dimarts, 9 de desembre de 2014

Educar en el perdó


Segons els experts, l’educació en el segle XXI s’ha de centrar a potenciar els coneixements, les competències i les habilitats, en consonància amb el desenvolupament d’actituds, valors i normes que ens ajudin a crear una societat millor i una ciutadania més compromesa.


Per Jordi Puig Voltas. Pedagog

“Ho sento, m’he equivocat, no tornarà a passar…” Moltes vegades les persones ens hem de disculpar, fruit d’una errada, d’un mal enfocament d’un problema o d’una manca de responsabilitat. És el moment fatídic d’haver de demanar perdó, d’obrir-se a l’altre i dir-li que allò que has fet està malament. L’autor americà Arthur Miller, en la seva obra Mort d’un viatjant, ens mostrà el fatídic desenllaç que té ser responsable de les accions personals, fins al punt d’entendre que la vida sencera ha estat un error i que no hi ha res a fer. Sempre hi ha una sortida, encara que afrontar la realitat sigui difícil i compromès. 

Diuen els experts que demanar perdó és una manera de sincerar-se amb l’altra persona, però això no implica que aquella acció no es torni a repetir en situacions futures similars. Per aquesta raó demanar perdó en molts casos és un acte puntual que indica una equivocació, però no suposa cap mena de penitència ni de rectificació. Equivocar-se en la nostra societat està molt penalitzat tant a l’escola com en la vida diària. Per aquesta raó cal obrir la nostra visió al concepte de l’error i entendre que les persones podem equivocar-nos però també podem rectificar. 

Saber demanar perdó s’ha de considerar una eina i una habilitat social que desenvolupem les persones al llarg de la nostra vida. De la mateixa manera que quan entrem en algun lloc saludem les persones que hi trobem i això ho considerem com un acte de bona educació, cal aprendre a demanar perdó en aquelles situacions en què la nostra actuació ha causat un perjudici o una situació conflictiva amb una altra persona o un grup de persones. 

A les escoles treballem sobre la base de diferents tipus de continguts. D’una banda, aquells que anomenem conceptes que integren els sabers i que defineixen de manera expressa la raó de ser d’una cosa, objecte o situació; en segon lloc, les habilitats o els procediments, coneguts com a saber fer i que expressen un procés, i finalment les actituds, els valors i les normes que s’emmarquen en el saber ser, que equivaldria a la manera de comportar-nos. És en el conjunt d’aquests sabers on s’incorpora tot el que fa referència a la moral i l’ètica: saber perdre i guanyar, entendre l’altre, respectar els altres, adonar-se que hi ha opinions diferents, i tot un seguit d’aspectes que fan que les persones hàgim d’aprendre a viure i a conviure les unes amb les altres. Per aquesta raó l’escola té un paper fonamental en l’educació del perdó considerant que l’infant viu experiències fonamentals per al seu desenvolupament i per al seu creixement com a individu. Família, escola i societat han de treballar plegats per assolir un ciutadà compromès que sàpiga actuar i que en cas d’equivocar-se sigui conscient de les seves accions i esdevingui valent i sincer i demani perdó. El lideratge dels anomenats adults significatius provocarà en l’infant, ja des de ben petit, el fet d’anar incorporant en la seva estructura de coneixement diferents tipus d’habilitats que el conduiran a “saber estar” i a “saber actuar”, és a dir, a comportar-se en societat en escenaris diversos i complexos. 

Així, els filòsofs defensors de l’existencialisme com Kierkegaard i Sartre ens aporten conceptes molt interessants al voltant de la reflexió profunda sobre l’ésser humà i la seva raó de ser en aquesta societat. Plantejar-se el sentit de la pròpia existència vol dir que l’individu ha de ser conscient i responsable del seu ésser i per tant d’aquelles accions que realitza al llarg de la seva vida. L’escola és un dels escenaris educatius per excel·lència, actualment no és l’únic,  però ha de permetre al professorat el treball dirigit als valors, que no s’ha de mesurar mai ni en crèdits ni en hores, ni en dedicació docent: s’ha de fer i prou...


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada