dimarts, 17 de març de 2015

Podem triar l'escola?


En el moment d’escollir l’escola s’obren molts interrogants, dubtes, comença la recerca del centre ideal per als nostres fills, però, un cop escollida, el procés no acaba aquí...


Per Martina Escoda, escriptora i mare

Quan s’apropa el moment de la preinscripció a l’escola –sigui a P3, sigui a 0-3–, les mares i els pares ens submergim en la recerca de l’escola ideal, segons el nostre criteri, per als nostres fills. Ens hem imaginat moltes vegades aquest moment, no exempt d’interrogants, incerteses, pors i il·lusions. Assistim a diferents jornades de portes obertes i així ens posem en contacte per primera vegada amb els centres que els han d’acollir. Som conscients que no és una decisió gens fàcil perquè cal valorar diversos factors i cada família ho fa des de les seves creences i la seva manera d’entendre l’educació. Ens fixem en aspectes pedagògics, organitzatius, el tipus de projecte educatiu i la metodologia, les instal·lacions, la proximitat a casa..., i ens cal ser exigents per escollir la que considerem la millor escola possible per als nostres fills, un lloc on s’hi passaran molts anys de les seves vides. Sabem que les primeres vivències d’un infant a l’escola són molt importants: s’hi ha de sentir estimat, reconegut, acompanyat, ja que tots els missatges que rebi, totes les experiències que tingui, seran cabdals per al seu desenvolupament i per despertar-li el gust per aprendre, en definitiva per ser feliç;  l’escola esdevindrà un espai de confiança mútua tant per als mestres que l’acullen com per a les mares i pares que hi creuen i s’hi impliquen. Així doncs, ha de donar continuïtat a l’educació que duen a terme les famílies a casa i així ho hem de sentir.  Amb l’adaptació al centre comença un recorregut que es va construint entre tots d’una manera dinàmica i activa. Evidentment, en les jornades de portes obertes només ens fem una idea del projecte global, ja que fins que no entrem en la vida de l’escola no serem capaços de conèixer-ne i valorar el funcionament en primera persona. Així doncs, aquesta recerca de la millor escola es converteix per a les famílies en una tasca molt important i difícil. A quina inscriure’l? Quina serà la que donarà resposta a les nostres expectatives? En quina se sentiran millor els nostres fills? Moltes visites, moltes preguntes, molts dubtes, i al final, a decidir. 

Ara bé, la tasca de buscar escola es complica a les grans ciutats, on hi ha molta més demanda que oferta de places escolars. El fet de poder anar a l’escola que –després de tots els esforços esmentats– hem pensat i decidit depèn malauradament, en la majoria dels casos, d’un sorteig. Sembla, doncs, que tot està en mans de l’atzar, i es comprèn que a causa del desequilibri entre l’oferta i la demanda sigui una manera de fer-ho més democràticament, però, malgrat tot, no deixa de ser decebedor tenir tan poques possibilitats d’accedir a l’escola que hem triat. Si això passa i finalment els nostres fills no entren a l’escola que volem, la decepció és molt gran, ja que totes les il·lusions s’esvaeixen i caldrà un esforç més, ressituar-nos i aprendre a adaptar-s’hi i afrontar-ho; no ens queda cap més remei pel bé dels nostres fills. 

Si ens toca sí o sí un centre que no havíem escollit, haurem de començar el procés de descobrir-lo, conèixer-lo, valorar-lo, i haurem d’intentar col·laborar-hi activament perquè esdevingui un lloc que ens agradi i mereixi tota la nostra confiança, un lloc on el nostre fill se senti a gust perquè nosaltres l’hi fem viure com la institució que nosaltres valorem i estimem. Caldrà, doncs, participar-hi d’una manera dinàmica, com hauríem fet si haguessin anat a l’escola escollida, i aquesta participació activa ens farà sentir que també en formem part, que també podem ser escoltats i compresos, i ajudarà a construir una bona entesa i a definir una relació positiva que facilitarà la tasca educativa compartida entre els dos contextos: família i escola. 

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada