dilluns, 28 de juliol de 2014

Vall de Núria

El cremallera de Vall de Núria és la garantia de la preservació de la salut mediambiental a la vall i el mitjà amb què poder gaudir millor d'un entorn incomparable, fent del trajecte una experiència inoblidable.


A LA NATURA EN CREMALLERA
L'estació de muntanya Vall de Núria, d'una riquesa natural i paisatgística única, està situada dins del Pirineu Oriental, al terme municipal de Queralbs, i envoltada per cims de gairebé 3.000 metres d'on neixen multitud de fonts i torrents. Us proposem gaudir d’aquest paisatge espectacular d’alta muntanya amb un transport singular: el tren cremallera. El cremallera té un recorregut de 12,5 km i supera un desnivell de més de 1.000 metres. Descobriu un entorn incomparable on les aigües del riu Núria poden escolar-se només per unes estretes i profundes gorges excavades enmig de roca dura, fins a trobar-se amb la vall del Freser, riu que a Ripoll s'uneix al Ter. Núria ofereix unes instal·lacions, serveis i equipaments de gran qualitat per fer de la vostra estada una experiència singular. 
Més informació 

Per tastar: És una cuina de tradició i entre els seus productes hi ha una gran varietat d'embotits –botifarres, llonganissa– i de làctics –formatges, iogurts, mató, flams, llet–. També són molt apreciats la mel, les daines, unes pastes seques amb herbes aromàtiques, i els mets, unes postres artesanes amb ametlla, ous i vainilla.

ACTIVITATS A L’AIRE LLIURE
A la primavera, a l'estiu i a la tardor, a Vall de Núria guanyen importància les activitats a l'aire lliure per gaudir de l’extraordinari paisatge, la fauna i la flora que ens envolten. N’hi ha un munt per als més petits: una granja on contemplar animals; el Cau de la Marmota, un espai on els nens i nenes poden gaudir de la seva zona per jugar-hi; passejades en ponis fins als 12 anys i rutes a cavall a partir de 9 anys, ja que damunt d’un cavall és una bona manera de descobrir els paisatges de la vall; lloguers de barques per navegar pel llac, una activitat perfecta per relaxar-se i gaudir d’un entorn únic, i un interessant i divertidíssim parc lúdic amb els 2 tubbys, jocs d’equilibri, rocòdrom i tirolines! Una diversió assegurada, individualment, en grup o en família, en visites d’un dia, en cap de setmana i en estades de vacances.
Central de Reserves, tel. 932 041 041 - 972 73 20 20


Què farem per les vacances?


S’apropen les vacances. Potser esteu pensant passar uns dies fora de la vostra llar, però si compartiu la vostra vida amb un gos o un gat heu de planificar-les contrastant i valorant diverses possibilitats...


Per Carme Méndez. Presidenta de l’Associació Defensa Drets Animal. ONG ADDA

Potser esteu pensant que viatjar amb el vostre animaló comporta dificultats, però, malgrat tot, hi ha una gran quantitat d’alternatives per escollir i fruir de la vostra etapa d’esbarjo sense haver de separar-vos dels vostres estimats amics. Ara mateix estic recordant, i no puc evitar d’explicar-vos-les, les emocions que exterioritza el Pinxo, el gos d’uns familiars, que quan comença a veure els preparatius de les maletes, uns dies abans, no para de vigilar. El dia de la marxa tot són corredisses d’alegria pel passadís, amunt i avall. Com cada any, sap que aniran a l’apartament de la platja. Li agrada molt, ja que de tant en tant el porten a nedar. La família li tira a l’aigua la seva joguina preferida i ell, fent-se el valent, s’hi llença, l’agafa amb la boca i sembla com si l’hagués rescatat.

Cal tenir en compte que el gat acostuma a ser un gran amant de la seva llar i el trasbalsa molt sortir de casa i viatjar. Si és aquest el cas, potser el més oportú serà deixar-lo durant la vostra absència sota la supervisió d’algun amic o familiar, sempre que romangui ben cuidat. 

Si us decidiu a viatjar amb ells, heu de tenir present que com a mitjà de desplaçament, a més del cotxe particular o llogat, avions, trens i vaixells accepten animals de companyia amb unes condicions específiques, que poden variar en funció del pes i la mida de l’animal. Informeu-vos prèviament i tingueu present que, segons el tipus de transport i la durada dels desplaçaments, els animals es poden estressar o marejar, especialment si es tracta de la primera vegada. Abans de fer el viatge cal consultar el veterinari, que us aconsellarà sobre el que cal fer. Tingueu present que han d’estar actualitzades les seves vacunes i la documentació sanitària obligatòria.

Pels llocs d’estada de vacances es poden cercar i escollir càmpings, hotels i apartaments turístics que acceptin animals. Si us decidiu per alguna d’aquestes opcions, recordeu d’observar les normes de civisme i higiene, no provocar molèsties a altres persones i estar pendents del vostre animal. Els comportaments incívics tenen com a conseqüència negativa que alguns establiments públics puguin mostrar-se reticents a l’hora d’admetre’ls.

En el cas que el vostre projecte de vacances faci molt complicat poder anar acompanyats del vostre animal, podeu cercar les alternatives de deixar-lo amb algun amic o familiar de confiança, en residències especialitzades o, fins i tot, amb persones que fan de cangurs d’animals a la seva pròpia llar. Si us decidiu per alguna d’aquestes opcions i es tracta del primer cop que us separeu del vostre gos o gat, és aconsellable que abans de la sortida de les vacances els hi comenceu a acostumar de la manera menys traumàtica possible. Feu una petita prova i porteu-los un o dos dies a la residència o el lloc escollit i els serà més fàcil d’entendre que són canvis i separacions provisionals; i és millor si els deixeu acompanyats d’alguns objectes i joguines amb què ja estiguin familiaritzats. Si a més tenen alguna petita peça de roba vostra, encara que sigui una sabatilla o uns mitjons que puguin olorar, es sentiran més segurs i tranquils.

I, a tall d’exemple, la petita història del Joan i la Tània, que al cap de l’any d’iniciar la seva relació van adoptar la Fosca, una gossa de 2 anys. Els dos primers anys la parella feia viatges de grans distàncies i portaven la gossa a una residència d’animals. El tercer any  van compaginar el viatge deixant-la a casa d’uns familiars. L’any següent, amb l’arribada d’un nadó, van voler planificar les vacances per poder anar tots junts, així que van optar pel lloguer d’un apartament. Més tard, amb la caravana i els càmpings, tots quatre han viatjat i gaudit de la platja o la muntanya. Fins i tot van anar a França, on els gossos i gats són ben acceptats en hotels i restaurants. Un altre any van agafar el vaixell i van anar a les illes Balears. Ja fa cinc anys que tots plegats gaudeixen de la natura, del mar i de la muntanya, de les llargues passejades... Ah! I, a més, la Fosca, junt amb la seva estimada família humana, ha tingut l’oportunitat de flairar una gran quantitat de plantes, arbres i altres animals que mai oblidarà! Que tingueu unes bones vacances i, si és possible, acompanyats del vostre estimat animal.

Això és un secret que només sé jo

Això és un secret que només sé jo és una història realista dins la línia poètica que més domina l’autora però amb una trama policíaca que li fa de complement. Alguns indicis fan creure que la mort de la senyora Dèlia a les escales de l’escola no ha estat un accident. Aquest fet inusual és l’excusa perfecta perquè tres infants tinguin ocasió de trobar-se i fer-se amics. Què tenen en comú aquests tres personatges? Doncs que són infants especials, sensibles, amb algun nus a l’estómac pendent de solucionar, sigui perquè un company els fa la vida impossible i els insulta, sigui perquè no han superat la dolorosa mort de la mare. Eulàlia Canal domina a la perfecció el fet de caminar de puntetes, tocant temes tan emotius que podria acabar caient en històries massa dolces o didàctiques. Però mai hi arriba a caure. Des de la primera frase del llibre ens capbussa en el personatge de l’Hug i de seguida fem un camí literari des de dins, ajudant-nos mútuament a entendre una mica millor què significa això de créixer i fer-se gran. La vida és molt complicada i això, ja ho deia Barrie, es descobreix molt aviat, just a dos anys. Per sort, autores com l’Eulàlia Canal estan aquí amb la missió d’ajudar els infants a entendre una mica més la magnitud d’aquesta meravellosa tragèdia que és viure.
A partir de 8 anys
Eulàlia Canal i Zuzanna Celej
Ed. Animallibres


dimecres, 23 de juliol de 2014

L'Escala

El nom de la vila prové del topònim Scala, que designa un port natural per al refugi de barques; una denominació a la qual fa honor i que convida a tothom a descobrir que la població és acollidora i està més viva que mai.


RUÏNES D’EMPÚRIES
Empúries va ser la porta d’entrada de les cultures grega i romana a casa nostra i el lloc a través del qual es va iniciar la romanització de la península Ibèrica. És l’únic jaciment arqueològic de la península Ibèrica on conviuen les restes d’una ciutat grega -l’enclavament colonial d’Empòrion- amb les restes d’una ciutat romana, creada a inicis del segle I aC sobre les estructures d’un campament militar romà. Empúries constitueix un lloc privilegiat per entendre l’evolució de l’urbanisme grec, així com per analitzar l’urbanisme romà del període final de la República i la seva transformació durant l’època imperial. Una visita a les seves ruïnes a primera hora del matí pot ser un passeig agradable, el contrapunt cultural a una jornada esportiva que us proposem.
C/ Puig i Cadafalch s/n. Empúries-l'Escala.
Tel. 972 77 02 08

Per tastar: L'Escala té com a plats típics per excel·lència els de peix. L'anxova de l'Escala, famosa per la seva tradició mil·lenària de salaó de peix, es pot degustar a les fàbriques on s'elabora artesanalment, en restaurants i en bars de tapes. També es pot adquirir en botigues especialitzades en aquest producte que té denominació d'origen.

PASSEJADA EN CAIAC
Una passejada en caiac de mar per la petita badia de Montgó és una experiència única: les seves raconades, les seves aigües cristal·lines, la visió d’un entorn des d’un punt de vista diferent..., tot plegat són al·licients més que suficients per convertir aquesta experiència en una de les més agradables per als més petits de la colla. Sigui en caiac individual o per parelles, l’experiència de ben segur que omple. Cala Montgó comprèn la costa del massís del Montgrí, caracteritzada pels seus imponents penya-segats trencats per petites cales, esquerdes, túnels i coves de gran bellesa que justifiquen plenament el qualificatiu de Costa Brava. Kayaking Costa Brava és una empresa dedicada exclusivament al caiac de mar. Ofereix un ampli ventall d'excursions guiades a diferents punts de la nostra costa, i s’adapta a qualsevol nivell.
Kayaking Costa Brava.
C/ Enric Serra, 42 (l'Escala).
Tel.: 972 77 38 06.

De llibre en llibre


Avui he arribat abans a la llibreria, ben d’hora. Decideixo no obrir encara els llums, falta mitja hora per aixecar la cortina i amb la llum del carrer n’hi ha prou per passejar-me per les lleixes plenes de llibres.


Per Paula Jarrin, llibretera de la llibreria Al·lots, especialitzada en literatura infantil i juvenil

Això, avui faré un viatge, saltant de llibre en llibre. Un itinerari realment espectacular... A on em portarà? Tanco els ulls, m’imagino que preparo una petita maleta –com diu el meu al·lotet mitjà– i a veure com em sorprenen els llibres, sí, ja ho tinc! 

Primera parada: 10 ciutats 1 somni, una volta al món en pop-up que ens regalen la Meritxell Martí i en Xavier Salomó i editat per Combel. Deu ciutats, increïbles, antigues, oníriques... això comença fort, necessito una mica d’aigua. Quina meravella! I tot sense moure els peus. 

Ara necessito una cosa més relaxant. Segona parada i una ciutat preciosa, amb un riu i ponts i cases de colors: Girona. Dos nens, en David i l’Izan, han deixat a la muralla romana els seus desitjos, i tot i que les nenes han intentat que els expliquin, ells s’han mantingut ferms. La Júlia ara només desitja guardar tots els records, per explicar-los després. Parlar de la compassió és complicat, però en Josep Fonalleras i la seva ploma ho fan fàcil i delicat. Una parada preciosa i reflexiva: L’illa més ràpida del món. Josep M. Fonalleras. Il·lustrat per Susana del Baño. Editat per La Meva Arcàdia. 

Ara el cor a poc a poc s’asserena, la lectura ens ha colpit però ja està bé. Hem de moure peus i cap. Quina serà la propera destinació? Una volteta per aquí i ja ho tinc. Tercera parada, un misteri i un estiu: Misteri a Moltmort. Elisenda Roca. Editat per Cruïlla dins la col·lecció taronja d’El Vaixell de Vapor. Una masia als afores de Moltmort. Quatre protagonistes: la Daniela, la Martina, en Joan i l’Adrià, el nét dels amos de la casa. Un castell, sorolls estranys i una visió fantasmagòrica. Misteri, i del bo. Vull anar ara a Moltmort.  

Sabeu què va passar el 28 de juliol d’ara fa cent anys? Aquesta és la propera destinació, la quarta, i que ens porta a un lloc increïble, una illa plena d’aus i ocells i a una època una mica diferent. Ara fa cent anys, va esclatar la Gran Guerra, coneguda com la Primera Guerra Mundial. França i Alemanya es tornaven a enfrontar.  Però l’Albert, el protagonista de la nostra parada, és enviat amb el seu oncle, Aubdon, a una illa, a prop de Venècia, que ben bé era neutral, allà es va trobar amb una terra d’aus, plena de flamencs. Lluny de les bombes va descobrir que les cartes i els amics són grans aliats envers la solitud i l’absurditat de la guerra. Una parada per fer dos viatges en un: a terres llunyanes i a cent anys enrere: L’illa de les cartes perdudes. Oriol Canosa. Il·lustrat per Mercè López. Editat per Babulinka books. 

Vull continuar viatjant amb el cap i amb el cor. L’última parada serà el món d’A. Aquí em vull quedar. Em vull perdre i no sé si podré tornar. A lloms d’Humbertus entraré al món màgic de l’avi Roure, em retrobaré amb la senyoreta Dickinson i el seu te de camèlia blonda. Faré abraçades al nen iogurt i a la nena vainilla, molt fluixet perquè no es desfacin. I em deixaré perdre entre la música de l’òpera que ara mateix està escoltant l’avi Roure. Somiaré els dracs, els cavallers, la màgia i la ploma de J.L. Badal. No vull tancar el llibre, no vull que acabi la il·lusió: Els llibres d’A. J.L. Badal. Il·lustrat per Zuzanna Celej. Editat per La Galera. 

Un suau toc-toc a la porta em recorda que ja són les deu del matí. Obro els ulls. Un petit que vol un llibre per a les vacances. Un viatge que començarà. Un lector que guanyarem. Un repte, un somni, una il·lusió per continuar lluitant.


dilluns, 21 de juliol de 2014

Botiga online de productes infantils amb disseny local

Anar a comprar
BARCELONAKIDS
Barcelonakids és una botiga en línia que ofereix i difon productes infantils amb disseny local. Volen fer-vos arribar productes innovadors, atractius, que inspiren i donen a conèixer la nostra realitat creativa. Disposen d’una àmplia gamma de productes: moda infantil, elements de decoració, joguines per a totes les edats, un gran fons de llibres, música i DVD, tots ells seleccionats amb un gran criteri, i cofres amb experiències per a tota la família. Si hi voleu contactar, i desitgeu més informació, o bé us agradaria fer-los arribar alguna proposta, envieu-los un mail a hola@barcelonakids.cat


La nena de l'arbre


Amb el Premi Josep M. Folch i Torres 2013 sota el braç, ens arriba aquesta novel·la d’un autor novell que entra amb força al món de la literatura infantil. La nena de l’arbre és una història difícil de definir perquè es presenta com una història realista però que acaba trepitjant el terreny del que podríem anomenar el realisme màgic. Un dia per casualitat, l’Ona descobreix que dalt d’un arbre de prop de casa seva hi viu una nena. Primer per curiositat, però després moguda per la força que ens desperten els misteris o les coses impossibles, l’Ona fa tot el possible per comprendre qui és o què és aquella nena que segons diu fa molts anys que no baixa de l’arbre. Aquest personatge, que beu d’El baró rampant d’Italo Calvino, arrossega la protagonista i  tots nosaltres cap a uns anys enrere, quan els bombardejos de la guerra van destruir pobles, ciutats i, sobretot, famílies. La nena de l’arbre vol ser una metàfora d’allò que es va esquinçar durant la guerra, de les persones que tot i sobreviure, no van saber superar les doloroses pèrdues. Cal dir que l’edició és molt acurada i ens agrada molt retrobar-nos amb les il·lustracions de Mercè López, sempre és un plaer!
Edat recomanada: a partir de 9 anys
Rubèn Montañá i Mercè López
Ed. La Galera

dijous, 17 de juliol de 2014

Trencar la rutina i els esquemes


Les estadístiques ens recorden cada any que les vacances, a més d’aportar-nos descans, temps lliure i moments en família i amb amics, ens deixen un nombre considerable de trencaments familiars. Amb els números no n’hi ha prou, si tenim en compte que parlem de persones


Per Paola Velázquez. Psicòloga

Quan em van encarregar aquest article vaig pensar: “Ja hi som, al juny el típic escrit sobre les vacances… Segurament al setembre em demanaran el dels col·leccionables que mai acabes del tot.”

La majoria de nosaltres, quan pensem en les vacances d’estiu, ens imaginem aquells dies, pocs o molts, durant els quals esperem poder desconnectar de la rutina que ha marcat el nostre dia a dia tot l’any, si pot ser substituint-la per moments o activitats que ens recordin que hi ha quelcom més que la feina, la casa, l’escola, les presses, la son, els embussos i les activitats extraescolars. A aquestes expectatives amb relació a què farem durant el nostre temps lliure, hi afegim les expectatives que ens fan pensar com les viurem. És a dir, esperem sentir-nos tranquils, relaxats, gratificats. I fins i tot creem algunes expectatives sobre com creiem que els que ens envolten viuran aquestes vacances. Val a dir que la majoria de les vegades igualem la nostra vivència a la seva i entrem en aquest període esperant que activitats, vivències personals i vivències alienes conflueixin en un mateix punt de benestar.

En principi aquesta és una situació positiva i constructiva en què a la majoria de nosaltres ens agrada pensar, entre altres coses, perquè es converteix en una mena de premi a curt termini després d’haver-nos deixat la pell mantenint intacta la nostra identitat de superpares i supermares capaços de dividir el nostre temps en nanopartícules per arribar a tot arreu.

Però, què passa quan ens hi trobem? Doncs en molts casos, i crec que la majoria s’hi veuran reflectits d’una manera o d’una altra, ens trobem una realitat prou difererent per qüestionar-nos el concepte que teníem de “període vacacional”. Aquesta realitat ens recorda que donar veu a la nostra necessitat de fer vacances implica compartir més temps amb la família. És a dir, multipliquem les ocasions en què ens comuniquem amb els seus membres i, per tant, multipliquem el nombre de vegades que ens sentim empesos a haver d’acordar i conjugar amb ells el que volem-necessitem-esperem fer amb el nostre temps “lliure”. 

Pensem-hi un moment. Al cap i a la fi, una de les possibles lectures és que passem d’un extrem on cadascú de nosaltres portem la nostra agenda mental, gestionem el nostre temps decidint de manera unilateral i fins i tot dialoguem més amb la nostra veueta interior que no pas amb la persona que dorm al costat…, a un extrem on no només compartim més temps, sinó que ho fem en un mateix espai en què demanem als altres que durant aquells dies el diàleg intern es converteixi per art de màgia en un diàleg compartit i consensuat on el nosaltres ha d’anar sempre al davant de tot.

Per què no provem de flexibilitzar el nostre concepte de vacances? Potser així aconseguim transformar les expectatives que tenim sobre nosaltres, sobre els altres i sobre aquest període de temps per començar a deixar portes obertes a la convivència espontània on el concepte vacances no vulgui dir forçosament fer-ho tot tots junts, amb la mateixa il·lusió i amb el mateix resultat. Si no és així, molt probablement, any rere any, continuarem experimentant un molest nerviosisme i una saturació que ens portaran a reviure aquell moment en què la majoria ens hem descobert a nosaltres mateixos dient la frase: “Si us plau, que torni la normalitat!”


dilluns, 14 de juliol de 2014

L'Alta Ribagorça

Qualificada com una comarca de muntanya amb un relleu abrupte i bellíssimes zones lacustres, l’Alta Ribagorça és un territori ideal per practicar-hi tots els esports de muntanya tant a l’estiu com a l’hivern. La comarca és eminentment turística i la majoria dels negocis estan relacionats amb aquest sector, al marge d’algunes explotacions ramaderes.


EL CENTRE DE FAUNA
El Centre de Fauna del Pont de Suert va néixer l’any 1995. Inicialment va ser destinat a la conservació, sensibilització i educació ambiental de la llúdriga. Actualment es dedica als mamífers semiaquàtics (llúdriga i visó europeu, entre d’altres). Està situat en una part de la Piscifactoria i inclou un edifici típic de les instal·lacions hidroelèctriques dels anys 50 i 60. El Centre de Fauna del Pont de Suert és un punt de divulgació i sensibilització envers la problemàtica d'aquests animals i del seu hàbitat. També s’hi realitza recerca, reproducció i recuperació d’individus ferits o malalts.
Es pot visitar gratuïtament durant tot l’any, de forma lliure o en visites concertades.
El Centre de Fauna del Pont de Suert es troba al marge esquerre del riu Noguera Ribagorçana, a la confluència de les carreteres N-230 de Lleida a Vielha i N-260 del Pont de Suert a la Pobla de Segur.
Centre de Fauna del Pont de Suert
Ctra. de la Pobla de Segur s/n
El Pont de Suert
Visites concertades: 675 781 875
ESTIU: (Del 24 de juny al 12 de setembre)
Dilluns tancat
De dimarts a divendres: d’11 a 14 h

Per tastar: La gastronomia de l'Alta Ribagorça es caracteritza per tenir una cuina elaborada seguint les tradicions més antigues. Els productes més destacats són els embotits de porc (secallona, botifarra traïdora, confitat amb llom, tupí,…), i formatges (serrat, formatge de tupí); plats com el freginat, el palpís, col i trumfes amb rosta, ous amb mel, civet de senglar, truita de riu i postres com l'arrop i el brossat.

SANTA EULÀLIA D'ERILL LA VALL
Santa Eulàlia d'Erill la Vall és l'església parroquial d'Erill la Vall, a l'Alta Ribagorça. És d'estil romànic, i està datada al segle XII. Forma part del conjunt d'esglésies romàniques de la Vall de Boí que van ser declarades Patrimoni de la Humanitat. És una església d'una sola nau, amb capçalera trilobulada, amb la qual cosa les dues absidioles laterals formen, amb la nau i l'absis principal, una planta de creu. Havia estat coberta originàriament amb volta de canó, però devia caure poc després d'haver-se construït, i va ser substituïda per una coberta de fusta. El porxo que flanqueja la façana nord i l’absis central són les parts més significatives de l’exterior del temple. Hi trobem un dels millors campanars de la zona, una esvelta torre de planta quadrada i sis pisos d’alçada amb la decoració pròpia del romànic llombard: els arquets cecs i els frisos de dent de serra.
Plaça de Baix s/n.  Erill la Vall
Tel.  973 696 715, 973 694 000
Horari d'estiu de 10.00 a 14.00 hores i de 16.00 a 20.00 hores.


Habemus Veranus


L'estiu, l'estació més calorosa de l'any. A moltes persones, la calor els treu la fam, però tot i així, ens hem d'alimentar. Us fem arribar unes propostes de plats vegetarians que faran les delícies de grans i petits.


Per Fran Boronat. Professor de cuina 

Són les 3 de la tarda d'un calorós dimarts de juliol. No sé per quina estranya circumstància, però sempre que arribo de la platja tinc una fam voraç. Molts deuen pensar que és perquè jugo a pales, passejo de punta a punta de la platja o perquè solco nedant metres i metres del litoral barceloní. Res més lluny de la realitat. Les meves incursions per la platja es limiten a una mera relació de poc més de 60 minuts. Seria un slowdate, en detriment dels speeddates tan de moda a dia d'avui. 

És a dir, jo vaig a la platja, m’estiro, prenc el sol, recullo la tovallola i em retiro. Entre el moment en què llanço la tovallola per intentar que caigui recta i el moment en què l'esbandeixo per intentar treure els grans de sorra pot transcórrer com a molt una hora. Així doncs, no sé a què es deu la fam voraç cada vegada que hi vaig. Però bé, una vegada a casa, m'assalta un gran dubte: menjo el primer que vegi a la nevera o em dedico dos minuts a veure què hi ha i em preparo alguna cosa digna de ser menjada?

Sempre em decanto per l’opció de dedicar-me dos minuts, així que obro la nevera i vaig passejant la mirada per tots els prestatges. En aquell moment, noto com tots i cadascun dels aliments eviten la meva mirada pensant així que no els veuré. Ells perceben la seva fi, oloren la meva fam...

El primer que veig són porros. Porros? Ummmm i què tal si em faig una vichyssoise? Els ingredients són molt senzills, així que obro el rebost i veig quatre patates monalisses i unes cebes seques a punt de grillar-se. Sí, crec que em decantaré per la vichyssoise. Ofego el porro i la ceba en mantega, hi afegeixo les patates, ho cobreixo amb una mica de llet i nata i a coure 20 minuts. Sí, temps de sobres per no morir de fam durant la seva elaboració. Tinc uns trossos de bacallà confitat que em van sobrar ahir a la nit que els podria afegir a tall de tropezones. Crema de porros amb bacallà no mata, però si dic vichyssoise amb bacallà confitat al romaní, la cosa canvia. Pasa de la categoria de comestible a la categoria de sublim. Però... no em ve de gust empassar-me una crema a temperatura de magma, així que per avui, condonaré la mort al porro. 

Continuo mirant i... ta-txan!!!! Tomàquets madurs!! Oh yeahhhh! Un gaspatxo ben fresquet. Obro els calaixos i trobo cogombre, pebrot verd i uns alls que em miren de reüll fent veure que no em veuen. Sí, sí, gaspatxo... és perfecte per a la meva set. Gaspatxo andalús molt fàcil de fer. Rentar els ingredients, ficar-los al got de la Turmix amb una mica d'aigua. Salpebrar i triturar fins a obtenir una crema freda. Tinc unes llesques de pa de motlle que està molt sec i que tallaré i el posaré per a donar-li una textura cruixent. Encara no l'he començat a fer que ja em veig tombat al sofà amb el gaspatxo a la mà. 

Quan per fi crec que serà el gaspatxo el plat del dia, de sobte veig la síndria. Síndria... ummmm... fresqueta!! Crec que sí, que síndria en menjaré però no serà com a fruita sinó com a gaspatxo. La meitat dels tomàquets que volia utilitzar per al gaspatxo tornen a la nevera i en el seu lloc entra la mateixa quantitat de síndria. Un gaspatxo de síndria com a alternativa al gaspatxo de sempre.

I si en lloc de síndria hi poso maduixes... gaspatxo de maduixes? Em sembla una combinació impossible i abans de fer cap disbarat poso a Google “gaspatxo + maduixes” i quina és la meva sorpresa que no tan sols és una combinació possible sinó que el mateix Ferran Adrià al seu dia va fer un gaspatxo de maduixes que el va portar al cim de la gastronomia internacional. 

Com un acte reflex, m'emociono, em sento poderós. Crec que a partir d'aquest moment no se'm resisteix cap plat. Sento que podria cuinar des d'un coq au vin fins a un filet Wellington. Embravint-me, em disposo a tallar les maduixes a l'estil ninja i, per intentar impressionar-me a mi mateix, em faig un tall digne de merèixer uns punts de sutura. Per uns instants, he sabut què és estar en el més alt de la cuina però també he vist que fàcil que és caure d'allà.

Les receptes les podeu trobar aquí.

Llibres infantils

Anar a comprar
ABRACADABRA
C/ Gral. Álvarez de Castro, 5. Barcelona
Tel. 93 310 14 10
Més informació
Abracadabra és una llibreria especialitzada en llibres infantils i juvenils que ofereix una acurada selecció de publicacions nacionals i internacionals, així com joguines didàctiques per als més petits. També disposa d’un espai independent, l’Espai Abracadabra, destinat als tallers infantils, contacontes i a les exposicions que organitzen regularment. Els agraden els bons llibres, els llibres fets amb rigor, amb cura, amb afecte. Conceben la seva llibreria com un espai generador de trobades, i els agrada descobrir i compartir coses meravelloses.

Les tisores de Matisse

Àlbum excel·lent per apropar la vida d’Henri Matisse -un dels pintors més importants del s. XX- als infants des de petits. Jeanette Winter, escriptora i il·lustradora nord-americana, és autora també d’altres llibres infantils que expliquen la vida d’altres artistes, com el pintor mexicà Diego Rivera o el compositor Johann Sebastian Bach.
El llibre passa per sobre de la vida d’aquest artista fins arribar a la seva etapa creativa anomenada de papers retallats (papiers découpés), objectiu de l’autora. Els colors envolten el lector en l’univers de l’artista i algunes il·lustracions reprodueixen les seves obres més importants. Amb les il·lustracions emmarcades del començament som espectadors de les primeres etapes de l’artista, fins arribar a l’etapa de papers retallats on les imatges són a pàgina completa i ens fiquen dins la història volant per sobre del pensament i les obres de Matisse. Les il·lustracions porten el pes de la història, reforçada amb frases curtes, algunes d’elles cites del mateix artista. Contingut molt adequat per introduir els infants des de petits en el món de l’art, imitant la tècnica de Matisse creant composicions amb papers retallats.
Edat recomanada: a partir de 5 anys
Jeanette Winter
Ed. Joventut

dijous, 10 de juliol de 2014

Pla de l’Estany

Un paratge únic per apropar-nos a l'escenari on vivien els caçadors recol·lectors de la prehistòria.


PARC DE LES COVES PREHISTÒRIQUES DE SERINYÀ

Aquest indret el formen diversos abrics o coves oberts en un talús de roca travertínica, dels quals, els més significatius estan condicionats per a la seva visita. Aquest Parc és el millor jaciment de l'Europa occidental per conèixer el pas de l'home de Neandertal a l'home modern. Hi ha tres coves importants: la cova de l’Arbreda, la cova de Mollet i la cova del Reclau Viver. El mes de juliol es fan els tallers didàctics (aptes per a totes les edats) dissabtes i diumenges, i durant el mes d’agost, diàriament. La seva creació, l'any 1997, permet conservar els jaciments, posar-los a l'abast del públic i investigar, explicar i divulgar les formes de vida de les societats prehistòriques. És aconsellable que completeu aquesta visita amb la del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles, lloc on podreu observar una bona mostra dels objectes prehistòrics procedents de les coves de Serinyà.
Juliol i agost: obert cada dia de 10 a 19 h.
De setembre a juny: obert els caps de setmana
Informació i reserves: coves.serinya@plaestany.cat
Tel. 972 59 33 10
Més informació

Per dinar, ens dirigim cap a l’estany de Banyoles. Al costat de l'estany hi ha zones de pícnic i jocs.

L'ESTANY DE BANYOLES
La visita de l'estany de Banyoles i el seu entorn és, sens dubte, la ruta per antonomàsia del Pla de l'Estany. A part de la multitud d'activitats que es poden dur a terme a l'estany, la bellesa del paratge és excepcional. L'estany de Banyoles és un espai de gran valor ecològic. Constitueix, junt amb el conjunt d'estanyols que l'envolten, el sistema lacustre càrstic més important del país, i el seu valor científic és reconegut mundialment. A poca distància de l'estany es troben altres indrets d'interès, com ara els desmais i el paratge del Vilar. Els desmais constitueixen un paratge idoni per gaudir de la tranquil·litat de l'estany. Els seus arbres inclinats amb les branques arran d'aigua i les dues fonts, la del Ferro i la de la Filosa, molt antigues, en fan un espai molt agradable, principalment a l'estiu, per les seves frondoses i agraïdes ombres. i els antics recs de la ciutat. El passeig pot continuar fins al Vilar, on es combina un arbrat força atapeït: arbre blanc i també el desmai. La font del Vilar, al costat de l'estanyol del mateix nom, amb els seients de pedra, convida al repòs i a la conversa entre els passejants.
Informació: Oficina de Turisme de l'Estany
Passeig Darder, pesquera núm. 10
Tel. 972 58 34 70
Horari: Fins a l'11 de setembre, de dilluns a diumenge i festius, de 10 h a 14 h i de 16 h a 19 h

dilluns, 7 de juliol de 2014

Barcelona

El Parc de Montjuïc ocupa bona part del turó imponent que mira al port, és tot un món de zones verdes i jardins, museus, equipaments culturals i instal·lacions esportives. Montjuïc ens parla de la història i la vida d'una muntanya que ha marcat la personalitat de Barcelona.


PASSEIG EN PONI
L’hípica de la Foixarda està situada molt a prop del MNAC, en un lloc espectacular i al qual es pot arribar des de les escales mecàniques de la plaça Espanya. Aquesta hípica té molt bon ambient i està plena de nens i de gent a qui li agrada l’hípica, els professors transmeten la seva vocació pel món dels cavalls i els preus són molt ajustats. El restaurant dóna a la pista central, amb la qual cosa tenim espectacle assegurat. Per als que desitgeu apuntar els vostres fills a muntar en poni o cavall com a activitat extraescolar, truqueu per telèfon i pregunteu els horaris, ja que el web està en construcció. A l’hípica de la Foixarda tenen també una gran experiència en equinoteràpia o hipoteràpia per a nens.
Hípica de la Foixarda
Av. Muntanyans, 1. Barcelona
Tel. 934 261 066 

Per tastar: La Foixarda és el restaurant de l'Escola Municipal d’Hípica del mateix nom, situada darrere del Palau Nacional, a la muntanya de Montjuïc. El restaurant, especialitzat en cuina mediterrània i en carns a la brasa, ens acull en un entorn molt campestre. La fantàstica terrassa està situada just al davant de l’hípica.

EL JARDÍ BOTÀNIC
És una institució municipal que preserva col·leccions de plantes mediterrànies de tot el món. Entre els seus objectius destaca la conservació del patrimoni natural de Catalunya. A la vegada, el jardí actua com a element difusor de la cultura botànica i promou el coneixement i la sensibilització del ciutadà pel respecte a la natura. Aquest centre, de prestigi consolidat, té una important biblioteca i un dels herbaris més grans de Catalunya. El Jardí Botànic de Barcelona té una forma que recorda un gran amfiteatre encarat cap al nord-oest. Les vistes són magnífiques sobre el delta del Llobregat, l'Anella Olímpica i bona part de l'àrea metropolitana de Barcelona, amb les muntanyes del massís del Garraf i de les serres de Collserola i de Marina com a teló de fons.
Jardí Botànic de Barcelona
Dr. Font i Quer, 2. Barcelona
D’abril a setembre: De dilluns a diumenge, de 10 a 19 h
D'octubre a març: de dilluns a diumenge, de 10 a 17 h
Tel. 932 564 160
Més informació

Educar en la paciència...


Diuen que les persones pacients gaudeixen d’una millor qualitat de vida, són més felices, saben esperar, no pateixen tant estrès i tensions, són més conciliadores i més comprensives; en definitiva, els interessa més la vivència del camí que la meravellosa arribada a la meta.


Per Jordi Puig Voltas. Mestre i pedagog

Heu estat mai en una reunió de la comunitat de veïns?, heu presenciat una classe en una escola amb nenes i nens de 6 anys o amb nois i noies de 14 anys?, heu esperat el vostre torn en una filera d’un cinema o en un restaurant? Així tothom ha experimentat el que vol dir tenir paciència. En paraules d’Immanuel Kant, “la paciència és la fortalesa del dèbil i la impaciència, la debilitat del fort”. La pregunta que ens fem és si ens eduquem en la paciència o, a causa de la societat on ens ha tocat viure, la impaciència truca a la nostra porta dia rere dia. 

Vivim en una societat molt complexa, gens comparable a l’edat mitjana, la Il·lustració o el Romanticisme, amb el petit fet diferencial de la tecnologia, que fa que ens compliquem la vida d’una manera exponencial. Avui en dia ens exigeixen respostes immediates, instantànies, simultànies, ràpides, eficaces i eficients. Tothom rep correus electrònics, fa compres per internet, vol el darrer model per anar a la moda. La nostra societat es caracteritza pel vertigen, per la velocitat, per ser el primer, per esdevenir una persona d’èxit. I nosaltres mateixos ens autoexigim tot el que fem amb immediatesa i volem que ens contestin de manera automàtica. I ens preguntem: “És possible educar en l’art, la disciplina i l’actitud de la paciència?” 

L’escola esdevé la gran defensora de la paciència, alguns infants passen entre 6 i 8 hores en un entorn d’aprenentatge, on són els protagonistes del seu procés d’ensenyament, on els ajudem a demanar permís, a seguir un ordre, a esperar, i a saber rebre i donar, a ser educats, a menjar d’una manera tranquil·la, a gaudir de les estones de lectura i a escriure lentament i amb bona lletra. Els mestres som els grans promotors de la paciència i els que diem: “Ara no…, espera un moment.” En els darrers anys els centres educatius i les entitats d’oci i lleure han desenvolupat programes i projectes d’educació emocional, d’intel·ligències múltiples, de descobriment de la interioritat, de ioga i relaxació, tots ells fonamentats en la necessitat d’aturar-se, reflexionar i pensar, de tal manera que l’individu es posa al capdavant de la seva vida i diu: “Un moment, no hi ha pressa, puc esperar.” Pregunteu-li a un pagès, a una enginyera, a un escriptor, a una mestra, a un cuiner, i us dirà que una de les competències més sol·licitades en les professions actuals, a part del treball en equip, dels idiomes, de la creativitat, és sense cap mena de dubte la paciència. La persona que ha après a esperar i que espera amb calma i bona actitud és una persona estable, amb fonaments forts i que demostra intel·ligència emocional.  

La família ha d’apostar per sumar-se a l’educació de persones pacients i no cedir davant les pressions de les noves generacions que demanen més velocitat, moure’s a base d’instints i que les vivències siguin instants. Tal com diu Eugen Herrigel en el seu llibre El zen en el arte del tiro con arco, “Al que ha de caminar cent milles… nosaltres li recomanem que consideri noranta com la meitat.” 

La paciència és l’art i l’actitud de saber esperar i la impaciència, l’art de no saber patir. Les persones hem d’aprendre a esperar, i aquesta espera ha de ser amb bona actitud per tal de mantenir un equilibri entre la tensa espera i el resultat desitjat. De segur que mantenir-se a l’expectativa genera una tensió, un patiment, però tot en aquest món necessita un procés. En paraules de Jacques Delors, “l’educació amaga un tresor...” i tots hem de recórrer el camí de la vida, i per això ens cal saber, saber fer, saber ser, saber viure, saber conviure i saber actuar. Això no és res més que l’educació, un llarg procés que es realitza al llarg de la nostra vida i que permet a les persones desenvolupar les qualitats que ens diferencien de les altres espècies. És possible que la persona impacient no entengui l’individu pacient i li digui: “Desperta!, que sembles adormit!”, i el pacient s’aturi, pensi i li digui: “Un moment, ara... si...”

Un món de productes infantils

Anar a comprar
NOBODINOZ
C/ Sèneca, 9. Barcelona
Tel. 933 686 335
Nobodinoz és una marca de productes infantils i un espai on trobareu tot el que necessiteu per als nens... i no tan nens: mobiliari, joguines, moda per a nadons, nens i nenes... A Nobodinoz aposten pels productes que combinen qualitat, estil i preus assequibles. Ofereix els millors productes als seus clients i, a més a més, la seva marca treballa amb les firmes més prestigioses. Nobodinoz és un món on segur que tots trobareu coses que us agradaran i us faran recordar la vostra infantesa.

Kina Taqueta - L'escala

La Kina Taqueta no pot estar més de 30 minuts sense embrutar-se i sense ficar-se en embolics. Tampoc el seu gos, el seu millor amic. A vegades, sense voler (i de vegades volent), la Kina i el seu gos acaben plens de pintura, de fang... de porqueria! Tacar-se és tan divertit...!
Per què val la pena aquest llibre? Perquè és un clàssic de la literatura infantil, que arriba per primer cop a Catalunya (la primera publicació va ser el 1968), i perquè pocs llibres tenen un humor tan agut i alhora tan subtil. La col·lecció Vintage de l'editorial Lata de Sal inclou només llibres inoblidables, escrits i il·lustrats en qualsevol lloc del món fa més de 30 anys. Premiats i de referència als seus països, mai van arribar al nostre... fins ara. Són llibres per sempre. Annie M.G. Schmidt, el 1988, va rebre el premi Andersen de les mans de la genial autora de Pippi Calcesllargues, Astrid Lindgren, que la va definir com la seva ànima bessona en literatura infantil. La il·lustradora, Fiep Westendorp, era, ja als anys cinquanta, una artista consagrada. Pionera del disseny, la publicitat i la il·lustració, amb Annie van formar un tàndem genial. Es van convertir en un duet artístic llegendari en il·lustració infantil. És d’agrair que editorials com Lata de Sal ens ofereixin obres fonamentals, publicades amb aquest bon gust. Moltes gràcies.
A partir de 4 anys
Annie M.G. Schmidt i Fiep Westendorp
Edit. Lata de Sal

dimarts, 1 de juliol de 2014

La Vall de Boí

Durant l’edat mitjana la Ribagorça va ser un comtat independent. Hereu d’aquest període històric és el llegat artístic d’època romànica.


PARC NACIONAL D’AIGÜESTORTES

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici està situat al cor dels Pirineus i és una excel·lent representació dels principals ecosistemes que podem descobrir a l’alta muntanya. Donen vida a aquest espai natural protegit alguns cims que superen els tres mil metres d’alçada, rius, cascades i estanys que ens fan sentir al país de l’aigua, i una gran diversitat d’espècies animals i vegetals que lluiten per sobreviure en un medi físic rigorós. El parc ofereix durant les quatre estacions de l’any tot un programa d’activitats que inclou itineraris amb el servei de guies interpretadors, jornades naturalistes, concursos, etcètera, que tenen l'objectiu de donar a conèixer els principals valors naturals del Parc Nacional d'Aigüestortes per tal de millorar la protecció i la conservació d’aquests espais privilegiats.
Casa del Parc Nacional a Boí:
Ca de Simamet
Carrer de les Graieres, 2
Tel. 973 696 189

PER TASTAR: La cuina de la Vall de Boí és una cuina de muntanya, basada en els recursos naturals. El corder té una gran tradició culinària; el porc i els seus derivats són també molt apreciats. Altres plats com la vianda (l’escudella de l’Alta Ribagorça), els civets i la preparació dels bolets, ens permeten gaudir de productes i estils que van de la cuina més tradicional a la més creativa i elaborada.

EL CONJUNT ROMÀNIC
Us convidem a descobrir el Conjunt Romànic de la Vall de Boí. En aquesta vall del Pirineu hi trobareu una gran riquesa patrimonial: vuit esglésies i una ermita, construïdes durant els segles XI i XII. La Unesco, l'any 2000, va declarar Patrimoni Mundial les esglésies de Sant Climent de Taüll, Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí, Sant Feliu de Barruera, la Nativitat de Durro, Santa Maria de Cardet, l'Assumpció de Cóll i l'ermita de Sant Quirc de Durro. El romànic de la Vall de Boí és excepcional per la concentració en un espai reduït d’un nombre tan elevat d’esglésies d’un mateix estil arquitectònic, que es caracteritza per la funcionalitat de les seves construccions, l’acurat treball de la pedra, els esvelts campanars de torre i la decoració exterior d’arquets cecs i bandes llombardes.
Centre del Romànic de la Vall de Boí:
Carrer del Batalló, 5. Erill la Vall (la Vall de Boí)
Tel. 973 696 715
Obert al públic del 12 d'abril al 12 d'octubre
De 9 a 14 h i de 17 a 19 h. 

Comprar o adoptar?


Èticament no es pot quantificar el valor econòmic d’un ésser viu i encara menys posar preu a l’afecte i l’amistat d’un animal. Analitzem dues possibilitats tenint molt present el factor ètic i el principi de solidaritat. 


Per Carme Méndez. Presidenta de l’ONG ADDA
 
Comencem posant com a exemple tres animalons anomenats Príncep, Clari i Mirta. Tots tres estan en refugis d’acollida d’animals abandonats o perduts. Tots ells romanen ansiosos esperant l’amor i l’amistat a què estaven acostumats i que, de sobte, van perdre. Ah! Potser esteu pensant que voleu un cadellet petit d’una raça de les de moda i de qui algú ja us n’ha parlat... i que això serà difícil de trobar si no és pagant! Doncs us continuem explicant. El Príncep és un preciós cadell que no pertany a cap raça definida; ell i els seus petits germans van ser trobats al carrer abandonats. La Clari és una gossa “de raça” i té uns tres anys; tot i que va ser comprada quan era un cadellet pagant bastants diners, un mal dia els seus exposseïdors van decidir que ja estaven cansats de la “joguina” de què es van encapritxar. La Mirta és una gateta d’uns 4 anys que potser es va perdre o la van abandonar. Ara, tots tres romanen a les instal·lacions dels refugis d’acollida junt amb molts altres gossos i gats. N’hi ha de petits, de mitjans i de mida gran. N’hi ha de totes les edats, són mascles i femelles de diferents aspectes i caràcters, amb el pèl curt i llarg, uns són de raça i altres són encreuats... El més significatiu és que… tots esperen neguitosos i impacients retrobar la llar i la companyia dels seus amics humans!

Als refugis, a més de cuidar-los, han tingut cura d’observar els diferents caràcters i temperaments de cada un dels animals, aspecte molt important que facilitarà poder assessorar adequadament en relació amb la idoneïtat de l’adopció d’acord amb la situació de les persones que desitgen adoptar un gos o un gat. Amb aquestes premisses, tindran moltes més probabilitats d’èxit per ser la companyia ideal i perquè les dues parts siguin felices compartint la mútua convivència i bona amistat. No tothom que vol un cadell es troba en la situació i amb la paciència òptimes per atendre i satisfer les seves necessitats; tampoc segons l’edat de la persona pot resultar compatible compaginar l’energia i l’exercici que requereix un gos jove de mida grossa. En tot cas, el més oportú serà cercar un gos de mida mitjana, adult i tranquil, per sortir a passejar, però si a casa hi viuen persones joves amb moltes ganes de compartir exercici i energia, un gos molt juganer i inquiet podria ser el més encertat, i als centres d’acollida també n’hi trobaran. Si esteu pensant en un gos però no disposeu de temps per sortir al carrer a passejar, potser el vostre millor amic i company serà un gat petit i juganer, o tranquil i de més edat. 

Si malgrat tot esteu decidits a comprar un cadell de raça, abans us heu d’assessorar dels problemes congènits derivats de la consanguinitat, més localitzats en les races. Informeu-vos correctament de quin és l’origen real del animal i si ha estat importat de països o criadors de dubtosa fiabilitat que no tenen en compte les normes sanitàries, de salut i de benestar dels animals. El microxip ha de coincidir amb la documentació que us han de facilitar i s’ha de verificar el compliment obligatori de la quarantena i l’estat sanitari i de salut de l’animal. No us oblideu de demanar la factura. Tot és important, ja que les conseqüències que es podrien derivar, a curt, a mitjà o a llarg termini, podrien resultar negatives i frustrants per a vosaltres mateixos i també per als animals.

Finalment, el Príncep i la Mirta ja han estat adoptats; la Clari creiem que ho serà aviat. Us podeu imaginar quina ha estat l’alegria i també l’acte de solidaritat que ha comportat l’adopció, i la nova oportunitat que se’ls ha donat?