dimarts, 2 de juny de 2015

Quan el mètode resulta decisiu...

 
Il·lustracio de Serxio Huelin

Els processos d’aprenentatge són elements clau per a l’educació dels futurs membres de la societat, que està en canvi constant i sol·licita ciutadans preparats, responsables i compromesos.


Per Jordi Puig Voltas. Mestre i pedagog

En el món de l’educació hi ha moltes discussions obertes de manera permanent: els deures a l’escola, l’ús de llibres i llibretes, la pissarra tradicional, les noves tecnologies, l’ensenyament virtual… Això ens fa viure en un món incert al voltant de l’educació, ja que tot es posa en qüestió i tothom es creu autoritzat a donar l’opinió d’aspectes que van molt més enllà d’un simple “A mi em sembla”...

Com a pedagog, fa unes setmanes vaig tenir l’oportunitat de visitar l’Escola Cooperativa El Puig d’Esparreguera, que l’any 2010 va rebre el Premi Catalunya d’Educació. També ha estat distingida en nombroses ocasions amb els premis Baldiri Reixac i amb altres de prestigi reconegut. Es tracta d’una escola petita, situada en un petit poble, on des de fa molt de temps treballen amb la pedagogia del descobriment o amb el que en el món pedagògic es coneix com el treball per projectes. L’article d’avui és una reivindicació per tal de fer veure que la metodologia, l’estil d’aprenentatge i la didàctica són elements clau i decisius per a l’educació de les generacions del futur. Amb això volem reivindicar la importància de conèixer diferents metodologies, paradigmes, i dominar l’art de l’educació. 

El treball per projectes situa l’estudiant en el centre del discurs pedagògic fent-lo esdevenir el protagonista del seu aprenentatge i fent-lo partícip en tot moment del seu potencial educatiu. Els infants pregunten, discuteixen, cerquen i estructuren el seu pensament profund i aprenen els conceptes, les habilitats, els procediments i les actituds de tal manera que gaudeixen del procés d’aprenentatge, es senten propers a allò que han de treballar i li atribueixen sentit a tot el que se’ls posa al davant. Aquest concepte d’atribució de sentit és la clau per entendre que tot allò que les persones aprenem ha de passar a formar part de la nostra estructura d’aprenentatge profunda. En resum, allò que no és significatiu per a la nostra vida diària i per a la nostra praxi ho eliminem i en prescindim. El paper del mestre és decisiu perquè és un mediador entre els continguts, la metodologia i l’infant i ajuda a donar sentit a tot allò que envolta el món educatiu. El mestre es converteix en un facilitador de l’aprenentatge i això es tradueix en un millor clima escolar, una millor cohesió social i vincle al centre; en definitiva, una nova manera d’aprendre. 

Els centres educatius i els professionals que ens dediquem a l’educació intentem educar, conjuntament amb les famílies i amb la societat, els futurs ciutadans d’un món extremament complex que cada dia és més difícil d’entendre, comprendre i descriure. És per aquesta raó que l’educació ha de ser un dels elements diferenciadors de les generacions futures. Ens trobem davant la disjuntiva si mantenim els aprenentatges que fins fa poc es fonamentaven en la memòria i en la capacitat de retenció de l’ésser humà o cal fer un pas més enllà i començar a aprendre a aprendre i disposar de suficients estratègies que ens permetin prendre les millors decisions possibles tant individuals com col·lectives. És aquí on trobem important la implicació de les famílies i de la societat en general en el funcionament dels centres educatius més enllà del simple fet de portar els fills i filles a l’escola. Les famílies cedeixen els seus fills al sistema educatiu amb la voluntat d’incorporar i integrar aquest petit infant en una societat que cada vegada és més exigent i implacable. Per aquesta raó tota la societat ha de pensar que la teoria del fast food ara contrarestada per l’slow food pot esdevenir a l’escola el mateix i potser necessitem una educació cuinada a foc lent, més que a base de microones. Ens cal fer un nou ús de les jornades de portes obertes; potser seria millor que en lloc d’adults explicant l’escola a adults, els infants els expliquessin les seves feines i els seus treballs a altres infants i que aquests poguessin dir: “Sí, aquesta és la meva escola...”

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada