dimarts, 30 de juny de 2015

Vielha

Capital de la Val d’Aran, Vielha és una petita ciutat pirinenca rodejada de cims que superen els 2.000 metres que es va començar a construir a l'eixample que forma la vall del riu Garona, al seu punt d'unió amb el riu Nere, que travessa la població.


FABRICA DERA LAN
L’any 1999, el Conselh Generau dera Val d’Aran va adquirir una fàbrica de llana a la vila de Vielha. L’objectiu: recuperar una petita indústria que havia format part de la vida quotidiana dels aranesos. Fet que cal emmarcar en una política de restauració del patrimoni històric i industrial de l’Aran. La Fabrica dera Lan ens endinsa en els primers moments de la industrialització a l’Aran. La restauració que s'ha fet ens permet contemplar la fàbrica en estat pur, ja que totes les seves màquines podrien tornar a funcionar avui mateix. Un guia  acompanya el visitant al llarg de tot el recorregut i es pot seguir tot el procés de fabricació que es duia a terme a la fàbrica, és a dir la transformació de la llana verge en madeixes. Dos audiovisuals complementen la visita.
Horaris: De juny a setembre, cada dia, de 17 a 20 h
C/ Ribaèta. Cap dera Vila. Vielha
Tel. 973 641 815

Per tastar: La gastronomia de Vielha és un element del seu patrimoni etnològic i es caracteritza per plats forts i energètics –com sol succeir en els llocs de muntanya, on els hiverns són molt freds–, com ara l'olla aranesa, que ha estat sempre en els menús dels restaurants per la seva popularitat i competint amb plats com ara els de cabra, cérvol o guisats de senglar.

AMB 4X4 PER LA VAL D’ARAN
Recórrer la Val d’Aran en 4x4 és descobrir els seus racons més atractius. Es poden fer rutes molt diverses, com són la ruta del salt del Pish, la del circ de Colomers o la vall de Ruda i la pista de Montgarri. Amb Vans Tours 4x4 podreu desplaçar-vos còmodament en furgonetes a diferents punts de gran interès, mentre els guies especialitzats us informen del que esteu veient. En diversos moments de l'activitat es para i es realitzen petites excursions, s’entra en esglésies romàniques i molt més. Tot adaptat als interessos dels clients. Totes les propostes són interessants, atractives i de gran interès naturalístic. Caldrà acordar amb el guia quina pot ser l’opció més interessant depenent de la família.
Copos Events, s.l.
Ctra. de Gausac, 1 (rotonda Vielha). Vielha
Tel. 973 643 325 – 660 164 467


Granja, arbres, i un cafè a l'estil europeu


Sortida
PORTALCACHING ARBRES DEL MONTSENY
Punt de trobada: Portal del Montseny. 
C/ Pare Claret, 7. Viladrau (Virtual Xerpa SL)
Tel. 607 344 367
Horaris: De dimarts a dissabte, de 9 a 14 h i de 17 a 20 h. Diumenge, de 9 a 14 h  
Més informació 
Activitat que conjuga ciència i art al Parc Natural del Montseny. Excursió d’unes 3 hores que amb l'ajut d'un GPS us permetrà descobrir uns tresors amagats i arrelats al territori: els arbres, les seves característiques i xafarderies. A cada un dels quinze tresors hi ha una clau que us permet aproximar-vos a un dels arbres. En tres dels tresors que trobareu podreu fer dues divertides experiències científiques que us permetran calcular l’altura i l’edat de l’arbre. 

Natura
CAN
Centre d’Apropament a la Natura
Paratge El Mojal. Navàs
Visita guiada: Dissabtes, diumenges i festius, a les 11 h
Tel. 647 953 578 – 938 392 940 
Més informació 
Primer visitarem la grangeta i donarem menjar als animals domèstics: cabres, ovelles, porcs, oques... Seguidament anirem a veure els animals salvatges. I us esperen els emús: els més atrevits podreu tocar aquesta gran au que no vola però corre moltíssim! També visitareu l’ós rentador, el coatí i el porc espí africà. Després, passejarem per l’aviari, on veurem i tocarem ocells de tota mena. Tot això i molt més!

Anem a tastar
PAPAS & THE MAMAS
Rbla. del Poblenou, 127. Barcelona
Tel. 934 856 793
Un cafè, una botiga ecològica i una botiga de joguines. Tot alhora, però amb espais diferenciats. I amb una zona de jocs per als nens, amb pissarra, pintures, joguines... Es tracta d'un espai diàfan decorat amb mobles de fusta clara i terra de parquet, on els nens ho poden passar bé mentre els pares desconnecten una estona. Més que restaurant, ho podríem definir com un cafè a l'estil europeu. Un lloc on els nens són benvinguts.

Atrapat

L'autor i il·lustrador internacional Oliver Jeffers ens deixa atrapats amb el seu últim àlbum il·lustrat. Una història divertida i plena d'enginy amb unes il·lustracions aparentment senzilles i infantils, que ens transmeten un genial ús del color i dels traços de llapis. Amb Atrapat, Oliver Jeffers ha sabut trobar, de nou, el punt exacte per combinar una història captivadora amb uns dibuixos encantadors per bastir un nou llibre il·lustrat que agrada als menuts... i també als grans. Tot comença quan l'estel de Floyd queda atrapat en un arbre. Per això decideix llançar la seva sabata, per fer-lo caure, però també queda atrapada. Aleshores llança l'altra sabata, que també quedarà atrapada junt amb... una escala, una galleda de pintura, la pica de la cuina, un orangutan i una balena, entre altres coses! Aconseguirà Floyd recuperar el seu estel? L'autor d’èxits internacionals com són ara Perdut i trobat i Amunt i avall, ens ofereix un nou àlbum il·lustrat ple d'humor i ironia que desperta el somriure dels lectors i que a més ens oferirà una meravellosa sorpresa final. Si voleu un llibre divertit per contar als vostres fills i filles, aquest és perfecte. També quedareu atrapats en aquest arbre imaginari.
A partir de 4 anys
Oliver Jeffers
Edit. Andana


Teatre, i del bo


La imaginació, les emocions, les bones històries, la dramatúrgia adequada…, tot això està present en les obres que presenta el MiniGrec, secció infantil i familiar del Grec Festival de Barcelona 2015, mostra teatral de referència a tot Europa.


Per Amparo Solís. Realitzadora de Benecé


El responsable de l’acurada selecció del MiniGrec és Ramon Simó, director del Grec, que vol oferir-nos el més interessant de la creació contemporània, permetent-nos gaudir tant del més proper i popular com de les propostes més agosarades.
 

Què és el MiniGrec?
El MiniGrec és la part de la programació del festival destinada específicament a tots els públics, i això vol dir que està formada per espectacles aptes per a franges d’edat que inclouen els nens. Això no vol dir que els pares no s’ho passin bé, ni que la programació per a tots els públics s’esgoti amb el MiniGrec: hi ha altres espectacles molt recomanables per a tots els públics dins del festival.
Per què va aparèixer el MiniGrec?
El MiniGrec va aparèixer perquè pensàvem que el Grec havia d’oferir un programa per a tota la família, de qualitat, durant el mes de juliol, cosa que a més havia de permetre apropar els nous públics i el públic familiar al festival. 
Suposo que cal que les obres que programeu us entusiasmin, no?
Cal equilibrar el programa i, tot i que és inevitable un determinat segell personal, com a director has de pensar que el món no s’esgota amb allò que a tu més t’agrada. A més, en el cas del MiniGrec, tinc el suport de Teatre Obligatori i Únics Produccions, que em fan més fàcil la tria.
Quant hi ha de passió i quant de gestió, en l'elecció de les obres?
Intento posar-hi més passió que gestió, parlar més d’art que d’economia, però no resulta fàcil. La creació està avui més condicionada que mai per la manca de recursos.
Per a les companyies, participar en el MiniGrec és un signe de qualitat.
Ho hauria de ser, com a tot el Grec. Si més no, això és el que intentem: que participar al Grec comporti un determinat reconeixement.  Però sempre sense renunciar a la qualitat. 
Participar en el MiniGrec és una porta oberta per a la temporada d'hivern?
Provem que els espectacles que estrenem al Grec tinguin vida posterior.  Apostem molt per la coproducció i per ajudar les companyies a continuar explotant els seus projectes. 
Història versus estètica en les obres triades.
El teatre ha de ser un compromís necessari i respectuós entre l’estètica i allò que volem dir o explicar. Com a la poesia, hi ha d’haver un compromís entre la forma, el contingut i el sentiment. Si un dels tres components falla, l’espectacle no està sencer.
Com veu la salut del teatre infantil o familiar?
Precària, com la de totes les arts escèniques. No parlo de talent. No hi ha el suport ni el respecte necessaris a aquesta peça clau del desenvolupament cultural. Suport no vol dir només subvencions; vol dir també presència en programes educatius, com a eina docent.
Com s'hauria d'estimular les famílies perquè anessin al teatre?
Hi ha estímuls a curt termini i a mitjà termini. A curt termini, són gairebé els de sempre: oferir millors preus, programació continuada i espectacles de qualitat. A mitjà termini: convèncer les famílies del valor educatiu, socialitzador i humanitzador de les arts escèniques, fins a aconseguir que formin part de la seva vida quotidiana.
La cultura sempre s'ha escrit amb majúscules… i, alhora, està desprestigiada…
És difícil parlar del desprestigi de la cultura en un país on la cultura no ha estat mai del tot prestigiada. La cultura no ens ha importat mai gaire. La gent ha anat al teatre una vegada a la seva vida o cap i amb això ja s'ha sentit prou valenta per dir que no calia tornar-hi.  Vivim en un país on els hàbits culturals són molt febles i, a més, importen només a una part minoritària de la població. Invertir aquesta situació seria un pas molt important per garantir un futur millor i més just.
La cultura com a traductor de la vida.
La cultura serveix per formular preguntes i obtenir respostes, sempre provisionals; ens ajuda a tenir veu, a articular pensaments i sentiments, a sentir-nos millor perquè podem expressar-nos. No hi ha sensació d’alegria més gran que la que es produeix quan descobrim una cosa i podem compartir-la. Som íntimament més feliços quan tenim la certesa que sabem alguna cosa, que som alguna cosa en un món que podem entendre.

dimarts, 23 de juny de 2015

El Pallars Jussà

Una terra de contrastos, amb una varietat de paisatges que ens permeten visitar des de planes agrícoles fins a intensos boscos, precipicis audaços, alta muntanya, llacs d'origen glacial o càrstic i els rius que han anat obrint camins per aquestes terres


LES BOTIGUES DE SALÀS
Salàs de Pallars és una de les poblacions que més han mantingut el caràcter medieval de la comarca. Gràcies al treball fet per donar valor al patrimoni històric i etnològic del municipi, Salàs destaca pel seu conjunt de botigues museu, que es presenten amb una ambientació d’època molt acurada a partir de la recuperació i exposició de béns de consum quotidians de la segona meitat del segle XIX fins a les acaballes del franquisme. L’ambientació d’aquests espais s’aconsegueix a partir del mobiliari, de l’exposició dels productes més representatius de cada període i de l’exhibició de cartells i altres elements publicitaris. Tot aquest treball va servir perquè el poble fos inclòs en la Xarxa de Pobles amb Encant de les Terres de Lleida i Aran.
SALÀS DE PALLARS
Durant tot l'any (excepte el mes de gener)
Horari de visites: Dissabtes, a les 10.15, 12 i 16 h, i diumenges i festius, a les 10.15 i 12 h
Reserves i informació al 973 676 266
Tel. de contacte: 973 676 003 Ajuntament

Per tastar: El Pallars Sobirà és una comarca famosa per la seva gastronomia típica de muntanya amb plats elaborats amb productes de proximitat. Formatges com el de tupí (fet amb aiguardent), embotits com la girella (de corder) i el xolís (de porc), verdures i hortalisses, carns (bruna dels Pirineus...), caça i fins i tot vi. Productes autòctons i receptes mil·lenàries.

A PAS DE RUC 
La ruta es centra en l’aventura, i l’entorn ens ofereix l’orografia perfecta per fer El Cinquè Llac amb BTT, a cavall i fins i tot amb ruc català. Existeix una àmplia oferta d’activitats a l’aire lliure i disposeu d’experts professionals que us acompanyaran per gaudir-ne amb la màxima seguretat. Us convidem a descobrir un bonic racó del nostre país amb el millor company de viatge que us podem oferir, el ruc, que us ajudarà a portar l’equipatge i es convertirà en el vostre millor amic. El ruc català és un animal interessant per a la pràctica de senderisme, ja que té un ritme que permet apreciar millor el paisatge, al mateix temps que es contribueix a la defensa d’un animal en risc d’extinció i al manteniment dels camins.
Pirineu Emoció
Tel. 973 681 518

Articles infantils de segona mà

Internet
SECOND BABY
www.secondbaby.org 

Second Baby és un portal de compra i venda per internet d'articles de segona mà per a bebès i nens, amb l'objectiu de fomentar la redistribució de productes que estan com nous: roba de nadons i de nen/nena, cotxets de bebè, cadiretes de passeig, cadires per a automòbils, hamaques, banyeres, motxilles portabebès, articles premamà, trones, escalfabiberons, joguines i més productes per als teus fills, de les millors marques i en perfecte estat a preus imbatibles. Recicla, reestrena i reeduca.

Un món d'avis

Un món d’avis és un llibre especial, no és un llibre de contes clàssics. És una col·lecció d’avis únics, avis plens d’amor, que existeixen i estan entre nosaltres o en els nostres cors. Ser avi és més important que ser president del govern, segons l'Avi Gepetto, i d'això no en té cap dubte l'Àvia Filadora ni l'Avi Poeta. L'Àvia Viatgera, que sempre va carregada amb un parell de maletes, els dóna la raó. I per a l'Avi Geògraf és millor jugar amb els néts que explorar l'Àrtic, de la mateixa manera que a l'Àvia Pa de Pessic li agrada més estar amb els néts que les pastisseries vieneses. Tots els avis estan d'acord: fins i tot l'Àvia Embarbussaments, l'Avi Sabater i l'Àvia Ventall, que no canviaria els seus estimats néts ni tan sols pel pai-pai de l'emperadriu de la Xina… L'Avi 4x5, amb la calculadora a la mà, pensa el mateix, i l'Àvia Bressola i l'Àvia Fada… I l'Avi Forner, que està convençut que els néts són tan essencials com el pa. Tots els avis d'aquest món saben com n'és d'especial, única i important la seva condició. Ho explicaran en aquest llibre. Per començar, l'Avi Estrella pica el seu ullet blau des de dalt del cel… Les il·lustracions són una delícia, ja que cada avi té la seva personalitat, identitat i el seu estil personal.
A partir de 9 anys
Marta Gómez Mata i Carla Nazareth
Edit. Comanegra

Cercadors de tresors

 

Lata de Sal va néixer de la il·lusió de dos humans i dos gats de convertir-se en una editorial especialitzada en àlbum il·lustrat. La il·lusió ha anat augmentant i la passió que posen a cada llibre és infinita. Els lectors podran reconèixer els seus llibres pel llom metal·litzat i per una pestanya interior (una ‘llauna’) que conté informació interessant per a nens i adults.


Per Amparo Solís. Realitzadora de Benecé

-Per què aquest nom, Lata de Sal, tan peculiar?
Volíem un nom una mica surrealista, que tingués doble lectura alhora que sonoritat i musicalitat. Vam trigar molt a triar-lo perquè no volíem que fos ni molt infantil ni molt adult ni excessivament rar, però tampoc massa simple… Al final, crec que el nom ens va trobar a nosaltres.
-Què us va impulsar a crear aquesta editorial?
Tots dos [ens explica la Irene] som periodistes i hem treballat per a diversos mitjans de comunicació, en especial per a la televisió. Jo vaig treballar en una llibreria anys enrere i he sigut contacontes. He donat classes de literatura i de teatre a nens, i tant el Juan com jo sempre hem tingut una debilitat especial per l’àlbum il·lustrat. Quan vam decidir crear l'editorial ens vam formar per a això. Jo vaig fer el màster d'edició de Santillana-Universitat Complutense per poder conèixer més el món de l'edició. Vam aprendre molt i vam investigar durant anys el mercat editorial en altres països.
De l'equip de fundadors de Lata de Sal, el Juan Blanco i la Irene Álvarez formen la part humana; Chasis i Logan, la felina. L'editorial està situada al centre de Madrid i va néixer amb la publicació de dos llibres –Amics i Un cangur per Nadal– a finals del 2012. S'han especialitzat en el sector de l'àlbum il·lustrat i tenen dues col·leccions: Gats i Vintage.
-Dues col·leccions gens comunes, per cert.
Després de la nostra recerca de mercat, que va durar anys, vam acordar que si llançàvem una nova editorial, ho faríem amb caràcter especialitzat. Vam triar dues temàtiques que ens interessaven. La Col·lecció Gats –llibres il·lustrats de qualsevol època i país protagonitzats per gats– vam decidir crear-la perquè el gat és l'animal més literari, el que està més vinculat a la figura de l'escriptor pel seu caràcter enigmàtic, misteriós, màgic, fantàstic… i, a més a més, per la nostra debilitat pels felins, que supera tots els límits. Estàvem convençuts que hi havia públic potencial i, ara per ara, creiem que som l'única editorial a tot el món que té una col·lecció dedicada en exclusiva als gats. D'altra banda vam crear la Col·lecció Vintage, llibres il·lustrats que es van publicar fa més de 30 anys en altres països i que mai van arribar al nostre. Llibres clàssics que són una referència en el seu gènere i que publiquem per recuperar joies de l'àlbum il·lustrat.
-I darrere d'ambdues col·leccions, la bellesa com a protagonista.
Els llibres il·lustrats són llibres per regalar als altres o a tu mateix…, així que és molt important que siguin llibres preciosos, llibres bells. La bellesa és molt important quan està carregada d'emoció, de sentiment i de contingut.
-Tot i ser tan petits, editeu en diversos idiomes.
Va ser una de les nostres apostes, el fet de sortir en castellà, català i gallec. Teníem molt clar el català perquè hi ha molta literatura infantil en aquesta llengua i, com som gallecs, volíem sortir també en gallec i potenciar l'idioma. El nostre ideal hauria estat sortir en basc també, però ara per ara no podem, ja que treure un mateix títol en quatre llengües suposa un cost extra molt important.
-No us sembla que es publica massa?
El fet que hi hagi molta competència editorial és, per a nosaltres, un plus. Com més es publiqui i més es llegeixi en un país, més creixerà l'esperit crític, la cultura i més avançarà la societat. La competència en el nostre terreny de l'àlbum il·lustrat ens fa més forts a tots i crea un terra més ferm. Tant de bo d'aquí a uns anys continuïn naixent editorials, cadascuna més sorprenent, i el panorama editorial no deixi de créixer.
-El vostre treball és similar al d'un mag que treu del barret coses sorprenents i meravelloses. En sou conscients?
El nostre treball, per a nosaltres, és el més meravellós que existeix i hi posem les nostres esperances i la nostra fantasia. Els llibres són especials, representen moments de la teva vida i formen part del teu creixement, independentment de l'edat que tinguis.

dilluns, 15 de juny de 2015

L'Urgell

Creuen la comarca tres rius: el Sió, l’Ondara i el Corb. El canal d’Urgell va transformar les terres seques de la comarca en una de les zones més riques del país. L’Urgell té tres importants nuclis que el vertebren i que aglutinen una bona part de l’activitat econòmica: Agramunt, Bellpuig i Tàrrega.


LABERINT DE BLAT DE MORO

Hi ha tradició de laberints en camps de blat de moro de moltes hectàrees als Estats Units, i països com ara França també han experimentat amb aquesta activitat lúdica. Aquest laberint de blat de moro que proposem és el primer a les comarques de Lleida. Es troba dins la Masia Esperança, una finca agrícola al poble de Castellserà. A més, la finca ofereix un allotjament amb piscina, Cal Tonet, de 4-7 places. El laberint de blat de moro és un espai on es troben un seguit de camins, alguns sense sortida, alguns que fan anar enrere... Té una extensió de 3 hectàrees i 2 quilòmetres de passadissos, i hi ha a disposició dels visitants un mirador de fusta de 6 metres d’alçada per poder veure els camins del laberint. Serem capaços de trobar la sortida?  
Castellserà 
Obert de juliol a setembre/octubre 
Horari: Reserva prèvia, obert cada dia i visites nocturnes 
Informació i reserves: 973 402 045 - 973 400 265 - 973 610 387 -  639 320 117 - 675 951 526

Per tastar: La cuina de l’Urgell és una espècie d’art quotidià posat a la taula. Podeu menjar des d’una olla barrejada de l’Urgell o una cassola de peus de porc amb caragols fins a un pollastre amb timó o unes postres tan delicioses com els torrons i la xocolata a la pedra. El llegat culinari que s’ha heretat de les àvies i el rebost natural que la terra ens aporta són un privilegi que no té preu.

VALLBONA DE LES MONGES
El petit i bonic poble de Vallbona de les Monges és el cas típic de poble que neix a redós d'un monestir i del decret que no permetia que els cenobis femenins estiguessin situats en indrets solitaris. És per aquest motiu que la comunitat de monges va convidar els veïns de Montesquiu –que va ser abandonat– a fundar un municipi al costat de la clausura monàstica, i per això els van donar les millors terres i habitatges en dependències del monestir. Va ser així com va néixer el poble de Vallbona, que per això es denomina "de les Monges". El bellíssim monestir de Vallbona, fundat al segle XII, és habitat per les monges del Cister, que durant vuit segles mai han abandonat el centre. És obligada la seva visita. 
Horari de visites al monestir: Dissabtes, de 10.30 a 13.30 h i de 16.30 a 18.30 h, i diumenges, de 12 a 13.30 h i de 16.30 a 18.30 h

Joguines educatives i originals

Anem a comprar
BATEAU LUNE
Pl. de la Virreina, 7. Barcelona
Tel. 932 186 907 
Bateau Lune és més que una botiga de joguines…, per a alguns és com la cova d’Alí Babà, per a altres un lloc màgic i per a Fabián i Ana un món ple d’imaginació que han creat amb molt esforç i il·lusió. Seleccionen joguines de fusta natural, joguines educatives, originals i tradicionals, tant per als més petits com per als adults. Les seves joguines procedeixen de tot el món i han estat fabricades amb materials nobles de qualitat, no tòxics, i algunes són ecològiques.

diumenge, 14 de juny de 2015

Anem a caçar un ós

Alguna vegada has caçat un ós gran i perillós? En aquesta cançó de la tradició anglesa, en versió del poeta Michael Rosen, un pare surt amb els seus fills a caçar un ós. Travessen un camp, un riu, un bosc, i entre ells no hi ha cap poruc. Fins que entren en una cova tenebrosa i es troben amb dos ulls que miren ferotges… Us imagineu un pare tan boig que proposa anar a caçar un ós? Ui, ui, ui, la mama decideix quedar-se a casa i el papa i els seus petits, tots molt valents, s'animen a anar a caçar l'ós. Una aventura inoblidable, per a la família i per a l'ós. Recuperem un clàssic en què les dolces imatges completen escenes amb tal perfecció, que ens és molt senzill recrear i viure la història d'aquesta família. Emoció, gaudi del paisatge, inquietud, por, precipitació i rialles. Cada vegada que ho expliquem ho passem molt bé. Frases fàcils de recordar, sons i onomatopeies, canvis de ritme molt marcats i imatges perfectament descriptives. Blanc i negre per a moments de descans i color per a l'acció. La il·lustradora Helen Oxenbury va rebre la prestigiosa medalla Kate Greenaway el 1990. És autora i il·lustradora de diverses sèries de llibres per a nens que han estat traduïts a molts idiomes.
A partir de 4 anys
Michael Rosen i Helen Oxenbury 
Ed. Ekaré

L'amor no és cec



Que l'amor és cec ho sap tothom: el tòpic s'ha convertit en el centre de la nostra teologia sentimental i causa tanta frustració als seus creients com qualsevol altre dogma.


Per Juan José Conesa. Professor CFA Berguedà

El 19 d'abril vaig assistir al casament d'uns amics que viuen junts des de fa molts anys. Es van conèixer a l'institut, es van enamorar i, quan ell va tornar de la mili, van anar a viure sota el mateix sostre –convivència que ha arribat fins avui i els ha donat una filla–. Es van casar a Can Boixeres, a l'Hospitalet, i mentre se celebrava la cerimònia se'm va ocórrer que els meus amics es mereixien la felicitat perquè havien sabut estimar-se. De vegades, sobretot quan es casen parelles joves, tens la sensació que fins i tot els mateixos contraents són conscients que la seva relació –com la feina, el mobiliari i la resta d'aquest món– és provisional, efímera, fàcil de muntar i desmuntar. En aquestes ocasions jo no puc evitar demanar-me quant aguantarà aquella parella, quants Nadals passaran junts i, per contra, quants Nadals els seus fills trobaran a faltar el pare o la mare. Sovint m'aclapara una sensació de manca d'autenticitat –de farsa consentida i compartida per tots els assistents– que em fa distanciar, i penso, llavors, si aquella cerimònia mereix una celebració tan exultant.

Els meus amics ja havien acreditat que es mereixien l'alegria de tots els assistents i que la festa tenia ple sentit; però, al mateix temps, mentre el mestre de cerimònia feia el seu elogi nupcial, jo pensava que aquella boda era un xic estranya perquè, si el matrimoni és la porta d'entrada a la família, per a què s'han de casar els que, com ells, ja en tenen una? Els meus amics no es casaven per acontentar els pares ni perquè els donessin quinze dies de vacances ni el Sant Sagrament, ni per... Es casaven per regularitzar la seva situació. “Què té això d'estrany?”, pensaran vostès, i tenen raó: la gent sempre es casa per aconseguir quelcom i aquest és un objectiu força freqüent en els matrimonis: regularitzar el que no s’ajusta a la norma social. D’altres ho fan per aconseguir una seguretat econòmica; d'altres encara, una posició social millorada; la major part, un cònjuge amb qui compartir la responsabilitat de pujar la canalla. Els interessos poden ser molt diferents. En algunes tribus africanes, els homes expliquen que es casen per tenir cunyats per sortir de caça amb ells. 

Els objectius del matrimoni són diversos, però el que importa no és per a què es casa la gent, sinó per què ho fa, i només hi ha un motiu legítim. Els meus amics s'estaven casant per aquest motiu: perquè s'estimaven. S'han casat amb tota la il·lusió després de conviure molt de temps. Conviure i estimar-se, respectar-se, entendre's; potser, fins i tot, ser còmplices... Realment, això cal celebrar-ho! Hi ha parelles en què els seus membres s'estimen però no s'entenen i no poden tirar endavant. Hi ha d'altres que s'entenen però no s'estimen i el que creen és una més que una família. Però quan dues persones senten una atracció mútua i aquesta relació qualla durant tant de temps, cal celebrar-ho com un misteri i, al mateix temps, com un triomf de la intel·ligència.

“L'amor és cec...” No és veritat. Aquest tòpic no passa de ser una excusa per abandonar-se a un impuls. L'amor a primera vista no existeix. Existeix l'atracció a primera vista, però per enamorar-se cal acomplir un protocol, seguir una estratègia d’implicació gradual, invertir temps i recursos, no evitar l'altre/a, demostrar accessibilitat i interès, buscar, coincidir, establir una relació i materialitzar-la en converses, riures, sensualitat, etcètera. Hi ha gent que no pot enamorar-se perquè no té el valor d’arriscar; però també és cert que aquell que no vol, no s'enamora. És semblant al que passa amb el tabac: no puc triar que m'agradi o no m'agradi fumar; però sí que sóc lliure d'agafar una cigarreta i encendre-la o no; per molt que els additius estimulants i la propaganda intentin reduir aquesta espurna de criteri autònom al mínim. Ho diu algú que ha evitat enamorar-se quasi tants cops com ha deixat de fumar. 

Els meus amics es van apostar i es van enamorar; van voler estimar-se i ho van saber fer. Això és el que celebràvem a Can Boixeres.

dimecres, 10 de juny de 2015

Lloret

Per tal de conèixer millor els principals atractius turístics o tenir una visió més completa de Lloret de Mar, s'ofereixen visites guiades en alguns punts com ara els Jardins de Santa Clotilde, el Museu del Mar i el centre històric.


EL MUSEU DEL MAR
El Museu del Mar es troba a l’antiga Casa Garriga, pertanyent a la segona meitat del segle XIX, i és l’emblema d’un passat gloriós, quan alguns lloretencs ho van deixar tot per anar a fer fortuna a les Amèriques. Vers l’any 1860, Enric Garriga va emprendre el seu viatge cap a terres cubanes. Els Garriga van fer fortuna i l’any 1887 van encarregar la construcció de la casa familiar a la seva vila natal. Aquesta casa alberga avui el nou Museu del Mar i gràcies a les noves tècniques de museïtzació el visitant es veu immers en un autèntic viatge per la història de Lloret i la seva estreta vinculació amb el mar. L’itinerari està dividit en cinc àmbits: Fills del mar, Mediterrani, Les portes de l’oceà, Lloret després dels velers i Més enllà de la platja.
Camprodon i Arrieta, 2. Lloret de Mar
Tel. 972 364 454
Horaris: De desembre a febrer, de dilluns a dissabte de 09.00 a 13:30 h i de 15:30 h a 18.00 h, i diumenges de 09.00 a 14.00 h
De març a maig, de dilluns a dissabte de 09.00 a 13.00 h i de 16.00 a 19.00 h, i diumenges de 10.00 a 13.00 h i de 16.00 a 19.00 h
De juny a setembre, de dilluns a dissabte, de 10 a 13 h i de 16 a 20 h, i diumenges, de 10 a 13 h i de 16 a 19 h
D'octubre a novembre, de dilluns a dissabte de 09.00 a 13.00 h i de 16.00 a 19.00 h, i diumenges de 10.00 a 13.00 h i de 16.00 a 19.00 h

Per tastar: Eriçons, navalles, escamarlans, bacallà i sèpia conviuen amb conills, aus, caragols i les hortalisses més fresques. Cal destacar algunes preparacions, com per exemple el famós suquet de peix, l’empedrat i el peculiar i deliciós conill amb xocolata. Arriscades combinacions donen fe de la inventiva gastronòmica de la zona, sempre amb un toc tradicional.

JARDINS DE SANTA CLOTILDE
Sobre un penya-segat amb impressionants vistes al mar, es va plantar aquest jardí, veritable mostra de l'esperit del moviment noucentista a Catalunya. Els jardins, dissenyats a la manera del Renaixement italià, van ser realitzats per Nicolau Rubió i Tudurí. Són els moments en què floreix una nova burgesia, nostàlgica del prestigi de què gaudia el mecenes durant el Renaixement. A Santa Clotilde hi va haver una simbiosi entre el desig del client (el marquès de Roviralta) i el coneixement de l'artista, una dialèctica que va afavorir la creació d'aquesta obra d'art. Gràcies al seu estat de conservació perfecte romanen encara les simetries, les concentracions visuals, i hi apareix allò que serà una de les constants de l'obra jardinera de Rubió: l'entroncament del jardí amb la naturalesa. 
Més informació
Paratge de Santa Clotilde. Lloret de Mar
Tel. 972 370 471
Horaris: D'abril a setembre, de dilluns a diumenge, de 10 a 20 h
D'octubre a març, de dilluns a diumenge, de 10 a 17 h


Monjos cavallers / Menjar i jugar com a casa

ELS MONJOS CAVALLERS DEL TEMPLE DE SALOMO
Punt de trobada: Terrisseria Ferran, Miravet.
Tarvitur (Vicens Ayan Grau)
C/ Roger de Llúria, 7, 1r C. Móra d’Ebre
Tel. 691 561 868

Més informació
Els carrers, els camins, les cases i el castell de Miravet guarden una història encisadora per entendre el poblament i la raó d'aquestes terres de frontera, protagonitzada per frares amb espasa de l'orde del Temple de Salomó i per gent de diferents cultures (sarraïns, jueus i cristians) que conreava les terres de ribera. L'experiència inclou: visita a una terrisseria local amb demostració artesanal, ruta històrica i cultural guiada per la vila i visita al castell templer de Miravet.


Anem a tastar

FAMILY ROOM CAFÉ
C/ Joan Gamper, 13. Barcelona
Tel. 935 341 830
Horari: De dilluns a divendres, de 9 a 20 h, i dissabtes, de 10 a 14 h

Més informació
Aquest projecte neix amb la il·lusió de crear un espai per a tots els membres de la família, un espai on puguem sentir-nos com a casa. Un lloc que reculli aquesta tranquil·litat necessària per poder prendre alguna cosa de qualitat. Amb un espai on els més petits puguin entretenir-se i gaudir d'un brunch o berenar. A Family Room cuidem cada detall, amb producte fresc de proximitat, i ens esforcem perquè cada un dels nostres plats sigui el més bo i sa possible.


dimarts, 9 de juny de 2015

Tots sou els meus preferits

Hi havia una vegada una mare óssa i un pare ós que cada nit els explicaven als seus tres ossets que eren els més meravellosos del món. Però un dia els ossets van començar a qüestionar quin dels tres seria el seu preferit. Perquè no tots podien ser el millor... O sí? Els tres fills dubten d'ells mateixos. Cada ós es compara amb els seus germans i es pregunta per què l’estimen els seus pares si ell no és el més gran, si no té taques com els altres, etcètera. Els óssos adults resolen els dubtes dels ossets quan els expliquen a cada un quines qualitats el fan únic i especial. Llavors, cap osset té la necessitat de comparar-se amb els seus germans i la gelosia desapareix. De nou Sam McBratney i Anita Jeram tracten de l'expressivitat de l'amor. Es converteix en imprescindible ensenyar els nens a mostrar els sentiments i contestar les seves preguntes per alliberar-los dels seus temors. Necessiten sentir-se estimats, encara que siguin diferents. Hem d’ensenyar-los a tenir autoestima i a acceptar les seves diferències. Han d'aprendre a estimar-se a si mateixos com a éssers singulars i únics i és convenient que sàpiguen que a tots els estimem, amb les seves diferències i la seva personalitat.
A partir de 3 anys
Sam McBratney i Anita Jeram
Edit. Kókinos

Una nena en un museu

 

“Sempre he sentit una especial atracció pels museus. No recordo quan va ser que vaig trepitjar els terres freds, les sales fosques i plenes d’objectes del meu primer museu. Però del que estic convençuda és que aquella experiència em va portar per camins insospitats…”


Per Amparo Solís. Realitzadora de Benecé
 
Avui parlem amb la responsable del departament d’educació del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), la Teresa González, que encara manté l'esperit d’aquella nena que quan entrava en un museu “viatjava a terres llunyanes per conèixer la manera de viure i pensar de persones d’altres temps, i formes i colors que només la natura és capaç de crear”. “Va ser aleshores, però, quan vaig saber del poder de fascinació i d’evocació que tenen els museus per a construir relats”, recorda.

Què és el MNAC?
Com a contenidor, l'edifici és màgic i grandiós. Situat a Montjuïc –la muntanya màgica–, sembla un palau de conte. Té una estructura de cúpules espectacular i una vista magnífica sobre la ciutat. En entrar et sorprenen els espais. Però també és un lloc per gaudir i dialogar amb les obres de pintors, escultors, fotògrafs, dibuixants..., homes i dones que van viure en temps ja remots, des del segle XI fins al món contemporani, que ens conviden a entrar i connectar amb el seu univers i el nostre.
Per què hi ha tanta reticència a entrar en un museu?
La paraula museu s’ha escrit amb majúscula i això crea una barrera psicològica: “No ho entenc”, “És avorrit”, “Això no té res a veure amb mi”... Si ens preguntem per què hi ha aquesta percepció, les respostes poden ser múltiples: les institucions culturals s’han mostrat d’una manera grandiloqüent i sovint consideren les famílies només com a consumidors de cultura i no pas com a persones que practiquen la cultura o que són coresponsables en el desenvolupament cultural. D’altra banda, l’escola no ha ajudat gaire a fer dels infants persones que gaudeixin del fet cultural. És per això que l’entorn familiar pot tenir un paper fonamental, establint vincles emocionals entre el fet cultural i els infants i fent que el món dels museus no sigui una cosa llunyana. El Museu Nacional d’Art de Catalunya està fent una aposta per aquesta manera d’entendre el museu. Volem un museu que faci possible que les famílies, els joves, les escoles i els adults que ens visiten interaccionin i s’apropiïn d’una manera decidida del museu.
Com dissenya el MNAC les activitats dedicades a les famílies?
El programa de caps de setmana en família, dissenyat a partir de la col·lecció del museu i de la programació de les exposicions temporals, té en compte sobretot oferir espais on la proximitat entre adults i infants creï oportunitats per a la comunicació, la curiositat, la imaginació i el joc creatiu; espais on explorar conceptes relacionats amb el procés creatiu i els seus significats a través de diversos recursos: visuals, tàctils, cinestèsics... La majoria de les activitats estan pensades per a famílies amb nens i nenes de 6 a 12 anys, per la qual cosa es dissenyen tenint en compte el que pot ser atractiu per als infants i de quina manera ens hi podem acostar. La darrera que hem organitzat, Petites grans mirades, és un taller de fotografia vinculat a l'exposició del Gabriel Casas que gira a l’entorn del treball del fotògraf i del seu peculiar llenguatge fotogràfic. Els mòbils, les tauletes i les càmeres compactes han fet que la fotografia estigui molt present entre els nens, les nenes i els joves… La fotografia interessa i, a través d’aquest tipus de propostes, el que volem és potenciar la qualitat d’allò que interessa donant eines, estratègies, recursos... No pretenem fer fotògrafs, sinó donar les eines bàsiques en un context lúdic. En definitiva, la nostra voluntat quan pensem en el disseny d’una activitat familiar és que l’entorn del museu esdevingui un espai que possibiliti el desenvolupament de les habilitats cognitives, sensorials, exploratòries, manipulatives, emocionals, dels infants, els joves i també dels adults que els acompanyin.
Quins tipus d’activitats hi pot trobar una família?
Hi ha diferents tipus de propostes perquè hi ha maneres diferents de relacionar-se amb la visita. Hi ha famílies que volen ser acompanyades i a les quals els proporcionem una història, un relat, al llarg de les sales. Al final d’aquest recorregut, fan un taller de creació que estimula les relacions afectives i la interacció social. Per contra, hi ha a qui li agrada ser més autònom, i llavors oferim un material que els serveix de guia per fer un joc de pistes al llarg de les sales de la col·lecció medieval. Aquestes activitats formen part d’una col·lecció, Els Enigmes del MNAC. Un dels jocs de pistes, El robatori del bestiari, et porta per la col·lecció d’art romànic; l’altre, S’ha pintat un crim, passa per les sales de la col·lecció d’art gòtic. En els dos jocs s’ha de resoldre un misteri i l’habilitat de grans i petits té recompensa al final del recorregut.
Com ha de mirar un nen l'obra d'art? 
Jo crec que amb un esperit totalment obert i ganes d’observar –quelcom innat en les criatures–. Amb curiositat i sense cap mena de prejudici. Sobretot, nets de prejudicis, aquesta és la clau. Estic convençuda que això és el que els adults hem de recuperar de la nostra infantesa.

dimarts, 2 de juny de 2015

El Gironès


La importància del patrimoni natural i cultural i de la comarca del Gironès queda palesa en la multitud d’elements que podem visitar en el territori. Un patrimoni basat en la memòria, que interpel·la els sentiments, la identitat i la cohesió en la diversitat.


CENTRE DE VISITANTS  
El Centre d'Interpretació del Territori-El Centre de Visitants del Gironès és un aparador de la comarca. Un equipament on es desenvolupen sinergies entre cultura, tecnologia i modernitat, on podreu descobrir la comarca del Gironès a partir de tres punts d'interès: el patrimoni, els personatges i les històries de vida. El sistema del centre permet al visitant seleccionar individualment els seus continguts d'interès. És un espai ideal per realitzar excursions de mig dia, que es poden combinar amb les nombroses visites o activitats que s'ofereixen a la comarca. La vida de la comarca es va anar construint entre la ciutat i el camp, i va convertir Girona en el centre de serveis d’un entorn rural amb una forta tradició d’oficis antics i activitats artesanals. Amb visita lliure o guiada.
Av. França, 221. Sarrià de Ter
Tel. 972 011 669

Per tastar: L'esmorzar de forquilla i ganivet: una fusta ben variada d'embotits i unes torrades amb tomàquet, oli i all. I per variar de sabors, unes olives adobades. El plat fort és una plata de seques amb botifarra i una llenca de cansalada fregida. De postres, per exemple, grana de capellà, anomenada també postres de músic, i un porronet de garnatxa, ratafia o vi ranci. És un àpat per donar força al cos i ànim a l'esperit.

EL VOLCÀ DE LA VALL DE LLÉMENA 
Aquesta excursió al puig de la Banya del Boc recorre els relleus volcànics situats al bell mig de la bucòlica vall de Llémena. Aquest volcà va desenvolupar la seva activitat fa 123.000 anys, i forma, junt amb el volcà de la Crosa, el millor exponent del vulcanisme quaternari a Catalunya fora de la zona volcànica de la Garrotxa. Es tracta d'un espai d'una singularitat geològica excepcional, constituït per un conus volcànic obert sobre la vall i una àmplia colada de lava basàltica que va donar lloc a la plana de Sant Joan. El punt de sortida de la ruta, des d'on es començarà a caminar, és la singular església de Sant Pere del poble de Llorà, pertanyent al municipi de Sant Martí de Llémena. L'itinerari es pot fer també en bicicleta tot terreny.
Dificultat: Baixa
Temps efectiu: 2 hores i 12 minuts
Distància: 8,8 km

Dònuts grecs a Barcelona

Anem a tastar
LUKUMÁS
Torrent de l’Olla, 169 i Valldonzella, 36. Barcelona
Tel. 932 182 375

Més informació
Lukumás és el terme grec per designar el doughnut (dònut). En forma d'anell, circular o com a boleta plena de crema, xocolata, melmelada..., cada combinació és diferent, per la qual cosa un lukumás es converteix en el millor desdejuni, snack o berenar. Petros s'ha instal·lat a Barcelona i ha decidit continuar la tradició familiar obrint dos obradors on vendre lukumás fets a la manera artesanal, amb matèries primeres de la millor qualitat, i posant tota l'atenció en els detalls.

La nau del temps

En Murray, la Mina, en Shane i en Connor es troben un dia un vaixell estrany embarrancat a la costa de la seva ciutat. Sembla un drakkar, una nau víking, amb les veles estripades i un nom escrit en un costat amb lletres gregues: “Metis”. A bord hi ha tot de coses misterioses, entre altres, un quadern amb la inscripció “Ulysses Moore”. Els quatre amics decideixen salpar i la nau els portarà a un lloc on no havien imaginat mai que arribarien... Després de 2 milions de llibres venuts i de ser tot un èxit mundial, traduït a més de 20 llengües, hi ha notícies que no necessiten més comentaris. Ulysses Moore és un autor i el personatge protagonista d’aquesta saga, sempre envoltat de misteri. Fa anys que no se’n té notícia. Els seus llibres, escrits en un codi misteriós, van ser trobats en un bagul de Pierdomenico Baccalario, el qual ha aconseguit desxifrar el codi i traduir-los. De Pierdomenico Baccalario (Piemonte, 1974) sí que sabem que va començar a inventar-se històries i a escriure a l’escola. Actualment, a més d’escriptor, és periodista i escenògraf. És autor, també, de La botiga Batibaleno i La veritable història del Capità Garfi. Viatges en el temps, passadissos ocults, portes misterioses, intricats laberints, llocs desconeguts... i una acció trepidant, són els ingredients de cadascun dels llibres que componen aquesta col·lecció.
A partir de 10 anys
Pierdomenico Baccalario
Ed. La Galera


Quan el mètode resulta decisiu...

 
Il·lustracio de Serxio Huelin

Els processos d’aprenentatge són elements clau per a l’educació dels futurs membres de la societat, que està en canvi constant i sol·licita ciutadans preparats, responsables i compromesos.


Per Jordi Puig Voltas. Mestre i pedagog

En el món de l’educació hi ha moltes discussions obertes de manera permanent: els deures a l’escola, l’ús de llibres i llibretes, la pissarra tradicional, les noves tecnologies, l’ensenyament virtual… Això ens fa viure en un món incert al voltant de l’educació, ja que tot es posa en qüestió i tothom es creu autoritzat a donar l’opinió d’aspectes que van molt més enllà d’un simple “A mi em sembla”...

Com a pedagog, fa unes setmanes vaig tenir l’oportunitat de visitar l’Escola Cooperativa El Puig d’Esparreguera, que l’any 2010 va rebre el Premi Catalunya d’Educació. També ha estat distingida en nombroses ocasions amb els premis Baldiri Reixac i amb altres de prestigi reconegut. Es tracta d’una escola petita, situada en un petit poble, on des de fa molt de temps treballen amb la pedagogia del descobriment o amb el que en el món pedagògic es coneix com el treball per projectes. L’article d’avui és una reivindicació per tal de fer veure que la metodologia, l’estil d’aprenentatge i la didàctica són elements clau i decisius per a l’educació de les generacions del futur. Amb això volem reivindicar la importància de conèixer diferents metodologies, paradigmes, i dominar l’art de l’educació. 

El treball per projectes situa l’estudiant en el centre del discurs pedagògic fent-lo esdevenir el protagonista del seu aprenentatge i fent-lo partícip en tot moment del seu potencial educatiu. Els infants pregunten, discuteixen, cerquen i estructuren el seu pensament profund i aprenen els conceptes, les habilitats, els procediments i les actituds de tal manera que gaudeixen del procés d’aprenentatge, es senten propers a allò que han de treballar i li atribueixen sentit a tot el que se’ls posa al davant. Aquest concepte d’atribució de sentit és la clau per entendre que tot allò que les persones aprenem ha de passar a formar part de la nostra estructura d’aprenentatge profunda. En resum, allò que no és significatiu per a la nostra vida diària i per a la nostra praxi ho eliminem i en prescindim. El paper del mestre és decisiu perquè és un mediador entre els continguts, la metodologia i l’infant i ajuda a donar sentit a tot allò que envolta el món educatiu. El mestre es converteix en un facilitador de l’aprenentatge i això es tradueix en un millor clima escolar, una millor cohesió social i vincle al centre; en definitiva, una nova manera d’aprendre. 

Els centres educatius i els professionals que ens dediquem a l’educació intentem educar, conjuntament amb les famílies i amb la societat, els futurs ciutadans d’un món extremament complex que cada dia és més difícil d’entendre, comprendre i descriure. És per aquesta raó que l’educació ha de ser un dels elements diferenciadors de les generacions futures. Ens trobem davant la disjuntiva si mantenim els aprenentatges que fins fa poc es fonamentaven en la memòria i en la capacitat de retenció de l’ésser humà o cal fer un pas més enllà i començar a aprendre a aprendre i disposar de suficients estratègies que ens permetin prendre les millors decisions possibles tant individuals com col·lectives. És aquí on trobem important la implicació de les famílies i de la societat en general en el funcionament dels centres educatius més enllà del simple fet de portar els fills i filles a l’escola. Les famílies cedeixen els seus fills al sistema educatiu amb la voluntat d’incorporar i integrar aquest petit infant en una societat que cada vegada és més exigent i implacable. Per aquesta raó tota la societat ha de pensar que la teoria del fast food ara contrarestada per l’slow food pot esdevenir a l’escola el mateix i potser necessitem una educació cuinada a foc lent, més que a base de microones. Ens cal fer un nou ús de les jornades de portes obertes; potser seria millor que en lloc d’adults explicant l’escola a adults, els infants els expliquessin les seves feines i els seus treballs a altres infants i que aquests poguessin dir: “Sí, aquesta és la meva escola...”