dilluns, 26 de maig de 2014

Ningú s'hagués volgut seure al costat de Van Gogh

Il·lustració de Carla Aledo

Encara hi ha molta gent que opina que els alumnes amb trastorns mentals no haurien d’estar a l’escola ordinària, ignorant que són persones molt valuoses per a tots nosaltres.


Per Anna Torralbo Albareda. Mestra d’anglès i tutora a l’Escola del Mar 

A molts de nosaltres ens recordaran per allò que érem i no pas per allò que hem fet. Als artistes els passa el contrari, generalment se’ls recorda per allò pel qual van destacar... Com deia Kant, “Ser és fer”, estem vius perquè fem, i en el cas d’aquests personatges aquesta premissa és molt més contundent que no pas en qualsevol altra persona.

Són molts els casos de grans celebritats que van tenir trastorns mentals: Abraham Lincoln, Agatha Christie, Francis Ford Coppola, Hans Christian Andersen, Isaac Newton, Jim Carrey, Tim Burton, Vincent van Gogh, Virginia Woolf... Aquests genis, gràcies al seu pensament divergent i innovador, van trencar la monotonia de moltes disciplines artístiques i inclús el curs de la història. Sosté la psicologia evolutiva que la “bogeria” és una peculiar saviesa alternativa, una reserva genètica de conductes no convencionals que permeten l’adaptació de l’ésser humà en situacions extremes. 

A l’escola convivim amb alumnes que, com molts dels artistes anomenats, pateixen trastorns de molt variada índole. L’objectiu de l’escola és permetre la inclusió de qualsevol alumne a la vida social, tot i que en aquests casos és evidentment més complexa. Topem, moltes vegades, amb alumnes que mostren conductes poc enteses i acceptades. Conductes difícils i de vegades disruptives, però també visions i reflexions molt peculiars i innovadores (tot una oportunitat per trencar esquemes, revisar i replantejar-nos les premisses a través de les quals comprenem el món). Amb una mica de paciència i temps, els comprendrem millor i veurem que de realitats n’hi ha tantes com caps hi ha al món.
Diuen que intel·ligent és aquell capaç d’aplicar els seus coneixements a situacions noves. Així doncs, aquest tipus d’alumnes ens brinden una oportunitat única de reflexionar, trobar vies diferents i aprendre a gestionar-nos socialment molt millor; en poques paraules, a acceptar que el món és complex i heterogeni. 

En general, les persones tendim a rebutjar o a témer allò que és diferent, sovint ens apartem d’aquestes realitats incòmodes per por i perdem d’aquesta manera una ocasió per veure el que normalment no veiem. Si els grans genis van aconseguir el que van aconseguir, va ser precisament perquè no van tenir por d’anar contra corrent, no van témer pensar la vida, la música o la pintura des d’un altre angle. Com a mestra he observat molts signes de creativitat excel·lent o inclús de genialitat en aquest tipus d’alumnes, però tristament poques vegades són reconeguts per allò que fan o són capaços de fer: sovint són relegats a la condició del trastorn que pateixen. Poques vegades se’ls veu més enllà de les seves rareses. 

Quan veig aquestes reaccions de rebuig, immediatament penso que tots nosaltres hem estudiat Van Gogh, anem a veure les seves obres, fem trencaclosques de la nit estelada, i, sent sincers..., a qui no li agradaria tenir un d’aquests quadres penjat al menjador de casa seva? No obstant això, ningú no hauria volgut seure al costat d’un Van Gogh trastornat i anònim... I és aquesta injusta diferenciació que neix del reconeixement o l’anonimat el que cal canviar. Seria bo que tots plegats aprenguéssim a veure les persones en tota la seva dimensió. Mai permetríem que a un alumne coix se’l fes escalar un arbre, però bé exigim que un alumne autista passi cinc hores envoltat de persones, de sorolls i de contacte constant. Molts fracassos personals es podrien haver evitat si les persones no fossin catalogades amb un munt d’etiquetes que a la fi acaben creient i representant com a adults. Advoco per treure de cada un de nosaltres el nostre millor jo, aquell que realment ens servirà, perquè “Ser és fer” i qui no fa el que el cor i el cos li demanen acaba no sent res.   

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada