dimarts, 21 de juliol de 2015

Una bossa amb llibres

Il·lustració de Liliana Fortuny

Tres llibres tancats i tres llibres per obrir. Aquestes vacances, a la meva bossa per anar a la platja, hi trobaré, a més de tovalloles, galledes, pales i protector solar, llibres, llibres que han sorgit després de tancar-ne d’altres.


Per Paula Jarrín. Llibretera de la llibreria Al·lots  

Fa un parell de dies que dono voltes a la qüestió. En aquestes últimes setmanes, quatre narratives m’han captivat, i m’han obert portes. Diu el gran Liniers –“historietista” i pare dels personatges de Macanudo– que un llibre et convida a entrar-hi a dins, per això té forma de porta. Jo només hi afegiria que quan el tanques, si el llibre és bo, et regala el pas directe cap a un altre llibre. Com si d’un joc es tractés, anirem de llibre en llibre, cap endavant, sempre. Perquè jugant i gaudint és com es construeix el camí lector. Tres llibres que ens portaran a tres llibres més. Si em doneu la mà, jo us vull acompanyar.

Qui no ha desitjat trobar una sirena o un tritó? Qui no ha desitjat ser una sirena o un tritó? Cants de sirena negra, meravellosament escrit per Sebastià Bennasar i editat per Saldonar, ens endinsa en un mar ple d’història, allà davant de la platja de Cabrera, i un personatge, en Serge, que ho deixa tot per seguir el rastre de la seva sirena negra. I tot relatat per una tercera persona, la Mireia, qui ens anirà guiant darrere els viatges, investigacions, petites passes que apropen el protagonista a la seva sirena negra. Viatges, vaixells, sirenes, onades, tresors amagats al fons del mar, pirates i una navegació molt plàcida en aquest mar de lletres. I una porta cap a l’Illa del Tresor, de Robert Louis Stevenson –recomanem molt l’exquisida traducció del Joan Sellent per a l’edició de Quaderns Crema–. Tancar els ulls i tornar a ser John Long Silver, obrir el llibre i buscar el tresor...

Us imagineu que a casa vostra estigués prohibit parlar d’un llibre i d’un autor en concret perquè algú s’ha obsessionat? Doncs és el que passa a Prohibido leer a Lewis Carroll, escrit per Diego Arboleda i il·lustrat per Raúl Sagospe, editat per Anaya. Aquest llibre va ser Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil l’any 2014. No sé què em va passar que tot just un any després el descobreixo. Una institutriu que és un autèntic desastre i tot el que toca es converteix en un petit tsunami, arriba des de París a Nova York per tenir cura de la filla del matrimoni Welrush, l’Alice. Entre els requisits hi ha saber dir mentides i no dir mai de la vida res que tingui a veure amb l’Alícia del país de les meravelles. I ocultar a la petita Alice que vindrà a la ciutat la verdadera Alícia per fer una conferència. D’aquelles lectures que et duren un segon i et captiven per sempre. I que et porten a un altre clàssic, Alícia al país de les meravelles, de Lewis Carroll, traducció del Pau Joan Hernández i en Jordi Vila (traduït de la compilació francesa que va fer la Sophie Koechlin). I amb les magnífiques il·lustracions de la Rebecca Dautremer. I tornar a buscar un conill blanc i obrir el llibre i aprendre que un instant pot ser tota una eternitat...

Barcelona, una llibreria, una tieta llibretera, dos nens i un conte alterat, i la novetat més esperada de tots els temps sense poder sortir al carrer perquè, no se sap ben bé per què, les seves pàgines han quedat en blanc i cap persona pot recordar el seu títol. El conte més meravellós, el seu primer volum, El llibre perdut, escrit per Edward Berry i editat per La Galera, em té el cor robat, i el cor en un puny. Us imagineu què passaria si el capità Garfi matés amb una espasa làser Peter Pan? Sí, seria el final del país de mai més. L’Alba i en Guillem ho hauran d’evitar i ho podran fer només entrant en el llibre. Peter, Wendy, els nens perduts... sí, m’espera tornar al país de mai més de la mà del Peter Pan, de James Barrie, editat per Juventud.  Tic-tac, tancar els ulls i volar ben alt, obrir el llibre i descobrir que els somnis mai són prou petits...

Estiu, sol, platja i un excel·lent moment per gaudir de la lectura, per llegir en veu alta, per recordar que si tu llegeixes, ells llegiran.  Bon estiu i bones lectures. 
 

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada