat de crear.
Cada pàgina d’El llibre mossegat és una nova aventura. Comença a pintar d'una altra manera!
A partir de 3 anys
Hervé Tullet
Ed. Cocobooks

dimarts, 13 de maig de 2014

Besalú

El paisatge extraordinari de la comarca de la Garrotxa és un dels al·licients seductors per al visitant; l’altre, els monuments de la vila que conformen un conjunt històric que expressa el pas centenari de diferents cultures pel territori.


UNA VILA MEDIEVAL
El patrimoni de Besalú es basa en els monuments que formen la vila medieval. Els edificis que configuren el seu patrimoni van des dels temples religiosos fins a edificis civils de gran interès. És destacable el patrimoni que ens ha restat de la comunitat jueva des del segle IX fins a l'any 1436. La ciutat comtal de Besalú va tenir una esplendor que ha quedat marcada en els seus carrers i monuments de tal manera que el configuren com un dels conjunts medievals més interessants i ben conservats de Catalunya. L’origen de la ciutat va ser el castell, que ja trobem documentat al segle X, situat al cim d’un turó on hi ha les restes de la canònica de Santa Maria. Els edificis que anem trobant representen un dels llegats monumentals més notables de l´època medieval catalana. El 1966 el poble va ser declarat Conjunt Historicoartístic Nacional pel seu gran valor arquitectònic.
Més informació 
Tel. 972 59 12 40
 
Per tastar: Són molts els exquisits plats elaborats que es poden suggerir al visitant. Bones opcions a l'hora de triar són: els peus de porc amb salsa, l'ànec amb peres, el be amb pèsols, el conill agredolç, el bacallà a la menta amb alls o el guisat de senglar... No ens en podem anar sense tastar la seva famosa ratafia, una beguda alcohòlica, feta a base de macerar diferents fruits amb aiguardent i espècies.
 
MICROMUNDI
Visitar el Museu de Miniatures i Microminiatures és endinsar-se en una altra realitat, és fer un viatge al cor de la imaginació i la precisió tècnica. La visita permet descobrir un conjunt d’obres excepcionals que ens transportaran a diferents mons en miniatura. Al museu podem contemplar milers de peces cada vegada més petites fins a arribar a les dimensions inimaginables de les microminiatures. El museu està situat en un edifici singular d'estil racionalista, al costat de l'església romànica de Sant Pere. La instal·lació museística ha estat concebuda amb un plantejament totalment innovador i didàctic, tant en el disseny i acoloriment de les diferents sales, com en els recursos expositius, en especial pel que fa a la concepció de les vitrines, els sistemes d’il·luminació i els aparells òptics per a l’observació de les obres.
Micromundi. Museu de Miniatures i Microminiatures.
Pl. Prat de Sant Pere, 15. Besalú
Horaris: 1/5 - 31/10 de 10 a 19 h tots els dies.
1/11 - 30/4 de 10 a 15 h (dilluns tancat), caps de setmana i festius de 10 a 19 h.
Tel. 972591842

dilluns, 12 de maig de 2014

I jo, on encaixo?


Sovint les conductes disruptives són les úniques eines de què disposen nens i adolescents per fer front a la baixa autoestima i l’absència d’habilitats socials.


Per Paola Velázquez. Psicòloga. Correu electrònic

Era un dimecres qualsevol, d’aquells en els que el bon temps comença a acompanyar-nos i ens regala estones, tot i que encara petites, de nens jugant al parc i pares descansant una miqueta de l’estrès del dia. Un grup de nens i nenes, tots de la mateixa classe, jugaven en un parc, grimpant per les cordes i pujant a una mena de vaixell de fusta convertint-se en pirates que lluitaven entre ells.

En aquell moment va aparèixer ell, un nen dos anys més gran que la resta, la germana del qual anava a la mateixa classe que els nens que jugaven. Primer va intentar participar del joc perquè tots el coneixien però, quan va veure que no li’n feien cas, va començar a empaitar-los insultant-los, intentant fer-los fora del lloc on jugaven llençant qualsevol cosa que trobava al seu abast…La resposta dels nens va ser ràpida i contundent: tots es van posar a increpar-lo per a que marxés, rebutjant la seva presència i, algun d’ells fins i tot demanant la intervenció dels adults que estàvem allà per a que els ajudéssim a fer-lo fora. Val a dir que la mare del nen es mirava l’escena des de fora del parc, aparentment poc afectada pel què estava passant. És més, anava parlant amb tota naturalitat amb altres mares alhora que es dirigia al seu fill convidant-lo a que s’afanyés per agafar el camí de tornada a casa.

Això que us acabo d’explicar no és més que un exemple de tantes situacions que es repeteixen a diari a parcs i a patis d’escola: nens amb poques habilitats socials i una baixa autoestima a qui se’ls fa molt difícil trobar el seu lloc entre els seus iguals. Nens que, sense cap altra eina per cridar l’atenció, cauen en conductes disruptives que, en comptes d’ajudar-lo, agreugen la seva situació d’exclusió del grup. Un cercle viciós tot sovint difícil de vèncer.

Malauradament aquesta és una situació que es pot donar a totes les edats però que, com moltes altres relacionades amb els nens, quant més temps passa i més gran es fa el nen o la nena més difícils són de reconduir. Tant per a qui les pateix com per al seu entorn.
Sempre podem recórrer a l’eterna pregunta de “per què li passa al meu fill?” o “quina és la principal causa?” “què faig de malament perquè sigui així?”...o, tanmateix, també ens podem situar a l’extrem oposat i viure al marge i fer veure que la situació no es dóna, justificant-lo amb que tots som diferents, tenim les nostres coses i que cada nen té el seu moment...

Per a mi, no hi ha una resposta concreta, ni una sola de certa. És cert que tots els nens tenen un ritme que és necessari conèixer per a adaptar les expectatives que tenim envers d’ells. Ara bé, també hem de tenir present que, al igual que en una primera etapa de la vida necessiten de la funció nutrícia dels pares per sentir cobertes les seves necessitats tant físiques com també emocionals (certament més importants), aquesta etapa va seguida d’una altra (en algun moment se solapen) en la que els nens i les nenes necessiten de la funció socialitzadora dels pares. Un paper que permet que el nen o la nena se senti prou apte per identificar-se i relacionar-se amb l’entorn des d’una autoestima sòlida construïda arrel de les relacions significatives (pares, germans, família en general) que ha establert prèviament. Es tracta doncs de trobar el seu lloc al món posant en pràctica aquella combinació tan complexa però alhora tan rica que suposa el fet d’adaptar-se a les característiques socials de l’entorn sense renunciar a un mateix i aportant quelcom de genuí.


Mare

La mare és tantes coses…
És una casa rodona, rondaire i reconfortant.

L'amor és un concepte fonamental que justifica el com i el perquè d'un text rimat tan senzill, però alhora tan universal, proper a la infància i assequible per a lectors de totes les edats i cultures. L'ésser humà és una espècie més en aquest àlbum on s'enalteix la Mare Terra en la seva totalitat: animals, plantes i altres fragments del món que ens envolta. El poema es complementa amb imatges exuberants tant en continguts com en colors, en les quals la natura hi és present de principi a fi. Mariana Ruiz Johnson va voler plasmar amb aquesta obra la seva experiència de maternitat des d'un enfocament artístic i literari. A les pàgines d'aquest àlbum trobem blaus, grocs, vermells, verds… colors vius, intensos i en contrast harmoniós. El seu contingut s'inspira en l'estil ornamental de l'art popular llatinoamericà. Des del punt de vista cromàtic, per la força expressiva i poètica de les il·lustracions, també ret un homenatge a Paul Klee. Obra guanyadora del VI Premi Internacional Compostel·la per a Àlbums Il·lustrats.
A partir de 5 anys
Mariana Ruiz Johnson
Edit. Kalandraka

dilluns, 5 de maig de 2014

La Pobla de Lillet

“El pes de la muntanya és abassegador, obsessionant, i això fa que aquest Alt Berguedà tingui una nota grandiosa: els seus panorames. La seva grandiositat és realment superba", escriu Josep Pla, parlant del Berguedà.


EL TREN DEL CIMENT
Es tracta d'una línia que històricament unia l'antiga fàbrica de ciment Asland de Castellar de n'Hug amb Guardiola de Berguedà. L'antic Tren del Ciment té un recorregut de 3,5 km i disposa de 4 estacions: La Pobla de Lillet, La Pobla Centre, Jardins Artigas i el Museu del Ciment-Castellar de n'Hug. El trajecte dura aproximadament 20 minuts. A l'antiga estació de la Pobla de Lillet, inici del nostre recorregut, podeu gaudir d'una visita a l'exposició Ferrocarrils secundaris, industrials i turístics a la vall del Llobregat, que us ofereix una presa de contacte amb els trens miners i industrials de la vall. La Pobla de Lillet té un ampli ventall d’atractius turístics: el Pont Vell, el pont més antic que travessa el riu Llobregat; el nucli antic; la dotzena de fonts que hi ha repartides per tota la població; el monestir romànic de Santa Maria de Lillet, del segle IX… 
Tel. 938 257 037

Per tastar: Patates emmascarades... Heu sentit que en alguns llocs del Berguedà, d'on és típic aquest plat, l’anomenen "el plat del dimoni" o "de l'infern"? I de vegades l'acompanyen amb col confitada i bitxos. Les patates emmascarades es menjaven el dia de matar el porc, per sopar.

JARDINS ARTIGAS   
Els Jardins de Ca l'Artigas són uns jardins de tipus naturalista, amb pedres, aigua i vegetació, que van ser dissenyats a principis del segle XX per l'arquitecte Antoni Gaudí. L'arquitecte havia arribat a la Pobla de Lillet per projectar el xalet del Catllaràs, on s'allotjarien els enginyers de les mines de carbó situades a la mateixa serra. Durant la seva estada a la Pobla, Gaudí es va estar a casa dels Artigas i, com a agraïment per l'hospitalitat rebuda, va projectar per a la família uns jardins just al darrere de la seva fàbrica: els Jardins Artigas. Construïts a prop del riu Llobregat, els Jardins Artigas formen un conjunt arquitectònic immers en un espai natural agrest i salvatge. La glorieta, el pont dels arcs, la cascada, la gruta, les figures del bestiari i la remor de l'aigua ens acompanyen mentre passegem per aquest bocí de natura decorada.
Horari de caps de semana i festius: De 10 a 14 h i de 15.30 a 17.30 h
Dimecres, dijous i divendres: passar per l'oficina de turisme de 10 a 12 h  
Tel. 687 998 541


L'estudi a casa

Il·lustració de Dabid Pascual

 

El treball i l’estudi a casa poden ser font de tensions entre pares i fills. En l’article següent es proposen algunes receptes casolanes per a un estudi feliç.


Per Anna Torralbo Albareda. Mestra d’anglès i tutora a l’Escola del Mar

L’aprenentatge de qualsevol alumne és un fet en el qual ens trobem immersos alumnes, escola i família. Rere l’esforç de l’alumne i l’escola hi ha també el treball, la supervisió i l’acompanyament incansable de les famílies. A mesura que avancen cursos i la demanda augmenta, també s’incrementa la feina i la implicació de les famílies, especialment en aquells casos en què hi ha certes dificultats d’aprenentatge. 

Afrontar aquest repte des de casa no és fàcil: a tots els problemes implícits en les dificultats pròpies dels alumnes, s’hi afegeix el fet que, després de tot el dia a l’escola, l’alumne, generalment, no desitja trobar-se amb uns pares que assumeixen el rol de mestres. Els pares són pares i els mestres, mestres, i un cop fora de l’escola, els alumnes esperen la companyia, la conversa i els afectes de la família. 

Per a moltes famílies el moment de fer els deures o d’estudiar es converteix en un drama. Però com es pot ajudar els fills sense convertir aquest fet en una lluita? Això no és pas senzill, ja que, primerament, no es té una formació pedagògica per guiar l’estudi o el desenvolupament de certes competències. En segon lloc, molt sovint els pares ensenyen els seus fills de la mateixa manera que ells mateixos van ser ensenyats, sense tenir en compte que els continguts i la metodologia han canviat molt i sense pensar que cada un de nosaltres té unes necessitats i unes maneres diferents d’aprendre. 

Per tal que el reforç o el treball a casa no es converteixi en una lluita diària o bé en un motiu de tensions i discussions familiars, és bo enfocar l’ensenyament i l’aprenentatge des d’una perspectiva més lúdica i amena; per això hi ha un munt d’activitats divertides que podem fer i que a més poden ajudar a millorar el vincle amb els fills. Pels alumnes que necessiten millorar la competència escrita i lectora, els pares poden fer ús de la correspondència amb els seus fills, tant via post-it com per carta. També es pot proposar als cosins, amics o altres dur a terme aquesta tasca. De segur que serà molt engrescador per a ells i que ajudarà a millorar la comunicació entre progenitors i fills. D’una altra banda, a certes edats també pot ser molt útil un diari personal. Generalment els motiva i els fa sentir grans el fet de tenir quelcom secret on escriure fets i vivències personals. 

Per tal de millorar la competència lectora pròpiament, es poden aprofitar els germans petits perquè els llegeixin contes abans d’anar a dormir. També es pot plantejar la lectura no com una obligació, sinó com un favor: demanar l’ajuda dels fills mentre cuinem o fem altres feines de la casa perquè ens llegeixin cartes que hem rebut i que no hem tingut temps de llegir o bé que ens llegeixin una recepta... El joc també és una opció molt recomanable: jugar fent veure que no ens hi veiem i que siguin ells els qui ens llegeixin l’etiqueta d’un envàs, la carta d’un restaurant, etcètera. Quant a les matemàtiques, també existeixen un munt de situacions quotidianes en què els fills poden participar sense sentir que se’ls està examinant. 

La qüestió és utilitzar fets del dia a dia per aprendre allò que han d’aprendre, es tracta de fer-los partícips, que se sentin útils i ens puguin ajudar amb els seus coneixements, més que no pas situar-nos per sobre d’ells examinant i controlant el que saben. Per això podem demanar-los que ens sumin el total d’una compra, que ens diguin quants paquets haurem de comprar, que ens calculin quant ens estalviarem amb el tant per cent d’una oferta, que paguin i revisin el canvi... En aquelles àrees en què s’han d’aprendre textos més llargs, podem fer ús de les càmeres, gravadores de so, etcètera, i que es gravin mentre juguen a ser mestres, presentadors del telenotícies, etcètera.
En resum, les possibilitats són il·limitades; al cap i a la fi es tracta que es converteixin en ajudants o partícips de les nostres tasques diàries mentre apliquen allò que han d’aprendre.

Syndrome Imaginaria



Anar a comprar 
SYNDROME IMAGINARIA
C/ Aragó, 108. Barcelona
Tel. 676 222 431
Més informació
La imaginació és la síndrome que ens fa humans. Aquest lloc ens sembla ideal per deixar volar la imaginació entre llibres de somni. Es tracta d'una llibreria especialitzada en àlbums i llibres il·lustrats i pop ups, que té com a prioritat l'exposició i mostra de llibres bells, que són tractats amb el màxim afecte i respecte, procurant enaltir de cada volum la seva condició d'obra d'art. En aquest establiment, a més de vendre’s llibres, s'organitzen tallers de dibuix i escriptura.

Aventurers al tren: Europa

(Alan R. Moon – Edge)
A partir de 8 anys
Nombre de jugadors: 2 a 5
Temps de joc: 60-90 minuts
El tren és un mitjà de transport que produeix certa fascinació romàntica en un bon nombre de persones, amb les seves imponents locomotores de vapor o les espectaculars estacions. L'univers dels trens és un tema molt tractat en el món dels jocs. I entre la varietat de jocs de temàtica ferroviària, Aventurers al tren: Europa destaca per la seva elegant simplicitat i la vistositat del material de joc. Els jugadors representen magnats del ferrocarril que han de construir l'entramat ferroviari a Europa. Cadascú rep una sèrie d'encàrrecs que són secrets per a la resta de jugadors. Hauran d'unir diverses ciutats del continent intentant optimitzar la despesa dels vagons de què disposen en la partida. Per això els jugadors combinen cartes de colors que els permeten completar rutes entre una ciutat i una altra de veïna, i reben punts de victòria quan ho fan. Al final de la partida els jugadors ensenyaran els seus objectius secrets i rebran una bonificació de punts per cada ruta completada i una penalització per cada ruta incompleta. El jugador que sumi el major nombre de punts es converteix en el guanyador. Aventurers al tren: Europa ha rebut una infinitat de premis internacionals que l’avalen com el magnífic joc familiar que és.