dimarts, 28 d’octubre de 2014

No vull més espinacs


Els espinacs tenen tants seguidors com detractors. Els més grans detractors són els nostres petits, i per això sorgeix la necessitat d'aguditzar l'enginy per fer-los més desitjables.


Per Fran Boronat. Professor 

Riiing, riiing!! Em desperto sobresaltat. Qui truca al telèfon fix un dissabte a les 4 de la tarda? És la meva germana petita per preguntar-me si em puc quedar la meva neboda, ja que li ha sortit un imprevist. Sense pensar-ho dues vegades, li dic que ja vaig a buscar-la. Pel camí penso què menjarem per sopar. No faig gala d'un gran rebost i menys vivint sol. Truco a la meva germana i li pregunto què li sembla que compri. Em diu que ella té un manat d'espinacs de l'hort, així que toca espinacs.

Els espinacs… Els espinacs són uns vegetals rics en vitamina A, C, B, I i F, i entre els seus minerals destaca el calci. No trobeu a faltar alguna cosa? Molts direu que és el ferro, que quan Popeye el Mariner tenia un problema amb Brutus se'n menjava un pot i es convertia en el superheroi dels mars. Jo tinc 34 anys i la meva infància ha estat marcada perquè els espinacs eren el vegetal que aportava més ferro. De res em servia plorar, o fins i tot anar-me a dormir sense sopar. L'endemà, eren allà, al costat del got de llet i en el lloc on solia haver-hi els cereals…

Avui en dia s'ha demostrat que no és així. L'origen de tot plegat és que un investigador es va equivocar en transcriure l'aportació de ferro de 100 g d'espinacs i en comptes de posar 3,5 mg va anotar 35 mg! Amb aquestes dades i uns índexs d'anèmia importants en la població infantil de l’Amèrica de 1930, es va crear el personatge perquè els més petits mengessin espinacs.

El cas és que, al cap de poc, ja torno a ser a casa meva amb una petita de 5 anys en una mà i un manat d'espinacs a l'altra. Després de jugar durant una bona estona, arriba el moment del sopar. Em pregunta què hi ha i quan li dic que hi ha espinacs, és com si el món li caigués al damunt. Arrenca a plorar com si es tractés d'una tragèdia i noto l'angoixa que li provoquen. Estic a punt de parar la tragèdia anant a comprar unes pizzes, però m'armo de valor i li pregunto quins són els seus plats preferits. La seva resposta és més que previsible: hamburguesa, pizza i bunyols. Ok. El problema ara ha canviat de bàndol: he de transformar aquest manat d'espinacs en algun dels seus plats preferits.

Si em plantegés fer la pizza seria fàcil i fins i tot ella em podria ajudar. Bastaria donar-li un bol amb farina, sal, aigua i llevat. Pastar seria cosa seva mentre jo m’encarregaria de caramel·litzar una mica de ceba. Pastar, caramel·litzar ceba, deixar fermentar la massa, muntar la pizza i enfornar. Acabaria amb una mica de formatge per fondre i en menys de 40 minuts estaríem junts menjant una deliciosa pizza d'espinacs per sopar amb el valor d'estar feta per ella.

Si, per contra, em decantés pels bunyols, la cosa seria més senzilla. Bastaria bullir els espinacs, trossejar-los i ajuntar-los amb l'ou, la farina, l'impulsor o gasificant, sal i pebre. Crec que seria una opció també 100% segura.

La tercera opció és l'hamburguesa. L'hamburguesa és aquest concepte de menjar que donaria per fer una taula rodona. Sí que és cert que les hamburgueses de menjar ràpid deixen molt a desitjar, però el concepte d'hamburguesa ens ha de servir per apropar els més petits a aliments que els agraden poc, com ara verdures i fins i tot peix. Les hamburgueses d'espinacs freguen la simplicitat. Bullir espinacs, trossejar, salpebrar, afegir una mica de llet, ou i pa ratllat fins que la mescla es pugui modelar. Després un cop de planxa, i llestes. En les hamburgueses la participació dels nens s'acostaria al 90%.

Per mirar quina opció guanya, ens ho juguem traient el paper de dins d'una bossa i… guanya la pizza. Veure la meva neboda cuinant, grapejant la farina, és una experiència molt agradable. Haig de dir que només ens ha quedat un trosset de pizza, però és intencionat: el trosset que la meva neboda ha decidit que seria perquè la seva mare la tastés.

Com us he dit, els espinacs no són l'aliment que més ferro té del món, però almenys jo recordaré sempre la frase: “Piii, piii, Popeye el Mariner sóc.” 

Les receptes les podeu trobar aquí.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada