dimarts, 14 d’abril de 2015

Festa? Quina festa?



Fa dies que sento a parlar de la festa, del gran dia en què tots nosaltres sortim al carrer, un dia en què som els autèntics protagonistes –juntament amb les roses–. A veure si junts podem descobrir què és el gran dia i per què jo estic tan nerviós.


Per Paula Jarrin, llibretera de la llibreria Al·lots

Us faig cinc cèntims de la meva història: una autora alegre i amable anava escrivint lletres sobre mi, i després, quan una altra gran artista em va posar il·lustracions plenes de vides, vaig sentir això del gran dia. Totes nervioses em van portar a una editorial, que va engegar el projecte. Després les proves, la impremta, els transportistes i ara sóc aquí, en una llibreria. Tot preparat per al gran dia. I jo sense entendre què vol dir el gran dia.

A la llibreria em van mirar, llegir, m’han presentat molts lectors i lectores, nens i nenes, de tot tipus i grandària, fins i tot uns nens que duen cabell blanc i bastó. He passat una nit a casa de la llibretera, que en arribar l’hora d’anar a dormir em treu de la seva bossa i llegeix amb els seus fills. Diuen que “un conte i a dormir” ho fan cada nit. A la llibreria n’he vist d’altres com jo: un de pirates que es mengen estrelles i fan plorar la lluna i busquen una solució (El pirata de les estrelles. Albert D. Arrayás. Babulinka Books). Aquest em va agradar molt. Després el llibreter em va canviar de lloc, ara tenia de company, igual de nerviós que jo, un que al seu interior explica la història d’un petit ratolí de biblioteca que s’ha quedat sol i vol volar a terres desconegudes (Lindbergh. L’agosarada història d’un ratolí volador. Torben Kuhlmann. Editorial Juventud). Una mica més enllà, a la taula del costat n’hi ha uns com jo, però que són una mica més gruixuts i que no es poden acabar en una sola nit. N’hi ha un com jo però que parla d’un nen, que es diu Agus, i d’un senyor, Flat. Sembla que el senyor Flat és un monstre, però jo l’he vist i no fa por. Aquest monstre està despert quan a un com jo li agrada; si no, es queda clapat al sofà. Aquesta tercera aventura fa riure molt, he sentit les rialles del nen gran de la llibretera més d’un cop i de dos i de tres, però també li he sentit més d’un grunyit quan s’assabenta dels plans del Doctor Brot (La cançó del parc. L’Agus i els Monstres. Jaume Copons i Liliana Fortuny. Combel). Una nit, vaig sentir un gosset que plorava trist, m’hi vaig apropar i vaig descobrir una història que m’ha colpit el cor. Aquell com jo sabia d’amistat, de fidelitat i de la relació per sempre més entre un gos i un professor. Em vaig emocionar tant en conèixer aquesta història, que m’ha fet pensar molt i molt (Hachiko, el gos que esperava. Lluís Prats. La Galera)

Ai! El gran dia s’apropa. Avui, que tots diuen que és el gran dia, hem de sortir al carrer. Una rambla preciosa, tota plena d’altres com jo i de roses. I molts nens i nenes, petits, mitjans i grans, de mil formes diferents, feliços i contents. I mirant-nos! I remenant-nos! Fins i tot el nen que vol ser la Mary Poppins s’ha posat nerviós i no para de cantar “supercalifragilisticoespialidoso” amb ganes que algú el porti a casa i s’emocioni amb la història del Guillem (Un fill. Alejandro Palomas. La Galera). Fins i tot en Joan Flanagan està nerviós, vol que tothom sàpiga la veritat sobre els bessons congelats. I en Xarxe li diu que tranquil, que això està fet (Els bessons congelats. Andreu Martín i Jaume Ribera. Fanbooks).

Oh! Quina sorpresa! Són aquí l’Elisenda i la Cristina, les que em van fer. I m’agafen a les mans. Totes dues fan una preciosa dedicatòria a dos germans que sembla que els passa el mateix que explico jo, tot el dia “pim pam pum” (Pim Pam Pum. Elisenda Roca i Cristina Losantos. Bambú). I sóc feliç. El gran dia és avui. Marxo amb aquests germans, a casa seva! La mare els explica que avui la tradició mana comprar un llibre i una rosa. I jo sóc el seu llibre. Però el petit dels germans, tan content com estava, li demana que no sigui pas l’últim dia que surten de llibreries. I jo penso en els amics que es queden a la parada i a la llibreria. Ells també han de gaudir del seu gran dia, tot i que no hi hagi tant de soroll al carrer. Ja ho sabeu, lectors, tot l’any, i no només un dia a l’any.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada