dimarts, 21 d’octubre de 2014

Simple o complicat?


No hi ha molts secrets a l’hora de decidir-se a portar una vida saludable. Les pautes són molt clares i molt simples: molta fruita i verdura, poca carn, pocs greixos, plats petits i vida activa.


Per Camino Calvo. Metgessa. Salut i lideratge

És curiós que, si per qualsevol altre repte la fórmula fos tan senzilla, seríem capaços d’aconseguir molts dels nostres objectius. I normalment no és així perquè les regles no són tan simples. Trobar una feina que ens apassioni i que s’adapti a les nostres expectatives és molt més difícil i depèn de moltes altres variables. Tenir els diners que ens agradaria tenir és molt més complicat. Millorar les nostres relacions o trobar la parella que somiem, tampoc no és gaire senzill. I, tot i així, tot i tenir unes pautes molt concretes, un dels desitjos més comuns de les persones és millorar la seva forma física, moltes vegades motiu de descontentament personal i atac directe a l’autoestima.

Què és el que fa que aquestes quatre normes bàsiques siguin tan difícilment aconseguibles? D’excuses en trobem moltes: dino fora de casa molts dies, el cap de setmana torno a guanyar el pes que he perdut des del dilluns, he de fer una dieta diferent de la de la meva família, no tinc temps per fer esport... Creences i més creences que hem sentit durant tants anys que ens les acabem creient i ens serveixen com a excusa per saltar-nos els bons desitjos amb què ens aixequem cada matí. En canvi, quan tenim una bona motivació, tot canvia. Les núvies s’aprimen els quilos necessaris per estar precioses el dia del casament, els diagnòstics d’alguna malaltia ens fan adoptar una dieta més sana, un repte esportiu ens fa entrenar cada dia, tenir un fill fa més fàcil deixar de fumar... Què ha passat la resta de l’any? Aquí hi ha la clau: tenir una motivació que faci que cuidar-se sigui prioritari, una motivació que sigui més que un “hauria”, un “m’agradaria”, una motivació que ens apassioni, que ens faci trencar hàbits poc saludables sense esforç, que ens aporti confiança, en fi, una motivació que ens faci agafar les regnes dels nostres comportaments i activi el nostre lideratge i allunyi el nostre victimisme. Perquè el més complicat a l’hora de seguir uns bons hàbits no és conèixer quines són les pautes que cal seguir, sinó tenir una estabilitat emocional que ens ajudi a controlar l’estrès, l’ansietat i la consciència. Sense aquest estat d’apoderament, els canvis es converteixen en feixugues càrregues que ens aporten frustració, culpa i baixa autoestima en no tenir la voluntat suficient per assolir-los.

Un primer pas és tenir clar quin és el noste objectiu, allò que realment ens apassiona, aquell motor que ens fa forts, creatius i poderosos, objectiu que volem assolir per sentir-nos orgullosos i realitzats, perquè de vida només n’hi ha una –set..., potser ni els gats– i probablement tots la volem viure en plenitud.

Un segon pas no menys important és analitzar el camí que cal seguir. Un camí que només serà factible si estem disposat a vèncer limitacions com la por, l’atreviment, el tedi i els fracassos.
 
I el tercer pas és posar-se en acció, amb la motivació, la confiança i l’entusiasme com a aliats. Perquè haurem de superar barreres que serà molt fàcil no saltar si el nostre desig no és suficientment motivador per a nosaltres. Sortir de la zona de confort en què ens movem habitualment requereix posar tota la nostra atenció i habilitats en marxa. I tenir l’autocompassió molt a mà per utilizar-la quan fem petits passos enrere xuclats per l’energia centrípeta de deixar les coses com estaven i instal·lar-nos de nou en l’avorrida comoditat. I si el nostre gran objectiu avui no és la salut i l’autocura, tinguem paciència i no vulguem fer dues coses alhora. Tot arribarà. Sentim-nos poderosos, sentim-nos feliços, tinguem il·lusió i pas a pas anirem trobant la pau i la tranquil·litat per aconseguir la vida plena que tots anhelem. Llavors serà quan dinar fora no comportarà saltar-se les pautes, la dieta serà igual de sana per a tots els comensals de casa i trobarem temps per passejar amb la família o els amics, o pujar per les escales en comptes d’utilitzar l’ascensor, o anar a ballar el cap de setmana en lloc de seure al sofà a veure quina peli fan avui.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada