dilluns, 19 de maig de 2014

Vull tenir...!!!


Tenir un animal és un desig que una gran majoria de nens, joves o adults, en alguns moments de la nostra vida, hem manifestat. Pot significar el començament d’una nova experiència amb moments entranyables, però caldrà que siguem molt conscients que ells no són les nostres joguines.


Per Carme Méndez. Presidenta de l’Associació Defensa Drets Animal. ONG ADDA

Un impuls natural que caldria analitzar i en què trobaríem moltes raons, com ara la fascinació, la tendresa, la necessitat d’establir vincles afectius amb els animals, el desig de protegir-los, l’empatia, la curiositat, el caprici, la soledat... El cert és que la convivència amb els animals és una experiència enriquidora, que quasi mai oblidem i que acostuma a ultrapassar les expectatives prèvies que ens havíem imaginat. Però també pot arribar a ser frustrant si no es té assolit que es tracta d’una relació recíproca en què a canvi de rebre satisfaccions s’ha de donar un seguit d’atencions i que cal fer petits sacrificis quotidians. 

Amb la tinença d’un animal posem a prova aspectes importants de la nostra personalitat, com poden ser el nivell de maduresa, generositat i responsabilitat. La convivència compartida amb un animal, sigui gos, sigui gat, significarà un reforç positiu en qualsevol etapa de la nostra vida, tant com a infants, joves o adults com en l’anomenada tercera edat. A canvi del nostre afecte, cura i companyia, ells ens donaran molta més estima i ens mostraran pautes de comportament espontànies, intel·ligents i naturals.

Els animals prescindeixen dels prejudicis de la bellesa física, la riquesa i l’edat dels seus amics, els humans. A vegades es mostren molt més receptius i fan més companyia al membre de la família més aïllat i que té més necessitat del seu afecte, encara que no sigui qui els passeja o qui els dóna menjar. Si estem predisposats a observar-los, ben aviat ens adonarem que aquests amics peluts de quatre potes són uns petits mestres que cada dia transmeten emocions i actituds que cap llibre ens pot ensenyar. Pensem que els seus sentits estan més desenvolupats i que moltes vegades les seves percepcions no les podem arribar a entendre ni a imaginar. 

Una bona i equilibrada relació amb un animal de companyia a la nostra llar comporta tot un seguit de beneficis físics i emocionals, tal com demostren els estudis dels especialistes, que es troben identificats amb diversos estímuls positius com per exemple fer més exercici, relacionar-se, compartir jocs, generar més confiança, potenciar l’autoestima, reforçar el nivell de responsabilitat en els infants, donar entre altres un nou sentit a la vida a persones que pateixen soledat, reduir tensions o ajudar amb la seva companyia a la recuperació dels malalts. Això es demostra amb l’increment d’hospitals a Nord-amèrica que no tan sols permeten l’entrada d’animals de companyia, sinó que a més recomanen que el gos estigui al costat del seu amo per accelerar la recuperació. 

Quasi tots els que hem gaudit de l’amistat dels nostres animals podem recordar diverses anècdotes i històries viscudes, com per exemple la del nostre “reiet”, un gos que vam recollir del carrer. Cada dia ens mostrava el seu agraïment, fins a l’extrem que malgrat estar sord i mig cec, un dia, en una excursió a la muntanya, no va dubtar a posar en risc la seva vida per tal d’anar a la meva recerca: es va confondre, en realitat jo estava al seu costat. No obstant això, vam entendre que el seu amor era infinit.

Però voler un gos o un gat requereix una bona reflexió abans de decidir-se, perquè a més del desig de compartir vivències, significa la incorporació d’un nou membre dins l’àmbit familiar i social, amb tots els compromisos morals i les obligacions legals que comporta aquesta decisió. Cal que ens plantegem, si estem disposats a assolir les obligacions i els reptes que comporta la seva tinença, com garantir correctament la seva salut i el seu benestar, identificar-los amb el xip i la xapa, censar-los, en el cas del gos fer els passejos diaris, educar-los quan calgui, per una correcta convivència en societat, i saber planificar les nostres vacances sense que ells resultin perjudicats. Cal ser conscients que la gran majoria dels animals abandonats ho són com a conseqüència directa de la irresponsabilitat dels humans. 

Si no estem disposats a complir les condicions d’aquest contracte moral, és millor esperar un altre moment més oportú per tenir el gos o el gat. Però si sou prou conscients i responsables del pas que voleu fer, enhorabona per la vostra sòlida, enriquidora i comuna amistat.


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada