dimecres, 22 de juliol de 2015

Grangers per un dia

Aventura
GRANJA D’AVENTURA PARK
Horari: D’11 a 18 h
Camí Ral de Suro, Finca Número 2. Viladecavalls.
Tel. 93 013 69 73 / 635 048 965
Granja d’Aventura Park és un parc d’oci on aprendre i experimentar vivint un dia inoblidable en plena natura, on descobrir una manera de viure respectuosa amb el medi ambient i noves eines per potenciar i desenvolupar aptituds emocionals, psicomotrius i d’interacció social. Aquí podràs convertir-te en granger per un dia, i descobrir com viuen els animals i les seves necessitats. Viure una aventura als arbres i plantar la teva primera llavor divertint-te amb les activitats relacionades amb el cultiu.

dimarts, 21 de juliol de 2015

Odèn

Es tracta d’un terme essencialment muntanyenc, situat al peu del massís del Port del Comte. Està format per nou entitats de població on les masies disseminades, els camps de cultiu, el bosc, els paratges escarpats d’alta muntanya, els rius i les fonts configuren un paisatge en estat pur.


EL SALÍ DE CAMBRILS 
Sabíeu que a Cambrils també hi ha sal? El Salí de Cambrils és una explotació que data del 1780. El sistema d’obtenció de la sal era artesanal. L’aigua salada s’emmagatzemava en grans basses, després es transportava als bancals d’evaporació. Aquests bancals s’omplien amb uns tres centímetres d’aigua salada. Es necessitaven tres dies de bon temps perquè s’evaporés l’aigua, i després feien munts amb la sal i es posava en uns estenedors. Per acabar el procés, amb un sistema de rails i vagonetes, es transportava fins al magatzem, on es molia i es guardava per portar-la a vendre. Dins l’explotació podem observar-hi cinc molins: dos són de sal, un de farina, un de pinso i un de pelador. El 1963 va ser l’últim any d’explotació del Salí de Cambrils.
Des del Centre de Natura d’Odèn s’inicien les visites guiades i concertades trucant al 973 48 90 01/ 687 87 56 24 o per mail

Per tastar: En termes gastronòmics, els plats del Solsonès són sòlids i saborosos, amb carns excel·lents: conill, xai, vedella, pollastre de corral, senglar. El porc i les seves elaboracions, especialment els embotits, també fan de bon tastar. Els pastissers també destaquen per ser els millors artesans de la coca, les bales de trabuc o el pastís del Solsonès.

ROMÀNIC A ODÈN  
L’arquitectura romànica és un estil que evoluciona i s’enriqueix. Només els monestirs, catedrals o esglésies permetien treballar als artistes, constructors i arquitectes, que s’agrupaven en colles de diferents disciplines (escultors, paletes, picapedrers...) i voltaven d’un lloc a l’altre esperant que algú els llogués. Grups i colles de Llombardia (Itàlia) van arribar a Catalunya per poder treballar. Les relacions comercials amb Itàlia eren força importants. De mica en mica, les colles catalanes i les italianes es van anar barrejant, i els catalans van anar aprenent les construccions i les tècniques dels nouvinguts. A Odèn hi podem trobar les següents construccións romàniques: Sant Julià de Canalda, Sant Martí i Sant Quintí de Cambrils, Mare de Déu del Remei del Castell...
Per a més informació del Solsonès i d'Odèn

Loony Quest

Laurent Escoffier – Libellud
Nombre de jugadors: De 2 a 5.
Temps de joc: 30 minuts
Edat recomanada: A partir de 8 anys.
T’agraden els videojocs? Passar pantalles i derrotar el dolent? Loony Quest és un joc de taula que ens proposa un repte semblant a un videojoc. Haurem de superar una sèrie de pantalles cada vegada més difícils, recollint monedes i bonificadors, evitant enemics, paranys i perills, superant els diferents nivells de sis mons de fantasia.
Cada jugador disposa d’una pissarra transparent i un retolador de tinta que pot esborrar-se. Al centre de la taula situarem el tauler amb la pantalla a la qual ens enfrontarem, de manera que tots els jugadors la vegem amb claredat. S’engega el rellotge de sorra de 30’’ i… a dibuixar! Cadascuna de les pantalles mostra uns símbols que ens expliquen què hem de fer per guanyar punts: dibuixar una línia que arribi d’un punt determinat a un altre; tocar monedes amb la línia dibuixada per acumular punts; evitar enemics o malediccions. Tots els jugadors dibuixem simultàniament i quan s’acaba el temps comprovem d’un en un el resultat, col·locant la nostra pissarra transparent sobre el tauler de joc. Loony Quest és un joc molt divertit i molt, molt original.
 
Alfred Garcia Demestres, Jugar x Jugar

Una bossa amb llibres

Il·lustració de Liliana Fortuny

Tres llibres tancats i tres llibres per obrir. Aquestes vacances, a la meva bossa per anar a la platja, hi trobaré, a més de tovalloles, galledes, pales i protector solar, llibres, llibres que han sorgit després de tancar-ne d’altres.


Per Paula Jarrín. Llibretera de la llibreria Al·lots  

Fa un parell de dies que dono voltes a la qüestió. En aquestes últimes setmanes, quatre narratives m’han captivat, i m’han obert portes. Diu el gran Liniers –“historietista” i pare dels personatges de Macanudo– que un llibre et convida a entrar-hi a dins, per això té forma de porta. Jo només hi afegiria que quan el tanques, si el llibre és bo, et regala el pas directe cap a un altre llibre. Com si d’un joc es tractés, anirem de llibre en llibre, cap endavant, sempre. Perquè jugant i gaudint és com es construeix el camí lector. Tres llibres que ens portaran a tres llibres més. Si em doneu la mà, jo us vull acompanyar.

Qui no ha desitjat trobar una sirena o un tritó? Qui no ha desitjat ser una sirena o un tritó? Cants de sirena negra, meravellosament escrit per Sebastià Bennasar i editat per Saldonar, ens endinsa en un mar ple d’història, allà davant de la platja de Cabrera, i un personatge, en Serge, que ho deixa tot per seguir el rastre de la seva sirena negra. I tot relatat per una tercera persona, la Mireia, qui ens anirà guiant darrere els viatges, investigacions, petites passes que apropen el protagonista a la seva sirena negra. Viatges, vaixells, sirenes, onades, tresors amagats al fons del mar, pirates i una navegació molt plàcida en aquest mar de lletres. I una porta cap a l’Illa del Tresor, de Robert Louis Stevenson –recomanem molt l’exquisida traducció del Joan Sellent per a l’edició de Quaderns Crema–. Tancar els ulls i tornar a ser John Long Silver, obrir el llibre i buscar el tresor...

Us imagineu que a casa vostra estigués prohibit parlar d’un llibre i d’un autor en concret perquè algú s’ha obsessionat? Doncs és el que passa a Prohibido leer a Lewis Carroll, escrit per Diego Arboleda i il·lustrat per Raúl Sagospe, editat per Anaya. Aquest llibre va ser Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil l’any 2014. No sé què em va passar que tot just un any després el descobreixo. Una institutriu que és un autèntic desastre i tot el que toca es converteix en un petit tsunami, arriba des de París a Nova York per tenir cura de la filla del matrimoni Welrush, l’Alice. Entre els requisits hi ha saber dir mentides i no dir mai de la vida res que tingui a veure amb l’Alícia del país de les meravelles. I ocultar a la petita Alice que vindrà a la ciutat la verdadera Alícia per fer una conferència. D’aquelles lectures que et duren un segon i et captiven per sempre. I que et porten a un altre clàssic, Alícia al país de les meravelles, de Lewis Carroll, traducció del Pau Joan Hernández i en Jordi Vila (traduït de la compilació francesa que va fer la Sophie Koechlin). I amb les magnífiques il·lustracions de la Rebecca Dautremer. I tornar a buscar un conill blanc i obrir el llibre i aprendre que un instant pot ser tota una eternitat...

Barcelona, una llibreria, una tieta llibretera, dos nens i un conte alterat, i la novetat més esperada de tots els temps sense poder sortir al carrer perquè, no se sap ben bé per què, les seves pàgines han quedat en blanc i cap persona pot recordar el seu títol. El conte més meravellós, el seu primer volum, El llibre perdut, escrit per Edward Berry i editat per La Galera, em té el cor robat, i el cor en un puny. Us imagineu què passaria si el capità Garfi matés amb una espasa làser Peter Pan? Sí, seria el final del país de mai més. L’Alba i en Guillem ho hauran d’evitar i ho podran fer només entrant en el llibre. Peter, Wendy, els nens perduts... sí, m’espera tornar al país de mai més de la mà del Peter Pan, de James Barrie, editat per Juventud.  Tic-tac, tancar els ulls i volar ben alt, obrir el llibre i descobrir que els somnis mai són prou petits...

Estiu, sol, platja i un excel·lent moment per gaudir de la lectura, per llegir en veu alta, per recordar que si tu llegeixes, ells llegiran.  Bon estiu i bones lectures. 
 

dimecres, 15 de juliol de 2015

L'Alt Camp

Hi ha actualment un gran corrent turístic motivat sobretot per la calçotada, cuina típica i tradicional de l’Alt Camp, i també per l’atracció de l’espectacular monestir de Santes Creus, el qual forma part de la reconeguda Ruta del Cister. Però l’Alt Camp és molt més, descobrim-ho!


MUSEU DE CARROS
Rogeli Montalà durant més de 15 anys va anar recollint i restaurant tota mena d’eines, carros i instruments agrícoles fins a fer realitat el seu somni: una exposició permanent amb totes les peces recuperades, actualment més de 5.000, la majoria d’elles anteriors al treball mecanitzat, amb una antiguitat d’entre 50 i 200 anys. A la nau principal del museu podem trobar més d’una vintena de carros per a diferents usos. Podem visitar també una sala dedicada a l’ofici artesà de ferrer, on són exposades eines que tenen relació amb els oficis del camp. En una altra nau hi trobem totes les eines i estris relacionats amb el cultiu de la vinya i l’elaboració del vi. El recorregut inclou una exposició d’ampolles i etiquetes de licors tradicionals de Valls i la seva comarca.
Carretera de Picamoixons, km 2. Valls
Horari caps de setmana: de 10 a 13 h i de  16 a 18 h
Tel: 699200975 i 639005248

Per tastar: A Valls podem trobar, comprar i assaborir el Calçot amb Denominació d'Origen de Qualitat de Valls, la salsa de calçots, els Petonets, les Enxanetes, l'Anís del Pagès, el Xat de Benaiges, el Licor Crema de Calçotada, les avellanes del país, la llangonissa, l'Oli Nou... que fan de la seva cuina un plaer per al paladar més exigent.

RUTA DE LA CAPONA
En arribar al Pla de Santa Maria, podem seguir, fent la Ruta de la Capona, un itinerari de descoberta del ric patrimoni de pedra seca. Una ruta que s’ha convertit en un referent. El seu major reconeixement ha estat el gran nombre de visitants que han volgut descobrir aquestes construccions humils però espectaculars i ben construïdes. Al llarg de poc menys de dos quilòmetres, podem observar onze construccions diferents. La que més destaca és el Cossiol del Soleta, una gran construcció destinada a recollir l’aigua de pluja que sorprèn pel seu interior, amb una columna central d’on arrenquen quatre arcades en forma de palmera; és una construcció única i d’una gran bellesa, una joia que cal no deixar de visitar.
Pla de Santa Maria
Visita concertada
Per reservar: tel. 695 186 873 o area_scp@terra.es

Un conte embolicat

-Vet aquí una vegada una nena que es deia Caputxeta Groga.
-No, Vermella!
-Ah, sí, Caputxeta Vermella.
-La seva mare la va cridar i li va dir: “Escolta, Caputxeta Verda...”
Un avi interromp la plàcida lectura del seu diari per explicar un conte a la seva néta. I malgrat que és un conte clàssic, no li serà gens fàcil de narrar... Desconeixement? En absolut. L’avi aconsegueix que sigui la nena qui realment reprodueixi el conte, tot corregint les errades que comet deliberadament el seu avi. Un conte embolicat és com un garbuix que es converteix en un profitós recurs expressiu. Aquesta esbojarrada visió de la Caputxeta, ideal per ser explicada, és un joc d’humor per als lectors i, per als narradors de contes, tota una lliçó -útil i senzilla- de com sentir la curiositat i emoció del públic infantil. El nom de Gianni Rodari significa molt per a nens i educadors de tot el món per la riquesa i la rellevància de la seva obra, una de les més importants de la literatura infantil de l'últim segle. Italià, nascut el 1920, va ser mestre, periodista, escriptor i pedagog. Es va graduar en magisteri. Va guanyar el Premi Andersen el 1970.
Edat recomanada: A partir de 5 anys
Gianni Rodari i Alessandro Sanna
Edit. Kalandraka

De vacances amb la família


“Aquestes vacances me’n vaig a...”, “Tens la guia turística de...?”, “M’he comprat un bitllet d’avió per anar a...”, “Aquest estiu coneixeré les platges de...”, “Què vols que et porti de les vacances?”, “Em deixes una maleta ben gran per aquest estiu?”


Per Nila Ripoll. Comunicació Fundación Altarriba 

Per què enganyar-nos, a tots ens agrada desconnectar de tot l’any de rutina, feina, reunions, telèfon... arriba l’estiu i és el moment de començar a planificar les vacances, els dies que podrem desconnectar, conèixer llocs nous, menjar el que ens vingui de gust... és a dir, uns dies ideals per no fer res i així poder carregar piles per fer front a un any ple de nous projectes i gaudir d’unes bones vacances. 

Ara bé, què passa amb els nostres “millors amics”?, els nostres “companys inseparables”?, aquells que els dies d’hivern, fred i pluja ens ho fan passar bé jugant amb ells, aprenent amb ells i compartint moments divertits i de tendresa? Els nostres animals de companyia també es mereixen el descans, gats, gossos, periquitos, fures... tots els que per una raó o una altra estan al nostre costat tot l’any, vivint amb nosaltres el dia a dia de la rutina, l’avorriment i els maldecaps de la feina. Doncs, tot i que sé que esteu d’acord que ells també es mereixen unes vacances, hi ha gent (molta gent) que arriba l’estiu i no saben què fer amb “aquell animal” i decideixen abandonar-lo a la seva sort. Més de 150.000 animals s’abandonen cada any, sobretot a l’estiu, uns 400 al dia. 

Tinc uns amics que tenen dos gossos, de cap raça en concret, un de gran i l’altre més petit, en Jack i la Nuca. En Jack, tot i ser un gos ben gran, és molt tranquil i dormilega; en canvi a la Nuca, que és més petitona, li encanta jugar i està tot el dia amunt i avall buscant una estona que estiguis despistat per portar-te la pilota. Doncs bé, aquesta família, que, a més a més, tenen dos fills (bessons), sempre, cada estiu, se’n van de vacances. No hi ha estiu que no rebi una postal seva de qualsevol part del món, des de Menorca fins a Nova Zelanda. Efectivament fa molta enveja, però m’agrada veure com s’ho passen de bé durant aquests dies. 

Doncs bé, aquests amics saben perfectament que en Jack i la Nuca formen part de la família; per tant, tenen diferents opcions perquè tots gaudeixin d’uns dies de descans. A vegades reserven un hotel Pet-Friendly, on pots allotjar-t’hi amb els teus animals. N’hi ha molts, cada vegada més; podeu donar un cop d’ull a la Guia Pet-Friendly de Fundación Altarriba, on a més d’hotels també hi ha restaurants i botigues on hi pots anar amb el teu gos. D’altres vegades els porten de “colònies”, com diuen ells, és a dir, que els deixen en un refugi on accepten residències durant uns dies de gossos que tenen família, però que és fora per diversos motius, generalment per vacances, i gairebé sempre els deixen al Bú Bup Parc. Em diuen que s’ho passen molt bé: poden córrer i gaudir de la naturalesa, el riu i les excursions que fan cada dia. En altres ocasions, opten per deixar-los en cases que fan de cangur, són cases o pisos que han estat certificats per tenir cura dels animals que cuiden, com Dogbuddy o Gudog, és a dir que en Jack i la Nuca se senten com a casa seva fent vida en família i rebent totes les atencions que necessiten. Finalment hi ha l’opció de deixar-los als amics i familiars més responsables (us confesso que m’ha tocat en alguna ocasió i m’ha encantat poder estar uns dies amb aquests dos personatges; t’adones de tot el que un animal et pot aportar i el poc que demanen a canvi). Aquesta opció té l’avantatge que les persones amb qui deixes el teu animal ja coneixen el seu caràcter i han estat en contacte amb ell en més d’una ocasió. Això sí, s’ha de ser responsable, molt, per fer-te càrrec dels animals dels teus millors amics. En resum: si tens un animal i el consideres part de la teva família, no l’abandonis, hi ha moltes opcions perquè tant tu com ell passeu unes molt bones vacances. 

Gaudiu de l’estiu amb tota la família, avis, àvies, fills, filles, gats i gossos, segur que tard o d’hora us ho agrairan de la manera que menys espereu. I si teniu qualsevol dubte poseu-vos a la pell del vostre animal i penseu com us agradaria que us tractessin.  

Bon estiu!

Cafeteria innovadora

Anar a tastar
PUDDING
C/ Pau Claris, 90
Tel. 93 6761025
Pudding pertany a una nova generació de Coffee Shops que traspassa les limitacions de la cafetería tradicional. Han desenvolupat una proposta única i atractiva per a pares i nens, estudiants i joves professionals en un espai singular i màgic. El seu concepte és: Eat+Play+Think. Pudding ofereix una carta original que inclou deliciosos pastissos, quiches i originals amanides, tots elaborats amb productes naturals. Ofereixen també tallers, jocs i festes d’aniversari.

dimecres, 8 de juliol de 2015

El Baix Empordà


Prepareu-vos per conèixer la seva relació amb la mar i, també, el seu estret lligam amb la terra. Coneixeu la seva gent i oficis antics però no oblidats. Endinseu-vos en les seves viles, castells i indústries artesanals. Gaudiu de la seva herència mediterrània, dels seus costums i maneres de viure.


MUSEU DE LA MEDITERRÀNIA
Una experiència per a grans i petits que ens convida a flairar les aromes de la Mediterrània, escoltar les seves músiques, tocar la història i gaudir d’un audiovisual que ens apropa a la realitat mediterrània d’avui. El museu us obre les portes a la descoberta i al coneixement de l’espai humà de la Mediterrània partint del territori del massís del Montgrí, la plana del Baix Ter i les illes Medes. Es proposa un tomb pel nostre mar a través d’un circuit de sales on el paisatge, la naturalesa i el testimoni de les seves experiències culturals, amb la música i el so com a nexe d’unió entre pobles, són protagonistes. Un espai dedicat a les músiques pròpies del territori, on la sardana té un paper predominant i on es pot interactuar per fer sonar instruments i aprendre a identificar-los.
C/ Ullà, 27-31. Torroella de Montgrí
Tel. 972 755 180
Horari d’estiu (juliol i agost): De dilluns a dissabte, de 10 a 14 h i de 18 a 21 h. Diumenges i festius, de 10 a 14 h.

Per tastar: El mar ens dóna l’excel·lent peix i marisc típic dels plats de la costa, com ara la gamba de Palamós i el peix de la Costa Brava, que es poden assaborir sols o acompanyats; la plana, fruites i productes del camp i dels horts, com per exemple l’arròs de Pals, les verdures i hortalisses que, fresques o cuites, formen les amanides; i la muntanya, les carns, els formatges i els productes silvestres.

APROPEM-NOS AL BAIX TER
El Baix Ter és un territori amb una gran riquesa històrica, paisatgística, natural i cultural, però, per proper, moltes vegades és desconegut per la població local. Està situat a cavall entre el Baix i l’Alt Empordà. La finalitat d’aquestes sortides és donar valor al paisatge cultural del Baix Ter, entenent el paisatge com el resultat de l’acció de l’home en el medi natural. Apropem-nos al Baix Ter és un cicle de sortides, pensades per a tots els públics, on acompanyats de gent experta descobrirem sobre el terreny el Baix Ter. El recorregut fa descobrir indrets de gran valor ecològic i paisatgístic, com ara estanys temporanis d’interior, estanys costaners salobres, estanys costaners dolços, arrossars, dunes… Amb aquestes sortides es vol aconseguir donar-lo a conèixer, estimar-lo i valorar-lo més.
C/ Ullà, 27-31. Torroella de Montgrí
Tel. 972 755 180
 

Gelats artesanals


Anem a tastar
TOMO 2
C/ Vic, 2; Argenteria, 61; Major de Sarrià, 75 i Marià Cubí, 156, Barcelona.
Tel. 931 791 540 (una botiga)
TOMO 2 va ser concebut per elaborar i comercialitzar gelats artesanals, d'alta qualitat, utilitzant les millors matèries primeres, productes naturals i d'estació. Fidels a aquest principi bàsic, no utilitzen conservants ni colorants que incrementin el color i sabor del gelat. Treballen en alternatives aptes per a tot tipus de clients; per això elaboren una varietat de gelats aptes per a persones amb intolerància al gluten i/o a la lactosa, i també per a les persones diabètiques.

dimarts, 7 de juliol de 2015

Diari del Greg

El pas del conte infantil a la novel·la juvenil és difícil per a molts nens, i un magnífic enllaç entre tots dos gèneres són els llibres de la sèrie Greg. Greg és un preadolescent que escriu un diari on conta i dibuixa les seves tendres i hilarants aventures. La història d'aquest personatge comença als Estats Units, on el seu creador, Jeff Kinney, va començar a publicar El diari del Greg en un web, fins que els seus nombrosos seguidors el van animar a publicar-lo en forma de llibre. El diari del Greg és un llibre infantil i juvenil que enganxa els bons lectors i anima els més mandrosos, ja que la disposició del text en pàgina i l'abundància d'il·lustracions el fan molt atractiu. Per aquest motiu les aventures de Greg s'han convertit en una de les aventures favorites dels nens. Crítics de tot el món han celebrat que Jeff Kinney hagi creat un personatge actual i divertit que genera addicció a la lectura. La narració comença quan Greg, de 12 anys, inicia la seva etapa a l'institut i la seva mare li regala un diari, on comença a escriure i il·lustrar el que ell anomena les seves memòries. A través del diari coneixerem la seva família, els seus amics i les vicissituds de cada dia a casa i a classe d'aquest preadolescent entranyable i no especialment popular.
A partir de 9 anys
Jeff Kinney
Edit. Estrella Polar

Per què està tan atent?

 

Vaig conèixer en Xevi el seu primer dia d’escola, d’això fa molts anys. Aleshores, a l’escola pública, els nens començaven amb quatre anys. En Xevi no va plorar, s’estava una mica lluny, contemplant el seu entorn ben atentament, tant que em va fer preguntar: Per què està tan atent?


M. Claustre Cardona. Àvia i logopeda d’Aelfa

Aleshores, feia de mestra d’educació especial (MEE). Aquell primer dia era a l’aula per donar suport a la mestra amb aquells que se sentien tristos o protestaven perquè eren allà. La veritat és que gairebé a cap nen se li va escapar una llàgrima. La majoria venien de l’escola bressol, sabien què volia dir això d’“anar a escola”! Es van anar escampant per l’aula, mirant les joguines posades estratègicament per fer-los venir ganes de jugar. Van necessitar ben poc per posar-s’hi. Diria que tots menys en Xevi, que continuava en el seu lloc estratègic, observant la vida de la classe.  Feia la sensació que anava enregistrant en el seu cervell tota la informació. Vaig acostar-m’hi i vaig oferir–li una joguina. La seva expressió era d’agraïment, però no em va dir res. Jo xerrava per ell, fent-li mil ofertes per fer que s’integrés al grup. Va permetre’m que l’hi acostés, però continuà prenent la mida del seu entorn! Els del Centre Hanen l’haurien etiquetat de “reticent”. No refusava els meus intents d’apropament, no obstant això, amb el gest, la mirada, l’expressió facial, però sense paraules, em va fer saber que ja estava bé com estava. 

La meva feina habitual com a MEE era ajudar els nens que tenien més dificultats en els aprenentatges, donar-los la possibilitat de veure aquells continguts d’una altra manera, més entenedora, amb més temps per practicar-los amb diferents materials. A més, com que estava a punt d’acabar el postgrau en Patologia del Llenguatge a l’Hospital de Sant Pau, aleshores l’únic lloc on es podia estudiar logopèdia, la direcció de l’escola va acceptar que dediqués un espai del meu horari per ajudar els nens amb dificultats de parla i llenguatge. El primer pas, és clar, era poder saber com parlaven cada un dels nens, cosa de vegades no gaire fàcil, sobretot si tenim en compte que jo no era la seva mestra. Vam organitzar-nos per tal de passar més temps a la seva aula i crear vincles amb ells. Necessitava que no em veiessin com una estranya, em calia establir lligams si volia que em parlessin tranquil·lament i jo pogués estar ben segura que com ho feien era com ho sabien fer. Així podria veure a quins nens calia ajudar en el llenguatge. 

D’aquell grup recordo en Pau. Parlava molt, tenia moltes ganes de fer-te saber coses, però... com era de difícil entendre’l! Només se sentia el so de la t combinada amb totes les vocals. Era ben enrevessat saber què et deia! En Xevi no, en Xevi pronunciava molt bé les paraules, però parlava poc, molt poc. Una paraula, dues, potser fins i tot tres, però no feia construccions gramaticals, no combinava les paraules per fer frases..., el seu llenguatge semblava més el propi d’un nen més petit i no el d’un nen de quatre anys fets. I resultava estrany! En les coses en què no calia fer servir el llenguatge semblava molt llest, feia servir estratègies que els altres no feien servir. Dibuixava amb detall què havia fet el cap de setmana. Després intentava explicar-t’ho amb paraules, sons, onomatopeies, petites estructures mal construïdes... mentre t’assenyalava amb el dit el que havia dibuixat. Era clar que volia comunicar, que al seu cap hi havia representat un esdeveniment que havia viscut i que podia seqüenciar-lo, però les paraules se li feien fugisseres, no sabia com fer-les servir. No sabia com ajudar-lo, no entenia què li passava! 

En una jornada d’Aelfa, el Dr. Miquel Serra i la Dra. Laura Bosch, de la UB, parlaren de les importants dificultats lingüístiques que mostren alguns nens sense que es puguin atribuir a pèrdua auditiva, a baixa intel·ligència, a dany cerebral o a trastorn emocional. En diuen un trastorn específic del llenguatge (TEL). En Xevi podia ser un nen amb TEL! El Dr. Serra, en un dels seus articles, inclou l’adaptació de Words, poesia escrita per Brian Patten per al 1r Simpòsium sobre TEL (1987). “Sóc molt llest però els mots m’espanten / Els mots són malvats, furtius, mentiders / A voltes, entendre’ls em fa plorar / Els mots fan mal, els mots són arreu i m’arriben a ruixades a la cara / No sé per què però els mots em fan plorar...” (Proceedings 1st International Symposium.-AFASIC). Clara descripció del que els passa als nens amb TEL. En Xevi podria expressar el mateix! Continuarem parlant-ne!