dilluns, 29 de setembre de 2014

El Bages

El Bages és una terra de contrastos gràcies al seu variat patrimoni natural, històric i arquitectònic. Una comarca fèrtil amb una gran força de la terra que li permet produir una gran varietat de productes alimentaris que l'han convertit en un rebost de productes naturals. 


COVES DEL TOLL
Les coves del Toll, al terme municipal de Moià, són unes de les coves prehistòriques d’Europa més riques en fauna del quaternari: hipopòtam, rinoceront, ós de les cavernes, lleó, hiena, bou primitiu, isard... Hi trobem restes de foc i uns pocs sílexs ens demostren la presència humana, de l'home neandertal, durant el paleolític mitjà (entre 100.000 i 40.000 anys d’antiguitat), quan l'home passa de ser recol·lector a pagès. Relacionat amb les troballes a la cova del Toll tenim un exemple molt interessant: aquell individu masculí i robust, no gaire alt i branquimorf, de tipus alpí, del qual s’ha trobat l’enterrament i que s’acompanya d’un fermall metàl·lic d’origen centreeuropeu. El Toll és una gruta amb una profunditat total de 1.148 m i ja es coneixia al segle XVIII, època en què ja va haver-hi un intent d’exploració.
Coves del Toll
Ctra. N-141 (ctra. de Vic), km 32. Moià
Tel. 938 209 134

Per tastar: La comarca del Bages és una zona amb una forta tradició i empremta agrícola. Aquest territori elabora tota una varietat de productes exquisits dotats de singularitat, gràcies al clima del Bages, el relleu i el tipus de terra. Avui recomanem dos productes de la zona: el tomàquet del Cardener i les mongetes de Castellfollit del Boix, que tenen la qualificació de Denominació Comarcal de Productes Alimentaris del Bages.

RUTES AMB CARAVANA
Una manera totalment diferent de conèixer el país, al ritme dels nostres avantpassats, és fent-ho en una caravana arrossegada per cavalls. Agradables passejades amb cavall, carros, mules i rucs que us acostaran a les tradicions de la nostra terra, els mitjans de transport habituals fins fa poques dècades. Per provar aquesta activitat, que encantarà a petits i grans, s’ha d’anar a les Planes, a quinze quilòmetres de Manresa, amb una esplèndida vista sobre el massís de Montserrat i els Pirineus. La caravana es lloga a Paisatge i Aventura, una empresa que ofereix un ventall de rutes pel Bages. La caravana la condueix el client, que pot tenir-la durant una hora o fins i tot durant uns dies. Es proposen rutes per la serra de Castelltallat que permeten conèixer un interessant patrimoni.
Paisatge i Aventura
Les Planes
Sant Mateu de Bages
Tel. 938 360 060


Cinema amb nadons, pastissos casolans...


Cinema amb nadons 
MALDANINS
Lloc: Cinemes Maldà
C/ del Pi, 5. Barcelona
Dates i horari: El primer i tercer dissabte de cada mes, a les 11 h
Tel. 933 019 350
Per a pares i mares amb bebès
Més informació
Cinema Maldà proposa Maldanins, una sessió que està destinada exclusivament a pares i mares acompanyats de bebès. La sala de cinema es condiciona per a aquest públic: es deixa una mica de llum, el so és més suau de l'habitual, es pot entrar amb cotxet a la sala i el vestíbul té a la vostra disposició una taula adequada per quan hàgiu de canviar bolquers.  Dins el cinema, la sala està especialment preparada perquè els pares i les mares puguin atendre els petits si cal.
 

Per tastar
LE TIGRÉ CAKES
Ptge. Rector Martí i Pinyol, 3. El Prat de Llobregat
Tel. 935 669 417
Avui us recomanem anar fins al Prat de Llobregat, a Le Tigré Cakes -Hand made bakery-, una petita i original cafeteria que ofereix dolços fets a casa, per satisfer les vostres apetències més llamineres. La decoració és exquisida, amb gran originalitat i bon gust, i deixa a la vista la cuina, prova de qualitat i neteja. Trobarem un ampli assortiment de dolços: brioixeria, pastissos especials i un gran ventall de begudes i sucs naturals. Xuclar-se'n els dits està assegurat!

El Gat Vermell, el Gat Blau

“El Gat Vermell i el Gat Blau vivien a la mateixa casa. El Gat Blau, al pis de dalt. El Gat Vermell, en el de baix. Cada vegada que es creuaven… res bo succeïa. Però els dos tenien un desig que mantenien en secret. El Gat Vermell desitjava ser tan intel·ligent com el Gat Blau i… el Gat Blau volia ser tan ràpid i àgil com el Gat Vermell.” Així comença un divertit conte sobre dos enemics que acabaran sent grans amics. Aquest àlbum és una divertida reflexió sobre la importància de voler-se a un mateix i d'acceptar-nos tal com som. Una manera entretinguda de tractar amb els petits d'un tema molt important: l'autoestima. Perquè l'aventura d'aquests dos gats els farà comprendre que no hi ha res més autèntic que ser un mateix. El conte, amb un final sorprenent i molt divertit, reflexiona també sobre com és d'important acceptar-se a un mateix per poder acceptar els altres i com l'amistat és clau per descobrir aquests valors. Un llibre que ha rebut el premi Read it Again al Regne Unit, un guardó concedit per nens al millor àlbum il·lustrat. El debut de Jenni Desmond, autora i il·lustradora, no ha pogut ser millor, i se li percep un futur brillant, com ha destacat The New York Times. Als lectors se’ls planteja un repte: trobar els 56 ratolins que es troben camuflats a les pàgines d'aquest àlbum. T'animes a buscar-los?
A partir de 3 anys
Jenni Desmond
Edit. Lata de Sal

Reflexió d'estiu

Il·lustració de Liliana Fortuny

Durant les vacances he pogut reflexionar sobre el sistema educatiu del nostre país. Penso que podria evolucionar en una direcció positiva i sense gaires complicacions, però depèn sempre de la voluntat dels educadors.


Per Marta Sala. Estudiant de batxillerat

Quan tenia deu anys aproximadament, vaig veure un documental a la televisió sobre uns nens d’Àfrica que podien anar a l’escola com a màxim un cop al mes. La resta de dies treballaven a les mines o als camps de conreu. Per anar a l’escola havien de caminar quilòmetres i quilòmetres, però ells eren capaços de fer qualsevol cosa per poder aprendre a llegir i escriure. La meva reacció quan vaig veure el documental va ser pensar: “Com pot ser que tinguin ganes d’anar a l’escola, si a mi em sembla tan avorrit?” Després de reflexionar, crec que la pregunta hauria de ser: “Com pot ser que nosaltres no tinguem ganes d’anar a l’escola?”

Bé, doncs, la meva reflexió és que el sistema educatiu del nostre país i de molts altres consisteix simplement a preparar els alumnes per poder passar certes proves (en el nostre cas, les proves de selectivitat) i treure la màxima nota possible. El problema és que tot el que hem après, o més ben dit memoritzat, ho acabem oblidant i no serveix de gaire. 

Un dia, a llatí, vam fer una classe absolutament diferent de la que estàvem acostumats. La professora va haver de marxar a una reunió i ens va deixar treball per fer. El que vam decidir per tal de tenir la feina enllestida quan tornés va ser sortir a la pissarra per torns, apuntar la frase que havíem de traduir i entre tots intentar fer la traducció. Com és normal, van sorgir dubtes, per exemple per determinar la funció sintàctica d’una paraula, i tothom donava la seva opinió i entre tots revisàvem les respostes. Quan va arribar la professora, no només havíem acabat la feina i la teníem correcta, sinó que ja gairebé ningú tenia dubtes respecte a la lliçó i sabíem rectificar els errors que abans cometíem. 

L'hora següent, en canvi, vam tenir una classe de filosofia que consistia bàsicament a escoltar la professora llegint el llibre i copiar el que ella ens dictava. Això em va fer pensar: “Què hauria passat si des que som petits haguéssim rebut una educació autodidacta, en què nosaltres mateixos haguéssim de trobar la manera de solucionar els dubtes que ens van sorgint, on no només haguéssim d’escoltar una explicació d’una hora, sinó que poguéssim satisfer la nostra curiositat al mateix temps que aprenem?” En aquest cas, des que som petits entendríem que l’educació és un dret i un privilegi, no una obligació. Crec que això representaria un canvi important en la societat. Les lliçons serien les mateixes. El que canviaria seria el mètode de treball. Aquest canvi podria significar un major interès dels alumnes i probablement l’índex de fracàs escolar disminuiria significativament. Seguint reflexionant, vaig pensar com és possible que els nens puguin calcular la velocitat a què va un sistema de politges i en canvi no siguin capaços de llegir i comprendre correctament un text. 

Finalment, m’agradaria apuntar que no és un assumpte tan difícil de canviar, més que res perquè ja hi ha alguns professors que imparteixen les seves classes d’aquesta manera més dinàmica. Caldria simplement ensenyar nous mètodes als professors perquè ells els apliquessin posteriorment. El problema és que aquests mètodes ja existeixen des de fa temps, i si el sistema educatiu encara no ha canviat és perquè la mentalitat de molta gent davant dels canvis és gairebé sempre negativa, ja que suposa fer un esforç que no és pel benefici propi. I, per a mala sort de les futures generacions, la gent se sent massa còmoda fent el que fa per esforçar-se a canviar.


dimarts, 23 de setembre de 2014

Osona

El paisatge i el territori osonencs són idonis per a activitats a la natura, i la gran oferta de fires i mercats, festes i tradicions populars contribueixen, juntament amb la seva gastronomia, a ampliar les possibilitats de convertir una visita a la comarca en una gran experiència.


AVENTURA DE BANDOLERS
Osona és una terra rica en mites i llegendes de tot tipus, però sobretot vinculades al fenomen del bandolerisme. Els bandolers van ser personatges de gran rellevància durant l’època medieval que actuaven arreu del territori. Perot Rocaguinarda, Toca-sons o Serrallonga són alguns dels bandolers catalans més coneguts que es dedicaven a saquejar les masies dels ciutadans rics de l’àrea del Montseny. Una manera diferent i divertida de saber-ne més coses és fent l'excursió guiada que ressegueix la petjada d'aquests bandits entre boscos, balmes i carenes amb vistes privilegiades. Entre els llocs més destacats hi ha les cuines d'en Rocaguinarda, una cova que servia d’amagatall als bandolers, o la fossa d’en Toca-sons, on va ser capturat aquest bandit. L'excursió es fa, sota demanda prèvia, durant els caps de setmana.
Taradell
Reserves: info@ruralturistic.cat o trucant al 679 982 163.

Per tastar: “De la terra a la taula.” Aquesta frase resumeix la gastronomia osonenca, presidida pels embotits i derivats del porc. La llonganissa de Vic és la més famosa d’una família que també conté productes com la botifarra, el bisbe, la somalla, el fuet, la baiona… Els acompanyen altres productes com ara els formatges i làctics, la pastisseria, la cervesa i molts altres.

VISITA AL MOLÍ
Visitar el Molí de la Llavina, a prop de Centelles, és una activitat cultural i gastronòmica que ens permetrà gaudir d’un entorn especial on encara volta lliure el bestiar propi d’un mas: gallines, ànecs, gats, cavalls…, i poder veure el funcionament d’un molí accionat per l’aigua de les basses, tal com s’ha fet durant centenars d’anys. Aquest és un dels pocs molins fariners que hi ha en funcionament a Catalunya. A més elaboren des de fa més de 20 anys formatges de cabra i de vaca, entre els quals destaca el blau d’Osona, formatge nascut el 1997 i de producció molt limitada. La funcionalitat de la formatgeria permet que ells mateixos puguin elaborar tots els productes. I fan la producció en funció de les expectatives de venda, per tal d’oferir la millor qualitat. 
Molí de la Llavina. Centelles
Coordenades GPS:41.786200,2.230500
Reserves: 626 168 826 o martillavina@gmail.com
Tel. 938 811 695


Gelats espectaculars

Per tastar
ROCAMBOLESC!
C/ Santa Clara, 50. Girona
Av. de s'Agaró, 59. Platja d'Aro
Tel. 972 416 667
Més informació
Rocambolesc vol ser una finestra oberta a la cuina d'El Celler de Can Roca perquè el gran públic pugui conèixer què s'hi cou; és un establiment per experimentar les més dolces sensacions. A més de gelats sempre acabats de fer i elaborats amb productes naturals, hi podem trobar llibres, perfums, caramels i postres. Per menjar al carrer i per endur-nos a casa. L'estètica vintage del local, inspirada en el món fantasiós de Willy Wonka, proporciona un aspecte màgic de conte.

La rateta que escombrava l'escaleta

Qui no coneix la història de la rateta que escombrava l’escaleta? Aquella rateta presumida que es va comprar un llaç per a la seva cua amb un dineret que es va trobar tot escombrant... I diferents pretendents la van anar visitant perquè s’hi volien casar, però no n’hi havia cap que li agradés pas... Fins que va arribar el gat, la va seduir i més i tot...
Ara us la presentem en vers en aquesta bonica edició de Publicacions de l’Abadia de Montserrat escrita per Martina Escoda (poeta i autora també del conte infantil A dormir i a somiar) i il·lustrada per Marta Altés (autora i il·lustradora d’àlbums com My new home i Sóc una artista). Una bona manera d’introduir els infants en el món de la poesia és a través d’adaptacions en vers de contes populars, tal com impulsa aquesta col·lecció de Contes Clàssics. El text és molt curt i rimat, escrit amb lletra de pal, adreçat tant a primers lectors com a infants que encara no saben llegir. L’obra ofereix una adaptació fresca i divertida molt ben acompanyada d’uns dibuixos que destaquen pel toc d’humor i alhora la calidesa. En definitiva, una experiència lectora ideal per compartir en família que dóna peu a diferents possibilitats: llegir, escoltar, mirar i saber-te’l de memòria!
A partir de 3 anys
Martina Escoda i Marta Altés
Publ. de l'Abadia de Montserrat

La tornada al 'cole'


A l'escola aprenem moltes coses. Algunes, els mestres les ensenyen; d'altres, simplement ens passen perquè hi anem.


Per Juan José Conesa. Mestre 

La Kènia, la meva néta, ha tornat al cole. Les emocions de la rentrée fan que, des del punt de vista de l’aprenentatge, el primer dia de classe sembli poc productiu, un tràmit que dóna pas a allò que realment compta: el calendari de treball. En realitat, pels petits, la tornada al cole és una experiència enriquidora que els apropa a intuïcions molt profundes.

L'escola té això de bo. A vegades sentim parlar de pares que no volen portar-hi els fills i opten per educar-los a casa. Des del meu punt de vista, qualsevulla que sigui la raó d'aquesta decisió, és equivocada, encara que els progenitors docents siguin dos pous de ciència i estiguin més ben preparats que els mestres que trobarien en una escola normal. És un error perquè estan privant els nens de relacionar-se amb nois i noies de la seva edat, de la seva cohort. A l'escola ens sumem a la nostra generació, ens hi barregem, i aprenem dels altres i amb els altres -de vegades, contra els altres- imitant o refusant la seva conducta. Retenint els fills a casa els allunyem d'experiències cabdals, com és travessar un llindar i entrar en un marc de referències diferent. A l’escola, la Kènia ha descobert una faceta de la seva humanitat que, si es quedés a casa, ignoraria. Durant unes hores al dia deixa de ser la nena a qui es valora simplement pel fet de ser qui és per convertir-se en algú a qui es jutja per allò que és capaç de fer -com a qualsevol professional. 

A més d'aquesta experiència de trànsit entre dos mons, que alguns nens viuen amb por, l'escola proporciona l'experiència de retrobar allò que hem deixat. Tot canvia al nostre voltant i nosaltres també; per això no ho notem. No en som conscients. Ens cal un trencament de la continuïtat per notar els canvis. 

Passat vacances havien transcorregut uns mesos i la Kènia va trobar-se moltes diferències. Va veure que a la Laia els cabells se li havien tornat rossos i que els portava curts; va escoltar la Rashida explicant que, tot just feia pocs dies, havia conegut els seus avis després de travessar el mar en un vaixell; finalment va comprovar que la Martina havia crescut molt i ara era la més alta de la colla. La senyoreta s'havia engreixat i estava molt morena; l'aula lluïa com nova perquè l'havien pintat...  i així tot. Tot havia canviat. No només un detall, sinó el conjunt, l'entorn, la realitat.

La Laia, la Rashida, la Martina i la senyoreta són ara les mateixes que eren abans, però, paradoxalment, ja no ho són. Hi ha alguna cosa que es manté, que és igual que el curs passat, i hi ha alguna cosa que s'ha modificat. Són i no són les mateixes persones! La Kènia no ho pot explicar -de fet, ni els adults no podem fer-ho perquè el canvi només es pot assenyalar, mostrar amb contradiccions, i la nostra lògica s'hi entrebanca-, però, no obstant la impossibilitat d'explicar-ho, la meva néta ha après què és el canvi: una successió de diferències, al llarg del temps, sobre una identitat persistent.

Diferència, temps, identitat… Paraules que no li diuen res a la Kènia, però ara ja té l'experiència que pot donar sentit a aquestes nocions. Algun dia podrà parlar amb elles, jugar a pensar, a entendre noves situacions. Per força, s'hi trobarà en la necessitat cada vegada que s’enfronti a l’impossible fet de recuperar el passat. Tornarà a casa, tornarà a l'amor, tornarà al seu país… i no podrà tornar. Comprendrà que tornar no es pot. Quan s'hagi fet gran com jo sóc ara, els seus fills ja no seran els seus fills: hauran canviat i comprovarà que s'han convertit en uns adults estranys que... tot just la toleren. Aquella persona que va estimar i de qui es va separar fa temps ja no serà qui l'havia estimada... Si marxa a treballar a l’estranger, quan torni comprovarà que és una estrangera al seu país. No obstant això, sabrà que tot el que va perdre encara li pertany, perquè ella en formarà part. Formarà part de tot allò de què es va allunyar -com jo formo part d'uns fills, d'algunes persones i d'un país que ara em són aliens-. Entendrà que en tota pertinença hi ha una llunyania; en tot ésser, una pèrdua; en tota identitat, un estranyament.