dimarts, 25 de novembre de 2014

Acoge-me: Una reflexió social

Il·lustració de Raquel Aparicio

L'acolliment familiar és un dels ambiciosos reptes socials de l'actualitat. Un considerable nombre de menors viuen protegits pels agents socials, esperant poder trobar una família d'acolliment que els faciliti un entorn acollidor on créixer abraçats per una segona oportunitat de vida.


Per Lola Curt. Pres. Asoc. Acoge-me

A Espanya hi ha 30.000 menors que viuen en centres d'acolliment o són tutelats per l’administració pública. A Catalunya, 7.104.
El 20 de novembre va ser el Dia Internacional del Nen (Nacions Unides), un bon regal, en forma de calendari internacional, per als ciutadans del món i perquè a les nostres cases fem una reflexió sobre la necessitat social de trobar famílies d'acolliment per als menors que viuen en centres. Nombrosos esdeveniments internacionals, com ara la Declaració de Ginebra (1924), la Declaració Universal dels Drets Humans (1948) i la Convenció Internacional sobre els Drets del Nen (1989), es vinculen, defensant el menor i els seus drets per aconseguir una protecció integral, fins i tot dels seus propis pares biològics… Ser protegit dels teus propis pares biològics? Ser acollit en un centre específic? Tenir una altra família, una família d'acolliment? Com i fins quan?

Segons les estadístiques del Departament de Benestar Social i Família, a Catalunya hi ha 2.719 menors vivint en centres residencials, nens separats de les seves famílies biològiques per diferents causes, com poden ser malalties, drogoaddicció, prostitució, alcoholisme, i múltiples desgràcies del viure. A Catalunya, les famílies que han tingut un estímul personal per aconseguir acollir un menor eren 944 l'any 2013. Un total de 2.494 menors protegits viuen en famílies extenses, és a dir, familiars de les seves pròpies famílies biològiques. També 923 menors estan en altres modalitats de protecció. És a dir, que 7.104 menors estan sota la protecció de la direcció general d'Atenció a la Infància i Adolescència (Dgaia). Totes aquestes estadístiques han crescut. Afortunadament, les 467 famílies d'acolliment que hi havia l'any 2002 van créixer fins a arribar a un total de 944 l'any 2013. No obstant això, l'any 2002 hi havia 1.813 menors vivint en els centres residencials de Catalunya, i l'any 2013 hi vivien 2.719 menors. Cal destacar que solament el 13,5% del conjunt dels menors protegits per la Dgaia està format per les famílies d'acolliment. Per què aquest pobre percentatge? 

A Espanya el 30% de la infància espanyola es troba en risc de pobresa. Dels gairebé 20 milions de nens europeus en risc de pobresa, més d'un 13% són espanyols. Necessitem noves estratègies econòmiques i socials per prevenir aquestes desgràcies en la infància?; estem les famílies, tant les biològiques com les acollidores, formades emocionalment per acceptar aquest binomi familiar, en bé de l'educació emocional del menor?;  entendrem i acceptarem les famílies d'acolliment els ancestres de les problemàtiques històries familiars biològiques d'aquests menors? Davant aquests interrogants socials, va sorgir l'any 2012 l'associació Acoge-me, l'únic objectiu de la qual és difondre la necessitat social de trobar famílies d'acolliment. L'associació no demana ni accepta donacions. Acoge-me té la seva pròpia protagonista imaginària: Lluna, una nena de nou anys que viu en un centre residencial d'acció educativa (CRAE), on està molt ben cuidada per uns magnífics professionals. La Lluna no té pare, la seva mare està molt malalta i, com que no la pot cuidar, està sota la protecció de la Dgaia. La Lluna somia amb una crida: “Acull-me!, acull-me!” Escolta la societat la seva veu? La societat difon la seva necessitat? Aquí deixem aquesta reflexió, al costat d'un merescut homenatge als professionals dels centres d'acolliment per fer de famílies d'aquests menors mentre desitgem que s'incrementi el nombre de famílies d'acolliment.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada