dilluns, 5 de maig de 2014

L'estudi a casa

Il·lustració de Dabid Pascual

 

El treball i l’estudi a casa poden ser font de tensions entre pares i fills. En l’article següent es proposen algunes receptes casolanes per a un estudi feliç.


Per Anna Torralbo Albareda. Mestra d’anglès i tutora a l’Escola del Mar

L’aprenentatge de qualsevol alumne és un fet en el qual ens trobem immersos alumnes, escola i família. Rere l’esforç de l’alumne i l’escola hi ha també el treball, la supervisió i l’acompanyament incansable de les famílies. A mesura que avancen cursos i la demanda augmenta, també s’incrementa la feina i la implicació de les famílies, especialment en aquells casos en què hi ha certes dificultats d’aprenentatge. 

Afrontar aquest repte des de casa no és fàcil: a tots els problemes implícits en les dificultats pròpies dels alumnes, s’hi afegeix el fet que, després de tot el dia a l’escola, l’alumne, generalment, no desitja trobar-se amb uns pares que assumeixen el rol de mestres. Els pares són pares i els mestres, mestres, i un cop fora de l’escola, els alumnes esperen la companyia, la conversa i els afectes de la família. 

Per a moltes famílies el moment de fer els deures o d’estudiar es converteix en un drama. Però com es pot ajudar els fills sense convertir aquest fet en una lluita? Això no és pas senzill, ja que, primerament, no es té una formació pedagògica per guiar l’estudi o el desenvolupament de certes competències. En segon lloc, molt sovint els pares ensenyen els seus fills de la mateixa manera que ells mateixos van ser ensenyats, sense tenir en compte que els continguts i la metodologia han canviat molt i sense pensar que cada un de nosaltres té unes necessitats i unes maneres diferents d’aprendre. 

Per tal que el reforç o el treball a casa no es converteixi en una lluita diària o bé en un motiu de tensions i discussions familiars, és bo enfocar l’ensenyament i l’aprenentatge des d’una perspectiva més lúdica i amena; per això hi ha un munt d’activitats divertides que podem fer i que a més poden ajudar a millorar el vincle amb els fills. Pels alumnes que necessiten millorar la competència escrita i lectora, els pares poden fer ús de la correspondència amb els seus fills, tant via post-it com per carta. També es pot proposar als cosins, amics o altres dur a terme aquesta tasca. De segur que serà molt engrescador per a ells i que ajudarà a millorar la comunicació entre progenitors i fills. D’una altra banda, a certes edats també pot ser molt útil un diari personal. Generalment els motiva i els fa sentir grans el fet de tenir quelcom secret on escriure fets i vivències personals. 

Per tal de millorar la competència lectora pròpiament, es poden aprofitar els germans petits perquè els llegeixin contes abans d’anar a dormir. També es pot plantejar la lectura no com una obligació, sinó com un favor: demanar l’ajuda dels fills mentre cuinem o fem altres feines de la casa perquè ens llegeixin cartes que hem rebut i que no hem tingut temps de llegir o bé que ens llegeixin una recepta... El joc també és una opció molt recomanable: jugar fent veure que no ens hi veiem i que siguin ells els qui ens llegeixin l’etiqueta d’un envàs, la carta d’un restaurant, etcètera. Quant a les matemàtiques, també existeixen un munt de situacions quotidianes en què els fills poden participar sense sentir que se’ls està examinant. 

La qüestió és utilitzar fets del dia a dia per aprendre allò que han d’aprendre, es tracta de fer-los partícips, que se sentin útils i ens puguin ajudar amb els seus coneixements, més que no pas situar-nos per sobre d’ells examinant i controlant el que saben. Per això podem demanar-los que ens sumin el total d’una compra, que ens diguin quants paquets haurem de comprar, que ens calculin quant ens estalviarem amb el tant per cent d’una oferta, que paguin i revisin el canvi... En aquelles àrees en què s’han d’aprendre textos més llargs, podem fer ús de les càmeres, gravadores de so, etcètera, i que es gravin mentre juguen a ser mestres, presentadors del telenotícies, etcètera.
En resum, les possibilitats són il·limitades; al cap i a la fi es tracta que es converteixin en ajudants o partícips de les nostres tasques diàries mentre apliquen allò que han d’aprendre.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada