dimarts, 5 de maig de 2015

Assetjament a la primària

Il·lustració de Raquel Aparicio

Hem pres consciència de què és l’assetjament, però encara tenim el punt de mira en la desembocadura del problema.


Per Anna Torralbo Albareda. Mestra d’anglès a l’Escola del Mar

L’assetjament està molt lligat a l’ESO, moment en què les agressions es fan evidents. No obstant això, el dia a dia ens demostra que és a la primària quan es comencen a gestar les futures víctimes i els futurs agressors. Considero que és hora que anem un pas més endavant i posem la mirada en aquesta etapa escolar. Primer de tot, però, hauríem de definir i tenir ben clar què significa assetjament, per tal de no posar l’alarma en el que podria ser un episodi puntual o circumstancial. En aquesta línia, ens podem ajudar del que la instrucció de Fiscalia en destaca com a característiques principals: continuïtat en el temps, desequilibri de poder i desig conscient de ferir, amenaçar o espantar d’un alumne davant d’un altre. 

Tot i les categoritzacions, cal dir que no és fàcil detectar l’assetjament, per molts motius, i un n’és que sol dur-se a terme en moments en què l’adult no hi és. A la primària, a més a més, és complicat saber si l’agressió ha estat conscient i premeditada, ja que en aquestes edats hi ha poca consciència emocional. Aquí podríem encetar un nou tema de debat, l’educació emocional, però l’espai no ens ho permet, així que ho deixarem per a un altre moment. 

Un cop tenim al cap els trets distintius de l’assetjament, cal veure com detectar-lo i què podem fer-hi. L’assetjament comença amb episodis de microviolència, que poden ser verbals, físics i/o d’exclusió social. El problema sol ser que la manera com els alumnes assetgen els companys a aquestes edats ens pot semblar “innocent”, de vegades inclús “graciosa”. Però no hem d’oblidar, i els nens i nenes ens ho reclamen, que a ells els fereixen paraules que als ulls dels adults poden ser ridícules: “tonto”, “cara de patata”... Sovint solem contestar amb un “No li facis cas”, però amb aquest tipus de resposta el que indirectament estem transmetent és “No facis cas del que tu sents”. És cert que no podem entrar en el drama que alguns nens poden arribar a fer de petites situacions, però el que sí que podem fer és parlar amb ells del que senten i del que poden fer-hi. No cal que les converses es donin sempre d’una manera directa i explícita (alguns nens poden mostrar-se reticents), també podem fer ús de contes, pel·lícules o vídeos curts per iniciar una conversa o reflexionar sobre el tema. Molts infants i joves se senten molt més propers i reaccionen d’una manera molt més empàtica a través d’exemples exteriors a ells i a la seva vida familiar. Per sort, avui en dia hi ha un munt de bons llibres que tracten de tot tipus de problemàtiques: falta d’autoestima, problemes amb companys, separació de pares, mort de familiars, pors i fòbies, trastorns de conducta... Per als alumnes que ja des de ben petits mostren conductes violentes o hostils amb els altres: agressions físiques o verbals, dificultat a l’hora de socialitzar-se, personalitat dèbil i influenciable..., la metodologia seria força semblant (excepte en aquells casos més greus i/o patològics). Un nen que reacciona amb hostilitat amb els companys ens està alertant que hi ha quelcom en ell que el fa patir i que no sap gestionar tot sol. En aquest cas, i sobretot en edats primerenques, cal ajudar-los a descobrir què és el que els fa mal, por, vergonya, ràbia... Com més aviat capacitem els nostres joves a distingir i a gestionar el que senten, més aviat seran capaços d’empatitzar amb els altres i trobar solucions pel seu compte a allò que els destorba. Les agressions són sempre la incapacitat de fer front a un conflicte a través d’altres vies. 

El fet és que l’assetjament és una realitat que va gestant-se des de la infantesa i que cal observar, prevenir i tractar. Ajudar els nostres fills o alumnes a construir una personalitat sana, forta i autònoma és imprescindible perquè puguin créixer en tots els altres camps. Tractar les dificultats des de l’inici és molt més fàcil que esperar que es converteixin en un problema de pes. 

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada