dimecres, 25 de març de 2015

El Priorat

Recórrer el Priorat és descobrir la deliciosa combinació de paisatges entre esquerps pendents, esquitxats de vinya i oliveres, envoltats d’un entorn natural on trobem els espais naturals més verges de Catalunya, com són el Parc Natural de Montsant o la serra de Llaberia.


LA COMARCA EN BUGUI
Descobreix una comarca d’una manera divertida i respectant el medi ambient. Lo Priorat Excursions organitza sortides amb buguis perquè puguis conèixer la fauna, la flora, els productes, els pobles i la gent d’aquesta comarca. Les excursions es porten a terme compaginant els antics camins que comunicaven els pobles amb les carreteres d’ús habitual. La durada de l’excursió és d’unes 3 hores aproximadament. La sortida s’iniciarà i acabarà a Torroja del Priorat i durant aquest temps recorrerem el centre de la comarca visitant algun dels seus cellers i fent una petita parada per descansar en un dels seus típics cafès. Per conduir el vehicle és imprescindible tenir el permís de classe B i per als acompanyants es requereix una edat mínima de 7 anys.
Lo Priorat Excursions
C/ de la Bassa, 3. Torroja del Priorat
Tel. 607 635 952

Per tastar: Els dolços, com ara els orellons, els cócs ràpids, el codonyat, el pa de figa, ens fan retrobar amb la Mediterrània. I l’ametlla, que configura tot un tractat de pastisseria: panellets, barretets, garapinyades. L'oferta gastronòmica del Priorat és molt variada. A la comarca hi podreu trobar des de restaurants de cuina tradicional i casolana fins als que ofereixen una cuina més elaborada per al foment de la cultura del vi i de l'oli.

AMUNT, AMUNT
Vies Altes et proposa activitat i diversió. El parc Vies Altes és una zona de lleure on pots fer esport en un entorn natural. Un parc d’aventura on passar una jornada emocionant, tot creuant el bosc d’arbre en arbre a través de camins aeris fets de fusta i corda. Allibera la vena aventurera que tots portem a dins, joves, grans i petits. Tot jugant, redescobriràs una visió diferent del bosc, la dels ocells i els esquirols, compartint moments i sensacions inoblidables.
Passarel·les, ponts, xarxes i tirolines de fins a 160 metres. Els monitors de Vies Altes ajuden a posar-se l’equip i, un cop a punt, expliquen a l’àrea d’iniciació les normes bàsiques de seguretat perquè puguis gaudir d’una manera segura la teva aventura. Passa un dia intens i gaudeix de la natura tot fent esport al cor del Priorat.
Vies Altes
Ctra. de Porrera a Torroja, km 3,5. Porrera
Tel. 977 262 297

Papers pintats

Exposició
ICONOGRAFIES DELS PAPERS PINTATS 
Lloc: Biblioteca Arús
Pg. de Sant Joan, 26. Barcelona
Data: Des del 26 de març fins al 22 de maig
Horaris: Dilluns, dimecres i divendres, de 9.30 a 15.00 h, i dimarts i dijous, de 16 a 21 h
Tel. 93 256 59 50
A partir de 4 anys
Un recorregut per diferents iconografies dels papers pintats és una exposició de papers pintats de final del segle XIX i primera meitat del segle XX que mostren els estils artístics i les tendències de cada època, tant des de la vessant tècnica com des de la perspectiva ornamental. Seguint les modes d'altres països i ciutats europees, Barcelona va incorporar aquestes decoracions murals, segons testimonis fotogràfics i documentals conservats. 

Ai, Filomena, Filomena! i altres contes

Els vuit contes de Miquel Obiols que s’inclouen en aquest llibre tenen 35 anys, però podrien haver estat escrits ahir mateix. Conserven la frescor i l'actualitat del primer dia. Es tracta d'un recull d'històries fantasioses, divertides, absurdes en molts casos, que el pas del temps ha convertit en autèntics clàssics. Filomena, la nena que protagonitza el primer conte i dóna nom al llibre, s'inventa un llenguatge nou en què les paraules intercanvien els significats, i ho fa amb la complicitat del narrador i dels lectors. Darrere seu desfilen una Terra farta de l'actitud dels humans que decideix fer vacances, un exèrcit de caramels amb forma humana o un conte que s'estira i s'adapta al final que hi vulgui donar cadascú. Però el veritable protagonista del llibre és, sens dubte, el llenguatge. A les seves pàgines podem trobar nombrosos jocs de paraules, versos i cal·ligrames. A través d'aquests contes, els petits lectors poden fer volar la imaginació i descobrir la creativitat lingüística. Kalandraka ens regala una preciosa reedició d'aquesta obra. Les il·lustracions màgiques de Miguel Calatayud, amb les seves formes geomètriques i els colors suaus, s'adapten perfectament a l'estil surrealista d'Obiols. En definitiva, parlem d'un llibre que val la pena tenir a la nostra biblioteca particular per fullejar-lo i rellegir-lo de tant en tant.
A partir de 8 anys
Miquel Obiols i Miguel Calatayud
Edit. Kalandraka

‘Yes we play...’

Kinderspelen (Jocs d'infants). Pieter Brueghel el Viejo. Kunsthistorisches Museum

Com hem de plantejar l’activitat lúdica i els jocs: com una activitat compensatòria després de la jornada laboral o després de l’escola o com una necessitat, considerant el joc com un espai d’aprenentatge? 


Per Jordi Puig Voltas. Mestre i pedagog 

La nostra història d’avui comença a la ciutat holandesa de Breda. Ens trobem a l’any 1560, quan el pintor flamenc Pieter Brueghel va immortalitzar una de les obres d’art més increïbles de les que podem gaudir avui en dia, però també una de les més desconegudes i incompreses. Ens estem referint al quadre Jocs d’infants, una d’aquelles meravelles difícils d’oblidar quan les observes detingudament. Com podeu veure, el nostre viatge lúdic i cultural ens portarà a plantejar-nos la vida d’una manera molt diferent. 

Segons les teories modernes, les persones aprenem mitjançant el joc i és quan juguem quan veritablement ens transformem i creixem com a individus. El joc forma part de les nostres vides i és un dels motors d’aprenentatge d’infants i adults. El segle XX es va caracteritzar pel descobriment del temps lliure i l’oci en les societats modernes, així com per la definició del concepte d’infància (Declaració Universal dels Drets dels Infants, 1959),  ja que fins a mig segle XX els nens i les nenes eren tractats com a petits adults. Associat al desenvolupament industrial i a la revolució de les idees i del pensament, l’ésser humà provoca l’anomenada revolució de l’educació del lleure. Les societats modernes descobreixen l’oci com l’oposició natural al negoci. El sorgiment i desenvolupament de les democràcies modernes provoca el descobriment del plaer i del gaudi d’un temps personal i únic. Podem afirmar que el segle XXI és el segle del desenvolupament de l’oci, del temps de joc i dels escenaris de lleure. Huizinga afirmava, l’any 1998,  que el joc era una activitat lliure, fictícia, limitada en l’espai i en el temps i ordenada, i que necessàriament ha de produir tres sensacions: tensió, emoció i misteri. Per aquesta raó observem que en l’educació actual té una gran importància el joc i en conseqüència els espais de joc, ja que aquest suposa la llibertat del moviment i un espai molt ric per a l’aprenentatge de les persones. 

Tornant a la nostra obra d’art, Jocs d’infants és l’obra d’art que hauríem de conèixer per entendre l’essència i la gran importància del joc. Podem observar un total de 86 jocs diferents en espais de joc variats. Com veieu jugar es pot fer a tot arreu i podem jugar de moltes maneres. Un total de 168 nens i 78 nenes participen en les activitats més diverses i estimulants. Creiem que és important reclamar l’atenció dels adults respecte a la importància del joc a les nostres vides. Avui en dia vivim en un món tecnològic en què viatgem a velocitats increïbles i estem sotmesos a molta pressió. Ens calen espais i temps per alliberar-nos i assolir la veritable condició de l’ésser humà: l’aprenentatge. Tot i això, entendre el temps i l’espai de joc com un element de compensació de la vida estressant seria una errada, ja que per si mateix el joc, el lleure i les activitats d’oci tenen el seu component educatiu propi. 

Darrerament s’ha produït a les nostres societats un efecte de recuperació del joc i de les formes jugades: jocs de taula, jocs clàssics, projectes de gamificació aplicats a espais públics, jocs de rol i simulacions i la ja coneguda explosió dels jocs tecnològics. Tot això respon a una necessitat: que les persones, lluny de la pressió diària, del nostre desenvolupament personal i professional, hem de potenciar els aspectes lúdics i el temps de lleure que tants beneficis ens produeix. Així, quan mireu la vostra agenda intenteu que hi hagi un equilibri entre els diferents temps disponibles: temps de treball, temps d’esbarjo i temps de descans. 

Si alguna vegada teniu l’oportunitat de viatjar a Àustria i us passegeu pels antics carrers empedrats de l’antiga Viena, entreu al Kunsthistorisches Museum, on observareu el joc en el seu estat pur i gaudireu d’una de les millors obres de la pintura universal.

dimecres, 18 de març de 2015

La Segarra

A mitjan segle XI, la riba del riu Sió va ser reconquerida als àrabs i ben aviat hi van proliferar castells i esglésies que garantien la presència cristiana. Així, el riu Sió esdevé espai de frontera en aquestes terres, a més d’àrea de comunicació social, cultural i econòmica.


CASTELL DE LES PALLARGUES 
Al mig de la població de les Pallargues, sorgeix d'improvís en penetrar en un carrer relativament estret el castell de les Pallargues. En aquesta població avui dia es capta encara aquell aire de pau i tranquil·litat que devia transpirar al llarg de la seva existència. Aquest castell es va construir en un emplaçament aïllat, en el punt més alt al costat del riu Sió, i a poc a poc es va anar envoltant de cases a la seva ombra fins a formar un nucli urbà. Sembla que a l'entorn del 1636 ja s'havien reunit unes 23 cases juntament amb unes muralles que les envoltaven. Pertany al tipus de castell palau que abunden a la comarca de la Segarra. És de planta molt irregular i el formen tres polígons de diverses mesures, segurament pel fet d’haver-se ampliat en diverses ocasions, amb una gran façana.
Les Pallargues. Tel. 973 520 041.
Es fan visites guiades els diumenges i festius, a les 11, les 12 i les 13 h.

Per tastar: A la Segarra i concretament a Agramunt hi ha una llarga tradició d'elaboració de xocolata que arrenca de finals del segle XVIII. Un dels productes més reconeguts és la xocolata a la pedra. Elaborada exclusivament amb cacau, antigament mòlt sobre una pedra (d’això prové el nom), sucre de canya i algun aromatitzant natural, com ara vainilla i canyella, en resulta una xocolata granulada i de color fosc. Deliciosa!!

LO PARDAL
La poesia visual és una disciplina de l'art conceptual que sorgeix de les avantguardes del segle XX. Guillem Viladot va ser un dels primers de Catalunya i Espanya que van desenvolupar aquest estil, juntament amb Joan Brossa. El 1975 va passar a la creació de poesia visual amb objectes tridimensionals. Va ser als anys noranta que la seva obra es va desencadenar en volumetries. L’any 1991 Guillem Viladot va crear Lo Pardal, Casa de la Poesia Visual, on hi ha tots els seus poemes visuals, objectes poètics i volumetries, amb l’expectativa d’esdevenir el primer espai dedicat a aquest gènere defugint etiquetes i cronologies. La disposició convida a observar les obres com a testimoni d'autoria, albirant que l'espectador s'introdueixi en els viaranys d'una poètica visual.
Visites concertades: Oficina de Turisme d’Agramunt: 973 391 089
Fundació Privada Lo Pardal: 973 390 718



Pippi Langstrump, equilibris, i llibres de segona mà

Teatre
MOMO, ON TENS EL TEMPS?
Lloc: La Sala Teatre
Rda. de la Roureda, 24. Sabadell
Data i horari: Dissabte 21 de març a les 20h i diumenge 22 de març a les 18 h
Tel. 937 232 833
A partir de 8 anys

Més informació
Tres personatges que viuen en un jardí botànic abandonat ens esperen per explicar-nos una història, la història de la Momo. La Momo és una nena que posseeix la meravellosa qualitat de saber escoltar els altres i que desitja ajudar la gent a humanitzar les seves vides. Sobretot quan els homes grisos decideixen apoderar-se d'un dels béns més preuats que tenen les persones: el seu temps. Perquè el temps és vida. I la vida resideix al cor.

Dansa
RUDO
Lloc: Mercat de les Flors
C/ Lleida, 59. Barcelona
Dates i horaris: Dissabte 21 i diumenge 22 de març, a les 12 h
Tel. 932 562 600
Per a tots els públics

Més informació
A Rudo un home crea torres i figures amb pesants caixes de fusta. La voluntat i la il·lusió aconsegueixen que l’artista s’enfili, amb precaris equilibris, per unes fràgils construccions. La música en directe (violí i violoncel) fa de contrapès líric a l’esforç titànic del personatge, que gruny, sua i no decau en el seu deliri. L’espectador es troba atrapat dins d’un espai íntim, en una grada que sembla a punt de caure (com el protagonista amb els seus equilibris). Aquesta proximitat amb la pista convida a compartir els perills i desitjos de la vida.

Música

CONCERTS PER A NADONS
Lloc: Teatre de Salt
Pl. Sant Jaume, 6. Salt
Data i horari: Diumenge 22 de març, a les 10.30, 12 i a les 16 h
Tel. 972 402 004
De 0 a 3 anys
Més informació
No es tracta de seguir moviments dirigits, sinó que els infants es deixin portar pel joc sonor i visual. Podran interactuar amb els músics, circular per l'espai... Els primers estímuls que rep el cervell són sons rítmics, els provinents de la mare, el seu tranquil·litzador i compassat batec del cor. A partir d'aquesta idea i de la imatge del cargol com una barreja de fragilitat i independència, de lentitud però també de constància, sorgeix aquest nou Concerts per a nadons.

Musical
PIPPI LANGSTRUMP
Lloc: Jove Teatre Regina
C/ Sèneca, 22. Barcelona
Dates i horaris:  Dissabte 21 de març a les 18 h i diumenge 22 de març a les 12 h. Setmana Santa: 28, 29, 30 i 31 de març, i 1, 2 i 3 d'abril a les 18 h.
Tel.: 93 218 15 12
Públic familiar
L’espectacle explica les aventures que viu la jove Pippi, una nena de nou anys independent, caòtica i amb una gran imaginació, juntament amb els seus amics Tommy i Annika: la visita a l’escola, la fugida d’uns lladres que pretenen robar-li les monedes d’or que guarda, el berenar a casa dels pares de Tommy i Annika, o els tripijocs amb una assistenta social i un parell de policies força babaus. 
El 30 de març hi ha una funció especial per celebrar el 10è aniversari del muntatge i es reuniran tots els actors que han passat per la producció al llarg dels anys.

Anar a comprar
RE-READ
Diferents llibreries
Re-read és una llibreria de baix cost. El que té de particular és que ofereix llibres de segona mà donant-los el mateix tracte que als llibres nous. Té diferents locals moderns i funcionals, repartits per la ciutat. Són llibreries de proximitat, sostenibles i amb un disseny perquè seguir llegint no suposi un esforç per a la butxaca. Són llibres gairebé nous a un preu quasi impossible. Els llibres estan ordenats alfabèticament i per temes. Les llibreries disposen de secció infantil.


Un dia de neu

“Un matí d’hivern el Peter es va despertar i va mirar per la finestra. Havia nevat de valent durant la nit. Hi havia neu per totes bandes.” És un dia de neu i el Peter se’n va a descobrir-la. Surt abrigat al carrer per passejar entre munts de neu apilada i per veure els nens grans jugar a llançar-se boles gegants. Descobreix els solcs que deixen els seus peus a la neu espessa i com resulta de divertit fer àngels movent els braços contra una muntanya de neu blanca. El Peter és petit, però ell tot sol aprendrà de quantes aventures es pot gaudir en un dia de neu. Un dia extraordinari. La il·lusió que transmet el protagonista és contagiosa, el seu gran dia rememora en tots nosaltres experiències universals i intemporals. Aquest meravellós conte il·lustrat compleix cinquanta anys gaudint d’una magnífica salut. Un llibre per gaudir i compartir, en aquesta magnífica edició de Lata de Sal. Ezra Jack Keats (Brooklyn, Nova York, 1916-1983) va destacar per la naturalitat dels seus textos i per la multiculturalitat dels seus personatges. Va ser el primer autor que va crear un llibre il·lustrat amb protagonista negre i també el primer que va dissenyar postals d’Unicef. La inspiració d’Un dia de neu la va trobar 20 anys abans d’escriure’l, en una tira de la revista Life. Es va fixar en un nen que li canviaria la vida. D’aquest llibre va dir: “L’important és la sinceritat.”
Edat recomenada: a partir de 3 anys
Ezra Jack Keats
Edit. Lata de Sal

dimarts, 17 de març de 2015

Podem triar l'escola?


En el moment d’escollir l’escola s’obren molts interrogants, dubtes, comença la recerca del centre ideal per als nostres fills, però, un cop escollida, el procés no acaba aquí...


Per Martina Escoda, escriptora i mare

Quan s’apropa el moment de la preinscripció a l’escola –sigui a P3, sigui a 0-3–, les mares i els pares ens submergim en la recerca de l’escola ideal, segons el nostre criteri, per als nostres fills. Ens hem imaginat moltes vegades aquest moment, no exempt d’interrogants, incerteses, pors i il·lusions. Assistim a diferents jornades de portes obertes i així ens posem en contacte per primera vegada amb els centres que els han d’acollir. Som conscients que no és una decisió gens fàcil perquè cal valorar diversos factors i cada família ho fa des de les seves creences i la seva manera d’entendre l’educació. Ens fixem en aspectes pedagògics, organitzatius, el tipus de projecte educatiu i la metodologia, les instal·lacions, la proximitat a casa..., i ens cal ser exigents per escollir la que considerem la millor escola possible per als nostres fills, un lloc on s’hi passaran molts anys de les seves vides. Sabem que les primeres vivències d’un infant a l’escola són molt importants: s’hi ha de sentir estimat, reconegut, acompanyat, ja que tots els missatges que rebi, totes les experiències que tingui, seran cabdals per al seu desenvolupament i per despertar-li el gust per aprendre, en definitiva per ser feliç;  l’escola esdevindrà un espai de confiança mútua tant per als mestres que l’acullen com per a les mares i pares que hi creuen i s’hi impliquen. Així doncs, ha de donar continuïtat a l’educació que duen a terme les famílies a casa i així ho hem de sentir.  Amb l’adaptació al centre comença un recorregut que es va construint entre tots d’una manera dinàmica i activa. Evidentment, en les jornades de portes obertes només ens fem una idea del projecte global, ja que fins que no entrem en la vida de l’escola no serem capaços de conèixer-ne i valorar el funcionament en primera persona. Així doncs, aquesta recerca de la millor escola es converteix per a les famílies en una tasca molt important i difícil. A quina inscriure’l? Quina serà la que donarà resposta a les nostres expectatives? En quina se sentiran millor els nostres fills? Moltes visites, moltes preguntes, molts dubtes, i al final, a decidir. 

Ara bé, la tasca de buscar escola es complica a les grans ciutats, on hi ha molta més demanda que oferta de places escolars. El fet de poder anar a l’escola que –després de tots els esforços esmentats– hem pensat i decidit depèn malauradament, en la majoria dels casos, d’un sorteig. Sembla, doncs, que tot està en mans de l’atzar, i es comprèn que a causa del desequilibri entre l’oferta i la demanda sigui una manera de fer-ho més democràticament, però, malgrat tot, no deixa de ser decebedor tenir tan poques possibilitats d’accedir a l’escola que hem triat. Si això passa i finalment els nostres fills no entren a l’escola que volem, la decepció és molt gran, ja que totes les il·lusions s’esvaeixen i caldrà un esforç més, ressituar-nos i aprendre a adaptar-s’hi i afrontar-ho; no ens queda cap més remei pel bé dels nostres fills. 

Si ens toca sí o sí un centre que no havíem escollit, haurem de començar el procés de descobrir-lo, conèixer-lo, valorar-lo, i haurem d’intentar col·laborar-hi activament perquè esdevingui un lloc que ens agradi i mereixi tota la nostra confiança, un lloc on el nostre fill se senti a gust perquè nosaltres l’hi fem viure com la institució que nosaltres valorem i estimem. Caldrà, doncs, participar-hi d’una manera dinàmica, com hauríem fet si haguessin anat a l’escola escollida, i aquesta participació activa ens farà sentir que també en formem part, que també podem ser escoltats i compresos, i ajudarà a construir una bona entesa i a definir una relació positiva que facilitarà la tasca educativa compartida entre els dos contextos: família i escola. 

dimarts, 10 de març de 2015

El Baix Llobregat

Mar, riu i muntanya defineixen el territori. Als més de 15 km d’extenses platges de què disposa, s’afegeixen les serralades del Garraf, l’Ordal, Collserola i la majestuosa muntanya de Montserrat, idònies per al senderisme i les activitats a la natura.


MUSEU CAN BARRAQUER
El nou museu, ubicat a Can Barraquer, una casa pairal del segle XVII que va ser la casa familiar on Rafael Casanova va viure els darrers anys de la seva vida, és la seu central del Museu de Sant Boi. Hi trobareu dues exposicions permanents. La primera, Sant Boi: temps i espai, sintetitza la història local des del període ibèric fins a l’actualitat, passant per l’època romana, l’edat mitjana i les èpoques moderna i contemporània. El recorregut aprofita l’espectacular concentració arqueològica de la seva entrada per ubicar el visitant en un viatge en el temps. La segona exposició permanent, Rafael Casanova i el seu temps, se centra en la figura del conseller en cap de Barcelona Rafael de Casanova i fa una recreació interactiva de la defensa de la ciutat des de les seves muralles.
C/ del Pont, 7. Sant Boi de Llobregat
Dissabtes, d’11 a 14 i de 17 a 20 h, i diumenges, d’11 a 14 h
Tel. 936 351 250

Més informació

Per tastar: Són molt variats els productes característics i de temporada que ofereix la comarca: les carxofes, els porros, les faves i els alls tendres durant la temporada de tardor-hivern, i els tomàquets, els carbassons i les bledes, durant la temporada de primavera-estiu, entre altres.


A MUNTAR A CAVALL
El Centre d'Equitació Poni Club Catalunya va ser fundat l’any 1988 amb la idea de fomentar l’equitació entre els nens i nenes a partir de 3 anys. Per dur a terme el seu projecte, van partir de l’experiència d’altres països amb una tradició eqüestre arrelada, on la munta amb poni és una pràctica habitual. Van habilitar unes antigues quadres, les van adaptar per als nens i van fer la primera importació de ponis irlandesos. Després d'uns primers anys díficils, perquè els ponis no eren gaire comuns, el públic va anar apreciant els avantatges de muntar en poni, uns petits cavalls que els nens poden manejar i muntar. L’any 1998 van crear la Petita Escola de Ponis, pensada per a nens de 3 a 6 anys, i noves instal·lacions amb dues pistes, dutxa per a ponis i pàdocs adaptats als nostres alumnes més petits.
CENTRE D'EQUITACIÓ PONI CLUB CATALUNYA
Camí de Vallvidrera, s/n (Can Vilà). Sant Just Desvern
N 41º  23.919’   E 2º  05.014’
Tel. 933 716 364

Xocolata al Born

Anar a tastar
LA XOCOLATERIA BY ORIOL BALAGUER
C/ Fusina, 5. Barcelona
Oberta tots els dies, dilluns només tarda
Tel. 933 485 267 

Oriol Balaguer, un dels grans mestres xocolaters, ha obert un nou espai al Born dedicat a la xocolata en què l'únic límit és la imaginació del client. El local s'ha transformat fins a recordar els antics obradors i sembla transportar-te a l’època colonial. A La Xocolateria el client pot dissenyar la seva pròpia rajola de xocolata a partir de més de 60 ingredients: xocolata negra, amb llet, fruita seca, fruites confitades, encenalls, perles d’anís…, i gràcies a una innovadora màquina que refreda la xocolata amb els sabors desitjats.

Arriba el Sr. Flat!

“Ep, Hola! Sóc l’Agus Pianola. Tu no ho sabies, però tard o d’hora ens havíem de fer amics! Fins fa poc jo era un nen relativament normal: anava a l’escola, perdia redaccions, tunejava pizzes...” Un dia l’Agus es veu obligat a anar a ajudar l’Emma, la bibliotecària, a arreglar el magatzem de la biblioteca. Un cop enllestida la feina, l’Emma li regala un monstre de peluix, vell i atrotinat. Ja a casa, i dins el desordre de l’habitació, l’Agus es posa a llegir i és llavors que de cop i volta el peluix cobra vida! És el senyor Flat, un monstre, i tot canvia al voltant de l’Agus. D’ençà que s’instal·la a la seva habitació, el món no tan sols és més divertit, sinó que també és un lloc millor. Millor, però amb un munt d’embolics! A partir d’aquest moment, la vida de l’Agus canviarà de manera sobtada perquè un munt d’aventures l’esperaran de manera emocionant. Amb el Sr. Flat, el món de l’Agus es torna més divertit i millor, malgrat els embolics en què es veurà ficat. Arriba una nova col·lecció de llibres, L’Agus i els monstres, creada i il·lustrada a casa nostra, plena d’humor, bones maneres i amb molta pedagogia. A dins hi trobareu altres personatges: uns pares normals, una col·lega repel·lent i una colla de monstres que us acompanyaran al llarg d’aquesta col·lecció. Us agradarà tant que correreu a llegir el segon!
A partir de 8 anys
Jaume Copons i Liliana Fortuny
Edit. Combel

M'haig de preocupar?


Fa uns dies, la mare d’en Joel va dirigir-se’m tota decidida tan aviat com vaig obrir la porta de l’escola bressol. Volia comprovar la informació que tenia de mi i, quan ja ho va tenir clar, va dir-me que el seu fill parlava poc i va acabar fent-me una pregunta sense embuts.


Per M. Claustre Cardona. Àvia i logopeda d’AELFA

En Joel té vint-i-cinc mesos. Fins fa poc, la seva mare estava convençuda que el desenvolupament del llenguatge del seu fill estava dins la normalitat. Sí que era conscient que la Maria i la Martina deien moltes coses i ho feien d’una manera entenedora i amb frases ben construïdes. Però, es deia, de sempre s’ha dit que les nenes van més avançades a l’hora de parlar. D’altra banda, quantes vegades havia sentit el comentari que deixaven anar els seus cunyats sobre el seu marit! Segons sembla, li va costar parlar, per això, ara, no poden estar-se de fer-ne broma quan el senten explicar-se i argumentar. Potser en Joel s’assembla al pare i parlarà com les nenes en un tres i no res.  Perquè, a veure, en Joel, tot i que encara diu només paraules, ho entén tot i és capaç de seguir una ordre sense cap problema. D’altra banda, el seu joc no és diferent del dels nens de la seva edat i tampoc les seves habilitats motrius i socials. Per tot això, la mare d’en Joel ha estat prou tranquil·la fins ara, sabent que el seu nen no és una piula parlant, però en cap moment pensant que podia tenir un problema amb el llenguatge. Però les diferents trobades familiars de les festes nadalenques i les sortides més sovintejades amb els grups d’amics amb nens d’edats similars li han omplert el cap de comentaris i l’han neguitejada molt. Tant, que fins i tot ho ha comentat al pediatre, que li ha dit que doni temps al nen, que “esperi i observi” com va progressant, que el seu fill possiblement està dins el grup de nens que en diuen “parlants tardans”. El pediatre té una part de raó. La recerca mostra que entre un 70 i un 80% dels nens que als dos anys presentaven un retard en l’adquisició del llenguatge, en el moment d’entrar a l’escola havien atrapat els seus companys sense que quedés cap senyal del previ retard. És clar que, tot i que és un percentatge important, queda entre un 20 i un 30% de nens que hi han quedat ancorats! Potser la resposta a la pregunta de la mare d’en Joel no és tan senzilla com dir “espera i observa”!

Elaine Weitzman, logopeda i directora del Centre Hanen, a Toronto, explicita clarament com és de difícil predir qui atraparà els seus companys sense problemes i qui restarà en el percentatge del 20-30% de manteniment del retard. Per a aquesta professional, l’estratègia d’“espera i observa” simplement el que fa és retardar la intervenció. Però fer-ho més aviat o més tard té una incidència important per a aquells nens que ho necessiten! De fet, molts treballs de recerca sobre trastorns de llenguatge mostren la importància d’intervenir com més aviat millor. Tant és així, que molts governs van incloent polítiques dirigides a la detecció i intervenció en els moments inicials per tal que els nens arribin a l’escola amb les eines necessàries per aprendre. I el llenguatge n’és una de molt important! Com diuen al Centre de Desenvolupament Infantil de Harvard, “Val més fer-ho bé la primera vegada que no millorar-ho posteriorment”.

I així doncs, vaig comentar a la mare el que recomanen al Centre Hanen: parlar-ne amb un logopeda per determinar si cal intervenir i descartar que no hi hagi un problema auditiu. De fet aquest punt ja deu estar descartat. Quan en Joel va néixer ja es feia aquí el cribratge auditiu neonatal (prova neonatal per detectar pèrdues auditives). I, encara, vaig voler afegir, la “intervenció” es basa a donar suport i ajuda als pares per millorar la qualitat de la interacció amb el seu fill perquè... el millor entorn per aprendre el llenguatge és l’entorn natural, el familiar!


dimecres, 4 de març de 2015

La Selva

La Selva és una comarca de grans contrastos que ofereix al visitant una àmplia oferta. Des del litoral de la Costa Brava, passant per la plana o la zona del Ter-Brugent, fins a arribar a les muntanyes del Montseny-Guilleries.



CASTELL DE MONTSORIU
El castell gòtic més imponent de Catalunya està situat al cim d’un turó de més de 600 metres, al peu del Montseny. Aquesta envejable situació el va portar a ser la seu militar dels vescomtes de Cabrera, una de les més poderoses del país i de la Mediterrània, al costat de Pere III, el Cerimoniós (s. XIII). Si bé les primeres referències daten de l’any 1002, Montsoriu ja havia estat un recinte ocupat pels ibers. Més tard va esdevenir un centre de defensa i una fortalesa inexpugnable per la seva impecable construcció. La seva funció militar va evolucionar per esdevenir residència palau, moment en què el castell va arribar a la seva màxima esplendor. Actualment el castell ofereix al visitant l’oportunitat de recular en el temps i conèixer la història i la manera de viure a la Catalunya de l’edat mitjana.
GPS: 41º 47’ 0.157”N / 2º 32’ 25.962”E
Situat a cavall dels municipis de Sant Feliu de Buixalleu i Arbúcies
Tel. 972 011 960

Per tastar:
La gastronomia i el comerç ocupen un lloc preferent gràcies a l'esforç dels comerciants i els restauradors, que han potenciat els productes propis de la zona, com ara el pa de pessic (Arbúcies és el municipi de Catalunya on es va iniciar aquesta elaboració), els embotits, els fesols del ganxet i les pomes. Arbúcies celebra cada diumenge el mercat setmanal, amb parades de fruita i altres productes.

LA FARGA DEL ROQUER
La Farga del Roquer és un dels millors exemples de patrimoni industrial que il·lustra el dinamisme econòmic montsenyenc des de mitjan segle XIX. Entrar a la Farga del Roquer és fer un recorregut pel passat industrial d'Arbúcies, lligat de manera indissoluble a l'aigua i a una riera que ha fet possible diversos usos tradicionals. Les visites guiades en petits grups permeten entendre el procés de funcionament i usos de l'edifici: un sistema d'aprofitaments hidràulics utilitzat per a altres activitats com ara adoberia de pells, torneria, serradora... La captació de l'aigua de la bassa fins a les aplicacions industrials es veu en directe mitjançant un procés en què una turbina del 1934 transmet l'energia a uns eixos que acaben fent accionar les serres que actualment s'hi han instal·lat.
Per visitar la farga contacteu amb el Museu Etnològic del Montseny, La Gabella
C/ Major, 6. Arbúcies
Tel. 972 860 908


A prop

“...El senyor Ànec, com cada dia, se'n va a treballar. El senyor Conill, com cada dia, també se'n va a treballar. Sempre es creuen...” A prop és una faula sobre la incomunicació, una reflexió poètica i profunda sobre les relacions interpersonals i l'individualisme, sobre els desitjos i les emocions. Des del punt de vista literari, destaca la senzillesa narrativa i l'engranatge intern del relat, que plasma el paral·lelisme entre les accions dels protagonistes: un ànec i un conill que viuen reclosos en la seva solitud. En aquest sentit, l'àlbum convida el lector a no donar l'esquena als altres, “tot privant-se de la possibilitat de compartir els moments més simples i feliços de la vida”, segons explica la mateixa autora. Estèticament, Natalia Colombo barreja diverses tècniques, des de la pintura amb acrílic fins al collage, a més de dissenyar una tipografia pròpia. També empra diversos recursos visuals que li permeten jugar amb els conceptes de moviment i simetria, sense oblidar la combinació de colors, textures i materials, que donen un estil i un tarannà personals al conjunt de la seva obra. Amb un senzill plantejament en el fons i en la forma, el I Premi Compostela és una faula contemporània sobre la incomunicació, una reflexió poètica sobre les persones i les seves emocions.
A partir de 5 anys
Natalia Colombo
Edit. Kalandraka


Monstres en lluita

Il·lustració de Serxio Huelin

Entregar-se al joc amb els fills és una de les experiències que més ens reforcen l'afecte. Si, a més, aquest joc és físic i s'hi introdueixen ingredients de ficció i de fantasia, l'èxit està més que assegurat.


Per Xavier Romero. Guionista
 

El Monstre del Pa amb Tomàquet existeix, sóc jo concretament, i avui ho confesso públicament. Quan m’hi transformo immobilitzo primer els peus de la meva víctima i li frego un tomàquet invisible per la planta del peu. No hi poso sal ni oli. Ja m’agradaria, però és que la víctima no es deixa mai! A continuació ajunto les dues llesques prement-les amb força l’una contra l’altra. Aquí la víctima es resisteix encara més, però per sort només té quatre anys. És el que té això de ser monstre, que no has de sentir pietat ni del teu pobre fill. I és aleshores quan ve l’operació més delicada: mossegar. Aquí sí que cal anar amb molt de compte, perquè perilla la vida de l’artista. Bé, en realitat el que està en risc és la dentadura del monstre d’una banda i els peus de la víctima de l’altra. Pel que fa als peus, reconec haver rebut queixes de les víctimes. Sí, és així i ho reconec. Però també s’ha d’entendre que els monstres que no som professionals, per manca d’experiència, ens podem passar una mica. És una cosa que sap tothom! En tot cas, mai no ha arribat la sang al riu. Mai.

Doncs fins aquí l’episodi triomfal de la lluita del Monstre del Pa amb Tomàquet contra el Senyor del Foc i del Gel de quatre anys i l‘Ogre de l’Alici in salsa piccante de nou anys i que té la capacitat de tirar un raig de salsa picant italiana als ulls. (M’explico: els alici són seitons i es tracta d’una llauna que, per motius que ara no vénen al cas, tinc a la meva cuina i a qui l’Ogre va manllevar el nom.)

El dia de la lluita és sempre diumenge al matí. Els meus fills me la demanen amb insistència, per sort, només quan se’n recorden. Cosa que procuro que, si pot ser, no passi gaire sovint perquè, sincerament, em fa... una mica de mandra. Tot i que vaig ser jo mateix qui les va instaurar una temporada en què els meus fills estaven una mica més sobreexcitats del compte. Per què? Doncs perquè em va semblar que aquest joc aniria molt bé per alliberar tensions entre nosaltres. Però això implica, és clar, que el Monstre del Pa amb Tomàquet no pot guanyar sempre. I quan això passa, quan perd, ho perd tot. El primer que perd és la seva condició de tomàquet per passar, de cop, a ser estomacat sense contemplacions. Per uns minuts ens banyem doncs en un bon cabal de testosterona. Vindria a ser com obrir comportes de manera controlada per estalviar possibles mals majors futurs per vessament. En tot cas cal sempre preparar bé abans el camp de batalla: fora làmpades i porcellanes. Com més coixins i catifes, millor. I unes normes bàsiques: no s’hi val a mossegar –fort, és clar-, clavar genolls, ni saltar al damunt de l’espinada de l’adversari! Posem el temporitzador de la cuina com si volguéssim fer un ou bullit i... que comenci la batalla!! Al final sempre acabem els tres despentinats com perdularis i amb les orelles més vermelles que el nas del Capità Haddock. Fa mandra començar, però en acabar és com haver sortit a córrer: et sents satisfet d’haver-ho fet. A més, una d’aquestes batalles em va servir per descobrir un remei infal·lible contra el cansament i el mal humor. Cal comprovar primer la pressió dels bessons de les cames. En el cas que s’observin possibles símptomes de desinflament, cal examinar immediatament l’estat de la pressió dels dits polzes. Si, com és més que probable, es continuen percebent indicis que la cosa està fluixa, la prova definitiva és als lòbuls de les orelles. Es premen lleument i, oh!, també estan fluixos. És en aquest moment quan cal procedir a un inflat d’urgència. Per on? Doncs per la vàlvula d’inflat. Aquella que tots els que hem nascut tenim a la panxa i que es coneix internacionalment amb el nom de melic. Inflat d’urgència, pessigolles, riures i problema resolt. No és infal·lible, però gairebé no falla mai. Ah, i també resulta molt útil per a aquells matins en què llevar-se és difícil. A bufar i a mossegar s’ha dit. Bona sort!