dijous, 19 de juny de 2014

Prohibit avorrir-se aquest estiu!

Il·lustració de Valentí Gubianas. De Mira i escolta. Disponible a >beneceonline

 

Segons tots els psicòlegs, avorrir-se estimula la imaginació i la creativitat dels nostres fills. Però, quan arriba l’estiu, els pares ens obsessionem per omplir-los d’activitats totes les hores del dia, i acaben tenint una agenda tan plena com la nostra


Per Núria Ferré, periodista
 
Ja fa trenta-tres anys del mític serial de televisió espanyola Verano azul. L’estiu del 1981, les aventures i desventures de Tito, Javi, Pancho, Bea, El Piraña, Julia i Chanquete, van captivar els nens i nenes de mig país. Rodat a Nerja, a la Costa del Sol, Antonio Mercero va aconseguir convertir aquell poble en l’ideal de les vacances de sol i platja. Els ingredients eren un vell pescador, una pintora solitària, una colla d’amics, una història d’amor impossible entre una pija de ciutat i un noi de poble, uns pares una mica despistats, molta bicicleta i una sintonia ben enganxosa. Verano azul és el reflex d’un temps, d’un país, com diu la cançó de Raimon, i d’uns estius, hi afegiria jo, que no tornaran mai més. Fa 33 anys les vacances d’estiu dels nens i nenes eren de tres mesos, i les famílies ho trampejaven com podien. I els que vam ser nens durant aquells anys teníem molt temps per passar-ho bé, però també per avorrir-nos. 

Quan el meu fill tenia 4 anys em va trencar el cor: un dia em va dir que odiava el casal perquè allà “l’obligaven a fer coses”. I tenia raó. Durant les vacances d’estiu, la majoria de nens i nenes continuen el ritme frenètic de les activitats extraescolars que fan durant tot l’any. L’oferta de casals, colònies, campaments i campus esportius és immensa, amb títols tan suggerents com ara El zoo d’en Pitus, Els viatges de Gulliver, El Petit Tísner o Pinta l’estiu d’emocions. Els nens i nenes que s’hi apuntin podran triar entre futbol, submarinisme, parapent, muntar a cavall o nedar entre taurons. Dansa clàssica, claqué, patinatge, activitats a la natura, al zoo amb animals o al jardí botànic cuidant plantes. Pintura, literatura, poesia i música, o tot alhora, si cal. 
Els nostres petits genis tenen l’oportunitat d’aprendre o, si més no, de provar coses que fa uns anys eren impossibles d’imaginar pels seus pares. En canvi, no sabran mai què és passar hores i hores menjant blat de moro o llavors de gira-sol, tot fent una competició a veure qui escup les cloves més lluny. No hauran pogut deambular pels carrers dia rere dia amb la colla sense res més a fer que veure passar les hores, o fer excursions amb el berenar a la cistella de la bicicleta per anar a caçar capgrossos al riu que passava pel costat del poble. Tampoc sabran què és haver d’esperar dues hores per fer la digestió abans de banyar-se a la piscina, ni experimentaran la tristesa d’acomiadar-se dels amics de l’estiu, o la il·lusió de tornar a casa al setembre, després de moltes setmanes desconnectats de l’entorn habitual. No sabran, en definitiva, el que era la vida d’estiuejants dels anys setanta i vuitanta, que tan bé descrivia Antonio Mercero a Verano azul. 

Prohibit avorrir-se aquest estiu! El lema d’aquestes vacances fa preveure que trobar un moment per badar i contemplar les musaranyes serà pràcticament impossible.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada