dimarts, 1 de juliol de 2014

Comprar o adoptar?


Èticament no es pot quantificar el valor econòmic d’un ésser viu i encara menys posar preu a l’afecte i l’amistat d’un animal. Analitzem dues possibilitats tenint molt present el factor ètic i el principi de solidaritat. 


Per Carme Méndez. Presidenta de l’ONG ADDA
 
Comencem posant com a exemple tres animalons anomenats Príncep, Clari i Mirta. Tots tres estan en refugis d’acollida d’animals abandonats o perduts. Tots ells romanen ansiosos esperant l’amor i l’amistat a què estaven acostumats i que, de sobte, van perdre. Ah! Potser esteu pensant que voleu un cadellet petit d’una raça de les de moda i de qui algú ja us n’ha parlat... i que això serà difícil de trobar si no és pagant! Doncs us continuem explicant. El Príncep és un preciós cadell que no pertany a cap raça definida; ell i els seus petits germans van ser trobats al carrer abandonats. La Clari és una gossa “de raça” i té uns tres anys; tot i que va ser comprada quan era un cadellet pagant bastants diners, un mal dia els seus exposseïdors van decidir que ja estaven cansats de la “joguina” de què es van encapritxar. La Mirta és una gateta d’uns 4 anys que potser es va perdre o la van abandonar. Ara, tots tres romanen a les instal·lacions dels refugis d’acollida junt amb molts altres gossos i gats. N’hi ha de petits, de mitjans i de mida gran. N’hi ha de totes les edats, són mascles i femelles de diferents aspectes i caràcters, amb el pèl curt i llarg, uns són de raça i altres són encreuats... El més significatiu és que… tots esperen neguitosos i impacients retrobar la llar i la companyia dels seus amics humans!

Als refugis, a més de cuidar-los, han tingut cura d’observar els diferents caràcters i temperaments de cada un dels animals, aspecte molt important que facilitarà poder assessorar adequadament en relació amb la idoneïtat de l’adopció d’acord amb la situació de les persones que desitgen adoptar un gos o un gat. Amb aquestes premisses, tindran moltes més probabilitats d’èxit per ser la companyia ideal i perquè les dues parts siguin felices compartint la mútua convivència i bona amistat. No tothom que vol un cadell es troba en la situació i amb la paciència òptimes per atendre i satisfer les seves necessitats; tampoc segons l’edat de la persona pot resultar compatible compaginar l’energia i l’exercici que requereix un gos jove de mida grossa. En tot cas, el més oportú serà cercar un gos de mida mitjana, adult i tranquil, per sortir a passejar, però si a casa hi viuen persones joves amb moltes ganes de compartir exercici i energia, un gos molt juganer i inquiet podria ser el més encertat, i als centres d’acollida també n’hi trobaran. Si esteu pensant en un gos però no disposeu de temps per sortir al carrer a passejar, potser el vostre millor amic i company serà un gat petit i juganer, o tranquil i de més edat. 

Si malgrat tot esteu decidits a comprar un cadell de raça, abans us heu d’assessorar dels problemes congènits derivats de la consanguinitat, més localitzats en les races. Informeu-vos correctament de quin és l’origen real del animal i si ha estat importat de països o criadors de dubtosa fiabilitat que no tenen en compte les normes sanitàries, de salut i de benestar dels animals. El microxip ha de coincidir amb la documentació que us han de facilitar i s’ha de verificar el compliment obligatori de la quarantena i l’estat sanitari i de salut de l’animal. No us oblideu de demanar la factura. Tot és important, ja que les conseqüències que es podrien derivar, a curt, a mitjà o a llarg termini, podrien resultar negatives i frustrants per a vosaltres mateixos i també per als animals.

Finalment, el Príncep i la Mirta ja han estat adoptats; la Clari creiem que ho serà aviat. Us podeu imaginar quina ha estat l’alegria i també l’acte de solidaritat que ha comportat l’adopció, i la nova oportunitat que se’ls ha donat?

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada