dimarts, 28 d’abril de 2015

El Baix Llobregat

A tan sols 15 minuts del centre de Barcelona gaudeix d'un entorn ideal per a l'oci i el temps lliure, amb sorprenents propostes per descobrir patrimoni cultural, espais naturals únics i extenses platges, i amb una rica gastronomia amb productes autòctons.


FUNDACIÓ CRAM
La Fundació CRAM és una entitat privada sense ànim de lucre dedicada a la protecció del medi marí i de les espècies que l’habiten. Les seves línies d’actuació són la clínica i el rescat de fauna marina, la investigació i conservació d’espècies i ecosistemes marins, i la sensibilització a favor de la preservació dels nostres mars i oceans. El CRAM disposa d’un centre de recuperació punter i un equip tècnic i humà preparat especialment per a l’assistència a espècies marines, i el seu objectiu és rescatar aquests animals per recuperar-los i reintroduir-los en el seu hàbitat al més aviat possible. A més, disposa del Vell Marí, un dels pocs velers científics dedicats a l’exploració del medi marí. Ofereixen visites guiades per a famílies.
Pg. de la Platja, 28-30. El Prat de Llobregat
Tel. 937 524 581
Cal reservar prèviament les entrades

Per tastar: Als mercats de pagès del Baix Llobregat trobareu carxofes, tomàquets, enciams, coliflors, porros… Una manera fàcil de comprar directament i sense intermediaris el producte fresc, de temporada i d’alta qualitat que es conrea a la comarca. Mercat de pagès del Prat de Llobregat, els dissabtes al matí, de 9 a 2, a la plaça Pau Casals, i mercat de pagès de Cornellà, els diumenges al matí, de 10 a 2, al parc de Can Mercader.

MUSEU PALAU MERCADER 

El Museu Palau Mercader és avui l'exponent de la forma de vida i de les afinitats culturals i artístiques d'un llinatge aristocràtic del segle passat. La construcció d’aquest palau de l’any 1865, de planta quadrangular amb torres octogonals als quatre costats, té l'aire dels palaus de l'època del romanticisme. La planta noble està formada per un conjunt de sales decorades amb estils molt diferenciats, però totes amb una recarregada sumptuositat. Les seves col·leccions de pintures, ceràmiques, armes, porcellanes, aus dissecades, mobles, etcètera, atorguen a aquest edifici una importància especial. El museu està ubicat a la planta principal del palau i presenta més de 3.000 objectes que formaven el "museu del comte de Bell-lloc".
Parc de Can Mercader
Ctra. de l'Hospitalet, s/n. Cornellà de Llobregat
Tel. 933 770 025
Diumenges i festius, de 10 a 14 h. Cal inscripció prèvia

Bon menjar a Contacacau

Anar a comprar
EN CONTACACAU
C/ Londres, 70. Barcelona
Tel. 935 394 919
El projecte En Contacacau neix del desig de gaudir d’un ambient acollidor i tranquil per a tots els públics, al barri de l’Eixample Esquerre, on compaginar diferents activitats en un mateix espai; és molt més que una botiga, uneix restauració amb moda. En Contacacau va ser un personatge real de l’Amèrica Central, un avi entranyable, capaç d’entretenir i calmar els més petits mitjançant la dolçor de les paraules que emprava quan els explicava contes.

Set ratolinets cecs

Set ratolins cecs decideixen que un a un sortiran a explorar què és la cosa estranya que ha aparegut a la vora de l’estany. Dilluns, el ratolí vermell palpa una part tan alta i grossa que li fa pensar que és una columna. Dimarts, el ratolí verd palpa una part llarga i de forma corbada, suau, que li fa pensar que és una serp. Cada dia de la setmana surt un ratolí diferent i dóna la seva interpretació de què és allò que ell ha tocat. Finalment, l’últim ratolí explorador palpa tots els racons d’allò tan alt i gros… I els set ratolins arriben a una conclusió comuna. Quan els ratolins surten a explorar, ells no poden veure allò que palpen perquè són cecs, però els nens lectors sí que veuen clarament que allò que palpa un ratolí és la pota d’un elefant o la trompa o l’orella. L’efecte sorpresa que això provoca en els lectors és increïble. Amb aquest llibre d’aparença senzilla, que evoca les ombres xineses, aprendreu els colors i els dies de la setmana amb els infants més petits. I a mesura que creixin podreu reflexionar amb ells al voltant de com coneixem el món que ens envolta. Com conclou el llibre, “conèixer una part permet inventar una història bonica, però només la totalitat condueix a la saviesa”.
A partir de 3 anys
Ed Young
Ed. Ekaré



Projecte P.E.P.A.

 

“Els peixos quan obren la boca és que estan rient?”, “Creus que els animals ens entenen i ens fan cas?”. Preguntes com aquestes són les que ens plantegen els alumnes de primària quan anem a les seves escoles a donar a conèixer les necessitats i els drets dels animals. Ens encanta sentir les seves explicacions i que ens confiïn els seus dubtes. 


Per Nila Ripoll – Comunicació

Qui no recorda de petit haver anat d’excursió a la fàbrica de iogurts, al diari o a correus?, o quan va venir la policia a l’escola? Doncs això és el que pretenem a la Fundación Altarriba amb el programa P.E.P.A. (Projecte Educa, Protegeix i Aprèn): que tots els nens recordin el dia que la Fundación Altarriba vam anar a la seva escola i els vam parlar dels drets, les necessitats i els beneficis dels animals de companyia. Els nens, tots ho sabem, són un pou buit de coneixements que s’ha d’anar omplint a mesura que van creixent, i també sabem que si des de ben petits els donem un bon material perquè creïn la seva opinió, serà una informació que tindran interioritzada i la defensaran per sempre.

Fundación Altarriba és una protectora dels drets dels animals que des del 1998 lluita per posar en coneixement de la societat les necessitats i els drets dels animals. Posa de manifest la manca d’informació que es té sobre el seu benestar. Amb el programa P.E.P.A. fem, a través d’una presentació dinàmica i visual, que els nens i nenes escoltin les nostres explicacions i entenguin que els animals són éssers vius amb sentiments, com nosaltres, que s’han de respectar, és a dir que s’han de tractar com ens agradaria que ens tractessin a nosaltres.

Us explicaré el que ens va passar en una de les xerrades que vam fer en una escola de Barcelona: la Maria, de la classe de 2n, no abaixava el braç; insistent, durant més de cinc minuts el va tenir ben dret, mentre els seus companys de classe ens explicaven com es deia el seu amic pelut i quina era l’última trapelleria que havien fet plegats. Ella mantenia el braç ben alçat, ben amunt, esperant el seu torn. Quan per fi li va tocar parlar, ens va dir: “Jo no tinc cap animal.” Li hauríeu d’haver vist la carona que feia, una cara trista i amb ganes d’explicar el motiu de la seva pena. Tots els seus amics xerraven dels seus animals: el gos Kimora, la gateta Borla, el periquito Plumi, el peix de colors Taques..., menys ella. Ella no podia explicar-nos ni trapelleries ni aventures divertides perquè el seu germà petit és al·lèrgic al pèl i els seus pares no volen animals a casa; malgrat això, la Maria és una enamorada dels animals, i ens va explicar que té una enciclopèdia a la seva habitació que li ensenya on viu cada animal i que fa una col·lecció de cromos on apareixen animals de tots tipus, des de serps i aranyes fins al dofí més estrany que ha vist mai, i que tot i que no ha conviscut amb cap animal de gran serà veterinària. La intervenció de la Maria va donar peu perquè poguéssim explicar què és un padrí en el món animalista. Tots sabem què fa un padrí: mimar, protegir i complaure el fillol, passant-s'ho molt bé jugant, fent ximpleries i deixant que faci tot allò que amb els pares no pot fer. Doncs bé, el padrí d’un animal és el mateix: la figura del padrí es crea per a aquelles persones que no poden tenir un amic pelut a casa per diferents motius –al·lèrgies, prohibició de tenir-lo en un pis de lloguer o no poder tenir més animals a casa–, però que malgrat tot volen ajudar d’alguna manera. Els beneficis que obtenen els animals apadrinats són molts, però el més important és trencar la rutina que hi ha en un refugi fent-lo sentir feliç i especial, ja que rep tot tipus d’atenció, carícies i amor. La Maria va quedar tan contenta amb l’opció de poder ser padrina d’un dels gossos que Fundación Altarriba té en el seu refugi Bú Bup Parc, que al cap de pocs dies ja teníem la seva petició d’apadrinament. Actualment la Maria té apadrinat en Garbí, un gos que fa 6 anys que és al refugi i que està encantat de rebre la seva visita. Sent padrina ja pot explicar als seus companys les trapelleries i aventures que viu amb en Garbí quan el va a visitar. 

D’aquesta manera el nostre P.E.P.A. ensenya a respectar, estimar i conèixer els animals que tant ens agraden des de ben petits.

dimarts, 14 d’abril de 2015

La Segarra

La Segarra és una comarca que ha estat habitada des del neolític i això ha conformat un gran patrimoni històric: restes d’antigues ciutats romanes, viles emmurallades i castells, així com una arquitectura popular que parla d’una saviesa mantinguda al llarg dels segles.


RUTA DELS CASTELLS DEL SIÓ
La Ruta dels Castells del Sió, a la Segarra, discorre bàsicament seguint el curs d’aquest riu, en un itinerari que coincideix plenament amb les línies defensives que es van crear a la Marca Superior a finals del segle X i principis de l’XI, i ens ofereix una visió històrica i monumental dels castells de frontera que s’hi van construir. Entre els castells que donen nom a aquesta ruta destaquen successivament els de Montcortès, l’Aranyó, Concabella, les Pallargues i Ratera. Tots van ser reformats en època moderna per convertir-los en castells palau. El castell de Concabella alberga el Centre d’Interpretació dels Castells del Sió, i el castell de les Pallargues també està obert al públic. Es tracta d’un recorregut planer apte per a tot tipus d’excursions familiars, tant en cotxe, com a peu o en BTT.
Més informació: Castells de Lleida, SL
C/ Major, 14. Montsonís
Tel. 973 402 045 / 973 400 265

Per tastar: La gastronomia de Lleida és un culte al bon fer mediterrani. Des de temps ancestrals, els nostres avantpassats, com els romans, han sabut cultivar l’art de la restauració: els caragols a la cassola, a la llauna o a la brutesca, com també la girella, la vedella protegida dels Pirineus, el formatge i la mantega del Cadí.

MUSEU DEL PA
L’any 1979 un grup de joves voluntaris de Torà van netejar i restaurar el forn medieval, conegut popularment com “el forn de la vila”, i van condicionar el recinte perquè pogués ser visitat i es pogués convertir en el Museu del Pa de Torà. Permanentment s’hi exposen productes elaborats, com ara coques, mones, pans de tots tipus, etcètera. També s’hi exhibeixen peces i estris propis de la tradició de fer el pa com ara pasteres, mesuradors, pales, balances i lliuradors. El museu es troba situat als baixos d’una casa del carrer del Forn i està compartimentat per tres trams amb volta. El forn es troba en el central i davant la porta d’accés. La història ens explica que el dia 19 de juny del 1632 Torà demana permís al duc de Cardona per fer un forn, el qual ja trobem documentat l’any 1642.
C/ del Forn, s/n. Torà
Visites: Cal trucar al telèfon 973 473 253 

Woolfy

Grégory Kirzsbaum – Djeco
Nombre de jugadors: De 2 a 4
Temps de joc: 20-30 minuts
De 5 a 8 anys
Woolfy és un joc basat en el conte d’Els tres porquets en què haurem d'ajudar els protagonistes de la història a construir una casa de maó per protegir-se del llop. Es tracta d'un joc en què els jugadors hauran de cooperar per vèncer tots junts el llop. La primera particularitat del joc és que les fitxes que representen els porquets no pertanyen a un jugador concret. El jugador que tingui el torn decidirà si vol realitzar les seves accions amb un porquet o amb un altre. Mitjançant uns daus mourem el porquet escollit, però… atenció!: de tant en tant el llop entrarà en acció i si passa per alguna casella en què hi hagi algun porquet, aquest l’haurem de posar a l'olla. No patiu. Mentre quedi algun porquet lliure, és possible rescatar a qui hi hagi a l'olla. Però si els tres estan dins l'olla…, el llop podrà fer una migdiada ben tip. Cada vegada que un porquet caigui al davant de la parcel·la on cal construir la caseta de maó, col·locarem una peça a la casa. Quan aconseguim construir-la totalment, encara haurem de portar-hi tots els porquets per deixar el famolenc llop amb un pam de nas.

Alfred Garcia Demestres, JugarXJugar

Festa? Quina festa?



Fa dies que sento a parlar de la festa, del gran dia en què tots nosaltres sortim al carrer, un dia en què som els autèntics protagonistes –juntament amb les roses–. A veure si junts podem descobrir què és el gran dia i per què jo estic tan nerviós.


Per Paula Jarrin, llibretera de la llibreria Al·lots

Us faig cinc cèntims de la meva història: una autora alegre i amable anava escrivint lletres sobre mi, i després, quan una altra gran artista em va posar il·lustracions plenes de vides, vaig sentir això del gran dia. Totes nervioses em van portar a una editorial, que va engegar el projecte. Després les proves, la impremta, els transportistes i ara sóc aquí, en una llibreria. Tot preparat per al gran dia. I jo sense entendre què vol dir el gran dia.

A la llibreria em van mirar, llegir, m’han presentat molts lectors i lectores, nens i nenes, de tot tipus i grandària, fins i tot uns nens que duen cabell blanc i bastó. He passat una nit a casa de la llibretera, que en arribar l’hora d’anar a dormir em treu de la seva bossa i llegeix amb els seus fills. Diuen que “un conte i a dormir” ho fan cada nit. A la llibreria n’he vist d’altres com jo: un de pirates que es mengen estrelles i fan plorar la lluna i busquen una solució (El pirata de les estrelles. Albert D. Arrayás. Babulinka Books). Aquest em va agradar molt. Després el llibreter em va canviar de lloc, ara tenia de company, igual de nerviós que jo, un que al seu interior explica la història d’un petit ratolí de biblioteca que s’ha quedat sol i vol volar a terres desconegudes (Lindbergh. L’agosarada història d’un ratolí volador. Torben Kuhlmann. Editorial Juventud). Una mica més enllà, a la taula del costat n’hi ha uns com jo, però que són una mica més gruixuts i que no es poden acabar en una sola nit. N’hi ha un com jo però que parla d’un nen, que es diu Agus, i d’un senyor, Flat. Sembla que el senyor Flat és un monstre, però jo l’he vist i no fa por. Aquest monstre està despert quan a un com jo li agrada; si no, es queda clapat al sofà. Aquesta tercera aventura fa riure molt, he sentit les rialles del nen gran de la llibretera més d’un cop i de dos i de tres, però també li he sentit més d’un grunyit quan s’assabenta dels plans del Doctor Brot (La cançó del parc. L’Agus i els Monstres. Jaume Copons i Liliana Fortuny. Combel). Una nit, vaig sentir un gosset que plorava trist, m’hi vaig apropar i vaig descobrir una història que m’ha colpit el cor. Aquell com jo sabia d’amistat, de fidelitat i de la relació per sempre més entre un gos i un professor. Em vaig emocionar tant en conèixer aquesta història, que m’ha fet pensar molt i molt (Hachiko, el gos que esperava. Lluís Prats. La Galera)

Ai! El gran dia s’apropa. Avui, que tots diuen que és el gran dia, hem de sortir al carrer. Una rambla preciosa, tota plena d’altres com jo i de roses. I molts nens i nenes, petits, mitjans i grans, de mil formes diferents, feliços i contents. I mirant-nos! I remenant-nos! Fins i tot el nen que vol ser la Mary Poppins s’ha posat nerviós i no para de cantar “supercalifragilisticoespialidoso” amb ganes que algú el porti a casa i s’emocioni amb la història del Guillem (Un fill. Alejandro Palomas. La Galera). Fins i tot en Joan Flanagan està nerviós, vol que tothom sàpiga la veritat sobre els bessons congelats. I en Xarxe li diu que tranquil, que això està fet (Els bessons congelats. Andreu Martín i Jaume Ribera. Fanbooks).

Oh! Quina sorpresa! Són aquí l’Elisenda i la Cristina, les que em van fer. I m’agafen a les mans. Totes dues fan una preciosa dedicatòria a dos germans que sembla que els passa el mateix que explico jo, tot el dia “pim pam pum” (Pim Pam Pum. Elisenda Roca i Cristina Losantos. Bambú). I sóc feliç. El gran dia és avui. Marxo amb aquests germans, a casa seva! La mare els explica que avui la tradició mana comprar un llibre i una rosa. I jo sóc el seu llibre. Però el petit dels germans, tan content com estava, li demana que no sigui pas l’últim dia que surten de llibreries. I jo penso en els amics que es queden a la parada i a la llibreria. Ells també han de gaudir del seu gran dia, tot i que no hi hagi tant de soroll al carrer. Ja ho sabeu, lectors, tot l’any, i no només un dia a l’any.

dijous, 9 d’abril de 2015

Figueres

Figueres, capital de la comarca de l'Alt Empordà, s'estén sobre una plana fluvial situada a l'interior de la província de Girona. L'oferta cultural es completa amb diversos museus i un calendari ple de festes i esdeveniments repartits durant tot l'any. La ciutat va tenir el seu origen en l'època visigoda i va ser al segle IX que va adquirir el seu caràcter de ciutat.


TEATRE MUSEU DALÍ
El Teatre Museu Dalí conté obres que descriuen la trajectòria artística de Salvador Dalí (1904-1989), des de les seves primeres experiències artístiques i les seves creacions dins el surrealisme, fins a les obres dels últims anys de la seva vida. Algunes de les més destacades que s’hi exposen són Port Alguer, L’espectre del sex-appeal, Autorretrat tou amb bacon fregit, La panera del pa, Leda atòmica i Galatea de les esferes. També cal destacar el conjunt d’obres realitzades per l’artista expressament per al Teatre Museu, com la sala Mae West, la sala Palau del Vent i el Cadillac plujós. El Teatre Museu Dalí cal veure’l com la gran obra de Salvador Dalí, ja que va ser concebut per l’artista per tal d’oferir al visitant una veritable experiència per endinsar-se en el seu món únic.
Pl. Gala i Salvador Dalí, 5. Figueres
Tel. 972 677 500


Per tastar: La majoria de productes típics de la comarca guarden relació amb una gastronomia de mar i muntanya considerada com una de les estrelles de la cuina mediterrània. Es poden destacar com a plats de mar el suquet de peix fresc i la sèpia amb pèsols. Com a plats d'interior, la botifarra dolça fregida, l'oca amb naps i el conill amb caragols. I de postres, els taps de Cadaqués, els flaones de Figueres i els brunyols de l’Empordà.
 
PER LLEPAR-SE’N ELS DITS
Al Forn La Barceloneta, fundat l’any 1885, es dediquen a l'elaboració artesana de galetes i pastes seques, a partir de matèries primeres d’alta qualitat, i volen convidar-vos a conèixer la seva empresa, tot obrint les portes de l’obrador, on podreu veure com elaboren els seus productes. Serà una experiència molt enriquidora, ja que podreu veure pas a pas tot el procés d’elaboració dels nostres productes. Un cop a l'obrador, els farem una extensa explicació de la nostra llarga història, les diferents generacions que n'hem format part, i les distincions que ens han donat. Finalment podreu degustar les diferents galetes que surtin del forn i, si ho desitgeu, també podreu comprar-ne. Creiem que serà un bon complement de la seva visita a la ciutat de Figueres!
Forn La Barceloneta
Reserves: 972 51 10 64 (obrador) o 972 50 31 51 (botiga).
C/ Núria, 5, baixos (Obrador) o c/ Muralla, 21 (Botiga). Figueres


Bon menjar a Masia La Salut

Anem a menjar
MASIA LA SALUT
C/ Riera de la Salut, s/n (Àrea de la Salut de Collserola)
Sant Feliu de Llobregat. Barcelona
Tel. 936 852 618. Mòbil 608 202 838
Més informació
Masia La Salut és un restaurant emplaçat a la vall de Sant Feliu al costat de l'ermita de la Salut. És un restaurant de cuina catalana amb plats destacats com ara les famoses croquetes, la torrada d'escalivada i l'espatlla de be al forn, sense oblidar tot tipus de carn a la brasa. És ideal per passar el dia, ja que l'entorn ofereix moltes possibles rutes a peu i en bicicleta. És ideal per a parelles amb nens, ja que hi ha àmplies zones perquè hi pugui jugar la canalla.

Camelot Jr


Smart Games
Nombre de jugadors: 1
Temps de joc: Variable segons el nivell del repte
De 4 a 99 anys
Un cavaller i una princesa estan en un castell i desitgen trobar-se. Però cadascun d'ells es troba en un punt diferent de l’edificació. Nosaltres els ajudarem a trobar el camí que els porti l'un fins a l'altre. Camelot Jr. és un joc de construcció i lògica amb reptes de dificultat progressiva. És un joc per a un jugador, però també hi podem jugar pares i fills ajudant-nos a trobar la solució. El joc proposa 48 reptes diferents, des de molt fàcils fins a més difícils. Un repte consisteix en una imatge que ens demana que construïm el castell d'una manera determinada. El cavaller i la princesa queden separats en diferents torrasses. I ens ofereixen algunes escales, de més grans i de més petites, que necessitarem col·locar d'una manera determinada per crear un camí que uneixi els dos personatges. Cal estar atents i ser imaginatius, ja que de vegades aquestes escales les haurem d'usar d’una manera peculiar, en posicions inversemblants. Quan trobem la solució, passarem al repte següent, que és una miqueta més complicat. El material de joc és molt agradable, ja que són blocs de fusta que poden servir, a més, per construir castells imaginaris i divertides històries de princeses que, per què no, rescaten cavallers.

dimecres, 8 d’abril de 2015

I si...? I si...?

 
Il·lustració de Raquel Aparicio

Decidir convertir-se en família d'acolliment requereix una profunda reflexió, sincera, emotiva i amb grans expectatives, a més de misteris d'un futur impossible d'endevinar, com totes les relacions interpersonals.


Per Lola Curt Navarro. Presidenta d’Acoge-me

I si m'equivoco? I si no puc? I si no tinc temps? I si no m'agrada? I si torna amb la família biològica? I el temps va passant... i la por de la decisió, i hi incloc la indecisió, envaeix tota possible futura situació d'obrir la porta de la teva llar a un petit nou protagonista. Si la por que embolica aquesta decisió perd força i apareix el desitjat vincle de poder donar una àmplia oportunitat a un nen, de créixer en un entorn estable, s'aconsegueix obrir la porta a una bona dosi d'optimisme i derrotar l'imaginari monstre del continu "I si..?". Aquest positivisme i canvi d'actitud et porta, un bon dia, a decidir que desitges donar-te una nova oportunitat de vida i regalar una nova llar a un menor, per un temps indeterminat, de difícil mesura. I fer-te un regal a tu mateixa. I sempre sorgeix la pregunta: "I si torna amb la seva família biològica?" "I si...?” I em pregunto: existeix un temps determinant, objectiu i fiable, per a qualsevol relació interpersonal, sigui de l'índole que sigui? I la resposta a aquesta pregunta encara et vincula més a la decisió ja presa.

Amb la pesada indecisió de l’“I si...?" ja gairebé a les escombraries, s'inicia l'etapa de la cerca d'informació per saber si una està capacitada per seleccionar alguna de les diferents modalitats de l'acolliment familiar. Següent pas: sol·licitar una visita informativa a una institució col·laboradora d'integració familiar (ICIF). I un bon dia et trobes en un despatx d'una ICIF escoltant tot el que està relacionat amb l'acolliment familiar. Una experta professional t'explica el veritable significat d'iniciar el procés d'avaluació per determinar si arribaràs a aconseguir el teu certificat d'idoneïtat per a l'acolliment. L'objectiu de la primera reunió a la ICIF se centra perquè una aconsegueixi tenir molt clars els pilars de l'acolliment familiar. El nen que ha de ser acollit té una família biològica que no pot cuidar el seu fill per algun motiu de força major, com ara una malaltia, drogoaddicció, prostitució, alcoholisme o similar. Qualsevol d'aquestes situacions pot durar un temps, que majoritàriament resulta difícil de predir, des de l'inici de l'acolliment. 

Realment tornen molts nens a les seves famílies biològiques? L’acolliment pot ser durant sis mesos (d'urgència o diagnòstic), pot durar dos anys (acolliment simple), pot durar fins que el menor tutelat tingui 18 anys i abasti la seva majoria d'edat (acolliment permanent), o pots arribar a ser una altra modalitat de l'acolliment familiar denominat "família col·laboradora", pel qual el menor que viu en un centre residencial d'acció educativa (CRAE) passa els caps de setmana i les vacances a la teva llar i torna després a la seva CRAE.

Una vegada t'expliquen les diferents modalitats de l'acolliment familiar, la professional de l’ICIF té com a objectiu que la candidata a convertir-se en família acollidora entengui i respecti tot l'entorn biològic del menor, per aconseguir la seva total acceptació. El vincle de la família biològica és una inclinació per a tota la vida per molts problemes i separacions que hagin incorregut en l'entorn del menor tutelat. I això ha de ser integrat en el futur nou entorn del menor, a la seva futura llar d'acolliment. I tots els protagonistes de l'entorn de la nova família acollidora han d'assumir-ho per aconseguir una convivència d'èxit emocional i de satisfacció personal a la nova llar del menor tutelat per l'Institut Català d'Acolliment i Adopció (ICAA). 

I acabes la teva primera reunió informativa a l’ICIF. I, en sortir, potser segueixes amb algun “I si...?", però amb la idea ben clara del que podria ser la teva responsabilitat com a família d'acolliment, respectant la seva família biològica. Un pas important...


dijous, 2 d’abril de 2015

Circ al teatre

Circ
THE BIG TOP... INSIDE!
Lloc: Teatre-Auditori de Sant Cugat
Dates: des del 2 d’abril fins el 12 d’abril. Diferents horaris
Pl. de Victòria dels Àngels,1. Sant Cugat
Tel. Oficines. 93 590 76 90
Tel.Taquilles 93 589 12 68
Per a tots els públics
El circ Raluy combina el circ més clàssic i familiar, amb apostes innovadores d’una elevada qualitat artística. Aquests dies, excepcionalment, s’instal·la al Teatre-Auditori per embolcallar-lo amb tots els seus carruatges de museu, i oferir una experiència única per a l’espectador. Circ dintre d’un teatre per fer un salt en el temps i en l’espai i submergir-vos en aquest univers captivador d’emocions, detalls immensos que ens remeten al passat i ens concilien amb l’art i la passió d’avui.