dimarts, 10 de juny de 2014

Crisi ‘vs’ dieta mediterrània


El 16 de novembre de 2010, la dieta mediterrània va ser declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Avui, la crisi actual està fent que la dieta caigui en una utopia i se substitueixi per una dieta rica en hidrats de carboni i excés de proteïnes.


Per Fran Boronat. Professor de cuina i director de Coquus

Dimarts al matí. Com cada dia, em vaig aixecar a les 7.30. La meva rutina continuava a la cuina, on vaig prendre un got de llet, dues torrades i una taronja. Posteriorment, mentre escoltava les notícies al 3/24, em vaig fer una dutxa ràpida, em vaig vestir i vaig sortir cap al meu lloc de feina. El dimarts em va tocar classe de dietètica i nutrició. Aquell dia, als meus alumnes els vaig parlar sobre la dieta mediterrània. Els vaig dir que es caracteritza perquè és una dieta amb un alt consum de productes vegetals, com per exemple fruites, verdures, llegums, fruita seca, etcètera. A més, es caracteritza pel consum de pa i altres cereals, essent el blat l’aliment base i tenint en l’oli d’oliva el representant dels greixos com a màxim exponent. D’altra banda, els vaig parlar dels aromàtics préssecs de Lleida, de les preuades carxofes del Prat que el dia d’avui arriben al final de la temporada, dels tendres pèsols de Llavaneres, de les saboroses avellanes de Reus, així com del pa de pagès. Van entendre que la dieta mediterrània no era una moda sinó que tenia un origen històric i científic. Van aprendre que la dieta mediterrània és un patrimoni de tota la conca del Mediterrani, des de Catalunya fins a Turquia passant per Itàlia, Grècia, Creta, etcètera. I per això es va declarar Patrimoni Indestructible, per tots els seus beneficis. Els vaig dir també que en ser una dieta basada en un alt consum de vegetals potencia l’economia local i permet als camperols poder vendre els seus productes a preus més competitius a causa de la demanda. Tots estaven convençuts que era una dieta perfecta. Productes locals, saludables, productes rics en antioxidants, consum de peix en detriment de carns roges, etcètera. No hi havia cap esquerda que digués que no era una dieta ideal.

A continuació els vaig fer una sèrie de preguntes. Els vaig preguntar quants d’ells menjaven fruita cada dia: 4 d’ells. Els vaig preguntar quants menjaven verdures cada dia: 3 d’ells. Els vaig preguntar quants consumien brioixeria industrial al dia: 10. Els vaig preguntar quants d’ells consumien brioixeria tres vegades a la setmana: 18. He de dir que tinc 20 alumnes a classe.
 
Aquestes dades certifiquen el que ja sabem, i és que és molt més econòmic comprar brioixeria industrial que un entrepà, o un dònut que una poma, o inclús és molt més econòmica una beguda ensucrada que un suc natural. Així que no ens hauríem d’estranyar quan dic que la dieta mediterrània està en declivi.
 
El meu dia a dia transcorre en una escola pública de la comarca de Barcelona, amb una tipologia d’alumnat de classe mitjana-baixa i on la crisi s’ha fet notar en la seva malferida economia familiar.
 
Moltes vegades parlem de la dieta mediterrània i se’ns omple la boca dient les propietats, el consum que fem de verdures, l’esport que fem, etcètera. Però mirem al nostre voltant? Jo tinc la sort de tenir una feina estable, una economia solvent i potser veig la crisi des d’una altra perspectiva. Són els meus alumnes els qui em fan veure l’autèntica realitat. Quina és l’autèntica realitat? Doncs que moltes famílies manquen de mitjans econòmics per poder omplir les seves neveres amb productes catalogats com a “autèntics mediterranis” i han de recórrer al menjar preelaborat, brioixeria industrial i greixos de dubtosa procedència.

A les escoles fem molt per mantenir la dieta mediterrània, però és important que cada família s’encarregui de continuar aquesta feina. En el tema de l’alimentació, escola i família haurien de tenir criteris únics i prioritzar sempre la salut dels seus fills per sobre de si volen renyir o no. Així doncs, unim escola i família en pro dels nostres fills i alumnes.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada