dimarts, 27 de gener de 2015

Vacances per depressió

Il·lustració de Liliana Fortuny

Hores extres sense pagar, poc valorats professionalment, pressionats per l’administració i el govern, en constant estat de canvi, poca capacitat de decisió a l’hora d’obrar... 


Per Anna Torralbo Albareda. Mestra d'anglès a l'Escola del Mar           

És curiós que, “vivint tan bé”, les causes més comunes de les baixes entre els mestres siguin la depressió, l’ansietat i la síndrome d’esgotament professional. Ser mestre, actualment i en el nostre país, no és gens fàcil: estem subjectes a un sistema educatiu inestable i canviant que hem d’atendre, reestructurar i adaptar-nos-hi a cada canvi de govern. Tots aquests canvis, fruit de decisions moltes vegades més polititzades que pedagògiques, resulten més una distracció de la feina que realment és important que no pas un canvi substancial. Al cap i a la fi acaben desapareixent i res no canvia, excepte pel munt de papers que un deixa d’emplenar o no. Ara ja no es fa Ciutadania a l’escola, sinó Valors Socials i Cívics (som-hi, a canviar programacions, llibres...). Mentre correm a “implementar” els canvis de les noves lleis, hi ha escoles on, a més a més, s’han de portar a terme un altre tipus de mesures: atendre els alumnes que no porten esmorzar o prou roba d’abric, etcètera. I no cal dir que tot això ho fa un col·lectiu professional que cada dia treballa amb menys recursos (vetlladores, substituts, hores de treball personal a l’escola, psicòlegs i un llarg etcètera). Fins a quin punt la gent és conscient que a moltes escoles es treballa en una situació precària? M’agradaria aclarir que les retallades no afecten exclusivament els sectors desfavorits o els alumnes amb dificultats. Si una mestra no té l’ajut necessari per atendre als alumnes amb dificultats o en situació de risc, entre molts altres, tampoc podrà atendre com cal aquells alumnes avantatjats.

D’altra banda, voldria fer menció també d’una vessant més crua i més difícil de gestionar emocionalment de la qual se’n parla poc i que, no obstant això, és part del dia a dia en el nostre sector. Em refereixo a la feina que realitzem conjuntament amb les famílies a l’hora de resoldre els problemes de casa: separacions, fòbies, problemes actitudinals, de relació amb germans, etcètera. En ocasions són inclús situacions de risc social molt doloroses (maltractaments, violacions, trastorns...). En contra del que pensa molta gent, després d’una llarga jornada a l’escola, en la qual no hem tingut ni una sola hora per a treball personal: fer fotocòpies, preparar exàmens, material de laboratori, reposició de material d’aula, etcètera, els mestres dediquem temps a parlar amb psicòlegs, neuropsicòlegs, psiquiatres, associacions, jutges, serveis socials, terapeutes, etcètera.

Per descomptat, l’ideal és que tots els agents educatius treballin plegats, però se’ns donen facilitats per fer front a aquest tipus de situacions? La veritat és que no, a les escoles hi ha professionals afrontant situacions molt difícils amb mitjans molt precaris i això acaba passant factura. Però de tot això no se’ns n’informarà pas. Les últimes dades publicades daten del 2009, just quan esclatava la crisi. És trist que es valori tan poc els mestres. L’educació comprèn avui en dia moltes esferes de la vida dels alumnes: educació en valors, emocional, nutrició, higiene, currículum, vida familiar, etcètera. No, els mestres no ens dediquem només a obrir un llibre i explicar el que s’hi diu, els mestres d’avui som informàtics, terapeutes, assessors familiars, dissenyadors de materials, pedagogs, psicòlegs, treballadors socials, però el més important: som les persones que passem més hores al dia amb els vostres fills. Així doncs, defensar el valor del paper del mestre és millorar la seva salut emocional i física. Un mestre satisfet (com qualsevol professional) treballa més i d’una manera més òptima. Volem el millor per als nostres fills, per tant hauríem de voler rodejar-los d’un entorn educatiu feliç i de qualitat. Amb això llenço un missatge de col·laboració, comprensió i implicació tant a les famílies com als qui des d’un despatx decideixen sobre nosaltres i sobre els vostres fills.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada