dimarts, 30 de juny de 2015

Teatre, i del bo


La imaginació, les emocions, les bones històries, la dramatúrgia adequada…, tot això està present en les obres que presenta el MiniGrec, secció infantil i familiar del Grec Festival de Barcelona 2015, mostra teatral de referència a tot Europa.


Per Amparo Solís. Realitzadora de Benecé


El responsable de l’acurada selecció del MiniGrec és Ramon Simó, director del Grec, que vol oferir-nos el més interessant de la creació contemporània, permetent-nos gaudir tant del més proper i popular com de les propostes més agosarades.
 

Què és el MiniGrec?
El MiniGrec és la part de la programació del festival destinada específicament a tots els públics, i això vol dir que està formada per espectacles aptes per a franges d’edat que inclouen els nens. Això no vol dir que els pares no s’ho passin bé, ni que la programació per a tots els públics s’esgoti amb el MiniGrec: hi ha altres espectacles molt recomanables per a tots els públics dins del festival.
Per què va aparèixer el MiniGrec?
El MiniGrec va aparèixer perquè pensàvem que el Grec havia d’oferir un programa per a tota la família, de qualitat, durant el mes de juliol, cosa que a més havia de permetre apropar els nous públics i el públic familiar al festival. 
Suposo que cal que les obres que programeu us entusiasmin, no?
Cal equilibrar el programa i, tot i que és inevitable un determinat segell personal, com a director has de pensar que el món no s’esgota amb allò que a tu més t’agrada. A més, en el cas del MiniGrec, tinc el suport de Teatre Obligatori i Únics Produccions, que em fan més fàcil la tria.
Quant hi ha de passió i quant de gestió, en l'elecció de les obres?
Intento posar-hi més passió que gestió, parlar més d’art que d’economia, però no resulta fàcil. La creació està avui més condicionada que mai per la manca de recursos.
Per a les companyies, participar en el MiniGrec és un signe de qualitat.
Ho hauria de ser, com a tot el Grec. Si més no, això és el que intentem: que participar al Grec comporti un determinat reconeixement.  Però sempre sense renunciar a la qualitat. 
Participar en el MiniGrec és una porta oberta per a la temporada d'hivern?
Provem que els espectacles que estrenem al Grec tinguin vida posterior.  Apostem molt per la coproducció i per ajudar les companyies a continuar explotant els seus projectes. 
Història versus estètica en les obres triades.
El teatre ha de ser un compromís necessari i respectuós entre l’estètica i allò que volem dir o explicar. Com a la poesia, hi ha d’haver un compromís entre la forma, el contingut i el sentiment. Si un dels tres components falla, l’espectacle no està sencer.
Com veu la salut del teatre infantil o familiar?
Precària, com la de totes les arts escèniques. No parlo de talent. No hi ha el suport ni el respecte necessaris a aquesta peça clau del desenvolupament cultural. Suport no vol dir només subvencions; vol dir també presència en programes educatius, com a eina docent.
Com s'hauria d'estimular les famílies perquè anessin al teatre?
Hi ha estímuls a curt termini i a mitjà termini. A curt termini, són gairebé els de sempre: oferir millors preus, programació continuada i espectacles de qualitat. A mitjà termini: convèncer les famílies del valor educatiu, socialitzador i humanitzador de les arts escèniques, fins a aconseguir que formin part de la seva vida quotidiana.
La cultura sempre s'ha escrit amb majúscules… i, alhora, està desprestigiada…
És difícil parlar del desprestigi de la cultura en un país on la cultura no ha estat mai del tot prestigiada. La cultura no ens ha importat mai gaire. La gent ha anat al teatre una vegada a la seva vida o cap i amb això ja s'ha sentit prou valenta per dir que no calia tornar-hi.  Vivim en un país on els hàbits culturals són molt febles i, a més, importen només a una part minoritària de la població. Invertir aquesta situació seria un pas molt important per garantir un futur millor i més just.
La cultura com a traductor de la vida.
La cultura serveix per formular preguntes i obtenir respostes, sempre provisionals; ens ajuda a tenir veu, a articular pensaments i sentiments, a sentir-nos millor perquè podem expressar-nos. No hi ha sensació d’alegria més gran que la que es produeix quan descobrim una cosa i podem compartir-la. Som íntimament més feliços quan tenim la certesa que sabem alguna cosa, que som alguna cosa en un món que podem entendre.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada