dimarts, 19 de maig de 2015

El centre, la meva casa!




Quan un infant i/o adolescent ingressa en un CRAE (centre residencial d'acció educativa), necessita sentir-se acompanyat dels adults que l'envolten. El centre esdevé casa seva durant el temps que hi romangui.


Per Carmen Serrano Saavedra. Vicepresidenta d'Acoge-me

Fa ja un temps que se sap que no és suficient aconseguir que un infant estigui ben cuidat... Sabem que l'amor és més necessari que les vitamines. Quan es vol protegir la infància i l'adolescència, cal ajudar-los a entendre el que els passa a les seves vides, les raons o desraons de per què qui hauria d'estimar-los no poden o no volen fer-ho. Davant la situació d'ingrés d'un infant en un CRAE, s'instal·la en la seva vida el sentiment i la necessitat de tenir algú de qui fiar-se, la construcció de noves confiances. Es tracta d'una etapa de gran solitud...

El repte dels educadors que cuidem aquests infants i adolescents és poder oferir l'acompanyament adequat fins a aconseguir una igualtat d'oportunitats, segons el dret que cada persona té al tractament educatiu més adequat, per arribar a un grau òptim de desenvolupament de totes les seves potencialitats. L'infant ha de ser el protagonista del seu procés, l'educador ha de guiar-lo a descobrir i a desenvolupar les seves capacitats físiques, intel·lectuals i afectives, afavorint el seu creixement i la seva maduració, impulsant-lo a assumir responsabilitats progressivament, per tal de desenvolupar l'autonomia i la llibertat personal. Sense oblidar que cada persona és única, irrepetible, i que, per tant, l'acompanyament ha de respondre individualment a les possibilitats i a les aspiracions de cada infant i/o adolescent. 

És necessari, doncs, fer-li saber que l'estimem... Però com? 
- Mirant la realitat amb ulls de nen: escoltant-lo activament, interessant-nos pel que diu i fent-li saber que l'entenem. És així com establirem un sentiment de confiança, fent-lo sentir-se valorat ens guanyarem el seu respecte.
- Convertint-nos en una oportunitat per a la seva vida: motivant, suggerint, progressant i posant de manifest els aspectes positius de cadascú, tenint en compte que aquests elements reforcen l’autoestima necessària per dur a terme un procés de creixement.
- Intentant descobrir com viu el que li toca viure: fent-lo sentir-se acollit tal com és, a partir de la seva realitat, que senti que és important i que pugui expressar-se des del que és.
- Sent altaveu de la seva veu en el món adult: promovent la inserció en la societat, d’una manera responsable i constructiva, fomentant relacions de convivència, solidaritat, tolerància i actituds democràtiques.
- No prenent decisions per ell, estimulant i creant les condicions perquè pugui decidir: considerant l’infant com a subjecte actiu del seu procés fent-lo partícip, en la mesura que sigui possible, de totes les qüestions de la seva vida.
- Construint vinculacions, ajudant-lo a descobrir els altres, reduint la dependència i la simbiosi amb la d'altres adults: generant oportunitats per donar respostes a les seves necessitats.
-  Protegint sense maltractar: l’objectiu principal que cal tenir en compte des del moment d'ingrés en un centre residencial és com arribar al més aviat possible al desinternament, sempre cercant l’alternativa més òptima i ferma per a l’infant.
- Apoderant-lo perquè trobi el seu lloc en el món: definint amb rigor el seu interès, evitant que vagi rodant de mà en mà, per no crear problemes que no té.
- Desapareixent algun dia de la seva vida: li toca viure una nova separació... per retorn amb la família biològica, acolliment en família extensa, acolliment en família aliena, preadopció, emancipació, majoria d’edat, canvi de centre... L'educador ha de poder donar el permís necessari per tal que l'infant pugui tancar satisfactòriament el temps d'estada al centre i visqui amb il·lusió la que serà, sens dubte, una nova etapa de la seva vida.


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada