dimecres, 30 de setembre de 2015

La Val de Toran

Situat a la Val de Toran, a la dreta del riu Garona, des del mirador de Canejan s'albira perfectament la vall. Quan arribem a Canejan, es poden veure bordes originals amb la teulada de palla, mostra de l'arquitectura tradicional, una de les poques que es conserven a  l'Aran, amb els seus carrers estrets i de pendents pronunciats.


PASSEIG PER TORAN
El passeig és un curt però preciós recorregut que va a buscar l'amagat poble de Pradet. Una cascada i el curs del riu Toran al costat de la carretera són un bon començament. El Tuc d'Emèr presidint la vall mostra orgullosament els seus verds pendents verticals i amaga en la seva falda una gelera fins ben entrat l'estiu. Els seus vessants els embolcallen espessos boscos d'avet i faig, lloc ideal per a les migracions del tímid ós que no entén de fronteres. El riu Toran a més és enigmàtic, ja que el curs de l'aigua apareix i desapareix, fent part del seu recorregut sota terra quan baixa el nivell de l'aigua. Recomanem la visita als pobles de Sant Joan de Toran, Porcingles i Canejan o un passeig fins a l'embassament d’Hons dera Coma.

Per tastar:
La gastronomia de la Val d’Aran és un altre element important del seu patrimoni etnològic: plats com la truhada o les patarnes corrien el risc de caure en l'oblit, però s'han rescatat a temps, i a aquest procés s'hi ha sumat la recuperació de productes artesanals que el govern aranès ha posat en marxa recentment, com ara els formatges de Bagergue.

SANT JOAN DE TORAN
Sant Joan de Toran, agregat de Canejan, el nucli més septentrional de la Val d'Aran, és un poble pintoresc, amb moltes de les seves antigues cases restaurades com a segones residències estiuenques, amb un aire rústic i acollidor que fa gairebé obligada la seva visita. Es pot contemplar l'església, dedicada a Sant Joan Baptista. La seva peculiaritat és que fa unes dècades la gent que anava a resar com a agraïment per haver vist complertes les seves peticions, deixaven objectes personals com ara rosaris, ulleres, mocadors, fins i tot tallaven les seves cabelleres i les penjaven. És de planta gairebé quadrada amb un petit absis semicircular. A Sant Joan podem gaudir de les vistes de les muntanyes de Peirahita, Laujó, Tuc de Betlán....
Ajuntament de Canejan: Pl. Major, s/n. Canejan
Tel. 973 648 160

Menjar a peu de platja

Anem a tastar
SAL CAFE
Pg. Marítim de la Barceloneta, s/n (a l’altura del c/ Andrea Doria)
Tel. 932 240 707
Més informació
Just enfront de la platja, l'elegant Sal Cafe gaudeix, gràcies a la seva ubicació, d'una de les millors terrasses de la zona, 60 metres de façana vidrada enfront del mar i amb terrassa a la mateixa sorra. El restaurant ofereix una actual cuina sense oblidar els típics plats de platja. Una deliciosa carta que es conjuga amb menús assequibles al migdia, formant una oferta gastronòmica ambiciosa i original amb apetitosos plats mediterranis i orientals, així com còctels i tapes.

L'oncle Llop

–No passis pena, Carmeta –la calmà ella–. Et faré uns bunyols per llepar-se’n els dits.
Però la mare se’n recordà que no tenia on fregir-los i li va dir:
–Vés a ca l’oncle Llop i digues-li que et deixi una paella.
I la nena, que era molt llaminera, va anar a ca l’oncle Llop i trucà a la porta…
Aquesta adaptació de L’oncle Llop es basa en un conte tradicional italià. Es tracta d'un text políticament incorrecte que introdueix els primers lectors dins el gènere dels “contes d'advertiment”. I de com el llop es menja totes les nenes mentideres i llamineres. Tot fent servir un ritme narratiu àgil i un to divertit, la història va in crescendo fins a desembocar en un final inesperat. Un relat molt recomanable per ser explicat en veu alta i en companyia. L’oncle Llop va ser el primer llibre il·lustrat pel Roger Olmos, fa 14 anys. En aquesta nova edició torna a recrear les peripècies de la Carmeta amb una proposta lliure i un estil lluminós: els dibuixos són molt expressius i de colors impactants. L'original distribució de l'espai ajuda a fer actual aquest conte popular, amb escenografies riques en detalls i sorprenents jocs visuals, on el bosc pren la forma d'una paella o la cabellera de la protagonista s'integra en el paisatge, entre altres picades d'ullet que els lectors podran descobrir.
A partir de 4 anys
Xosé Ballesteros i Roger Olmos
Edit. Kalandraka

Festes, fires i festivals amb nens


“Un dels aspectes que considero més atractius d’un esdeveniment és contemplar en els ulls dels nens la curiositat, l’emoció i l’alegria que els desperta. La participació en esdeveniments culturals, esportius o corporatius, és essencial per al desenvolupament social i cultural dels infants.”


Per Amparo Solís. Realitzadora de Benecé

La directora del postgrau de gestió d’esdeveniments culturals, esportius i corporatius de la Universitat Oberta de Catalunya, Alba Colombo, és una entusiasta de les festes, les fires i els festivals com a transmissors de valors socials i culturals. “Recordo aquell nen que sobre les espatlles de la seva mare mirava amb uns ulls plens de fascinació la desfilada de les diferents cultures del món que conviuen a la seva ciutat: era el 2001, al Carnaval de les Cultures de Berlín. Potser va ser aquella mirada que em va motivar a voler entendre l’efecte que genera un festival en la societat que l’envolta i la que em va portar a especialitzar-me en la recerca i la formació en esdeveniments.”

Què són els esdeveniments?
Són actes en què intervé un grup social concret en un moment i un lloc determinats. Poden ser de molts formats, amb molts continguts i amb diferents models organitzatius. Festivals de música, festes populars i tradicionals, maratons, fires per presentar productes, congressos i seminaris..., serien alguns dels molts exemples que podem trobar.
Sent tan diversos, deuen generar diferents impactes.
Efectivament, cada esdeveniment és un món i genera diferents impactes que poden influenciar la percepció, despertar l’interès o modificar l’actitud de les persones que hi participen. Per exemple, un festival de músiques del món transmet informació i valors de la cultura representada. Quan els participants són infants en formació, aquests impactes són encara més importants.
Per tant, s’ha de tenir molta cura en la participació d’infants...
Sí, ja que els esdeveniments són plataformes educatives, vers els infants. En aquest cas arribem als infants per la via de l’educació informal. Seguint amb el nostre exemple, un infant pot entendre que el pare li expliqui que la música africana pot ser tan interessant com el rock local, però si l’infant ho experimenta en un festival de músiques del món, aquest impacte serà més intens perquè es transmet a través d’una vivència de gaudi col·lectiu.
Hi ha esdeveniments dedicats a infants i altres que no. Podem portar el nostre fill a un acte que no està pensat per a nens?
Actualment hi ha molts esdeveniments dedicats a la infància, encara que la majoria d’infants assisteixen i participen en esdeveniments que no han estat únicament pensats per a ells. En molts casos parlem d’actes programats per a tots els públics, i amb això entenem diferents franges d’edat, on també hi caben els infants, però això no vol dir que hi hagi un model educatiu o pedagògic al darrere. Tant uns com altres són plataformes de formació per als nens i nenes que hi participen; per tant, la bona programació serà la que garantirà un efecte positiu als infants. Així doncs, com a pares, hem de triar molt bé a quins esdeveniments portem els nostres fills: no és el mateix anar a una marató patrocinada per una marca de roba esportiva, que anar a una marató en què amb cada quilòmetre que corres ajudes a una causa benèfica. 
La gestió i la programació, doncs, tenen un paper fonamental. Com podem assegurar l’èxit?
La bona gestió i programació seran essencials per garantir l’èxit. Així doncs, els gestors que dissenyin, produeixin i avalin esdeveniments han de ser bons professionals. En els últims anys han aparegut molts congressos, festivals i fires, i tant s’han experimentat èxits com dramàtics fracassos. Amb això s’ha reafirmat la necessitat de bons professionals capaços de tirar endavant aquests actes i garantir l’assoliment dels seus objectius. Per això a la Universitat Oberta de Catalunya hem dissenyat un programa que està orientat a formar professionals en el camp de la gestió d’esdeveniments, donant especial importància a aspectes com ara la participació, la comunicació, la seguretat i la bona organització.

dimecres, 23 de setembre de 2015

Perruqueria diferent

Anar a tallar cabells
LA GEGANTETA
C/ Providència, 50. Barcelona
Horari: De dimarts a divendres, de 16 a 20 h, i dissabtes, de 10 a 20 h
Tel. 625 599 498
La Geganteta és un espai en què els nens tenen drets com a clients. Un racó on sentir les seves necessitats significa continuar el joc. Una proposta d’aprenentatge interactiu: nens i adults confabulant per construir un món millor. No és només una perruqueria infantil: és un espai creatiu on els nostres especials clients tenen veu de comandament. El lloc és molt acollidor, amb la decoració feta amb materials reciclats i una gran Geganteta que et dóna la benvinguda. Així que només queda posar-se a jugar!


La Terra Alta

La Terra Alta, a vista d'ocell, és un immens mar de vinyes i oliverars que expressa la promesa dels seus fruits: el raïm i l'oliva, i que l'home ha sabut transformar en vi i oli, els dos pilars de la cultura mediterrània.


LA DESTRUCCIÓ COM A SÍMBOL
El Parlament de Catalunya va declarar lloc d’interès històric el poble de Corbera d’Ebre, on una munió de cases en runes donen constància d’allò que va succeir el 1938. Allí descansa el seu símbol de la pau, l’església de Sant Pere, des d’on es poden contemplar les abruptes muntanyes de la serra de Cavalls i Pàndols, indrets on es van produir els combats més intensos i brutals de la batalla de l’Ebre i gran part del terreny que va ser l’escenari principal dels 115 dies d’enfrontament que va durar. La batalla va començar el juliol del 1938 i va acabar a mig novembre del mateix any. Hi van morir milers de combatents dels dos bàndols i va determinar la caiguda de Catalunya i, posteriorment, l’enfonsament de la resta del front republicà. Hi ha diverses rutes guiades per la zona.
Corbera d’Ebre
Ajuntament, tel. 977 420 431 /636 679 969

Per tastar: La clotxa és el plat més típic, l'esmorzar tradicional de l'època de verema. Consisteix en un tros de pa al qual se li lleva primer la molla, s'emplena amb un areng fet a la brasa, tomàquets i alls rostits, se li tira un doll d'oli verge i es cobreix tot de nou amb la molla. I cal esmentar també la paella de l'horta, cuinada amb les hortalisses de la terra, els caragols, el cuixot de porc.

VIA VERDA EN BICI
L’itinerari de la via verda de la Val de Zafán comprèn un recorregut d’un total de 100 km. Originàriament va ser un projecte ferroviari que pretenia unir La Puebla de Híjar (Terol) amb Sant Carles de la Ràpita. Actualment podem gaudir de la via verda totalment habilitada per circular-hi en bicicleta o a peu. Totes les estacions tenen una zona d’esbarjo per als nens i taules de pícnic. A la Fontcalda i Benifallet hi ha servei de bar i restaurant. Arnes es troba al quilòmetre 0 del tram corresponent a la Terra Alta, amb tota seguretat el tram més espectacular i salvatge de tot el recorregut. La via verda en bicicleta és una excursió sense dificultat tècnica, en un entorn natural de gran valor i envoltat de les històries de l’antic tren que circulava per aquelles vies ara plenes de vida.
Les Roques Natura
C/ Lluís Companys, 95. Arnes
Tel. 606 936 041 / 671 079 845

dimarts, 15 de setembre de 2015

Aquest nen està a la lluna!

Aquest nen està a la Lluna! és un llibre de poemes sobre planetes imaginaris i d’un nen que té moltes joguines però que sempre està avorrit, fins que un dia descobreix una joguina molt especial que li permetrà fer un viatge per planetes impensables: un lloc habitat per contes dormilegues, una fada Entremaliada que és la reina del planeta del silenci, el món dels arbres ballarins, de les pilotes trapelles... N’hi ha de divertits, màgics i sorprenents. Una bella aventura poètica i simbòlica plena de fantasia adreçada als més menuts. El llibre s’acompanya d’un CD amb els poemes musicats i interpretats per Judit Neddermann. Les cançons i músiques són variades i casen bé amb l’univers dels versos, des de més rítmiques fins a més relaxants, animades o alegres. Forma part de la col·lecció Música i Valors de Bellaterra Música Ed. i assoleix l’objectiu de fomentar la imaginació a través de la poesia i la música en una acurada edició i unes il·lustracions divertides i acolorides que acompanyen els bonics poemes de Martina Escoda i les encertades músiques de Marta Canellas.
Poemes cantats per a infants de 3 a 8 anys
Poemes: Martina Escoda
Músiques: Marta Canellas
Il·lustracions: Muntsa Vicente
Bellaterra Música Ed.

P3. Pors i plors

Il·lustració de Serxio Huelin


El primer dia d’escola és un pas important i difícil. Arribat aquest moment, en comptes de preocupar-nos, el que hem de fer és ocupar-nos-en. 

 

Per Anna Torralbo Albareda. Mestra d’anglès a l’Escola del Mar

Per tal d’evitar que l’arribada a l’escola sigui xocant, seria bo haver-la visitat amb anterioritat: veure el pati, conèixer les aules o el parc que hi ha a prop. Això donarà confiança i tranquil·litat al nostre fill; aprofitem aquest moment per crear expectatives positives i engrescar-lo a voler anar a l’escola. Anem anticipant el moment, i la lectura ens pot ajudar. Per sort avui dia hi ha un munt de títols interessants en el mercat que tracten del tema: La súper Sara a la súper escola de Cressida Cowel, En Pol va a l’escola de Liesbet Slegers o L’escola, un llibre animat de Nathalie Choux.

Uns dies abans de començar el curs, també cal començar a regular els horaris. Anar a dormir d’hora ha de ser una prioritat per tal que el nostre fill estigui suficientment descansat per afrontar el que serà, de segur, un dia ple d’emocions i experiències noves. Fer alguna activitat que li agradi abans d’anar a dormir pot ajudar  a associar aquest moment amb coses agradables: escoltar la seva cançó preferida, llegir un conte o fer-li carícies, serien activitats idònies per crear un clima propici per agafar el son. 

Seria aconsellable tenir la motxilla preparada el dia anterior, fins i tot la roba. Això ens permetrà llevar-nos amb temps i tranquil·litat per gaudir de l’esmorzar, parlar una mica i tenir temps de resoldre els problemes que puguin sorgir: que li costi llevar-se, que no vulgui esmorzar o consolar-lo a l’entrada de l’escola, per exemple. Que el nostre fill estigui present a l’hora de preparar la motxilla és una bona manera de començar a fer-lo partícip i d’anar conscienciant-lo del que es trobarà el dia següent. També és important que sàpiga què porta (que reconegui allò que és seu) i on ho ha de guardar. Alguns nens poden manifestar la necessitat de portar una joguina a l’escola, el cert és que això els dóna confiança i seguretat, cal però que siguin conscients que moltes escoles permeten l’entrada de joguines sempre que aquestes es comparteixin amb els companys. Mostrem-los la part positiva: les podran posar en comú, inventar jocs nous, inclús podrà gaudir de les joguines dels altres. 

Arribat el dia, hi ha moltes possibilitats que, tot i la preparació prèvia que hem fet, el nostre fill es posi a plorar en el moment d’haver-se de quedar a l’aula. Davant d’això, el millor que es pot fer és mantenir-se serè i segur. Si el nostre fill veu que ens angoixem o que hi ha alguna possibilitat de negociar, la seva inquietud augmentarà. Tan sols calen unes paraules tendres, una abraçada, un petó i assegurar-li que arribada l’hora el vindrem a buscar. Fer això, però, no ens assegura que deixi de plorar, i si és així, no ens queda més remei que ser forts, no allargar gaire el moment i marxar. És positiu que vegi que confiem en els mestres i que deixem que aquests se’n facin càrrec. Segurament, molt aviat es sentirà millor i es posarà a jugar. És molt important ser puntuals a l’hora d’anar a recollir-lo; hem de pensar que ens espera amb candeletes i si arribem tard poden viure-ho com un abandonament i passar molt mala estona. Quan el recollim, és el moment de rebre’l amb una abraçada i interessar-nos per com ha anat el dia. Hem d’evitar fer preguntes massa generals que normalment costen de respondre a un infant. Si volem que ens expliquin coses, haurem de preguntar just el que volem saber: Què és el que més t’ha agradat de l’escola? Has fet algun amic? Com es diu? 

I què passa si el meu fill es nega rotundament a anar a l’escola? Ben segur que més d’una família es trobarà en aquesta situació, perquè hi ha alumnes a qui l’adaptació els costa més que a altres. Per molt gran que sigui el disgust, des del primer dia ha de quedar ben clar que l’escola no es negocia. És la nostra responsabilitat prendre decisions, i no podem pas deixar-les en mans dels més petits. Cal ser estrictes i comprensius a la vegada, no hem d’oblidar donar-los missatges de comprensió i suport: “Sé que et costa, però estic segur que te’n sortiràs.” En tot cas, si considerem que la situació es complica, farem bé de parlar-ne amb el mestre tutor per tal de buscar estratègies comunes i possibles solucions.

En fi, suposo que no cal dir que tots aquests consells no valen per a un sol dia, sinó que s’hauran de repetir tants dies, setmanes o mesos com calgui.