dimarts, 28 d’octubre de 2014

Montsonís


En la documentació antiga, Montsonís apareix escrit com a  ‘Montcenis’. ‘Cenis’ és un terme d’origen àrab d’on provenen les paraules catalanes ‘sínia’ i ‘sénia’. Montsonís significaria “la muntanya de les sínies” o bé “la muntanya de les terres regades”.


CONQUERIM EL CASTELL
Montsonís és un poble medieval petit i tranquil, situat a la comarca de la Noguera. El seu castell, construït l'any 1024 per ordre del comte d'Urgell Ermengol II, conserva tota l'esplendor de temps passats i va ser el primer dels castells catalans que van obrir les seves portes als visitants. S'ha de destacar el finestral d'estil gòtic a la façana principal, les dependències senyorials, la torre d'homenatge amb unes magnífiques vistes i, per a visitants curiosos, la presó amb les cadenes per als presoners, l'habitació del fugitiu, amb finestra però sense porta, el passadís secret del celler per fugir en cas de setge, entre altres punts d’interès de la fortalesa. En la seva botiga es poden comprar productes de la terra, olis, vins, olives, melmelades… 

Per tastar: La característica que defineix la cuina de la Noguera és la seva senzillesa, compensada per la qualitat dels seus productes. Els embotits i confitats de porc són excel·lents. La caça és la base de suculents plats com ara la perdiu a la caçadora. La coca de recapte o de samfaina i els cargols són altres capricis que cal no oblidar.

I UN SANTUARI
A prop del poble de Montsonís, dins el terme de Foradada, hi ha el santuari de Santa Maria de Salgar. El nom de Salgar procedeix de l'àrab algar, que significa “cova”, en una clara referència a aquest lloc on el Segre passa per un congost on les aigües han anat excavant coves en la roca. Hi destaca l’església amb un claustre renaixentista i un gran edifici de pedra. Tot el recinte està protegit per un mur de pedra. S'esmenta una llegenda que diu que en una de les coves del lloc uns pastors van trobar una imatge de la Verge. Es considerava que aquesta imatge tenia poders miraculosos i era treta en processó en cas de sequera. El conjunt es troba sota la balma d’un paratge engorjat sobre el riu Segre i d’una gran bellesa.


Curiositats de la natura / Planetari Digital

 Exposició
SALVADORIANA
Lloc: Institut Botànic al Jardí Botànic
C/ Dr. Font i Quer, 2. Barcelona
Dates: Fins l'abril del 2016
Horaris: D'octubre a març, dimarts a diumenge i dilluns festius, de 10.30 a 16.30 h
D'abril a setembre, de dimarts a diumenge i dilluns festius, de 10.30 a 18.30 h
Tel. 932 564 160
Més informació
Salvadoriana mostra un tresor del patrimoni científic de Barcelona, el gabinet de curiositats de la natura reunit per la passió col·leccionista de la família Salvador. Els gabinets de curiositats estaven formats per elements d’origen natural, identificats, etiquetats i classificats, i reunits per la seva raresa o exotisme. Aquestes col·leccions van ser fruit de la curiositat i d’una voluntat de recerca científica per comprendre millor la natura durant tres segles.

Activitat
EL PLANETARI DIGITAL 
Lloc: Museu Marítim de Barcelona
Av. de les Drassanes, s/n. Barcelona
Dates i horari: Cada primer diumenge de mes, a les 11.30 i a les 12.45 h, fins al d de juliol
Tel. 933 429 920  
Més informació
Si voleu conèixer les constel·lacions més importants, els planetes més brillants i com la gent de mar s'ha fixat en el cel per anar d'un port a l'altre en vaixell i, a més, com les sondes espacials exploren l’espai, us recomanem una visita a les sessions familiars del planetari digital. Durant aquestes sessions del planetari es projecten una gran varietat de clips que expliquen tots els fenòmens del cel per gaudir d’una gran aventura fantàstica i a la vegada divulgativa.

Anem a tastar
SANDWICHEZ
Llocs: C/ Amigó, 63; Av. Josep Tarradellas, 116; Numància, 147…
De dilluns a diumenge, de 8 a 23 h
Més informació
Entrepans, amanides, sucs naturals: SandwiChez és un espai confortable, on podeu gaudir de productes de primera qualitat. Per exemple, el pa és un element importantíssim dins la seva oferta, per això han escollit el més adequat per a cada producte i tenen 6 proveïdors diferents; els seus productes lactis (llet, mantega, pastís de formatge, etcètera) són d’una granja d’Osona; els sucs són naturals i els fan davant vostre. Estan fent el que els agrada i esperen que ho notem!


El canvi

A la Carolina Cocodril li han portat un germanet cocodril, i tothom està la mar de content menys ella. Un dia, la mare Cocodril decideix anar a comprar amb la Carolina Cocodril i el seu nou germanet. Un moment que els dos petits es queden sols, sense la mare, la Carolina canvia el seu germanet per un germanet panda, però què passa quan la Carolina decideix anar a berenar amb el seu nou germanet panda? Doncs que el petit es menja les cadires de canya i, a més, fa molt de soroll quan menja. Aleshores la Carolina decideix canviar el seu nou germà per un altre, un bebè elefant, però què passa quan la Carolina i el seu nou germà decideixen anar a donar un volt a una plaça on hi ha una font? Doncs que el bebè elefant comença a mullar a tothom que passa. Aquest tampoc és el germà ideal per a la Carolina. Així va passant la història fins que, al final, què passarà? Els fills únics, quan tenen un germanet, l’odien. Els fills segons, quan tenen un germanet, no l’odien tant, i m’imagino que a partir del tercer i el quart, l’odi minva a un nivell proporcional. És normal que els germans s’odiïn i es tinguin gelosia entre ells. Que s’odien entre ells quan són petits?, ja creixeran i aleshores, si la feina de l’adult ha estat la correcta per la seva discreció i prudència, ja s’estimaran.
A partir de 3 anys
Jan Ormerod i Andrew Joyner
Editorial Ekaré


No vull més espinacs


Els espinacs tenen tants seguidors com detractors. Els més grans detractors són els nostres petits, i per això sorgeix la necessitat d'aguditzar l'enginy per fer-los més desitjables.


Per Fran Boronat. Professor 

Riiing, riiing!! Em desperto sobresaltat. Qui truca al telèfon fix un dissabte a les 4 de la tarda? És la meva germana petita per preguntar-me si em puc quedar la meva neboda, ja que li ha sortit un imprevist. Sense pensar-ho dues vegades, li dic que ja vaig a buscar-la. Pel camí penso què menjarem per sopar. No faig gala d'un gran rebost i menys vivint sol. Truco a la meva germana i li pregunto què li sembla que compri. Em diu que ella té un manat d'espinacs de l'hort, així que toca espinacs.

Els espinacs… Els espinacs són uns vegetals rics en vitamina A, C, B, I i F, i entre els seus minerals destaca el calci. No trobeu a faltar alguna cosa? Molts direu que és el ferro, que quan Popeye el Mariner tenia un problema amb Brutus se'n menjava un pot i es convertia en el superheroi dels mars. Jo tinc 34 anys i la meva infància ha estat marcada perquè els espinacs eren el vegetal que aportava més ferro. De res em servia plorar, o fins i tot anar-me a dormir sense sopar. L'endemà, eren allà, al costat del got de llet i en el lloc on solia haver-hi els cereals…

Avui en dia s'ha demostrat que no és així. L'origen de tot plegat és que un investigador es va equivocar en transcriure l'aportació de ferro de 100 g d'espinacs i en comptes de posar 3,5 mg va anotar 35 mg! Amb aquestes dades i uns índexs d'anèmia importants en la població infantil de l’Amèrica de 1930, es va crear el personatge perquè els més petits mengessin espinacs.

El cas és que, al cap de poc, ja torno a ser a casa meva amb una petita de 5 anys en una mà i un manat d'espinacs a l'altra. Després de jugar durant una bona estona, arriba el moment del sopar. Em pregunta què hi ha i quan li dic que hi ha espinacs, és com si el món li caigués al damunt. Arrenca a plorar com si es tractés d'una tragèdia i noto l'angoixa que li provoquen. Estic a punt de parar la tragèdia anant a comprar unes pizzes, però m'armo de valor i li pregunto quins són els seus plats preferits. La seva resposta és més que previsible: hamburguesa, pizza i bunyols. Ok. El problema ara ha canviat de bàndol: he de transformar aquest manat d'espinacs en algun dels seus plats preferits.

Si em plantegés fer la pizza seria fàcil i fins i tot ella em podria ajudar. Bastaria donar-li un bol amb farina, sal, aigua i llevat. Pastar seria cosa seva mentre jo m’encarregaria de caramel·litzar una mica de ceba. Pastar, caramel·litzar ceba, deixar fermentar la massa, muntar la pizza i enfornar. Acabaria amb una mica de formatge per fondre i en menys de 40 minuts estaríem junts menjant una deliciosa pizza d'espinacs per sopar amb el valor d'estar feta per ella.

Si, per contra, em decantés pels bunyols, la cosa seria més senzilla. Bastaria bullir els espinacs, trossejar-los i ajuntar-los amb l'ou, la farina, l'impulsor o gasificant, sal i pebre. Crec que seria una opció també 100% segura.

La tercera opció és l'hamburguesa. L'hamburguesa és aquest concepte de menjar que donaria per fer una taula rodona. Sí que és cert que les hamburgueses de menjar ràpid deixen molt a desitjar, però el concepte d'hamburguesa ens ha de servir per apropar els més petits a aliments que els agraden poc, com ara verdures i fins i tot peix. Les hamburgueses d'espinacs freguen la simplicitat. Bullir espinacs, trossejar, salpebrar, afegir una mica de llet, ou i pa ratllat fins que la mescla es pugui modelar. Després un cop de planxa, i llestes. En les hamburgueses la participació dels nens s'acostaria al 90%.

Per mirar quina opció guanya, ens ho juguem traient el paper de dins d'una bossa i… guanya la pizza. Veure la meva neboda cuinant, grapejant la farina, és una experiència molt agradable. Haig de dir que només ens ha quedat un trosset de pizza, però és intencionat: el trosset que la meva neboda ha decidit que seria perquè la seva mare la tastés.

Com us he dit, els espinacs no són l'aliment que més ferro té del món, però almenys jo recordaré sempre la frase: “Piii, piii, Popeye el Mariner sóc.” 

Les receptes les podeu trobar aquí.

dimarts, 21 d’octubre de 2014

El Baix Empordà

El Baix Empordà és un lloc ideal per practicar el senderisme. La comarca està perfectament preparada per poder gaudir dels diferents tipus de paisatges. La xarxa de senderisme us permetrà conèixer aquesta terra i passar de les cales als boscos, o de les poblacions principals als pobles més tranquils...


EL CAMÍ DE RONDA
A un costat, la verdor dels pins, a l'altre, el blau del mar. A la Costa Brava no hi ha passejos més espectaculars que els camins de ronda, una via magnífica per descobrir petites cales, penya-segats, platges amb encant del nostre litoral que no et pots perdre. Històricament, es tractava d’antics camins que resseguien tot el litoral, principalment utilitzats per carrabiners, per vigilar el contraban de tabac, i pescadors i mariners, per anar a pescar o en cas de naufragi. En l’actualitat, són utilitzats no només com a pas entre diferents cales, sinó com a indret per passejar tot gaudint d’un paisatge d'una bellesa incomparable. Avui proposem el tram de Llafranc a Calella de Palafrugell, passant per la Marineda, el Canadell, el port de Malaespina, el Port Bo (amb les conegudes voltes de Calella) i el port d'en Calau, i retorn. 

Per tastar: El Baix Empordà ofereix productes típics que destaquen tant per l’ús de matèries primeres autòctones com per una llarga experiència en l’elaboració: la botifarra dolça, els bunyols elaborats artesanalment, el recuit de drap i el formatge fresc, ideals per preparar excel·lents amanides i postres, els sofregits, les picades d’all i julivert, l’allioli... 

LLOFRIU I ERMEDÀS
Llofriu, un nucli rural de Palafrugell d’origen medieval a les portes de les Gavarres, és ideal per fer-hi un passeig en família i descobrir la riquesa d’un bosc únic de la conca mediterrània, la sureda. Les antigues escoles, actualment Centre Cultural Bassa-Rocas, són la seu de Retecork, una xarxa que vetlla pel desenvolupament sostenible dels territoris surers. En cas d’estar interessats en el passat indià de Palafrugell, es pot fer la ruta dels Americanos de Palafrugell. Ermedàs, situat al sud de Palafrugell, és un petit nucli urbà on trobem torres de defensa, masos, granges i una ermita entre boscos i camps. Un petit oasi agrícola entre el nucli urbà de Palafrugell i les platges, ideal per a passejades a peu o excursions amb bicicleta. Abans d’arribar a Ermedàs hi ha l’inici de la via verda La ruta del tren petit, que va a Palamós (6 km amb un mínim desnivell). 
Retecork, Xarxa Europea de Territoris Surers
C/ Irene Rocas, 1. Llofriu
Tel. 972 303 360

A la cuina, de nit

A la cuina, de nit és un clàssic del 1970 en què Maurice Sendak evoca records de la seva infantesa: l’autor tenia 11 anys quan, a la Fira de Nova York, va quedar meravellat davant l’aparador de la pastisseria Sunshine Bakers, el lema de la qual era “Nosaltres fornegem per tu mentre tu dorms”. Anys més tard, Sendak explicaria que aquest llibre va ser una mena de venjança: “Ara sóc suficientment gran per quedar-me despert a la nit i saber què passa a la cuina, de nit!” Es tracta d’un relat oníric, un text rimat que transmet diversió i energia, protagonitzat per un nen i tres pastissers caracteritzats com a Oliver Hardy. Les il·lustracions són un homenatge al Little Nemo in Slumberland, de Winsor McCay, del qual reconeixia la seva influència artística: “Dibuixem, no pas sobre la memòria literal de la infància, però sí sobre la memòria emocional, la seva tensió i la seva urgència. Cap de nosaltres ha oblidat els seus somnis infantils.” Per la quantitat de guardons que ha rebut, aviat es va convertir en una obra de referència. Malgrat això, va ser censurada en biblioteques públiques i escolars per un sector conservador de la societat nord-americana, que considerava escandaloses les pàgines en què el protagonista apareixia despullat.
A partir de 4 anys
Maurice Sendak
Ed. Kalandraka



Simple o complicat?


No hi ha molts secrets a l’hora de decidir-se a portar una vida saludable. Les pautes són molt clares i molt simples: molta fruita i verdura, poca carn, pocs greixos, plats petits i vida activa.


Per Camino Calvo. Metgessa. Salut i lideratge

És curiós que, si per qualsevol altre repte la fórmula fos tan senzilla, seríem capaços d’aconseguir molts dels nostres objectius. I normalment no és així perquè les regles no són tan simples. Trobar una feina que ens apassioni i que s’adapti a les nostres expectatives és molt més difícil i depèn de moltes altres variables. Tenir els diners que ens agradaria tenir és molt més complicat. Millorar les nostres relacions o trobar la parella que somiem, tampoc no és gaire senzill. I, tot i així, tot i tenir unes pautes molt concretes, un dels desitjos més comuns de les persones és millorar la seva forma física, moltes vegades motiu de descontentament personal i atac directe a l’autoestima.

Què és el que fa que aquestes quatre normes bàsiques siguin tan difícilment aconseguibles? D’excuses en trobem moltes: dino fora de casa molts dies, el cap de setmana torno a guanyar el pes que he perdut des del dilluns, he de fer una dieta diferent de la de la meva família, no tinc temps per fer esport... Creences i més creences que hem sentit durant tants anys que ens les acabem creient i ens serveixen com a excusa per saltar-nos els bons desitjos amb què ens aixequem cada matí. En canvi, quan tenim una bona motivació, tot canvia. Les núvies s’aprimen els quilos necessaris per estar precioses el dia del casament, els diagnòstics d’alguna malaltia ens fan adoptar una dieta més sana, un repte esportiu ens fa entrenar cada dia, tenir un fill fa més fàcil deixar de fumar... Què ha passat la resta de l’any? Aquí hi ha la clau: tenir una motivació que faci que cuidar-se sigui prioritari, una motivació que sigui més que un “hauria”, un “m’agradaria”, una motivació que ens apassioni, que ens faci trencar hàbits poc saludables sense esforç, que ens aporti confiança, en fi, una motivació que ens faci agafar les regnes dels nostres comportaments i activi el nostre lideratge i allunyi el nostre victimisme. Perquè el més complicat a l’hora de seguir uns bons hàbits no és conèixer quines són les pautes que cal seguir, sinó tenir una estabilitat emocional que ens ajudi a controlar l’estrès, l’ansietat i la consciència. Sense aquest estat d’apoderament, els canvis es converteixen en feixugues càrregues que ens aporten frustració, culpa i baixa autoestima en no tenir la voluntat suficient per assolir-los.

Un primer pas és tenir clar quin és el noste objectiu, allò que realment ens apassiona, aquell motor que ens fa forts, creatius i poderosos, objectiu que volem assolir per sentir-nos orgullosos i realitzats, perquè de vida només n’hi ha una –set..., potser ni els gats– i probablement tots la volem viure en plenitud.

Un segon pas no menys important és analitzar el camí que cal seguir. Un camí que només serà factible si estem disposat a vèncer limitacions com la por, l’atreviment, el tedi i els fracassos.
 
I el tercer pas és posar-se en acció, amb la motivació, la confiança i l’entusiasme com a aliats. Perquè haurem de superar barreres que serà molt fàcil no saltar si el nostre desig no és suficientment motivador per a nosaltres. Sortir de la zona de confort en què ens movem habitualment requereix posar tota la nostra atenció i habilitats en marxa. I tenir l’autocompassió molt a mà per utilizar-la quan fem petits passos enrere xuclats per l’energia centrípeta de deixar les coses com estaven i instal·lar-nos de nou en l’avorrida comoditat. I si el nostre gran objectiu avui no és la salut i l’autocura, tinguem paciència i no vulguem fer dues coses alhora. Tot arribarà. Sentim-nos poderosos, sentim-nos feliços, tinguem il·lusió i pas a pas anirem trobant la pau i la tranquil·litat per aconseguir la vida plena que tots anhelem. Llavors serà quan dinar fora no comportarà saltar-se les pautes, la dieta serà igual de sana per a tots els comensals de casa i trobarem temps per passejar amb la família o els amics, o pujar per les escales en comptes d’utilitzar l’ascensor, o anar a ballar el cap de setmana en lloc de seure al sofà a veure quina peli fan avui.

dimarts, 14 d’octubre de 2014

Calafell

Situat al cor de la comarca del Baix Penedès, Calafell gaudeix de la Certificació de Turisme Familiar atorgada per la Generalitat de Catalunya, cosa que significa que disposa d'una oferta d'allotjaments i restauració adaptada a les necessitats de les famílies i d'una gran varietat de propostes d'oci i entreteniment.


CIUTADELLA IBÈRICA
Un viatge al temps dels ibers. Descobrireu i reviureu la història d’aquests avantpassats nostres. Aquest és un singular equipament cultural on vint anys d’excavacions arqueològiques han permès reconstruir in situ aquest jaciment. Després de rigorosos estudis, els arqueòlegs han reproduït l’aspecte que les seves muralles, els seus carrers i les cases devien tenir cap als segles VI i I aC. Es tracta d'un assentament pertanyent a la tribu ibèrica dels cossetans que tenia la funció d'exercir el control del territori i l'arribada de productes comercials per mar. La visita està pensada com un salt en el temps que us ajudarà a conèixer les formes de vida, els costums i els trets fonamentals de la cultura ibèrica.
Organisme Autònom Municipal Fundació Castell de Calafell
Ctra. comarcal entre Segur i Calafell C-31, km 141
Tel. 977 694 683
Horaris: 16/9-31/3: De dimarts a diumenge de 10 a 14 h i dissabtes de 16 a 18 h (novembre, desembre i gener no hi ha tardes per falta de llum solar)
1/4-29/6: De dimarts a diumenge de 10 a 14 h i dissabtes de 16 a 19 h
30/6-15/9: De dilluns a diumenge de 10 a 14 h i dissabtes de 17 a 20 h  
Més informació

Per tastar: No us oblideu de demanar cossetans per postres. Els cossetans són uns dolços de creació recent. Són fruit de les idees dels pastissers locals, que van experimentar fins a crear una combinació de fruita seca, ametlles o avellanes caramel·litzades, xocolata i pols de cacau. Són una autèntica delícia.

I MOLT MÉS
Testimonis silenciosos d’un ric passat són algunes de les moltes empremtes que ens ha deixat la història de Calafell: les restes de dues cisternes de l’època romana; el viatge a èpoques passades entre les muralles del majestuós castell medieval de la Santa Creu, dotat d’una de les més singulars panoràmiques de Calafell; la visita a una de les ja gairebé inexistents botigues de pescadors: el Museu Casa Barral, on l’entranyable escriptor Carlos Barral va passar llargues i agradables temporades, sota la mirada atenta de la platja calafellenca i les cases d’indians, com cal Bolavà i cal Perico. En el passat, Calafell va ser objecte de l’atenció d’alguns indians importants, com ara els marquesos de Comillas i els de Samà, a més d’algunes famílies calafellenques amb petites fortunes guanyades a les Amèriques.
Ajuntament de Calafell
Patronat Municipal de Turisme
Sant Pere, 29. La Platja de Calafell
Tel. 977 699 141 
Més informació

Dobble

Denis Blanchot – Asmodee
Nombre de jugadors: 2 a 8
Temps de joc: 15 minuts
A partir de 6 anys
Atenció a aquest joc de cartes que s'està convertint en un fenomen dins del món dels jocs de taula. Es tracta d'un joc d'observació i rapidesa de reacció que, darrere un aspecte estèctic infantil, ofereix diversió tant a nens com a adults. El punt de partida és tan senzill com trobar una il·lustració comuna entre dues cartes. Cada carta té una original forma circular i està constituïda per vuit dibuixos diferents repartits desordenadament en el seu interior. La distribució dels diferents dibuixos en les cartes que constitueixen la baralla està pensada perquè d'una carta a una altra existeixi un únic element comú, que pot presentar-se en grandària diferent, per exemple un cor petit en una carta i un de més gros en una altra. Els jugadors juguen simultàniament buscant l'element comú i el primer que digui quin és l'objecte repetit guanya la mà, però… atenció, perquè amb prou feines hi ha temps per pensar, ja que una mà succeeix a una altra a ritme vertiginós!
El joc, presentat en una graciosa capseta metàl·lica, incorpora en el seu reglament cinc variants per jugar a Dobble, de manera que podem anar canviant de modalitat de joc d'una partida a una altra. Cinc vegades més, de diversió, i no només el doble.

Educar en la paciència...

Il·lustració de Serxio Huelin
 

Diuen que les persones pacients gaudeixen d’una millor qualitat de vida, són més felices, saben esperar, no pateixen tant estrès i tensions, són més conciliadores i més comprensives, en definitiva els interessa més la vivència del camí que la meravellosa arribada a la meta. 


Per Jordi Puig Voltas. Mestre i pedagog

Heu estat mai en una reunió de la comunitat de veïns? Heu presenciat una classe en una escola amb nenes i nens de 6 anys o amb nois i noies de 14 anys? Heu esperat el vostre torn en una filera d’un cinema o d’un restaurant? Així tothom ha experimentat el que vol dir tenir paciència. En paraules d’Immanuel Kant: “La paciència és la fortalesa del dèbil i la impaciència, la debilitat del fort.” La pregunta que ens fem és si ens eduquem en la paciència, ja que, a causa de la societat que ens ha tocat viure, la impaciència truca a la nostra porta dia rere dia. 

Vivim en una societat molt complexa, gens comparable a la de l’edat mitjana, la Il·lustració o el Romanticisme, amb el petit fet diferencial de la tecnologia, que fa que ens compliquem la vida de manera exponencial. Avui en dia ens exigeixen respostes immediates, instantànies, simultànies, ràpides, eficaces i eficients. Tothom rep correus electrònics, fa compres per internet, vol el darrer model per anar a la moda. La nostra societat es caracteritza pel vertigen, per la velocitat, per ser el primer, per esdevenir una persona d’èxit. I nosaltres mateixos ens autoexigim tot el que fem amb immediatesa i volem que ens contestin de manera automàtica. I ens preguntem: és possible educar en l’art, la disciplina i l’actitud de la paciència? 

L’escola esdevé la gran defensora de la paciència, alguns infants passen entre 6 i 8 hores en un entorn d’aprenentatge on són els protagonistes del seu procés d’ensenyament, on els ajudem a demanar permís, a seguir un ordre, a esperar, i a saber rebre i donar, a ser educats, a menjar d'una manera tranquil·la, a gaudir de les estones de lectura i a escriure lentament i amb bona lletra. Els mestres som els grans promotors de la paciència i els que diem: “Ara no…, espera un moment.”

En els darrers anys els centres educatius i les entitats d’oci i lleure han desenvolupat programes i projectes d’educació emocional, d’intel·ligències múltiples, de descobriment de la interioritat, de ioga i relaxació, tots ells fonamentats en la necessitat d’aturar-se, reflexionar i pensar, de tal manera que l’individu es posa al capdavant de la seva vida i diu: “Un moment, no hi ha pressa, puc esperar.” Pregunteu-li a un pagès, a una enginyera, a un escriptor, a una mestra, a un cuiner, i us dirà que una de les competències més sol·licitades en les professions actuals, a part del treball en equip, dels idiomes, de la creativitat, és sense cap mena de dubte la paciència. La persona que ha après a esperar i que espera amb calma i bona actitud és una persona estable, amb fonaments forts i que demostra intel·ligència emocional. 

La família ha d’apostar per sumar-se a l’educació de persones pacients i no cedir davant les pressions de les noves generacions que demanen més velocitat, moure’s a base d’instints i que les vivències siguin instants. Tal com diu Eugen Herrigel en el seu llibre El zen en el arte del tiro con arco, “Al que ha de caminar cent milles… nosaltres li recomanem que consideri noranta com la meitat.” 

La paciència és l’art i l’actitud de saber esperar i la impaciència, l’art de no saber patir. Les persones hem d’aprendre a esperar, i aquesta espera ha de ser amb bona actitud per tal de mantenir un equilibri entre la tensa espera i el resultat desitjat. De segur que mantenir-se a l’expectativa genera una tensió, un patiment, però tot en aquest món necessita un procés. En paraules de Jacques Delors, “L’educació amaga un tresor...” i tots hem de recórrer el camí de la vida, i per això ens cal saber, saber fer, saber ser, saber viure, saber conviure i saber actuar. Això no és res més que l’educació, un llarg procés que es realitza al llarg de la nostra vida i que permet a les persones desenvolupar les qualitats que ens diferencien de les altres espècies. És possible que la persona impacient no entengui l'individu pacient i li digui: “Desperta!, que sembles adormit!”, i el pacient s’aturi, pensi i li digui: “Un moment, ara... sí...”


dimarts, 7 d’octubre de 2014

Activitat a Les Drassanes

Activitat teatralitzada
LES DRASSANES: HISTÒRIES DE VIDA
Lloc: Museu Marítim de Barcelona
Av. de les Drassanes s/n. Barcelona
Dates i horari: Del 12/04/15-12/07/15, cada segon diumenge de mes a les 11 h
Us proposem aquesta activitat teatralitzada sobre l'edifici de les Drassanes. La història de les Drassanes ha estat escrita per reis, però també per picapedrers i mestres d'aixa, per capitans, galiots, etc, així com també per armers i soldats. En aquesta activitat farem un recorregut per les Drassanes amb l'objectiu de mostrar-vos la seva faceta més humana.
És una activitat adreçada a públic general i l'edat recomanada dels infants és a partir de 8 anys.