dimarts, 9 de juny de 2015

Una nena en un museu

 

“Sempre he sentit una especial atracció pels museus. No recordo quan va ser que vaig trepitjar els terres freds, les sales fosques i plenes d’objectes del meu primer museu. Però del que estic convençuda és que aquella experiència em va portar per camins insospitats…”


Per Amparo Solís. Realitzadora de Benecé
 
Avui parlem amb la responsable del departament d’educació del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), la Teresa González, que encara manté l'esperit d’aquella nena que quan entrava en un museu “viatjava a terres llunyanes per conèixer la manera de viure i pensar de persones d’altres temps, i formes i colors que només la natura és capaç de crear”. “Va ser aleshores, però, quan vaig saber del poder de fascinació i d’evocació que tenen els museus per a construir relats”, recorda.

Què és el MNAC?
Com a contenidor, l'edifici és màgic i grandiós. Situat a Montjuïc –la muntanya màgica–, sembla un palau de conte. Té una estructura de cúpules espectacular i una vista magnífica sobre la ciutat. En entrar et sorprenen els espais. Però també és un lloc per gaudir i dialogar amb les obres de pintors, escultors, fotògrafs, dibuixants..., homes i dones que van viure en temps ja remots, des del segle XI fins al món contemporani, que ens conviden a entrar i connectar amb el seu univers i el nostre.
Per què hi ha tanta reticència a entrar en un museu?
La paraula museu s’ha escrit amb majúscula i això crea una barrera psicològica: “No ho entenc”, “És avorrit”, “Això no té res a veure amb mi”... Si ens preguntem per què hi ha aquesta percepció, les respostes poden ser múltiples: les institucions culturals s’han mostrat d’una manera grandiloqüent i sovint consideren les famílies només com a consumidors de cultura i no pas com a persones que practiquen la cultura o que són coresponsables en el desenvolupament cultural. D’altra banda, l’escola no ha ajudat gaire a fer dels infants persones que gaudeixin del fet cultural. És per això que l’entorn familiar pot tenir un paper fonamental, establint vincles emocionals entre el fet cultural i els infants i fent que el món dels museus no sigui una cosa llunyana. El Museu Nacional d’Art de Catalunya està fent una aposta per aquesta manera d’entendre el museu. Volem un museu que faci possible que les famílies, els joves, les escoles i els adults que ens visiten interaccionin i s’apropiïn d’una manera decidida del museu.
Com dissenya el MNAC les activitats dedicades a les famílies?
El programa de caps de setmana en família, dissenyat a partir de la col·lecció del museu i de la programació de les exposicions temporals, té en compte sobretot oferir espais on la proximitat entre adults i infants creï oportunitats per a la comunicació, la curiositat, la imaginació i el joc creatiu; espais on explorar conceptes relacionats amb el procés creatiu i els seus significats a través de diversos recursos: visuals, tàctils, cinestèsics... La majoria de les activitats estan pensades per a famílies amb nens i nenes de 6 a 12 anys, per la qual cosa es dissenyen tenint en compte el que pot ser atractiu per als infants i de quina manera ens hi podem acostar. La darrera que hem organitzat, Petites grans mirades, és un taller de fotografia vinculat a l'exposició del Gabriel Casas que gira a l’entorn del treball del fotògraf i del seu peculiar llenguatge fotogràfic. Els mòbils, les tauletes i les càmeres compactes han fet que la fotografia estigui molt present entre els nens, les nenes i els joves… La fotografia interessa i, a través d’aquest tipus de propostes, el que volem és potenciar la qualitat d’allò que interessa donant eines, estratègies, recursos... No pretenem fer fotògrafs, sinó donar les eines bàsiques en un context lúdic. En definitiva, la nostra voluntat quan pensem en el disseny d’una activitat familiar és que l’entorn del museu esdevingui un espai que possibiliti el desenvolupament de les habilitats cognitives, sensorials, exploratòries, manipulatives, emocionals, dels infants, els joves i també dels adults que els acompanyin.
Quins tipus d’activitats hi pot trobar una família?
Hi ha diferents tipus de propostes perquè hi ha maneres diferents de relacionar-se amb la visita. Hi ha famílies que volen ser acompanyades i a les quals els proporcionem una història, un relat, al llarg de les sales. Al final d’aquest recorregut, fan un taller de creació que estimula les relacions afectives i la interacció social. Per contra, hi ha a qui li agrada ser més autònom, i llavors oferim un material que els serveix de guia per fer un joc de pistes al llarg de les sales de la col·lecció medieval. Aquestes activitats formen part d’una col·lecció, Els Enigmes del MNAC. Un dels jocs de pistes, El robatori del bestiari, et porta per la col·lecció d’art romànic; l’altre, S’ha pintat un crim, passa per les sales de la col·lecció d’art gòtic. En els dos jocs s’ha de resoldre un misteri i l’habilitat de grans i petits té recompensa al final del recorregut.
Com ha de mirar un nen l'obra d'art? 
Jo crec que amb un esperit totalment obert i ganes d’observar –quelcom innat en les criatures–. Amb curiositat i sense cap mena de prejudici. Sobretot, nets de prejudicis, aquesta és la clau. Estic convençuda que això és el que els adults hem de recuperar de la nostra infantesa.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada