dimarts, 27 de gener de 2015

Montclar

El poble de Montclar presideix la serra que duu el seu nom. La seva elevada posició fa que les vistes des de l’indret siguin magnífiques, tant al nord, on hi ha el Montsec, com al sud, on trobem Agramunt i la serra d’Almenara.


EXCURSIÓ AL TÚNEL DE MONTCLAR 
Si us considereu valents i amb ganes d’investigar paisatges subterranis, us agradarà caminar per l’interior del túnel de Montclar. Una excursió diferent, una experiència impactant, ja que bona part es fa dins un túnel, que en el seu temps va ser una de les obres d’enginyeria més importants d’Europa per la seva llargària. Són 5 km sota terra (en alguns llocs s’estarà a 130 m per sota), 4,5 m d’altura i 6 m d’amplada. S’hi estarà a dins unes dues hores. El túnel de Montclar també és conegut amb el nom de la Mina de Montclar. Claustrofòbics i porucs, absteniu-vos-en! La travessa no és difícil, però s’ha de tenir les idees clares. Es tracta d'una excursió inèdita, ja que habitualment aquest canal és ple d'aigua. Només s'hi pot passar, amb permís, durant els mesos de gener i febrer.
Dates: Diumenges 1 i 22 de febrer i 1 de març
Tel. 973 402 045

Per tastar: Torró d’Agramunt Indicació Geogràfica Protegida consta en el registre de denominacions d’origen des de l’1 de juliol del 2002. La massa s’elabora a base de mel, ametlles o avellanes, sucre, glucosa i clara d’ou, entre altres ingredients. Es torren les avellanes o les ametlles i es pelen. A part, la mel i el sucre es barregen al foc, es deixa refredar la mescla i s’hi afegeix clara d’ou. Després, segons el tipus de torró, s’hi afegeix xocolata, trufa, nous o altres ingredients.

CASTELL DE MONTCLAR
A la sortida del túnel ens dirigirem a la població de Montclar. Al poble de Montclar, situat a la comarca de l’Urgell, a la part més enlairada s’alça imponent el seu castell medieval. És el castell més antic de la zona, declarat monument històric i artístic de caràcter nacional, una fortificació de la Reconquesta, documentat des del segle XII. La construcció actual es va iniciar al voltant del segle XVII com a residència nobiliària. La resta del poble es va construir a poc a poc a partir d’aquest castell. Els De Miguel mostren la seva fortalesa als visitants ansiosos de viatjar en el temps. Un viatge fins a l’època de la Reconquesta. La repoblació cristiana del territori està en joc i el castell de Montclar defensa la frontera entre la Catalunya Vella i la Catalunya Nova.
Horari de les visites guiades: Diumenges, a les 11, 12 i 13 h
Tel. 973 402 045

La cosa perduda

Un dia, mentre passeja per la platja, un jove es troba amb una criatura estranya, d’aire trist, desemparada i solitària, la cosa perduda. Mentre espera en va que algú vingui a recollir-la, s’estableix una relació íntima entre ells. A la platja ningú no en sap res, de la criatura. Llavors decideix emportar-se-la a casa seva, on la cosa perduda passa desapercebuda per als seus pares, tan atents a les notícies oficials de desgràcies alienes que, quan finalment la noten gràcies al jove, la menyspreen i se’n desentenen. El jove no sap què fer fins que al diari troba un anunci del Departament Federal d’Objectes Inútils. Una vegada arribats al DFOI la cosa fa un sorollet d’infelicitat; mentre ell busca un bolígraf amb què emplenar els interminables models burocràtics, un empleat de la neteja li aconsella que si aprecia la cosa perduda no la deixi allí i li lliura una targeta. Després d’haver donat moltes voltes per la ciutat aconsegueix trobar l’adreça de la targeta en un amagat i fosc portal d’un carreró. Darrere de la porta descobreix un inventari d’estranys i inusuals objectes perduts. 
Un magnífic llibre, amb molt d’humor, amb il·lustracions atractives que permeten treballar conflictes socials, podent reflexionar sobre si estem massa absorts en les nostres pròpies vides. Reflexió amb un interessant joc tipogràfic.
A partir de 9 anys
Shaun Tan
Barbara Fiore Editora

Vacances per depressió

Il·lustració de Liliana Fortuny

Hores extres sense pagar, poc valorats professionalment, pressionats per l’administració i el govern, en constant estat de canvi, poca capacitat de decisió a l’hora d’obrar... 


Per Anna Torralbo Albareda. Mestra d'anglès a l'Escola del Mar           

És curiós que, “vivint tan bé”, les causes més comunes de les baixes entre els mestres siguin la depressió, l’ansietat i la síndrome d’esgotament professional. Ser mestre, actualment i en el nostre país, no és gens fàcil: estem subjectes a un sistema educatiu inestable i canviant que hem d’atendre, reestructurar i adaptar-nos-hi a cada canvi de govern. Tots aquests canvis, fruit de decisions moltes vegades més polititzades que pedagògiques, resulten més una distracció de la feina que realment és important que no pas un canvi substancial. Al cap i a la fi acaben desapareixent i res no canvia, excepte pel munt de papers que un deixa d’emplenar o no. Ara ja no es fa Ciutadania a l’escola, sinó Valors Socials i Cívics (som-hi, a canviar programacions, llibres...). Mentre correm a “implementar” els canvis de les noves lleis, hi ha escoles on, a més a més, s’han de portar a terme un altre tipus de mesures: atendre els alumnes que no porten esmorzar o prou roba d’abric, etcètera. I no cal dir que tot això ho fa un col·lectiu professional que cada dia treballa amb menys recursos (vetlladores, substituts, hores de treball personal a l’escola, psicòlegs i un llarg etcètera). Fins a quin punt la gent és conscient que a moltes escoles es treballa en una situació precària? M’agradaria aclarir que les retallades no afecten exclusivament els sectors desfavorits o els alumnes amb dificultats. Si una mestra no té l’ajut necessari per atendre als alumnes amb dificultats o en situació de risc, entre molts altres, tampoc podrà atendre com cal aquells alumnes avantatjats.

D’altra banda, voldria fer menció també d’una vessant més crua i més difícil de gestionar emocionalment de la qual se’n parla poc i que, no obstant això, és part del dia a dia en el nostre sector. Em refereixo a la feina que realitzem conjuntament amb les famílies a l’hora de resoldre els problemes de casa: separacions, fòbies, problemes actitudinals, de relació amb germans, etcètera. En ocasions són inclús situacions de risc social molt doloroses (maltractaments, violacions, trastorns...). En contra del que pensa molta gent, després d’una llarga jornada a l’escola, en la qual no hem tingut ni una sola hora per a treball personal: fer fotocòpies, preparar exàmens, material de laboratori, reposició de material d’aula, etcètera, els mestres dediquem temps a parlar amb psicòlegs, neuropsicòlegs, psiquiatres, associacions, jutges, serveis socials, terapeutes, etcètera.

Per descomptat, l’ideal és que tots els agents educatius treballin plegats, però se’ns donen facilitats per fer front a aquest tipus de situacions? La veritat és que no, a les escoles hi ha professionals afrontant situacions molt difícils amb mitjans molt precaris i això acaba passant factura. Però de tot això no se’ns n’informarà pas. Les últimes dades publicades daten del 2009, just quan esclatava la crisi. És trist que es valori tan poc els mestres. L’educació comprèn avui en dia moltes esferes de la vida dels alumnes: educació en valors, emocional, nutrició, higiene, currículum, vida familiar, etcètera. No, els mestres no ens dediquem només a obrir un llibre i explicar el que s’hi diu, els mestres d’avui som informàtics, terapeutes, assessors familiars, dissenyadors de materials, pedagogs, psicòlegs, treballadors socials, però el més important: som les persones que passem més hores al dia amb els vostres fills. Així doncs, defensar el valor del paper del mestre és millorar la seva salut emocional i física. Un mestre satisfet (com qualsevol professional) treballa més i d’una manera més òptima. Volem el millor per als nostres fills, per tant hauríem de voler rodejar-los d’un entorn educatiu feliç i de qualitat. Amb això llenço un missatge de col·laboració, comprensió i implicació tant a les famílies com als qui des d’un despatx decideixen sobre nosaltres i sobre els vostres fills.

dimarts, 20 de gener de 2015

Terrassa

El Festival de Jazz, la Fira Modernista, les temporades de dansa, música i teatre, les exhibicions castelleres, completen una àmplia oferta per gaudir d'una ciutat dinàmica i de serveis.


EL TRANSPORT I MOTOS MONTESA
La col·lecció d'automòbils, camions, avions, motos i bicicletes que mostra el Mnactec ens permet fer un trajecte per la història del transport des dels seus inicis, l'any 1857, fins als nostres dies. Dels materials exposats es pot destacar l'automòbil de vapor marca Locomobile, de l'any 1899; el Seat 600 de l'any 1957; el Biscuter de l'any 1955; l'avió Fairchild de l'any 1932; Despertaferro, primer vehicle solar espanyol que va participar en el ral·li solar australià SunRace 2000, i les històriques motocicletes de la marca Montesa. La visita inclou el funcionament de la maqueta ferroviària de Joaquim Gili, que consta de 400 metres lineals de via amb 100 canvis d'agulla i disposa d'un parc ferroviari d'uns 200 vagons, entre els de passatgers i els de mercaderies.
Lloc: Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya
Rbla. d’Ègara, 270. Terrassa
Tel. 937 368 966
www.mnactec.cat
Horari del 1/9 - 30/6: Dimarts a divendres de 10 a 19 h. Dissabtes, diumenges i festius de 10 a 14.30 h
Del 1/7 - 31/8: Dimarts a diumenge, de 10 a 14.30 h

Per tastar: Avui recomanarem productes elaborats pel Gremi de Flequers de Terrassa i els Forners i Pastissers de la Terra: el pa de Munt, que és un pa elaborat amb farina d'espelta amb infusió de romaní que li dóna un sabor molt especial: el pa d'espelta ecològica de Ca n'Arnella, amb un sabor molt intens, i la coca de Munt, elaborada amb massa de llarga fermentació i aromatitzada també amb infusió de romaní, un producte que es pot servir amb altres ingredients tant salats com dolços.

SPORTCENTERLAND
Trobaràs infinitat d'atraccions per gaudir tot el dia: karts, quads, paintball per a nens i adults, circuits d'arbres, circuit de punteria, rocòdrom infantil, llits elàstics, les famoses boles Zorball i moltíssimes coses més, per a nens i no tan nens!  Per als que els agraden les 4 rodes (de 5 a 9 anys) us ofereixen el circuit Kartland, on podran descobrir les seves habilitats al volant d'un autèntic kart de motor. Els nostres monitors els indicaran com traçar correctament les corbes, els participants de la festa (si és una festa d’aniversari) s'encarregaran de la taula de control de temps i tots realitzaran els tests de volta ràpida, atorgant els corresponents diplomes als guanyadors al podi. Sportcenterland és un gran parc d'atraccions entre Terrassa i Sabadell, d'entrada lliure, ideal per gaudir en família, i està obert tot l'any!
Ctra. N-150, km 14,7. Terrassa (davant de Mercavallès i al costat d'Autocaravanas)
Horari: Divendres, de 17 a 21 h; dissabtes, de 10.30 a 21 h, i diumenges, de 10 a 20.30 h. Tel. 937 266 644


Caramels i llaminadures per a tots els gustos

Anar a comprar
PIRULAS
Pedralbes Centre
Diagonal, 609, planta a, tenda 14, i c/ Manuel de Falla, 36. Barcelona
Tel. 629 819 746  
Més informació
A Pirulas els encanta jugar amb els colors i les formes, muntar regals i detalls a mida. Si el que cerques és sorprendre o bé et vénen de gust unes bones llaminadures, vés-hi i deixa volar la teva imaginació. A Pirulas s’hi poden trobar els caramels i les llaminadures de sempre però també diferents, presentades de mil formes i combinades de mil maneres per aconseguir el detall ideal. I si tens problemes amb el sucre o la lactosa, tenen productes especials.


La vaca que va pondre un ou

En el món de la imaginació tot és possible. Us imagineu una granja on les vaques van amb bici i realitzen acrobàcies cada dia? Allí viu la vaca protagonista d'aquesta història, la Margarida. Una vaca que no sap anar amb bici, una vaca que no sap mantenir l'equilibri sobre dues potes, una vaca que se sent vulgar i es lamenta per això. Les gallines, solidàries, preparen un pla per fer-li pujar l'autoestima... Un dia la vaca es desperta sobre un ou. Ha post un ou! La notícia es publica a tots els diaris i genera moltíssima expectació. Davant el descrèdit de les altres vaques, convençudes que les vaques no poden pondre ous, la nostra vaca protagonista decideix incubar el seu ou. Això despertarà enveges a tota la granja. Què passarà? Des d’aquest moment, la vaca Margarida se sent molt especial i es dedica a covar l’ou. Al cap d’un temps, se sent un sorollet i la Margarida s’inclina sobre l’ou, l’ou s’esquerda, s’obre i de sobte salta un farcellet de plomes marró que es mira la Margarida i li diu: “Muuuuu!!!” La Margarida estreny el seu bebè i li diu: “Oh, una vaca!” I li posa Mariona. Aquest hilarant, dolç i divertidíssim álbum il·lustrat us oferirà moltes estones de diversió compartida.
A partir de 3 anys
Andy Cutbill i Rusell Ayto
Edit. Serres

No em jutgis

Il·lustració de Raquel Aparicio

 

Com a pares fem l’única cosa que sabem fer i sempre creient que és la millor. Seguim el model après en el nostre propi entorn familiar o, en el millor dels casos, escollim conscientment la manera d'estimar els nostres fills.


Per María Elena Aguayo Mejía, psicòloga clínica

Durant trenta anys d'exercici professional, he tingut la gran sort d'acompanyar un sens fi de pacients que sentien qüestionada la seva paternitat-maternitat, pel temps i dedicació que oferien als seus fills. Sóc mala mare perquè no deixo de banda la meva professió? Sóc mala mare perquè adoro el meu fill però no suporto estar tot el dia al seu costat? Sóc mal pare perquè quan arribo a casa estic cansat i no jugo?... I així podria enumerar preguntes i més preguntes que generen malestar en l'adult. No és aquest el focus d'atenció, no és el camí per trobar respostes. Els nostres fills necessiten pares feliços amb el que fan, que es coneguin i gestionin les seves emocions i sàpiguen estar presents en els moments compartits. No hi ha receptes, no es tracta de ser millor per renunciar a més coses, no es tracta de quantificar hores de “companyia buida”; és encara més fàcil: tot és qüestió de lliurament, de presència, de poder sentir el que estic fent, el que he decidit, i poder mirar els seus ulls i esbossar un somriure de complicitat, en què no ens faci falta el llenguatge i el nen percebi un pare feliç. 

L’Anna i en Joan, de 32 i 35 anys, ella advocada i ell economista directiu d'una multinacional, pares de 3 fills. Acudeixen a la consulta perquè no aconsegueixen conciliar la seva vida familiar i laboral. L’Anna (freelance) expressa la seva preocupació perquè dedica jornades de 9 hores al seu treball, i en Joan, en ple desenvolupament professional amb una carrera prometedora i fent front cada dia a reptes majors, no pot dedicar més temps als seus fills. Els avis comenten la situació i l’Anna es desborda per la culpa, però les seves oportunitats laborals no li donen treva. Entre en Joan i l’Anna hi ha poca comunicació, no s'expressen sentiments, i no obstant això es critica l'actitud de l'altre. Comencem un treball personal individual i l’Anna descobreix que no suporta la idea de “renunciar a la seva vida” i la maternitat no l'entén com a camí de creixement. A poc a poc va negociant amb si mateixa i arriba el moment en què decideix “regalar-se” una tarda a la setmana al costat dels seus fills i aprèn a gaudir d'ells. És millor mare per aquestes hores, o és millor mare perquè ara és feliç compartint amb els seus fills? 

Aprendre a conèixer-nos per acceptar les nostres pròpies decisions és el camí més curt per saber estar present, per gaudir i assaborir els moments al costat dels nostres fills. Per sobre de tot, els nostres nens necessiten pares presents i alegres i no pares amb el mòbil a l'orella mentre els seus fills els parlen. No hi ha un nombre d'hores mínimes per dedicar als nostres fills, però sí que hi ha una necessitat imperiosa de gaudir de la seva companyia. Tant si ets una mare que ha decidit fer un estop en la seva vida professional per dedicar-se de ple a la seva maternitat, com si ets una mare dedicada a la seva vida laboral però que en tornar a casa pot estar al costat del seu fill, gaudir el moment i transmetre la felicitat de compartir, ho estàs fent espectacularment! Ara bé, aprofitem aquest temps per ensenyar als nostres fills a conèixer les seves emocions i a dialogar sobre els seus sentiments, però per a això hem de conèixer les nostres emocions i, si tenim parella, parlar dels nostres sentiments. Perquè els nens solament aprenen el que veuen i experimenten, i no el que solament escolten. El benestar dels nostres fills comença quan viuen en una llar amb harmonia on el bon amor i el respecte són la columna vertebral del sistema familiar. Els adults que identifiquen les seves emocions, comprenen els sentiments dels altres i regulen les seves pròpies emocions, exerceixen millor com a pares independentment del temps que romanguin amb els seus fills. Preocupem-nos més per ser pares amb intel·ligència emocional que per la quantitat de temps que dediquem als nostres nens.

dilluns, 12 de gener de 2015

L'Alt i el Baix Camp

L'Alt i el Baix Camp són dues comarques de grans contrastos que van des de la Mediterrània fins a les muntanyes dels extrems interiors. Hem seleccionat dues poblacions per conèixer i gaudir de llocs i paisatges molt especials.


ALCOVER, VILA BANDOLERA 
Descobriu la història i les curiositats de la vila d’Alcover, ben coneguda per la presència de bandolers als segles XVI i XVII. Seguint les pistes del bandoler alcoverenc Pere Voltor, intentarem trobar el tresor amagat en algun racó del poble. També visitarem el Museu Municipal d’Alcover, situat a la senyorial casa Batistó, i la sorprenent exposició Muntanyes de Prades fa 240 milions d’anys, amb la qual descobrirem com eren les muntanyes de Prades i els fòssils que hi han quedat de l’època del terciari: trobarem, a més de diverses espècies d'invertebrats, una important fauna de peixos i rèptils que es va desenvolupar en un lagoon, és a dir, un petit mar interior molt poc profund. Per acabar la nostra visita farem una reproducció del nostre “peix pedra”.
Tel. 638 027 366

Per tastar: El Baix Camp disposa d’una de les millors denominacions d'origen d'oli d'oliva, la DO Siurana. Una de les rutes oleoturístiques més boniques és la de la població de Riudecanyes. El protagonista d'aquesta ruta és l'oli d'oliva Verge Extra Escornalbou DO Siurana, elaborat en el mateix municipi, un oli que ha estat premiat en diferents ocasions i que s'ha convertit en un veritable tresor per a les nostres terres.

CASTELL MONESTIR D'ESCORNALBOU
Escornalbou ens endinsa en una època en què la burgesia va habilitar edificis històrics per convertir-los en les seves residències. Així, el 1911, Eduard Toda va comprar l'antic monestir de Sant Miquel d'Escornalbou i el va restaurar amb total llibertat. Fundat el 1153, el monestir va ser el centre de la baronia dels pobles de l’entorn. La visita ens permet conèixer l'ambient d'una casa benestant a principis del segle XX. A les diferents estances queden mostres de les col·leccions que havia reunit en els seus viatges Eduard Toda, que es va interessar especialment per l'antic Egipte. Enmig de la interpretació que Toda va donar al conjunt, s'entreveuen les restes del monestir, com ara l'església i el claustre, tot i que va convertir-lo en un jardí des d'on gaudir d'una de les millors vistes de les comarques de Tarragona.
Carretera d'Escornalbou, s/n. Riudecanyes
Tel. 977 834 007
Horaris: 
De dimarts a diumenge, inclosos els festius:    
Del 16 de desembre al 28 de febrer: de 10.00 a 16.00 h
De l'1 de març al 31 de maig: de 10.00 a 17.30 h
De l'1 de juny al 30 de setembre: de 10.00 a 20.00 h.
De l'1 d'octubre al 15 de desembre: de 10.00 a 17.30 h
Més informació


L'increïble nen menjallibres

El protagonista d'aquesta història és l'Enric, un nen a qui li agraden molt els llibres, però no com ens agraden a nosaltres, no. A l'Enric li encanta menjar-se'ls. Tot va començar el dia que va decidir tastar-ne un: primer va començar per una paraula, després per una frase, una pàgina sencera, fins que se'n va menjar un de sencer. Que bo!!! Tan bo que se'ls menjava de tota mena: novel·les, enciclopèdies, llibres de matemàtiques... i quina va ser la seva sorpresa quan va veure que tot el que contenien  es convertia en coneixement, i va pensar que si continuava així esdevindria el nen més intel·ligent del món, però és clar... les coses no sempre són tan senzilles… L'Enric va agafar una bona indigestió i tot allò que havia llegit no ho podia recordar. Aleshores, es va preguntar què podia fer per seguir gaudint dels llibres. L'increïble nen menjallibres és un original àlbum il·lustrat, una història senzilla però plena d'ironia i de sorprenents reflexions, les il·lustracions són de traç senzill, però amb un ús de l'espai amb una gran força narrativa. Els dibuixos apareixen sobre diferents textures: postals, cartes, tovallons… Els diàlegs són simples i directes i el ritme és molt àgil. Tot plegat fa que l'àlbum sigui molt atractiu i que fins i tot ens vinguin ganes de fer un mos... Així que a què espereu per devorar-lo? 
A partir de 5 anys
Oliver Jeffers
Edit. Andana

Per què saben tant?


El fet de viure al mateix poble on vas néixer facilita trobar-te les amigues de la infància. Ens trobem a la plaça, al parc o anant cap a l’escola bressol i parlem dels nostres néts compartint una pregunta que sovint expressem amb la boca petita... Per què saben tant?


Per M. Claustre Cardona, àvia i logopeda d’Aelfa

També jo em faig, de vegades, aquesta pregunta. Per exemple, l’altre dia, mentre fèiem a peu el camí cap a l’escola bressol. Aquell matí, qui anava asseguda al cotxet era la nina i al llarg de la ruta, que va durar el doble del que és habitual, la nena va anar desplegant tots els seus coneixements sobre com tenir cura dels infants. 

Abans de sortir li va posar la caputxa, de tant en tant deixava d’ajudar-me a empènyer el cotxet i es posava al davant per fer una cucamona a la nina o bé consolar-la perquè, segons ella interpretava, la nina volia anar a coll. Feia gràcia veure com representava el seu paper de mare, com reproduïa allò que ella mateixa havia viscut i com ho expressava, fent servir, fins i tot, aquella entonació tan típica de pares i mares. Fet i fet, res de nou que vagi més enllà de representar el que ha viscut, el que coneix, el que passa i com passa en el seu dia a dia. 

Però... això és molt important!. En els vídeos de divulgació del Center on the Developing Child de la Universitat de Harvard, Jack Shonkoff incideix repetidament en el poder de les experiències viscudes durant els primers anys i del seu impacte durador. Durant aquest important període del desenvolupament cerebral, bilions de neurones envien senyals elèctrics per comunicar-se les unes amb les altres. Aquestes connexions formen circuits. A l’inici són circuits simples, però seran els fonaments de circuits més complexos: per les emocions, les habilitats motores, la lògica, el control del comportament, la memòria i el llenguatge. Amb el seu ús repetitiu, els circuits esdevindran cada vegada més eficients i es connectaran més ràpidament a les diferents àrees. Per tant, no és estrany que els nostres néts, que han tingut moltíssimes oportunitats d’interaccionar amb les persones del seu entorn, que els han interpretat i han posat paraules a les seves experiències, ens sorprenguin fent servir correctament una paraula no habitual. Però no tots els nens tenen les mateixes oportunitats. 

Betty Hart i Todd Risley van voler esbrinar quines eren les característiques de l’entorn familiar que sí que representaven oportunitats per aprendre el llenguatge. Així van gravar al llarg de dos anys i mig, durant una hora mensual, les interaccions entre pares i fills de 42 famílies agrupades segons l'estatus social: famílies amb estudis universitaris, treballadors de classe mitjana alta, classe mitjana baixa i famílies que rebien ajuda. Segons els autors, les famílies tenien personalitats i estils ben diferents les unes de les altres, però totes elles compartien l’interès per la seva pròpia família i el seu bon funcionament com a tal. El resultat d’aquest estudi es troba en un llibre del qual traduïm el títol, Diferències significatives en l’experiència diària dels nens petits americans (1995). 

Tres són les seves conclusions: primer, la quantitat de llenguatge utilitzada pels pares fou constant al llarg dels dos anys i escaig. Hi havia famílies que parlaven molt i altres poc, pel que, al final d’aquest període, les diferències en experiència lingüística entre els nens eren importants. Segon, com més parlaven els pares, més ràpidament creixia el vocabulari dels nens i millor era la puntuació en tests d’intel·ligència. I, finalment, quan els pares parlaven amb els fills sobre el que feien, de sentiments, de plans, de fets viscuts..., més varietat de vocabulari i més presència de matisos es trobaven en el seu llenguatge als 3 anys. Potser aquí trobem, també, la resposta a la nostra pregunta.

dilluns, 5 de gener de 2015

La Conca de Barberà

Una comarca de gran riquesa monumental i natural. El seu paisatge de vinya, blat i boscos inclou unes rutes i serveis que faciliten l’estada al viatger: turisme actiu, senderisme, gastronomia, allotjaments, museus, cellers...


MONTBLANC
Avui us recomanem una visita guiada a la vila de Montblanc. La història de Montblanc es remunta al 1163, quan Alfons I va atorgar la carta de població a Pere Berenguer. La ciutat va créixer i Montblanc es va convertir en una població important. És una bona mostra d'això el recinte emmurallat, format per 34 torres, de les quals avui queden 17. Segons la llegenda, la lluita entre sant Jordi i el drac va tenir lloc just davant d'aquestes muralles. Cal destacar també l'església de Santa Maria la Major, una impressionant església gòtica que va quedar incompleta a causa de la pesta negra. I no podem oblidar el call jueu, si ens endinsem en els carrers estrets del nucli antic. La visita comença a l'antiga església de Sant Francesc, els dissabtes i diumenges, a les 12 del migdia.
Tel. 977 861 733

Per tastar: La coca de Montblanc és una coca salada a base de conill rostit amb sofregit de ceba i tomàquet, amanida amb olives verdes trinxades i nous picades, farigola i coriandre. És ideal acompanyar-la de vi negre i les varietats de rosat trepat, macabeu i parellada de la zona.

PARATGE NATURAL DE POBLET
Situat als termes municipals de Vimbodí i Poblet i de l’Espluga de Francolí, és un espai de protecció especial molt lligat a la història del monestir de Poblet, ja que es troba dins del paratge. Aquest espai inclou el bosc de Poblet, un dels més ben conservats de les comarques tarragonines i on es troba l’única comunitat de roure reboll (Quercus pyrenaica) de Catalunya. La seva vegetació és molt variada i frondosa. Cal afegir-hi l’important llegat cultural i arquitectònic com són els pous de gel, les cases forestals i les antigues carboneres. Disposa de diverses àrees de lleure per gaudir en família d'aquest singular espai natural. Dins del paratge hi ha el monestir de Santa Maria de Poblet, joia de l’art medieval cistercenc i tomba dels comtes reis de l’antiga Corona d’Aragó i Catalunya.
Vimbodí i Poblet
Tel. 977 871 732 

Jocs de taula a Girona

Anar a comprar
JUGARXJUGAR
Pl. Salvador Espriu, 1. Girona
Tel. 972 013 179
Estem de sort: una botiga de jocs a Girona! Filial de la botiga JugarXJugar a Barcelona, és una jove i acollidora tenda especialitzada en jocs de taula per a tots els públics: jocs infantils, clàssics, de fusta, jocs familiars, d'enginy, jocs per a apassionats dels jocs i per a curiosos. A la Consol i en Toni els agrada jugar i transmeten el seu amor pels jocs i pel que significa jugar: compartir i divertir-se. Si voleu aventurar-vos en un món d'imaginació, us poden recomanar un bon joc de taula, al costat del Mercat del Lleó.

Leopold, el cavaller del milpeus

Nicolas Gouny fa d’aquest àlbum un autèntic llibre de cavalleria al més pur estil. El nostre protagonista, Leopold, un cavaller que va muntat en un centpeus, marxa darrere d'una princesa. Pel camí es troba un altre cavaller, el seu hipopòtam i un conill drac, que l’acompanyaran en la seva aventura. Quan Leopold troba l'autèntica i exigent princesa, aquesta el posa a prova tres vegades, però ell aconsegueix conquistar el seu cor. No obstant això, la rutina i l'avorriment de la vida quotidiana no són per a ell. Així que li proposa a la seva estimada sortir junts a buscar noves aventures. Narrat com un llibre de cavalleria amb tots els seus ingredients, i amb un toc d'humor actual, modern, divertit, fins a surrealista. Com per exemple la baralla amb l'altiu cavaller espanyol que consisteix en el típic joc infantil "pedra, paper o tisores". Un final sorprenent: a Leopold no el convenç la vida de marit estable. Pensa que ja hi haurà temps per posar seny i tenir fills. Un àlbum colorit, amb il•lustracions molt originals, plenes de detalls que encantaran els nens. Una proposta tan arriscada com la vida d'un cavaller, molt recomanable per aconseguir un moment de pau amb els petits guerrers de la casa.
De 5 a 8 anys
Nicolas Gouny 
Edit. Kokinos

Carta als Reis


La nit més màgica s’apropa i el nostre desig és que cap nen es quedi sense llibres. Els fem unes quantes recomanacions a Sas Majestats Reials perquè van una mica despistats. 


Per Paula Jarrin, llibretera de la llibreria Al·lots

Benvolguts Reis de l’Orient: Sabeu que jo m’estimo els llibres molt, moltíssim, i tot i que pesen crec que no hi ha millor regal: tot un univers amagat entre les lletres i el paper. Us he preparat un bon grapat de recomanacions. 

Si heu de fer regals als petitons, els que no aixequen un pam de terra i van per tota la casa com a petits investigadors, us recomano un llibre que sé que serà complicat ficar-lo a la bossa però que val la pena: un imaginari de gran format sobre el món dels animals (El món dels animals, Emma Schmid, La Galera). Pàgina a pàgina anem descobrint els ocells, les bestioles, els animals de la granja, els del mar, i així fins a 150 animals. 

Si heu de fer un regal per a un petitó o petitona que té molta por a la nit, hi ha un llibre perfecte: La por de passadís (Raimon Portell. Il•lustracions de Sergi Portela. Animallibres). Una petita poruga que haurà de fer el cor valent per vèncer la por, però no ho farà sola: acompanyada del seu pare serà molt més fàcil. 

Hi ha nens i nenes que els costa fer amics –l’amistat és un tresor que hem de saber cuidar– i El pirata de les estrelles (Albert D. Arrayàs, Babulinka Books) els ajudarà. Entendre que no estem sols i que els altres poden ser els amics que busquem, sempre reconforta i ajuda a desenvolupar-nos més feliços. 

Fa pocs dies va començar l’hivern i la colla del Sam la fa ben grossa; com és habitual riurem molt i passarem una molt bona estona cacauera, i amb un convidat especial i amb fogons de luxe! (Un hivern ben pelut. Esperança Sierra i Xavi Teixidor. Personatges de Lalala Toys. Editorial Mediterrània).

Lectors monstruosos a casa? Ganes de riure? Ganes de poder encomanar el cuc de la lectura amb el senyor Flat? A casa vam riure molt i ens va obrir la porta al món màgic dels llibres. El senyor Flat, un monstre que està despert si algú llegeix per a ell –si no, s’adorm– i l’Agus són els companys perfectes per a lectors a partir de 7 o 8 anys. (Arriba el senyor Flat i Salvem el Nautilus. Jaume Copons i Liliana Fortuny. Combel)

Quan jo era petita i em demanaven què volia ser de gran, sempre deia mestra o ballarina. Finalment no he estat cap de les dues coses –o potser totes dues alhora–, però la meva millor amiga deia que no tenia ni idea i que volia ser alguna cosa que no ho fos ningú. Si haguéssim tingut aquest 50 oficis esbojarrats (Carles Sala i Vila. Col•lecció Vaixell de Vapor taronja. Cruïlla), segur que ella hauria trobat més d’un que li hauria agradat fer. I tot endreçat per ordre alfabètic, des d’acotxador fins a xuclagambes, un diccionari per no parar de riure ni de llegir. 

Ai la fama, la fama. N’hi ha més d’un que perd el cap i les sabates també per la fama. Però, per sort, una autora que ho coneix ens ensenya l’altra cara de la televisió amb una colla d’amics a qui, un estiu al barri, els va canviar la rutina. Els dos primers llibres de la col•lecció Quin Fàstic de Fama! (Som autèntics i No ens emboliquis, Anna Manso. Il•lustracions de Bea Tormo. Cruïlla). Per parlar amb els preadolescents que no tot el que brilla és or. 

I si continuem buscant llibres per als que van pel camí de trobar-se a ells mateixos i fer-se una identitat, la primera novel•la del Miquel Duran, Més o menys jo (Bridge, La Galera), el llibre que com a adult en construcció m’hauria agradat llegir als meus difícils 16 o 17 anys. 
I si hi ha alguna ànima rebel sense causa i que els seus pares han donat per perduda, Fario (Santi Baró, Premi Gran Angular 2014, Cruïlla) no pot faltar.

Ara us demano un favor, m’agradaria que em portéssiu dos llibres per a la meva ànima caòtica: Quin caos d’habitació (Xavier Salomó. Cruïlla) i per deixar volar la meva part més petitoneta i somiadora: La petita Amèlia es fa gran (Elisenda Roca i Paula Bonet. Combel). Prometo compartir-los amb els al•lots de casa. Paraula de llibretera!